Aquest subgènere teatral és un dels millors exemples de
l’arrelament del teatre popular
Els d’en ‘Pitarra’ amb el Garrofa i en Pallanga, els
musicats de L’estel de Natzaret, els de l’Ametlla de Merola… per molt que Els
pastorets o l’adveniment de l’Infant Jesús que va escriure Josep Maria Folch i
Torres s’hagin acabat imposant, hi ha moltes altres versions dels pastorets.
Aquest subgènere teatral deriva dels antics drames religiosos medievals i és el
millor exemple que tenim de l’arrelament del teatre popular. De fet la versió
de Folch i Torres, de qui ara fa tres anys se’n va commemorar el centenari, és
l’obra de teatre en català més representada de la història.
Es creu que l’embrió dels pastorets són els officium
pastorum, les representacions de la nativitat que els feligresos feien a
l’església durant la missa del gall. El Concili de Trento va acabar amb aquest
tipus de representacions teatrals a l’interior dels temples però el germen dels
pastorets ja havia nascut. A partir d’aquí els trobem referenciats entre els
segles XVI i XVIII però no és fins al segle XIX quan apareixen els primers
textos moderns dels pastorets, sovint en castellà. L’impuls definitiu del
gènere va ser a finals del segle XIX amb la Renaixença, sobretot arran de
l’èxit de la versió de Frederic Solé ‘Pitarra’.
Tot i això les obres dels pastorets tenen un argument molt
semblant, independentment de la versió. Generalment la trama es construeix a
partir de tres històries: la primera, les esposalles de Josep i Maria, la
parella en cerca de posada i el naixement; la segona, la lluita entre àngels i
dimonis i la tercera, centrada en els pastors, és de caràcter còmic i
costumista. De fet és aquesta darrera, amb la laïcització progressiva de la
trama, la que té més pes. I els personatges centrals gairebé sempre són una
parella de pastors que representen els dos grans arquetips del teatre
universal: l’espavilat i el curt de gambals.
Aquestes són algunes de les versions més conegudes dels pastorets
amb els indrets més emblemàtics on es representen:
Los Pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre
Senyor Jesucrist. Miquel Saurina, 1887. Publicada a Vic, se la considera la
primera versió moderna dels pastorets en català. Escrita per un mossèn, l’obra
va ser representada en moltes parròquies i centres catòlics arreu del país.
El bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga. Frederic
Solé ‘Pitarra’, 1891. El gran renovador de la dramatúrgia catalana elevà els
pastorets al teatre culte de la mà d’en Garrofa i en Pallanga. Va modelar el
personatge de Satanàs a mida de l’actor Enric Borràs, que en va fer una
interpretació molt elogiada per la crítica de l’època. A més, l’obra es va
estrenar en un dels principals teatres de Barcelona: el Romea. L’èxit d’aquesta
obra va significar un gran impuls per la renovació del gènere, que va fer que
diversos autors n’escriguessin la seva pròpia versió. Els pastorets d’en
Pitarra es poden veure a Berga des de fa més de 100 anys.
L’estel de Natzaret. Ramon Pàmies, 1903. Es tracta d’un
drama líric amb text de Ramon Pàmies i música de Mossèn Miquel Ferrer compost
el 1891 i estrenat el 1903 al Centre Catòlic de Gràcia. Representació, d’una
gran qualitat literària i una dramatúrgia molt ben resolta, s’estructura en un
pròleg i tres actes, que suposen un total de quinze escenes. Actualment es
poden veure a Mataró, on ja fa més de cent anys que es fan a la Sala Cabanyes,
i també en diversos indrets de Barcelona, on va néixer.
Els pastorets o l’adveniment de l’Infant Jesús. Josep Maria
Folch i Torres, 1916. En Lluquet i en Rovelló són els protagonistes d’aquesta
obra que ja té 103 anys d’història. Es tracta de la variant més exitosa: és
l’obra més representada del teatre català i actualment la gran majoria de
teatres, ateneus, cercles que fan pastorets representen aquesta versió. Folch i
Torres va escriure aquesta obra per encàrrec, que es divideix en cinc actes i
explica les aventures de dos infants pastors que, per art de màgia, són
traslladats a Betlem i han d’impedir que Satanàs mati el nen Jesús. Algunes de
les més emblemàtiques, per la seva història, són les representacions de Calaf i
les del Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú.
El naixement de Jesús, o, Els pastorets catalans (Borrego i
Carquinyoli). Lluís Millà, 1930. Aquesta
obra musicada que es va estrenar a Calella té una posada en escena molt
senzilla però efectiva. I és que l’obra està especialment concebuda pel món del
teatre amateur: no només es va simplificar l’acció sinó que també es van
eliminar les dificultats tècniques amb els decorats i les tramoies. D’aquesta
manera, sense perdre l’essència, els pastorets es podrien representar en
qualsevol espai. Actualment, la versió de Millà, protagonitzada pels pastorets
Borrego i Carquinyoli, es pot veure a Lleida.
La flor de Nadal. Francesc d’Assís Picas, 1954. Són els
famosos pastorets de l’Ametlla de Merola, que Francesc d’Assís Picas creà fa
més de 60 anys a partir de textos de representacions anteriors. De la música,
se n’encarregà Josep Conangla. L’obra original, amb tres actes i vint quadres,
s’ha vist modificada amb el pas dels anys per fer-la més àgil i entenedora amb
escurçaments de diàlegs, adaptació del llenguatge i l’eliminació d’algun
quadre.
Publicat per
vilaweb.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada