Fins a l'1 de maig el Teatre Gaudí Barcelona acull l'obra 'Amors' de Pere Anglas, una comèdia amable sobre les diferents maneres d'estimar
Un jardí o porxo desmarxat ens dona la benvinguda quan entrem al Teatre Gaudí Barcelona per veure-hi Amors, la nova comèdia del director, dramaturg i novel·lista mataroní Pere Anglas. L’obra, fruit d’un encàrrec de la regidoria d’Igualtat, Feminisme i LGTBI de l’Ajuntament de Mataró, es va estrenar amb un notable èxit de públic a la capital del Maresme l’estiu passat, on es va representar a l’aire lliure, a l’exterior de la masia de Can Boet, aprofitant la bonança del juliol. Anglas, que tenia la missió de crear una peça adreçada als joves amb la finalitat de promoure la sensibilització envers la diversitat sexual, se’n surt amb escreix amb una proposta amable, divertida i un xic nostàlgica que, sense caure en estereotips, s’endinsa en les diferents maneres d’estimar-nos que podem desenvolupar els humans.
Sense grans pretensions, l’obra ens presenta un grup d’amics a la seva vintena que es reuneixen per acomiadar-se d’un d’ells que marxarà als Estats Units a estudiar. La típica reunió de joves adults -o adults joves– que han passat tota l’adolescència junts i que a mesura que s’endinsen a l’adultesa –i finalitzen els respectius estudis i enceten les respectives vides laborals precàries– descobriran que no hi ha vivències més autèntiques que les experimentades quan s’és jove. Tanmateix, la vetllada, no exempta d’alguns moments de tensió, és amigable i càlida, allunyada de les típiques reunions d’amics turbulentes que predominen en el cinema francès.
Realitzada amb el suport de l’Aula de Teatre de Mataró, els cinc intèrprets de la peça, tots ells vinculats a l’escena local mataronina i seleccionats en un càsting obert, aniran desgranant els seus anhels i fracassos més íntims mentre mengen, beuen i canten. I cal dir que el repartiment és tot un encert. La química de tot l’equip és notable, traspua l’escena en tot moment i impacta de ple al cor i a l’ànima dels espectadors, transportant-nos irremeiablement en el temps, fins a fer-nos reviure les nostres pròpies reunions d’amics postadolescents. Qui no ha jugat mai al veritat o mentida? Qui no ha fet mai safareig amb les intimitats dels seus amics? Qui no coneix un grup on gairebé tothom s’ha embolicat amb tothom?
Els cinc intèrprets de l’obra “Amors”: Raquel Ayllón, Nerea Ferrer, David Pruna, Clara Bellavista i Pol Martínez. | Ajuntament de Mataró
La virtut del text i la posada en escena d’Anglas és la seva versemblança, no només pel depurat ús del llenguatge, molt pròxim al català dels joves d’avui en dia –farcit d’anglicismes i barbarismes, però sense excedir-se ni sonar artificial o encarcarat–, sinó també per l’actitud vital dels seus protagonistes i per les pinzellades del seu futur més aviat borrós.
En Giorgio, encarnat per un divertit David Pruna especialment tendre en els duets musicals amb l’Ofèlia –una enèrgica i expressiva Clara Bellavista–, és l’amfitrió de la vetllada. Ambdós es coneixen des de petits amb en Joan –un Pol Martínez que protagonitza alguns dels moments més hilarants de l’obra– i els tres tenen una bona amistat amb la Maria, que es presenta a la festa amb la seva nova parella, la Isabel. Nerea Ferrer construeix amb delicadesa i innocència el personatge de Maria, amb un estilisme que recorda els dels otakus, mentre que Raquel Ayllón s’encarrega d’insuflar vida a la distant Isabel, més gran que tota la resta i segurament un dels personatges més desagraïts de l’obra, no pas pel poc, però cabdal, pes escènic que té, sinó pel distanciament des d’on opera.
La trama de l’obra, que combina escenes per parelles i trios amb una gran escena coral central, està puntejada per diversos moments musicals, amb una selecció d’alguns dels grups catalans més destacats de les últimes dècades, des d’Oques Grasses a Lax’n’Busto, i amb una cançó de Clara Peya creada expressament per a l’ocasió. Tanmateix, no es tracta d’un musical, sinó d’una comèdia desimbolta que ens regala petites perles de saviesa com el consell sobre «no confondre amistat i sexe amb amor».
I és que hi ha moltes maneres d’estimar, però també hi ha moltes maneres de follar, i cap no hauria de ser considerada millor que una altra. «La vida és molt llarga i les relacions massa curtes», sentencia en un moment donat un dels personatges, per anar jutjant moralment el personal. Sovint sucumbim a l’enamorament quan menys ens ho esperem, un sentiment que et fa «sentir vulnerable i fora de control, dèbil i feble», tal com el descriu el personatge de Maria, però també som capaços de bastir relacions des d’una lògica més marcada per la supervivència, com les que defensa la Isabel, o pel gaudi, com les d’en Giorgio.
Sigui com sigui, l’important és viure sense rancúnies i no ficar-se en les relacions dels altres, encara que a vegades anem per la vida a destemps com en Joan. Fins a l’1 de maig, aquesta colla d’amics ens acollirà al jardí de casa els avis d’en Giorgio, amb una obra que esdevé un bon exemple de com les produccions locals poden ajudar a fomentar el talent jove i alhora dinamitzar un sector mancat d’iniciatives públiques de producció. Seria d’agrair que aquesta iniciativa de l’Ajuntament de Mataró no quedés com una anècdota i animés altres administracions municipals a endegar els seus propis projectes amb els professionals de les respectives regions.
+ info – publicat per
Jaume Forés Juliana
Actor, realitzador i gestor cultural
@ForesJuliana @jaume.foresjuliana
https://www.nuvol.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada