05 de febrer 2020

Un pont molt llarg




La quarta edició del Festival Oui! reforça les coproduccions de teatre francòfon a Barcelona i visualitza l’adaptació de ‘Sé de un lugar’ d’Ivan Morales al francès

Una com­pa­nyia de Burkina Faso obre el Oui! amb ‘Gibral­tar’, una peça sobre la migració
Fançois Vila, direc­tor del Oui! Fes­ti­val de T(h)eatre en Francès de Bar­ce­lona, admet que el camí per atan­sar les dra­matúrgies cata­la­nes a París i fran­ce­ses a Bar­ce­lona és molt llarg. En la seva quarta edició, insis­tei­xen a mos­trar tre­balls de petit i mitjà for­mat (està pen­dent tan­car acords amb els tea­tres d’esce­na­ris de gran for­mat per pre­sen­tar peces més ambi­ci­o­ses) que acos­ten l’auto­ria con­tem­porània a Bar­ce­lona. Enguany, el Oui! es con­cen­tra del 4 al 16 de febrer i té la com­pli­ci­tat de sales com l’Ins­ti­tut del Tea­tre, l’Ins­ti­tut Francès, Dau al Sec, Tea­tre Akadèmia i Nau Iva­now. Les obres s’inter­pre­ten en francès i se sobre­ti­tu­len per poder per­su­a­dir el públic no francòfon de Bar­ce­lona.

Nova­ment, el fes­ti­val Oui! impulsa una pro­ducció: Bon­nes ondes. S’ha mun­tat durant una residència de la com­pa­nyia Alma (Cata­lu­nya nord - Piri­neus Ori­en­tals) a Bar­ce­lona i parla de l’asset­ja­ment morala través de la història de la jove Chris que és asset­jada per la popu­lar Coline. L’obra serà repre­sen­tada també a l’Ins­ti­tut Francès. L’ober­tura del fes­ti­val és amb Gibral­tar, una peça sobre la migració de la com­pa­nyia Ouaka Trama (Burkina Faso), que poste­ri­or­ment també es repre­sen­tarà al Círcol de Bada­lona i a l’Ins­ti­tut Francès de Madrid.

L’única excepció sobre l’idi­oma és amb Llop le loup, de Sabrina Sou­liol, a la sala Dau al Sec (un espec­ta­cle fami­liar per a mai­nada a par­tir de 4 anys, que es repre­senta en francès i català). A la Nau Iva­now es pre­sen­tarà la versió fran­cesa de Sé de un lugar, d’Ivan Mora­les, una peça molt esti­mada pel sec­tor tea­tral que ha rever­si­o­nat l’obra perquè agafi la mateixa dimensió emo­ci­o­nal a par­tir d’un uni­vers que pugui reconèixer el públic francòfon. I per això, en comp­tes de titu­lar-se amb la cançó del grup Tri­ana, apos­ten per Né quel­que part (Nas­cut algun lloc), de Maxime Le Fores­tier. La pro­ducció està impul­sada per l’actriu Aina Tomàs (que alterna la seva residència entre França i Cata­lu­nya), que també l’inter­preta. No vol reve­lar si també hi haurà “Pan­tera Rosa” en aquest mun­tatge i acla­reix que s’ha fet alguna picada d’ullet al públic bar­ce­loní que no es man­tindrà en la pro­ducció fran­cesa.

El 2018 es va fer un fes­ti­val de tea­tre català a París. És un pro­jecte que no volen aban­do­nar, tot i que els costi tro­bar sales que s’hi vul­guin impli­car.S’ado­nen que el públic des­co­neix l’auto­ria cata­lana (encara que Lluïsa Cunillé i Sergi Bel­bel hagin entrat al reper­tori de la Comédie recent­ment). Sí que són fructífers els con­tac­tes entre , que sig­ni­fi­quen un pri­mer pas per a nous pro­jec­tes cre­a­tius.

publicat per
J.B - Barcelona
www.elpuntavui.cat