EL PUNT
7 agost 2003
Musicòleg opinió
JOAN VIVES. .
La primera vegada que vaig sentir a parlar de la prestigiosa Acadèmia Marshall de música barcelonina va ser en una de les llargues converses amb el mestre Torra. Tothom que ha tingut la sort de poder-lo conèixer sap que era un conversador gustós, que l'estona passava volant tot xerrant amb ell a casa seva al carrer Sant Agustí. La seva mirada somrient, amb els ulls quasi tancats, xinescos, eren el preludi d'un viatge cap a records increïbles. De mica en mica la mirada perdia el rictus xinesc i se li anava eixamplant a mesura que s'apropava al temple del seu món interior on la música en majúscules era l'art sagrat.De fet, en la seva vida tot va ser música, només música. Potser mai ningú no sabrà del tot quines van ser les seves renúncies personals en una singladura afortunadament tan llarga. Però ell sempre es mostrava feliç. Era músic! i a més en el sentit més ample. Interpretava i creava. Somiava. Ho va fer sempre. Totes les fotos així ho revelen, fins i tot quan tenia 15 anys, moment en què va fer el seu primer concert a Caldes de Malavella. Somiava quan componia, somiava quan tocava, somiava quan dirigia i quan parlava... i ens feia somiar quan el sentíem tocant o parlant. Amb 18 anys va aconseguir el premi d'honor de final de carrera a l'esguard del mestre Marshall. El somni va seguir ja que arran del premi va poder donar classes a la seva Acadèmia. Va ser durant 10 anys. Els que el van fer conèixer una nena debutant anomenada Alícia de Larrocha. Després Rosa Sabater... Aquest somni va durar fins ja començada la guerra fratricida del 36. Enmig de la dura postguerra, el mestre Torra no va abandonar el seu temple. Tampoc ho hauria pogut fer. Sí que la pèrdua del pare l'any 39 i el fet d'haver de tenir cura de la mare el fan renunciar a una incipient, prometedora però itinerant vida de concertista.Aquí comença la gran tasca per a la ciutat de Mataró, silenciosa, seriosa, constant, respectuosa, abastant des de les classes de música fins a diferents generacions de mataronins, fins als concerts o la crítica musical exercida molts anys al Diari de Mataró. Tampoc hem d'oblidar les seves col·laboracions com a director, compositor i arranjador en diferents àmbits de la ciutat (especialment dirigint la Missa de les Santes i, sobretot, a la Sala Cabañes, on va col·laborar des del 1939) i un llarg etcètera que l'ha convertit en un personatge referencial a la història de la ciutat, o... qui gosaria dir que el mestre Torra no va ser un mataroní il·lustre? Fins i tot la Casa Gran el va nomenar, no fa gaire, fill adoptiu. Feia molt de temps, però, que tots l'hi consideràvem. Al final de la seva vida encara va tenir temps de veure acomplerts alguns dels seus somnis, en particular, publicar en CD els enregistraments que havia fet a mitjan anys 90 amb el repertori que va configurar el centre del seu bagatge pianístic herència de l'Acadèmia Marshall: Granados i Albèniz. Entre les il·lusions pendents... veure l'estrena de l'òpera Burriac. Ja sé que si ara el mestre m'estigues llegint em diria ...sí, molt bé, però has parlat poc de música.... Ho sé mestre, però mentre sento de fons el Cant d'Adelaida de l'òpera Burriac i escric aquesta mena de Sonata dels adéus en forma de pensaments, m'adono que el seu exemple de perseverança, sacrifici i honestedat són un model de valor incalculable per a tothom. El mestre ha mort com va viure, en silenci i discreció, però segur que no ha deixat de fer música, no podria, encara que ja no per a nosaltres.
07 d’agost 2003
06 d’agost 2003
LES FRASES
el punt
6 agost 2003
LES FRASES
PILAR GONZÁLEZ-AGÀPITO ALCALDESSA ACCIDENTAL «L'estima que sempre va demostrar per Mataró fa que Enric Torra fos considerat un mataroní consumat. És una gran pèrdua per a la ciutat.»
JOAN VIVES MUSICÒLEG «Era el degà dels músics de Mataró i un model a seguir. Un bon músic, una excel·lent persona i un treballador tenaç. Ha estat una lliçó per a tots.»
PERE TIÓ BIÒGRAF «Quan va arribar a Mataró el 1927 era un músic sòlidament format. La Guerra Civil va estroncar la seva carrera de concertista però a canvi Mataró va guanyar un músic que li aportaria elements significatius com a ciutat: la Passió i els Pastorets.»
Mor el compositor de Mataró Enric Torra
el punt
6 agost 2003
El músic de 93 anys, fill adoptiu de la ciutat, era autor d'un centenar d'obres, com la dels Pastorets de Sala Cabañes
TERESA MÁRQUEZ . Mataró
El pianista i compositor Enric Torra i Pórtulas, nascut a Fornells de la Selva però mataroní d'adopció, va morir dilluns a la nit a Arenys de Mar, a casa del seu germà. Torra, un dels personatges més estimats del món de la cultura de Mataró, va ser homenatjat pel Centre Atlètic Laietània el 1997 -amb l'edició d'una biografia-, per Òmnium Cultural el 1999 i nomenat fill adoptiu de la ciutat el 2001. El compositor i mestre, autor de més d'un centenar d'obres, va dirigir la Missa de les Santes i va compondre la música dels Pastorets de Sala Cabañes. Torra també és autor d'una òpera, Burriac , que el 1998 va cedir a Mataró perquè fos estrenada. L'enterrament es farà avui a dos quarts d'onze a la basílica de Santa Maria.
+ A dalt, Enric Torra és nomenat fill adoptiu de Mataró. A baix, durant un recital. Foto: T.M. / EL PUNT.
Enric Torra, el compositor més estimat de Mataró, va morir dilluns a la nit a Arenys de Mar, on s'havia traslladat a conseqüència d'una salut delicada. Torra, que en els darrers temps tenia una salut molt delicada, rebrà l'últim adéu avui en una cerimònia a dos quarts d'onze del matí a la basílica de Santa Maria, un indret on el mestre va dirigir en més d'una ocasió la Missa de Glòria, de mossèn Blach. Enric Torra havia esdevingut amb els anys un referent de la cultura de la ciutat, amb la qual es va implicar component i participant en multitud d'esdeveniments musicals.Músic precoçEnric Torra va néixer a Fornells de la Selva l'any 1910 i es va apassionar per la música de ben petit. Als onze anys escriu la seva primera obra i als quinze la primera sardana. Va cursar els primers estudis de piano de la mà de Francesc Casellas, distingit deixeble de Granados. Es va traslladar a Barcelona per continuar aprenent a l'Acadèmia Marshall -del també mataroní Frank Marshall-, on va acabar la carrera el 1928 amb el premi d'honor i hi va continuar fent classes durant deu anys. Des que es va instal·lar a Mataró, a la casa del senyorial carrer Sant Agustí, desenes de mataronins han estudiat piano de la seva mà. Considerat un gran concertista, l'esclat de la Guerra Civil va trencar la seva carrera artística i a partir del 1939 es va dedicar a la docència, la composició i la direcció d'orquestra i corals sense abandonar, però, la part compositiva.L'activitat d'Enric Torra ha estat constant i rica fins a la seva mort. Va dirigir sarsueles de la companyia de l'Iris i de la Sala Cabañes, l'Orfeó Mataroní i la Missa i va exercir de crític musical a la premsa durant quinze anys.Enric Torra és autor d'onze simfonies, de música per a cobla, d'obres instrumentals per a trio, quartet i quintet, de peces de cant i piano, de suites per a piano i orquestra i així fins a superar el centenar de peces. Tot i això, a Enric Torra els mataronins el recordaranper la música dels Pastorets, de Sala Cabañes, feta el 1941, i per la Passió, del 1943. Durant més de quaranta anys, el mestre Torra es va encarregar de dirigir personalment la tradicional peça nadalenca.Els homenatgesMataró li ha reconegut en diferents homenatges la dedicació a la ciutat. El primer va ser el 1997 coincidint amb els cinquanta anys de la composició de la suite Costa Brava, una de les seves obres més interpretades i que forma part del repertori de concertistes d'arreu del món. Els impulsors van ser els socis del Centre Atlètic Laietània, que van editar un llibre biogràfic del compositor. Posteriorment, el 1999, Òmnium Cultural li va reconèixer la dedicació de tota una vida. L'acte d'homenatge més important, però, es va celebrar a la sala de plens de l'Ajuntament. Enric Torra, a instàncies de Sala Cabañes, va ser nomenat per l'alcalde Manuel Mas fill adoptiu de Mataró. Torra en el seu discurs va qualificar la ciutat com la més bonica del món.
31 de juliol 2003
> Mataró acomiada unes Santes sense gaires sorpreses però més participatives que mai
el punt
31 juliol 2003
La Nit Boja i el concert de La Cabra Mecánica, la cara i la creu d'un programa marcat pels actes de sempre T. MÀRQUEZ / Ll. MARTÍNEZ . Mataró Les Santes d'aquest any s'han caracteritzat per una línia continuista, amb una tímida aportació de novetats, com la Revolta de Nans i la Nit Eròtica. La polèmica per la bandera espanyola i el desplegament policial de l'anada a ofici han estat les anècdotes d'una festa major tranquil·la i especialment participativa i multitudinària perquè ha caigut en cap de setmana. Els punts més febles han estat el concert de La Cabra Mecánica i l'enorme confusió creada pel funcionament de les barres. Les havaneres, els focs, el ball de Requisits i del Parc Central van complir les expectatives. Especialment viscuda va ser la Nit Boja. Pel que fa al Sarau hi va haver opinions de tot tipus però la majoria va trobar a faltar més varietat de gèneres.
+ L'últim ball al Parc Central va aplegar molta gent que va voler tancar així la festa major. Foto: QUIM PUIG. El regidor de Cultura, Jaume Graupera (ICV-EA), va remarcar en el primer balanç de la festa major la gran participació de gent en la gran majoria d'actes. Graupera reconeix que bona part del mèrit recau en el fet que els actes centrals han estat el cap de setmana. «És cert que ens ha ajudat el calendari i que la Nit Boja va agrupar moltíssima gent del Maresme perquè era divendres», va dir convençut. El regidor és conscient, però, de les «llacunes» en el programa, la més evident de les quals és el concert del grup madrileny La Cabra Mecánica. «La reflexió implica tant el poder de convocatòria del grup com la contraoferta d'actes gratuïts al centre de la ciutat. Això no tornarà a passar l'any vinent», va concretar.Pel que fa als actes de nova creació, Jaume Graupera va destacar l'aposta per l'obra de teatre Morir a Bagdad -«un èxit que ha sorprès els mateixos organitzadors»-. La Nit Eròtica necessita, segons va dir el regidor, un replantejament pel que fa a l'estructura de l'acte. La Revolta de Nans i el Correguspira han estat un encert que cal potenciar de cara a l'any que ve, segons va manifestar el regidor. Graupera no va estalviar crítiques al Ministeri de Medi Ambient, que està fent les obres del Passeig Marítim. «Em va fer vergonya fer els focs en l'estat en què es troba el passeig», va afirmar.D'altra banda, Graupera va avançar que ja ha comentat amb alguns responsables del Patronat Municipal de Cultura algunes idees que caldrà estudiar per a les pròximes Santes, però no va voler aprofundir-hi. «No m'agraden les alcaldades i no imposaré res. Totes les propostes s'exposaran i es debatran en les comissions de Santes», va assegurar.Unes Santes tranquil·lesLa festa major de Mataró ha viscut aquest any uns dies tranquils i allunyats de la tensió viscuda en altres edicions. La gent ha sortit al carrer i ha respost com mai en la convocatòria de les cites ineludibles, com són la Nit Boja, les cercaviles de les figures, els focs,les havaneres i els balls de festa major. S'han trobat nous espais a la plaça de Can Xammar i a la plaça de la Peixateria i noves propostes que cal ajustar. Tal com s'esperava, la comèdia de Paco Morán i Joan Pera Mamaaá! ha omplert el Teatre Monumental en les dues sessions i les diverses modalitats de Xeringada, un punt de trobada per a petits i grans.Finalment, la missa de mossèn Blanch ha recuperat un dels solistes amb més projecció, com és el tenor mataroní Josep Fadó, que ha fet lluir com mai la interpretació de la tradicional peça musical.
31 juliol 2003
La Nit Boja i el concert de La Cabra Mecánica, la cara i la creu d'un programa marcat pels actes de sempre T. MÀRQUEZ / Ll. MARTÍNEZ . Mataró Les Santes d'aquest any s'han caracteritzat per una línia continuista, amb una tímida aportació de novetats, com la Revolta de Nans i la Nit Eròtica. La polèmica per la bandera espanyola i el desplegament policial de l'anada a ofici han estat les anècdotes d'una festa major tranquil·la i especialment participativa i multitudinària perquè ha caigut en cap de setmana. Els punts més febles han estat el concert de La Cabra Mecánica i l'enorme confusió creada pel funcionament de les barres. Les havaneres, els focs, el ball de Requisits i del Parc Central van complir les expectatives. Especialment viscuda va ser la Nit Boja. Pel que fa al Sarau hi va haver opinions de tot tipus però la majoria va trobar a faltar més varietat de gèneres.
+ L'últim ball al Parc Central va aplegar molta gent que va voler tancar així la festa major. Foto: QUIM PUIG. El regidor de Cultura, Jaume Graupera (ICV-EA), va remarcar en el primer balanç de la festa major la gran participació de gent en la gran majoria d'actes. Graupera reconeix que bona part del mèrit recau en el fet que els actes centrals han estat el cap de setmana. «És cert que ens ha ajudat el calendari i que la Nit Boja va agrupar moltíssima gent del Maresme perquè era divendres», va dir convençut. El regidor és conscient, però, de les «llacunes» en el programa, la més evident de les quals és el concert del grup madrileny La Cabra Mecánica. «La reflexió implica tant el poder de convocatòria del grup com la contraoferta d'actes gratuïts al centre de la ciutat. Això no tornarà a passar l'any vinent», va concretar.Pel que fa als actes de nova creació, Jaume Graupera va destacar l'aposta per l'obra de teatre Morir a Bagdad -«un èxit que ha sorprès els mateixos organitzadors»-. La Nit Eròtica necessita, segons va dir el regidor, un replantejament pel que fa a l'estructura de l'acte. La Revolta de Nans i el Correguspira han estat un encert que cal potenciar de cara a l'any que ve, segons va manifestar el regidor. Graupera no va estalviar crítiques al Ministeri de Medi Ambient, que està fent les obres del Passeig Marítim. «Em va fer vergonya fer els focs en l'estat en què es troba el passeig», va afirmar.D'altra banda, Graupera va avançar que ja ha comentat amb alguns responsables del Patronat Municipal de Cultura algunes idees que caldrà estudiar per a les pròximes Santes, però no va voler aprofundir-hi. «No m'agraden les alcaldades i no imposaré res. Totes les propostes s'exposaran i es debatran en les comissions de Santes», va assegurar.Unes Santes tranquil·lesLa festa major de Mataró ha viscut aquest any uns dies tranquils i allunyats de la tensió viscuda en altres edicions. La gent ha sortit al carrer i ha respost com mai en la convocatòria de les cites ineludibles, com són la Nit Boja, les cercaviles de les figures, els focs,les havaneres i els balls de festa major. S'han trobat nous espais a la plaça de Can Xammar i a la plaça de la Peixateria i noves propostes que cal ajustar. Tal com s'esperava, la comèdia de Paco Morán i Joan Pera Mamaaá! ha omplert el Teatre Monumental en les dues sessions i les diverses modalitats de Xeringada, un punt de trobada per a petits i grans.Finalment, la missa de mossèn Blanch ha recuperat un dels solistes amb més projecció, com és el tenor mataroní Josep Fadó, que ha fet lluir com mai la interpretació de la tradicional peça musical.
30 de juliol 2003
Els artistes coneguts
el punt
30 juliol 2003
M.SURRIBAS .
Òrrius Demà la festa major d'Òrrius tancarà la primera nit amb el concert de dos pianos a càrrec de Lucky Guri i Joan Antoni Puig. L'acte, que tindrà lloc després del pregó -aquest any a càrrec del periodista i escriptor Manuel Cuyàs-, duu com a nom A quatre grapes i farà un recorregut musical pel segle XX. Els dos pianistes de renom passaran del xarleston al rock, del rock al beat, i del beat al tecno, apostant per una actuació dinàmica i original. Per una altra banda, i enllaçant amb els quatre dies de festa major, es té previst que el 23 d'agost el tenor Josep Fado canti a l'església parroquial de la població en un concert gratuït.
30 juliol 2003
M.SURRIBAS .
Òrrius Demà la festa major d'Òrrius tancarà la primera nit amb el concert de dos pianos a càrrec de Lucky Guri i Joan Antoni Puig. L'acte, que tindrà lloc després del pregó -aquest any a càrrec del periodista i escriptor Manuel Cuyàs-, duu com a nom A quatre grapes i farà un recorregut musical pel segle XX. Els dos pianistes de renom passaran del xarleston al rock, del rock al beat, i del beat al tecno, apostant per una actuació dinàmica i original. Per una altra banda, i enllaçant amb els quatre dies de festa major, es té previst que el 23 d'agost el tenor Josep Fado canti a l'església parroquial de la població en un concert gratuït.
28 de juliol 2003
La basílica de Santa Maria s'omple a vessar en el dia gran de les Santes
el punt
28 juliol 2003
Una dotació extra dels Mossos escorta les autoritats en una anada a ofici amb molts crits i xiulets
El retorn del tenor mataroní Josep Fadó dóna relleu a la interpretació de la peça musical de mossèn Blanch
TERESA MÁRQUEZ . Mataró
Mataró va viure ahir la tradicional diada de les Santes Juliana i Semproniana. El dia gran de la festa major es va vestir de diumenge per assistir a l'ofici i escoltar per única vegada al llarg de tot l'any la Missa de Glòria . Les figures van obrir la desfilada des de l'ajuntament precedint la comitiva de les autoritats locals, que, un cop van arribar al capdamunt del carrer Nou, van ser flanquejades per una dotació especial de Mossos d'Esquadra que les van protegir fins a l'entrada de la basílica. Els cantaires de la celebrada Missa de mossèn Blanch van fer una bona interpretació gràcies en bona part a la recuperació del tenor Josep Fadó i de la veu de la soprano Rosa Mateu.
+ A l'esquerra, un moment de la celebració de la Missa i a la dreta, de la posterior desfilada de figures i autoritats fins a l'ajuntament. Foto: MARGA CRUZ.
La Diada de Les Santes va tornar a lluir amb la interpretació de la Missa de Glòria de mossèn Blanch en una església on no s'hi cabia. L'anècdota d'aquest any la van protagonitzar els dibuixos commemoratius del 75è aniversari de la consagració de la basílica, que aviat van trobar una única utilitat: donar aire als feligresos en un ambient sufocant. La interpretació de la composició musical va anar a càrrec de Francesc Cortés i en el quadre de solistes va tornar a brillar la veu del tenor mataroní Josep Fadó. Fadó, en el segon any que actua a la Missa, va haver de ser substituït l'any passat per un episodi sobtat d'afonia. Fadó va tornar a destacar en una de les parts més difícils de l'obra, el solo Deus pater omnipotent. La soprano Rosa Mateu també va desenvolupar amb precisió el seu paper.
Doble homilia
El bisbe auxiliar de la diòcesi de Barcelona, monsenyor Joan Carrera, va presidir l'ofici, on va participar un nombrós grup de capellans, preveres i diaques. Tot i això, molts dels sacerdots de la resta d'esglésies de Mataró no hi van poder assistir perquè el fet que la diada fos en diumenge els va obligar a celebrar les seves respectives misses. L'homilia ha anat a càrrec del canonge de la seu de Barcelona i mataroní de naixement Josep A. Arenas. Mossèn Arenas ha predicat poc més de deu minuts amb un discurs basat en la necessitat de revaloritzar l'essència de la martirització i a recuperar i potenciar valors tan cristians com la justícia, l'amor i la veritat. Per la seva banda, el rector de Santa Maria, mossèn Barat, va recordar l'any passat una crònica escrita per l'exdirector de l'edició del Maresme d'El Punt, Manuel Cuyàs. «Allà es deia que em dedicava a demanar diners, i és veritat, perquè mentre sigui rector de Santa Maria no em cansaré de demanar-ne per poder tirar endavant aquesta església, que és la vostra, no pas la meva», va precisar. La processó de les relíquies de Les Santes cap a l'exterior va ser l'últim acte d
e l'ofici.
23 de juliol 2003
Demà la crònica
el punt
26 juliol 2003
Manuel Cuyàs
Itinerari pel programa festiu del dia de les Santes de Mataró, des de la missa cantada i orquestrada del matí, acte central i original de la festa, fins al sarau de la nit
El dia de la festa major de Mataró, el 27 de juliol, és un dia rodó: comença solemne, gairebé greu, amb una missa que és tot un monument musical, i acaba amb una disbauxa a baix a mar.
Foto: EL PUNT.
Demà em llevaré de bon matí, em mudaré i el primer que faré és anar a la porta de l'ajuntament a veure primer com hi arriben les autoritats i després com aquestes autoritats, un cop totes reunides, enfilen el camí cap a Santa Maria. Aquesta cerimònia municipal amenitzada amb música de banda té alguna cosa d'altres temps i algun eco republicà i afrancesat que a mi m'agrada molt. El meu gust és molt compartit perquè cada any hi ha més gent que no se la vol perdre tot i que la majoria ha anat a dormir molt tard o encara és l'hora que hagi anat a dormir.La desfilada d'autoritats, banda i gegants cap a Santa Maria té el seu punt culminant al carrer Nou. Això ja ho he dit altres vegades, però és que tot el que diré en aquesta crònica, una crònica d'uns fets que encara han de passar, ho he dit altres vegades. Les Santes són cada any les Santes i les cròniques que els van al darrere són tant les mateixes cròniques que es poden escriure, publicar i llegir al davant. Érem al carrer Nou. El contrallum que aquella hora es produeix en aquell carrer fa que, vistos des de la Riera, els personatges i figures que avancen cap a la plaça de Santa Maria semblin aquells retallables de paper que la casa Paluzie havia imprès abans de la guerra i que encara es poden trobar en alguns mercats de vell.Quan les autoritats hagin entrat a Santa Maria per la porta principal del temple, jo m'encaminaré cap a la del Fossar Xic. Buscaré un bon lloc on seure i em disposaré a seguir de cap a cap la missa cantada i orquestrada que fa que la festa major de Mataró sigui una festa amb personalitat pròpia i no s'assembli a cap altra festa major de Catalunya o del món. Aquest any hi torna a cantar de solista la Rosa Mateu. La Rosa Mateu havia estat alumna meva -no de música ni de cant; d'història i de català- i procuro seguir-li la carrera tant com puc. Puc poc perquè la carrera de la Rosa Mateu té molta volada i no puc anar d'aquí a allà del continent com fa ella, però n'estic informat. Un altre solista de projecció continental que canta la Missa de les Santes aquest any és Josep Fadó. Rosa Mateu és de Vilassar de Dalt i Josep Fadó és de Mataró i tots dos demostren que si tots els actors de Mataró que han fet carrera professional han sortit dels Pastorets de la Sala Cabañes, tots els cantants de Mataró i el seu veïnat han intervingut a la Missa de les Santes. Els Pastorets i la Missa de les Santes: els dos principals monuments de Mataró són uns monuments intangibles, cíclics en el temps i que posen en joc cossos, veus, músiques i passió.Sortint de la Missa de les Santes faré una mica de relacions públiques amb els de cada any -Maria Àngels i Pere, aquest any la corbata és llisa- i després d'escoltar la repicada de campanes em desplaçaré cap a l'ajuntament no seguint la desfilada d'autoritats i gegants sinó fent drecera pel carrer Nou i la Riera, on em trobaré amb altra gent. Veuré l'entrada dels gegants a l'ajuntament, faré l'oh reglamentari quan hi entrin la geganta i en Robafaves i passaré la calor que per les Santes s'ha de passar, que és molta i igualment reglamentària, reglamentari com tot el que ha passat fins ara i des d'ara encara ha de passar.Dinar familiar amb xampany, que no falti el xampany, comentaris de si aquest any la missa ha sonat millor que l'any passat i després, a la tarda, aquella somnolència en el racó més fresc de la casa, aquell racó on les cortines més s'estufen amb l'aire.La desfilada del vespre que veuré des del balcó i, més tard, els focs artificials de la platja i el sarau de baix a mar són el contrapunt disbauxat, sorollós i cromàtic d'un dia que de tan solemne com havia començat podia fer pensar que a Mataró, més que celebrar una festa, commemorem alguna cosa greu. Home, alguna cosa greu commemorem si pensem en les dues veïnes de la ciutat que van ser martiritzades i mortes per defensar els seus principis més íntims. Per això la festa de les Santes, la jornada del 27 de juliol, és tan rodona i ben estructurada. Al matí fem la comunió dels sants i del migdia en avall fem la comunió dels vius, i totes dues comunions ens fa sentir comunitat i ciutadans de la ciutat de les Santes.
26 juliol 2003
Manuel Cuyàs
Itinerari pel programa festiu del dia de les Santes de Mataró, des de la missa cantada i orquestrada del matí, acte central i original de la festa, fins al sarau de la nit
El dia de la festa major de Mataró, el 27 de juliol, és un dia rodó: comença solemne, gairebé greu, amb una missa que és tot un monument musical, i acaba amb una disbauxa a baix a mar.
Foto: EL PUNT.
Demà em llevaré de bon matí, em mudaré i el primer que faré és anar a la porta de l'ajuntament a veure primer com hi arriben les autoritats i després com aquestes autoritats, un cop totes reunides, enfilen el camí cap a Santa Maria. Aquesta cerimònia municipal amenitzada amb música de banda té alguna cosa d'altres temps i algun eco republicà i afrancesat que a mi m'agrada molt. El meu gust és molt compartit perquè cada any hi ha més gent que no se la vol perdre tot i que la majoria ha anat a dormir molt tard o encara és l'hora que hagi anat a dormir.La desfilada d'autoritats, banda i gegants cap a Santa Maria té el seu punt culminant al carrer Nou. Això ja ho he dit altres vegades, però és que tot el que diré en aquesta crònica, una crònica d'uns fets que encara han de passar, ho he dit altres vegades. Les Santes són cada any les Santes i les cròniques que els van al darrere són tant les mateixes cròniques que es poden escriure, publicar i llegir al davant. Érem al carrer Nou. El contrallum que aquella hora es produeix en aquell carrer fa que, vistos des de la Riera, els personatges i figures que avancen cap a la plaça de Santa Maria semblin aquells retallables de paper que la casa Paluzie havia imprès abans de la guerra i que encara es poden trobar en alguns mercats de vell.Quan les autoritats hagin entrat a Santa Maria per la porta principal del temple, jo m'encaminaré cap a la del Fossar Xic. Buscaré un bon lloc on seure i em disposaré a seguir de cap a cap la missa cantada i orquestrada que fa que la festa major de Mataró sigui una festa amb personalitat pròpia i no s'assembli a cap altra festa major de Catalunya o del món. Aquest any hi torna a cantar de solista la Rosa Mateu. La Rosa Mateu havia estat alumna meva -no de música ni de cant; d'història i de català- i procuro seguir-li la carrera tant com puc. Puc poc perquè la carrera de la Rosa Mateu té molta volada i no puc anar d'aquí a allà del continent com fa ella, però n'estic informat. Un altre solista de projecció continental que canta la Missa de les Santes aquest any és Josep Fadó. Rosa Mateu és de Vilassar de Dalt i Josep Fadó és de Mataró i tots dos demostren que si tots els actors de Mataró que han fet carrera professional han sortit dels Pastorets de la Sala Cabañes, tots els cantants de Mataró i el seu veïnat han intervingut a la Missa de les Santes. Els Pastorets i la Missa de les Santes: els dos principals monuments de Mataró són uns monuments intangibles, cíclics en el temps i que posen en joc cossos, veus, músiques i passió.Sortint de la Missa de les Santes faré una mica de relacions públiques amb els de cada any -Maria Àngels i Pere, aquest any la corbata és llisa- i després d'escoltar la repicada de campanes em desplaçaré cap a l'ajuntament no seguint la desfilada d'autoritats i gegants sinó fent drecera pel carrer Nou i la Riera, on em trobaré amb altra gent. Veuré l'entrada dels gegants a l'ajuntament, faré l'oh reglamentari quan hi entrin la geganta i en Robafaves i passaré la calor que per les Santes s'ha de passar, que és molta i igualment reglamentària, reglamentari com tot el que ha passat fins ara i des d'ara encara ha de passar.Dinar familiar amb xampany, que no falti el xampany, comentaris de si aquest any la missa ha sonat millor que l'any passat i després, a la tarda, aquella somnolència en el racó més fresc de la casa, aquell racó on les cortines més s'estufen amb l'aire.La desfilada del vespre que veuré des del balcó i, més tard, els focs artificials de la platja i el sarau de baix a mar són el contrapunt disbauxat, sorollós i cromàtic d'un dia que de tan solemne com havia començat podia fer pensar que a Mataró, més que celebrar una festa, commemorem alguna cosa greu. Home, alguna cosa greu commemorem si pensem en les dues veïnes de la ciutat que van ser martiritzades i mortes per defensar els seus principis més íntims. Per això la festa de les Santes, la jornada del 27 de juliol, és tan rodona i ben estructurada. Al matí fem la comunió dels sants i del migdia en avall fem la comunió dels vius, i totes dues comunions ens fa sentir comunitat i ciutadans de la ciutat de les Santes.
12 de juny 2003
Segon cap de setmana d’‘Oliver’ a Sala Cabañes
cap gros
12 juny 2003
El musical Oliver es va estrenar el passat cap de setmana a la Sala Cabañes i va omplir les platees i les llotges del teatre els tres dies que es va representar. El cap de setmana del 14 i el 15 els espectadors tenen la darrera oportunitat de veure-la abans del mes d’octubre, que es reposarà. Per a més informació, truqueu al 93 790 12 13.
12 juny 2003
El musical Oliver es va estrenar el passat cap de setmana a la Sala Cabañes i va omplir les platees i les llotges del teatre els tres dies que es va representar. El cap de setmana del 14 i el 15 els espectadors tenen la darrera oportunitat de veure-la abans del mes d’octubre, que es reposarà. Per a més informació, truqueu al 93 790 12 13.
11 de juny 2003
Oliver
el punt
11 juny 2003
la galeria
PEP ANDREU .
Oliver Twist és una novel·la de Charles Dickens que narra la història de supervivència d'un noi orfe a l'Anglaterra del segle XIX. L'obra de Dickens s'ha adaptat al teatre i al cinema diverses vegades, fins i tot amb format de gran musical. Ara, coincidint amb les dates de la fira de Mataró, aquesta adaptació com a gran espectacle musical ha arribat a la capital del Maresme. I ho ha fet de la mà de la gent de Sala Cabañes. Adaptar un obra d'aquestes característiques, amb més de 150 persones dalt de l'escenari -la majoria nens i nenes-, orquestra i cançons en directe, podia ser molt engrescador però també molt arriscat. I la veritat és que Sala Cabañes se n'ha sortit molt bé. Antoni Blanch, el director, ha sabut triar uns actors en estat de gràcia -el càsting sembla fet a mida per a cada personatge-, fa moure la complexitat de l'obra amb gran precisió, usa constantment la platea com si fos un element més de l'escenari i aconsegueix un treball brillant. Genís Mayola, el director musical, ha posat la batuta molt alta i ha demostrat que la seva col·laboració amb Sala Cabañes pot donar molts dies de glòria a l'entitat. La coreografia és de categoria, el vestuari, el maquillatge i les caracteritzacions, extraordinàries, i els decorats, molt ben resolts. Un notable per aquest Oliver de Sala Cabañes.
11 juny 2003
la galeria
PEP ANDREU .
Oliver Twist és una novel·la de Charles Dickens que narra la història de supervivència d'un noi orfe a l'Anglaterra del segle XIX. L'obra de Dickens s'ha adaptat al teatre i al cinema diverses vegades, fins i tot amb format de gran musical. Ara, coincidint amb les dates de la fira de Mataró, aquesta adaptació com a gran espectacle musical ha arribat a la capital del Maresme. I ho ha fet de la mà de la gent de Sala Cabañes. Adaptar un obra d'aquestes característiques, amb més de 150 persones dalt de l'escenari -la majoria nens i nenes-, orquestra i cançons en directe, podia ser molt engrescador però també molt arriscat. I la veritat és que Sala Cabañes se n'ha sortit molt bé. Antoni Blanch, el director, ha sabut triar uns actors en estat de gràcia -el càsting sembla fet a mida per a cada personatge-, fa moure la complexitat de l'obra amb gran precisió, usa constantment la platea com si fos un element més de l'escenari i aconsegueix un treball brillant. Genís Mayola, el director musical, ha posat la batuta molt alta i ha demostrat que la seva col·laboració amb Sala Cabañes pot donar molts dies de glòria a l'entitat. La coreografia és de categoria, el vestuari, el maquillatge i les caracteritzacions, extraordinàries, i els decorats, molt ben resolts. Un notable per aquest Oliver de Sala Cabañes.
06 de juny 2003
Torna 'Oliver', el clàssic del nen orfe
cap gros
6 juny 2003
L'espectacle 'Oliver!' arriba demà dissabte a la Sala Cabañes amb el cor i l'orquestra com a principals esquers. L'entrada val 9 euros (platea i llotja) o 7 euros (amfiteatre).
per Joan Salicrú - fotos Sala Cabañes - 06/06/2003 19:03
La Sala Cabañes posa demà en escena la darrera peça abans de les vacances, coincidint amb el cap de setmana de la Fira. Es tracta d' Oliver , de Charles Dickens, dirigida per Toni Blanch, en el que suposa la seva novena direcció. De l'espectacle, Blanch en destaca el protagonisme que tenen els nens i nenes i la força de la música, dirigida per Genís Mayola, i també l'esforç fet en l'apartat d'escenografia i de coreografia, obra de Jordi Ribas i Gemma Bartra. Per posar sobre l'escenari aquest muntatge musical dirigit a tota la família, Blanch ha treballat amb una versió de Joan de la Creu Ballester feta a partir del text original: "És una història que sempre havia tingut ganes de portar a l'escenari", explica. Dissabte dia 7 · A les deu de la nit. Diumenge dia 8 · A les sis de la tarda. Dilluns dia 9 · A les sis de la tarda. Dissabte dia 14 · A les deu de la nit. Diumenge dia 15 · A les sis de la tarda. Per a més informació i reserves, truqueu al 93.790.12.13. També es poden adquirir a les taquilles una hora abans de la representació.
6 juny 2003
L'espectacle 'Oliver!' arriba demà dissabte a la Sala Cabañes amb el cor i l'orquestra com a principals esquers. L'entrada val 9 euros (platea i llotja) o 7 euros (amfiteatre).
per Joan Salicrú - fotos Sala Cabañes - 06/06/2003 19:03
La Sala Cabañes posa demà en escena la darrera peça abans de les vacances, coincidint amb el cap de setmana de la Fira. Es tracta d' Oliver , de Charles Dickens, dirigida per Toni Blanch, en el que suposa la seva novena direcció. De l'espectacle, Blanch en destaca el protagonisme que tenen els nens i nenes i la força de la música, dirigida per Genís Mayola, i també l'esforç fet en l'apartat d'escenografia i de coreografia, obra de Jordi Ribas i Gemma Bartra. Per posar sobre l'escenari aquest muntatge musical dirigit a tota la família, Blanch ha treballat amb una versió de Joan de la Creu Ballester feta a partir del text original: "És una història que sempre havia tingut ganes de portar a l'escenari", explica. Dissabte dia 7 · A les deu de la nit. Diumenge dia 8 · A les sis de la tarda. Dilluns dia 9 · A les sis de la tarda. Dissabte dia 14 · A les deu de la nit. Diumenge dia 15 · A les sis de la tarda. Per a més informació i reserves, truqueu al 93.790.12.13. També es poden adquirir a les taquilles una hora abans de la representació.
JOAN PERA AFIRMA QUE EL MONUMENTAL ÉS UN DELS PITJORS TEATRES DE CATALUNYA - cap gros - 6 juny 2003 -
Joan Pera afirma que el Monumental és un dels pitjors teatres de Catalunya
L'actor mataroní defensa en una entrevista al portal diarimataro.com que el Teatre Monumental no reuneix les condicions per ser el gran teatre que la ciutat necessita.
per Joan Salicrú - 06/06/2003 18:01
Joan Pera.
"He voltat per tot el país i Mataró és la ciutat de Catalunya amb un teatre en pitjors condicions. Cal un espai on representar les obres del Teatre Nacional i del Lliure, però també un espai on la gent de Mataró pugui expressar-se". Així de clar parla Joan Pera en una entrevista concedida a diarimataro.com en ser preguntat sobre la qualitat de les infraestructures teatrals a la ciutat. En la mateixa entrevista, l'actor mataroní exposa la necessitat de que existeixin espais per expressar-se: "No pot ser que un noi vulgui fer teatre a Mataró i li facin fer un càsting. Tothom s'ha de poder expressar independentment de les seves qualitats. Necessitem espais oberts". En aquest sentit Pera explica que en un dels feus teatrals més vius de la ciutat, la Sala Cabañes, per a fer-hi una obra cal demanar-ho amb tres anys d'antelació. Respecte a la programació teatral que s'ofereix a la ciutat, l'actor en fa una crítica velada: "L'ajuntament sempre queda més bé en els rànquings portant al Monumental deu vegades el Teatre Lliure, sobretot si és Shakespeare, que portant La estraña pareja ". Pera es troba actualment representant la seva tercera obra amb Paco Morán –Mamaaá!!!, que vindrà a Mataró per la Festa Major de les Santes– i locutant el programa Partint Peras amb el seu fill Roger Pera.
L'actor mataroní defensa en una entrevista al portal diarimataro.com que el Teatre Monumental no reuneix les condicions per ser el gran teatre que la ciutat necessita.
per Joan Salicrú - 06/06/2003 18:01
Joan Pera.
"He voltat per tot el país i Mataró és la ciutat de Catalunya amb un teatre en pitjors condicions. Cal un espai on representar les obres del Teatre Nacional i del Lliure, però també un espai on la gent de Mataró pugui expressar-se". Així de clar parla Joan Pera en una entrevista concedida a diarimataro.com en ser preguntat sobre la qualitat de les infraestructures teatrals a la ciutat. En la mateixa entrevista, l'actor mataroní exposa la necessitat de que existeixin espais per expressar-se: "No pot ser que un noi vulgui fer teatre a Mataró i li facin fer un càsting. Tothom s'ha de poder expressar independentment de les seves qualitats. Necessitem espais oberts". En aquest sentit Pera explica que en un dels feus teatrals més vius de la ciutat, la Sala Cabañes, per a fer-hi una obra cal demanar-ho amb tres anys d'antelació. Respecte a la programació teatral que s'ofereix a la ciutat, l'actor en fa una crítica velada: "L'ajuntament sempre queda més bé en els rànquings portant al Monumental deu vegades el Teatre Lliure, sobretot si és Shakespeare, que portant La estraña pareja ". Pera es troba actualment representant la seva tercera obra amb Paco Morán –Mamaaá!!!, que vindrà a Mataró per la Festa Major de les Santes– i locutant el programa Partint Peras amb el seu fill Roger Pera.
05 de juny 2003
torna el clàssic del nen orfe "Oliver"
cap gros
5 juny 2003
per Joan Salicrú
La darrera peça que presenta la Sala Cabañes abans de vacances és el conegut ‘Oliver’ de Charles Dickens, dirigit per Antoni Blanch.
No té pare i, quan neix, la seva mare mor, de manera que és ingressat en un orfenat de Londres. Allà patirà la incomprensió dels seus responsables en queixar-se per la falta de menjar. Després passarà a ser aprenent d’un enterramorts, coneixerà una colla de lladregots i serà rescatat d’aquest ambient de misèria i pobresa per les belles Betty i Nancy. Així comença la història d’Oliver, de l’escriptor anglès Charles Dickens, que aterra a la Sala Cabañes coincidint amb el cap de setmana de la Fira sota l’impuls d’un equip dirigit per Antoni Blanch, un dels clàssics de l’entitat: «És una història que sempre havia tingut ganes de portar a l’escenari», explica Blanch. Va començar a treballar-hi fa dos anys, després de dirigir La Família Trapp, tot i que els assajos amb els actors no van començar fins a aquest setembre.De l’espectacle, Blanch –que amb aquesta haurà dirigit nou peces teatrals– en destaca el protagonisme que tenen els nens i nenes i la força de la música, dirigida per Genís Mayola. En l’apartat tècnic destaquen les escenografies que ha creat Jordi Ribas, que Blanch defineix com a molt espectaculars, i la coreografia de Gemma Bartra, que ja havia treballat amb el director en el seu darrer muntatge. Per posar sobre l’escenari aquest espectacle musical dirigit a tota la família, Blanch ha treballat amb una versió de Joan de la Creu Ballester feta a partir del text original.Mayola porta la batutaDesprés de la seva incursió a dalt els escenaris amb El cant de la balena abandonada de Carles Maicas, espectacle que ha rebut premis i elogis, Genís Mayola torna a la direcció musical amb l’espectacle Oliver. I ho fa per la porta gran, amb una orquestra de petit format –sis músics de la seva estricta confiança– i un cor de cent persones, que està dividit en adults, gent de mitjana edat i infantil. Un potencial que, segons Blanch, no resta desaprofitat.Les col·laboracions de Mayola amb la Sala Cabañes van començar el 1998 amb Rapsòdia Catalana, de Josep Maria Cusachs. Ha dirigit tres anys l’orquestra i el cor dels Pastorets i ha participat en muntatges puntuals dedicats a Miquel Martí i Pol, Josep Maria de Sagarra, Josep Punsola i d’altres
5 juny 2003
per Joan Salicrú
La darrera peça que presenta la Sala Cabañes abans de vacances és el conegut ‘Oliver’ de Charles Dickens, dirigit per Antoni Blanch.
No té pare i, quan neix, la seva mare mor, de manera que és ingressat en un orfenat de Londres. Allà patirà la incomprensió dels seus responsables en queixar-se per la falta de menjar. Després passarà a ser aprenent d’un enterramorts, coneixerà una colla de lladregots i serà rescatat d’aquest ambient de misèria i pobresa per les belles Betty i Nancy. Així comença la història d’Oliver, de l’escriptor anglès Charles Dickens, que aterra a la Sala Cabañes coincidint amb el cap de setmana de la Fira sota l’impuls d’un equip dirigit per Antoni Blanch, un dels clàssics de l’entitat: «És una història que sempre havia tingut ganes de portar a l’escenari», explica Blanch. Va començar a treballar-hi fa dos anys, després de dirigir La Família Trapp, tot i que els assajos amb els actors no van començar fins a aquest setembre.De l’espectacle, Blanch –que amb aquesta haurà dirigit nou peces teatrals– en destaca el protagonisme que tenen els nens i nenes i la força de la música, dirigida per Genís Mayola. En l’apartat tècnic destaquen les escenografies que ha creat Jordi Ribas, que Blanch defineix com a molt espectaculars, i la coreografia de Gemma Bartra, que ja havia treballat amb el director en el seu darrer muntatge. Per posar sobre l’escenari aquest espectacle musical dirigit a tota la família, Blanch ha treballat amb una versió de Joan de la Creu Ballester feta a partir del text original.Mayola porta la batutaDesprés de la seva incursió a dalt els escenaris amb El cant de la balena abandonada de Carles Maicas, espectacle que ha rebut premis i elogis, Genís Mayola torna a la direcció musical amb l’espectacle Oliver. I ho fa per la porta gran, amb una orquestra de petit format –sis músics de la seva estricta confiança– i un cor de cent persones, que està dividit en adults, gent de mitjana edat i infantil. Un potencial que, segons Blanch, no resta desaprofitat.Les col·laboracions de Mayola amb la Sala Cabañes van començar el 1998 amb Rapsòdia Catalana, de Josep Maria Cusachs. Ha dirigit tres anys l’orquestra i el cor dels Pastorets i ha participat en muntatges puntuals dedicats a Miquel Martí i Pol, Josep Maria de Sagarra, Josep Punsola i d’altres
01 de juny 2003
Sala Cabañes de Mataró estrena el musical «Oliver» amb més de cent actors en escena
el punt
1 juny 2003
TERESA MÁRQUEZ . Mataró
Sala Cabañes de Mataró estrena el 7 de juny el musical Oliver, una adaptació de l'obra Oliver Twist, de Charles Dickens, i que permet veure dalt de l'escenari més d'un centenar d'actors. La peça, dirigida per Antoni Blanch i ambientada en el segle XIX, narra les peripècies d'un nen orfe de pare i que perd la mare quan neix. L'ingressen en un orfenat on pateix gana i maltractaments. Després es fa aprenent d'un enterramorts i s'escapa a Londres, on s'introdueix en una banda de joves lladregots que són extorsionats per un vell jueu. Perseguit per la mala sort, l'atrapen per lladre i la mateixa persona que es creu que li ha robat finalment l'acollirà a casa seva i descobrirà que és el seu nét.
A Oliver col·laboren la ballarina i coreògrafa mataronina Gemma Bartra -que també ha fet la coreografia de la celebrada La família Trapp-, i l'escenògraf Jordi Ribas, vinculat a Sala Cabañes des del 1965 i creador de més de 40 escenografies per al teatre. La direcció musical ha estat encarregada al músic Genís Mayola, fundador de la coral Primavera per la Pau l'any 1983 i autor de dues cantates: Cantata de la terra sense mal, basat en poemes de Pere Casaldàliga, i Nosaltres som part de la terra, sobre un text del cap indi Seatle.
Oliver es representarà els dissabtes 7 i el 14 de juny a les 10 del vespre i el 8, 9 i 15 de juny a les 6 de la tarda.
1 juny 2003
TERESA MÁRQUEZ . Mataró
Sala Cabañes de Mataró estrena el 7 de juny el musical Oliver, una adaptació de l'obra Oliver Twist, de Charles Dickens, i que permet veure dalt de l'escenari més d'un centenar d'actors. La peça, dirigida per Antoni Blanch i ambientada en el segle XIX, narra les peripècies d'un nen orfe de pare i que perd la mare quan neix. L'ingressen en un orfenat on pateix gana i maltractaments. Després es fa aprenent d'un enterramorts i s'escapa a Londres, on s'introdueix en una banda de joves lladregots que són extorsionats per un vell jueu. Perseguit per la mala sort, l'atrapen per lladre i la mateixa persona que es creu que li ha robat finalment l'acollirà a casa seva i descobrirà que és el seu nét.
A Oliver col·laboren la ballarina i coreògrafa mataronina Gemma Bartra -que també ha fet la coreografia de la celebrada La família Trapp-, i l'escenògraf Jordi Ribas, vinculat a Sala Cabañes des del 1965 i creador de més de 40 escenografies per al teatre. La direcció musical ha estat encarregada al músic Genís Mayola, fundador de la coral Primavera per la Pau l'any 1983 i autor de dues cantates: Cantata de la terra sense mal, basat en poemes de Pere Casaldàliga, i Nosaltres som part de la terra, sobre un text del cap indi Seatle.
Oliver es representarà els dissabtes 7 i el 14 de juny a les 10 del vespre i el 8, 9 i 15 de juny a les 6 de la tarda.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)