A Mataró som així

el punt
16 novembre 2004

la galeria
PEP ANDREU .

Mataró pateix Síndrome d'Autodestrucció. Es caracteritza per manca d'autoestima, tendència a criticar-ho tot, indiferència per les coses pròpies i exaltació exagerada per altres poblacions. És una malaltia hereditària que va aparèixer el 1848, amb el tren del mataroní Biada, el primer de la Península. Primer, ningú no en volia saber res; després, l'invent va agradar tant, que els mataronins hem fet vida a la capital girant l'esquena a casa. Mataró, als mataronins, no ens agrada gens. Diem que no té atractius, i que els pocs que té, o són efímers -com Els Pastorets de Sala Cabañes, la festa major i la missa de Glòria a les Santes-, o s'amaguen darrere un pany -com la capella dels Dolors, una joia barroca de Viladomat, i la modernista casa Coll i Regàs, del mataroní Puig i Cadafalch. Aquests dies, la ciutat ha fet 26 anys de Mostra de Cinema. Tot Mataró es queixa per la possibilitat que el Patronat de Cultura deixi de celebrar-la, quan la immensa majoria no hi ha posat mai els peus, cosa que demostra una indiferència absoluta. Personalment, considero que no es pot deixar morir; tot el contrari, cal més pressupost i transformar la Mostra en un referent cultural de tot el país. Deia que la majoria de mataronins no hi ha posat mai els peus, però que ara la defensen aferrissadament. Un símptoma més de la nostra síndrome particular: Mataró és com la parella: si és guapa, no li'n veus, i si és lletja, que ningú no t'ho digui. Som així.

Del Tony al Oscar

www.cinenganos.com
17 octubre de 2004

La metamorfósis del teatro al cine. Por Luis
El mundo del cine premia a las mejores cintas con Oscares.El Teatro lo hace con Tonys.Pero en algunas excelsas ocasiones,existen obras que resultan tremendamente exitosasen ambas esferas del arte.
— Sus boletos por favor — me dice una hermosa señorita presta a llevarnos hasta nuestros asientos. Todo es perfecto. La alfombra de tonos cálidos susrrándome la bienvenida, los murmullos de la orquesta en la fosa, las filas de mullidos asientos mirando el escenario que aún se oculta tímido tras el pesado y enorme telón. Para aquellos que amamos el teatro, pocos momentos son tan expectantes, tan emocionantes (y en ocasiones sorpresivos) como cuando nos entregan el programa al entrar a una sala, dispuestos a presenciar una obra más.
Permítanme aclarar el término "sorpresivo". Al entrar a un cine, sabemos lo que encontraremos, de hecho, un cine se vuelve como nuestra casa; es decir, solemos visitar la misma sala una y otra vez, por costumbre, comodidad, cercanía, precio o simplemente tradición. Debido a esto, el lugar resulta conocido, sabemos incluso la forma en que el aire camina por sus pasillos, el sabor de su maiz tostado, el aroma de la dulcería y en ocasiones hasta la música de fondo previa al inicio de cualquier cinta. En el teatro no sucede así.
Si ustedes se quedaron estupefactos ante la magnificencia de Cats, antes tuvieron que hacerlo ante el imponente decorado de toda la sala simulando un basurero. Si se estremecieron con el humanismo de Los Miserables, tuvieron que hacerlo antes con el enorme rostro de Cosette proyectado sobre el telón, con la bandera francesa desgarrada como fondo. Si se admiraron con la perfección de El Fantasma de la Opera, tuvieron que preguntarse antes si los balcones, las estatuas y el candil eran parte del decorado o piezas de la puesta en escena. Así es, en un teatro, la magia comienza desde que uno pone su pie en la sala; de modo que la experiencia es siempre distinta.
¿Qué hace un texto teatral en una columna de cine? No es una pregunta trivial. La respuesta es simple; el mundo del tablado, del maquillaje, de la escena en vivo, como muchos otros, ha resultado irresistible para el séptimo arte, que ha secuestrado sutilmente algunas de las mejores obras para ser vividas en el cajón oscuro a la luz del proyector. Algunos intentos fueron afortunados logros, otros, tratados con menos respeto, debieron quedarse siempre tras bambalinas.
Si tratamos de recordar cuántos actanciales fueron llevados al cine, nos sorprenderemos de lo pobre de nuestra memoria ante lo inmenso del repertorio. ¿Ejemplos? Annie, Cabaret, Camelot, A Chorus Line, Evita, Fiddler on the Roof, My Fair Lady, Oliver!, Fame, West Side Story, La Cage aux Folles, Hello Dolly, Gipsy, Grease, The Sound of Music, Jesús Christ Superstar, Chicago; sólo por citar un puñado de joyas escénicas que recabaron Tonys y Oscares por igual. Viajemos un poco por la historia.
En 1960 una novicia a punto de tomar los votos, de pronto se convierte en niñera de una docena de chicos cantores y pareja ideal de un Capitán viudo. The Sound of Music, una narración dulce y clásica acerca de la fuerza de la música fue nominada para diez Tonys. Cosechando cinco de ellos, se volvió una tentación irresistible para el cine, que la adaptó en 1965 con el estelar de la inmortal y carismática Julie Andrews. Diez nominaciones y cinco Oscares, incluyendo mejor película, fueron para una de las mejores adaptaciones de todos los tiempos. De hecho, probablemente sea una de las pocas puestas en escena convertidas en película, cuyo resultado cinematográfico es abrumadoramente más espectacular, especialmente cuando escuchamos como overtura, la exquisita voz de Andrews en una toma aérea impresionante de las montañas vienesas. “…The hills are alive with the sound of music”. Excelsa simplemente.
En 1965 la historia de un hombre pobre en dinero pero rico en hijas entró a escena. Nueve Tonys se llevó Tevye a su comunidad judía esa noche. El Violinista en el tejado, una historia sobre el poder de la fe, la familia y la tradición se convertía en un clásico de forma instantánea. Cinco años más tarde, la fábula del pequeño poblado Anatevka fue llevada al cine, inmortalizando a Chaim Topol como Tevye, sorprendiendo con su ritmo y magistral diseño de producción, obteniendo 8 nominaciones al premio de la Academia y haciendo tararear a todos “ …If a were a rich man, dubi dubi dubi dubi dubi dubi dubi da…”
Anterior a estas dos producciones es la adaptación de la obra de Bernard Shaw, Pygmalion, mejor conocida en el mundo teatral como My Fair Lady, estrenada en Broadway en 1956, ¡Doce nominaciones al premio Tony y siete galardones fue la cosecha! Inevitable llevarla a la pantalla grande. La historia interpretada una y otra vez, del hombre educado y rico que esculpe su obra maestra en una mujer que es prácticamente un diamante en bruto, cautivó a los cinéfilos del mundo en 1964. Julie Andrews fue considerada para el papel, pero su lugar fue ocupado por la leyenda Audrey Hepburn, ignorada por la Academia pese a los 8 Oscares que obtuvo la producción. “…Damn! Damn! Damn! Damn! I've grown accustomed to her face.”
En 1972 Grease, Vaselina, subió a escena; con el pelo engominado y chamarra de cuero, la producción levantó siete nominaciones al Tony y sorprendentemente no se llevó a su descapotable ni un solo galardón. En los Oscares de 1979 no le fue mucho mejor, ya que sólo logró un premio, pero catapultó a John Travolta y a Olivia Newton-John a la fama y convirtió a esta comedia en un ícono musical universal… No lo nieguen, todos hemos cantado “…We go together like Ra-ma la-ma la-ma ka ding-a da ding-de dong…"
En fechas más recientes, en 1980, la políticamente “incorrecta” Evita, del amo del espectáculo musical Sir Andrew Lloyd Webber, se llevó a ritmo de Tango 7 de los 11 Tonys para los que fue nominado este montaje. En la entrega de los Oscares de 1997, la Academia no fue tan benévola y sólo le concedió uno de los cinco galardones para los que estuvo nominada; no obstante Madonna, dejando en el camino del protagónico a leyendas como Elaine Page (sublime intérprete de Grizabella en Cats), cumplió al lado de Antonio Banderas uno de sus caprichos más añejos, por lo que sin ambages pudo cantar “…Don’t cry for me Argentina”. Webber se consolidaba como uno de los músicos más contundentes de todos los tiempos al ser reconocido con el Tony y el Oscar por un mismo trabajo, aunque para hacerlo en distintos años haya tenido que componer la canción “You Must Love Me”.
De 11 nominaciones teatrales, en 1976, el musical gangsteril Chicago no pudo robarse ninguna; Fred Ebb y Bob Fosse, autores, debieron quedarse boquiabiertos ante el asesinato de sus expectativas, no obstante tuvieron su vendetta (Fosse póstuma) en la premiación de los Oscares acaecida en el 2003, donde de 13 nominaciones Chicago obtuvo 6 premios, incluyendo mejor película. Ebb moriría un año más tarde, no obstante seguro lo hizo orgulloso, satisfecho y junto con su compañero, pusieron a bailar al cielo al exquisito ritmo de “ And all that Jazz”.
Finalmente, en 2004 la leyenda de un hombre tocado por dos ángeles, la música y su amada, deslumbrará las pantallas. En 1988 pudo raptarse hasta los sótanos de la Opera de París, 7 de 10 Tonys para los que fue nominada, incluyendo Mejor Musical; la obra aún continúa presentándose y pretende romper el récord de años en escena (18 en Broadway y 21 en Londres) impuesto por Cats (¡adivinaron! también de Lloyd Webber). El Fantasma de la Ópera, soberbia adaptación musical del libro verídico — según su autor, Gaston Leroux — de un personaje desfigurado que vivió en los laberintos subterráneos de la ópera parisina, ha sido calificado como el mejor trabajo del compositor y la catapulta de Michael Crawford y Sarah Brightman al estrellato. Que la pantalla le haga justicia a La Música de la Noche.
Webber ha compuesto para la cinta una nueva canción (No One Would Listen), que será interpretada por Erick, el Fantasma; con ella pretende repetir la hazaña de Evita y llevarse a su galería de premios otra figurilla del tío Oscar. La canción, al lado de otras, pretende —según rumores— constituirse como una secuela teatral del imponente musical; nunca se ha confirmado esto. Como colofón podríamos añadir que Webber es el único músico en la historia que ha logrado tener 3 musicales puestos en Londres y Nueva York a un mismo tiempo… ¿Logrará la hazaña de llevar su fantasmal narración a un sitio entre las cinco mejores películas del 2004?
No es posible, como dije en un inicio, citar todas las adaptaciones; sin embargo he tratado de rememorar las más significativas y a través de mis humildes letras rendir honor a quien honor merece. Es lógico también que a los amantes del teatro y el cine nos gustaría ver otros montajes en el cajón oscuro; Miss Saigon y Los Miserables de Alain Boublil y Claude-Michel Schönberg (Tonys 1991 y 1987 respectivamente) son una materia prima poderosa. Asimismo hemos visto también algunas cintas convertirse en obras de teatro, recientemente las producciones Disney, The Beauty and the Beast y The Lion King. De hecho ya hay planes para llevar al escenario Shrek y Batman, esta última bajo la dirección del maestro Burton;entonces por qué no soñar y pensar que algún día pudiésemos sentir la emoción de entrar a la sala teatral para presenciar una fastuosa adaptación de The Godfather, As good as it gets, Pretty Woman o Moulin Rouge. ¡Hey!, ¿y por qué no?

DE MAGS A PIRATES

EL PUNT
14 octubre 2004

La temporada de la Sala Cabañes de Mataró aglutina des de muntatges infantils fins a obres de Shakespeare
el reportatge
LLUÍS ARCAL .

Mataró Els personatges fantàstics. L'Espantaocells, l'Home de Llauna i el Lleó seran els companys de viatge de Teia per la terra d'Oz. Aquest muntatge infantil es podrà veure a la Sala Cabañes de Mataró fins al diumenge 17 d'octubre.
Foto: EL PUNT La temporada de teatre de la Sala Cabañes de Mataró va obrir enguany el teló amb el muntatge infantil El Mag d'Oz, que es podrà veure fins al dia 17. Aquest any, amb cinc obres teatrals i una lectura dramatitzada, la Sala Cabañes pretén satisfer el públic mataroní d'una manera heterogènia amb espectacles per a tots el gustos, amb un desplegament de més de 60 actors. El Shakespeare més desimbolt i divertit arribarà a Mataró els dies 23 i 24 d'octubre amb una de les obres que va escriure en la seva època de joventut, La comèdia dels errors, una comèdia refrescant plena d'humor amb un final feliç, fet atípic en el drama shakespearià. El clàssic de Ramon Pàmies L'estel de Natzaret estrenarà aquest any nova direcció musical, a càrrec del jove músic mataroní Àlex Montasell. Fruit d'una investigació i d'un estudi a fons de les partitures originals del mestre Enric Torra -autor de la partitura de l'obra-, Montasell ha fet els nous arranjaments.Originàriament, Torra va compondre per a instruments que, per les seves dimensions, mai no havien arribat a sonar en el muntatge (com l'arpa) i ara, gràcies a les noves tecnologies, es podrà sentir. L'espectacle nadalenc, en cartell des del 1916, tornarà a comptar aquest any amb la direcció del jove Xavier Robas -24 anys-, que repeteix en la direcció després d'haver debutat l'any passat. Una altra de les cares noves de l'espectacle dels Pastorets serà l'actuació en el pròleg de la ballarina Maria Rovira, que va iniciar-se a la Sala Cabañes i que l'any 1998 va rebre el Premi Nacional de Dansa. Enmig de les obres de teatre, la programació de la Sala Cabañes farà al mes de gener el salt cap al gènere de la lectura dramatitzada. El text escollit serà el Rem de trenta-quatre, de Joaquim Ruyra, de qual Mataró celebra l'any commemoratiu. El text dramatitzat és extret de les narracions de Marines i boscatges. El muntatge comptarà amb la música original del mataroní Pere González i estarà dirigit per Josep Maria Cusachs.Carles Maicas portarà a la Sala Cabañes els dies 12 i 13 de març del 2005 l'obra Viatge a qualsevol lloc, de l'autor balear Joan Guasp, que forma part de la tetralogia Viatges inevitables. Maicas va explicar que «és una obra que mai s'ha representat» i va assegurar que el muntatge serà del tot innovador. Els pirates del Maresme abordaran Mataró per les fires, els dies 14, 15, 16, 21, 22 i 29 de maig i 5 i 12 de juny del 2005. En paraules del seu director, Joan Peran, el muntatge serà «una barreja de la versió anglesa i americana de l'obra i del muntatge fet per Dagoll Dagom». Peran també va agrair «la col·laboració de Dagoll Dagom», que «en tot moment ens va donar suport i assessorament». L'obra, escrita per W.S. Gilbert i Arthur Sullivan, és tot un clàssic als països de parla anglesa i va marcar la transició del gènere de l'opereta al teatre musical tal com es coneix avui. Els arranjaments musicals de l'obra van a càrrec de Genís Mayola

L'èxit dels tallers literaris de l'Aula d'Humanitats fa ampliar-ne l'oferta

el punt

24 setembre 2004

S'estrenarà un recital d'«Els sonets de Shakespeare» dirigit per Xicu Masó

LAURA PORTAL . Girona

L'Aula d'Humanitats del centre cultural La Mercè de Girona va presentar ahir la programació d'aquest últim trimestre i en destaca l'ampliació que s'ha hagut de fer dels tallers literaris. L'èxit d'aquests cursos fa que s'ofereixin un taller de relat curt, un de poesia i un altre d'adreçat a professors d'institut. A més, s'estrenarà un recital poètic d' Els sonets de Shakespeare , que estarà dirigit per Xicu Masó. També es farà un cicle de conferències sobre Dalí, per cloure l'any a la ciutat.El Punt de Lletra de l'Aula d'Humanitats fa aquest trimestre una ampliació dels tallers literaris arran de l'èxit d'assistència. Així, ara es proposen tres tallers literaris. El de relat curt, impartit per l'escriptor Vicenç Pagès, ja té totes les places cobertes. Un altre taller serà el de poesia, que impartirà l'autora Rosa Font i que es farà els dies 2, 16 i 30 d'octubre; 13 i 27 de novembre, i 11 de desembre, de deu del matí a una del migdia, i té un preu de 60 euros. Finalment, es farà Pedagogia de la lectura: llegir a l'ESO, un taller impartit també per Pagès que pretén ajudar els mestres a motivar els alumnes perquè llegeixin els clàssics de la literatura juvenil. Es farà el 9, el 16 i el 23 de novembre, de set a nou del vespre, per 40 euros.També es proposa l'estrena del recital poètic Els sonets de Shakespeare, amb un text traduït per Salvador Oliva, el 17 de novembre, a les vuit del vespre, a l'auditori de La Mercè. L'espectacle està dirigit per Xicu Masó i interpretat per Francesc Ten i Montse Vellvehí.PensamentPel que fa al vessant més filosòfic, titulat genèricament Pensament, l'Aula proposa una activitat, dilluns que ve a dos quarts de vuit del vespre, relacionada amb el Festival de Jazz de Girona. Es tracta de Conversa amb Walter Norris: una vida dedicada al jazz, en què aquest músic explicarà la seva visió del jazz. Una altra de les activitats que s'ofereixen és una conferència de Francesc Giró, director de la Fundació Natura, en què s'informarà sobre la tasca mediambiental d'aquesta entitat. La xerrada es farà el 15 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre. Finalment, Francesc Serra, professor de relacions internacionals de la Universitat Autònoma, oferirà el curs Política internacional: introducció a les relacions internacionals, els dilluns i dimecres del 4 d'octubre al 15 de novembre, de set a dos quarts de nou del vespre. El preu és de 60 euros.Pel que fa a art, l'Aula ofereix un cicle de conferències coordinat per Domènec Ribot, de l'Associació Catalana de Crítics d'Art, sobre Salvador Dalí i com a cloenda de l'any dedicat a l'artista a la ciutat. El cicle es farà els dimecres d'octubre, a dos quarts de vuit del vespre.

El Cercle de la Vida torna a la Sala Cabañes

cap gros

29 de maig de 2004

"El Cercle de la Vida", una versió del conte de Disney "El Rei Lleó", s'estrena avui a la Sala Cabañes dirigida per Toni Grané
per

Ramon Radó - 29/05/2004 6:00


Per tercera vegada, Sala Cabañes representa a partir d'avui El Cercle de la Vida, una adaptació d'El Rei Lleó popularitzat per Disney a la dècada dels noranta i també representat als escenaris de Londres, és una versió del clàssic Hamlet de William Shakespeare: l'assassinat d'un rei a mans del seu propi germà. Sota la batuta de Toni Grané, auxiliat per Mercè Grané i Xevi Ribas, l'obra es presenta per tercer cop davant del públic mataroní amb diverses novetats.En primer lloc, el repartiment ha variat substancialment respecte al de les dues temporades anteriors: Víctor Plana (Simba), Sara Espígul (Nala) i Jordi Font (Scar) debuten en els papers protagonistes. L'espectacular escenografia dissenyada per Josep Ciudad, dins la qual destaquen dues rampes i un immens sol, és un dels punts forts del muntatge.Un altre element clau d'El Cercle de la Vida és la música en directe, propiciada per una orquestra dirigida per Àlex Montasell -que s'estrenarà el proper mes de desembre com a director musical d'"Els Pastorets"- i formada per vint músics, entre els quals hi ha dos percussionistes situats a dalt mateix de l'escenari, a més d'un petit cor. Per últim, l'espectacle estrena pàgina web a Internet.Per Toni Grané, el director, la reposició de l'espectacle és una bona oportunitat per a l'equip creador d'actuar i per al públic de disfrutar: "Jo encara faria més temporades, perquè disfruto molt fent l'obra i tot l'equip també i també fem disfrutar el públic". Segons Grané, en aquesta ocasió es nota que l'equip té l'espectacle més per la mà: "Hem professionalitzat molt el muntatge i penso que s'ha millorat respecte a fa dos anys, tot i que el nivell ja era excel·lent".D'altra banda, rere bastidors Quim Llorens i Raquel Codolà lideren l'equip de prop de quaranta tècnics que treballa en la posada en escena: "S'han aprofitat algunes de les coses que s'havien fet per a les altres dues temporades, algunes s'han reformat i d'altres s'han fet de nou. El treball de l'equip tècnic ha anat dirigit bàsicament a millorar mecanismes i la maquinària escènica" explica Raquel Codolà, regidora de l'espectacle.La posada en escena d'aquesta obra té el seu origen fa més de cinc anys quan Toni Grané va començar a dirigir un grup de joves de la Sala Cabañes per a portar a terme aquest ambiciós projecte. L'espectacle va veure per fi la llum la primavera de 2002 i va reposar-se la tardor del mateix any. Les set representacions que es realitzaran fins el 13 de juny posaran el punt final, en principi, al muntatge després de tres temporades.Els preus de les entrades són vuit euros a amfiteatre, nou a platea i deu per cada seient de les llotges.

El cicle «A pas de maig / A pas de poetes» dóna veu i moviment a Ausiàs March

el punt
13 maig 2004

XAVIER CASTILLÓN . Girona

Aquest cicle es basa en la combinació de la poesia amb altres llenguatges creatius.

Foto: X.C.

La segona sessió del cicle A pas de maig / A pas de poetes va estar dedicada, ahir al vespre, a Ausiàs March, el més gran poeta líric europeu del segle XV, del qual l'escriptor Josep Pujol va destacar l'absoluta vigència de la seva obra. Lluís Carmona (piano), Montse Vellvehí (recitació) i Eduard Teixidor (dansa) van donar una nova dimensió a la poesia d'Ausiàs March.Hi ha hagut un canvi d'ordre en les dues últimes sessions del cicle, de manera que la del dia 19 de maig estarà dedicada a la poetessa italiana Dacia Maraini i la del dia 26, a Vicent Andrés Estellés, amb la companyia de màgia La Patilla

A pas de maig / A pas de poetes», un cicle multidisciplinari de poesia a La Mercè

el punt
5 maig 2004

Els poemes de Ràfols-Casamada, March, Estellés i Maraini en seran els protagonistes

DANI CHICANO . Girona

Els poemes d'Albert Ràfols-Casamada, Ausiàs March, Vicent Andrés Estellés i la italiana Dacia Maraini són els protagonistes del cicle multidisciplinari A pas de maig / A pas de poetes , que presenta els dimecres de maig l'Aula d'Humanitats, al claustre de La Mercè.
+ Ràfols-Casamada, el primer protagonista de A pas de maig / A pas de poetes. Foto: CARLES CASTRO (FdG). La dansa, la música, el mim, la màgia i el teatre s'alien amb la poesia, es troben al voltant de la paraula, en el cicle que presenta l'Aula d'Humanitats: A pas de maig / A pas de poetes. La primera sessió, dijous que ve, està dedicada a l'obra d'Albert Ràfols-Casamada. El poeta vigatà Víctor Sunyol, coordinador del cicle, presentarà aquesta sessió; Francesc Ten en serà el rapsode; Constança Brncic hi aportarà la dansa i el gest, i David Ymbernon, els objectes, escenes, colors i sensacions del teatre.El dimecres dia 12 (20.30 h) serà el torn de l'obra d'Ausiàs March, el més gran poeta líric europeu del segle XV. La sessió la presentarà l'escriptor Josep Pujol, i Montse Vellvehí recitarà els poemes de l'autor, Eduard Teixidor dansarà i la il·lustració musical anirà a càrrec de Lluís Carmona.Josep Pujol també serà el presentador de la tercera sessió, el dimecres 19 de maig (20.30 h), dedicada en aquest cas al poeta valencià Vicent Andrés Estellés. L'actor Pere Eugeni Font donarà veu als versos d'Estellés, Ramon Ferrer hi posarà la música i la companyia de màgia La Patilla acompanyarà els poemes amb jocs de mans.La sessió dedicada a l'obra de la poeta, novel·lista i dramaturga italiana Dacia Maraini, el dimecres 26 de maig (20.30 h), consistirà en la representació de l'espectacle Si estimant massa, que porta el mateix nom que l'antologia de la poesia de l'autora italiana. En aquest espectacle, muntat a partir de les traduccions fetes per Jordi Domènech, hi intervenen l'actriu Fanny Bulló i el músic Francesc Membrives, amb direcció de Júlia Lora. Sunyol farà la presentació i l'actriu gironina Cristina Cervià llegirà alguns poemes de Maraini.Totes les sessions se celebraran al claustre del centre cultural La Mercè, són gratuïtes i, en cas de pluja, l'activitat es traslladarà a l'interior de l'auditori del centre.L'ambientació del claustre de La Mercè, una decoració artística pensada expressament, és obra de Marina Sans.

La compañía Els Comediants, en suspensión de pagos

elmundo.es

9 de març de 2004

BARCELONA.-

El Juzgado de Primera Instancia número seis de Arenys de Mar (Barcelona) ha hecho público un edicto por el que declara a la compañía Comediants "en estado de suspensión de pagos e insolvencia provisional".
Asimismo, en el citado edicto se señala que la compañía se enfrenta a esta situación desde el año 2003 y se convoca a los acreedores a una Junta General el próximo 7 de abril en la sala de audiencia del citado Juzgado.
Comediants presentó una solicitud de suspensión de pagos debido a las deudas que le han ocasionado los espectáculos 'BI' y 'Boccato di Cardinale'. Su abogado, Arturo Codina, dijo semanas atrás que esperan recuperarse "en dos o tres meses" y para ello quieren llegar a un convenio de pago con sus 85 acreedores. "Sólo se trata de una cuestión técnica", afirmó.
En el expediente de suspensión de pagos presentado por Comediants se especificaba un activo de 1,9 millones de euros y un pasivo de 749.000 euros, por lo que la deuda resultante es de 1,1 millones.
Gastos muy superiores a lo presupuestado
Según Comediants, la obra 'BI' le ocasionó una desviación de los costes calculados para la puesta en funcionamiento del espectáculo, superiores en un 30% a los presupuestados. En Madrid fueron canceladas las representaciones previstas de 'Boccato di Cardinale' por causa de la empresa intermediaria organizadora del evento.
El principal acreedor de Comediants es La Caixa, con 231.451 euros, seguida del Instituto Catalán de Industrias Culturales (ICIC), con 120.000 euros, y Pirotecnia Igual, con 63.775 euros.
Comediants es un colectivo formado por actores, músicos y artistas de todo tipo dedicado al mundo de la creación. Aunque básicamente se le conoce como grupo teatral, cuenta en su haber con una variada producción en los campos más dispares: diseño, discos, libros, proyectos festivos, películas, vestuario, materiales pedagógicos o series de televisión son algunas de las distintas actividades en las que el equipo ha ido desarrollando su particular forma de expresión.
Teatro independiente
Hijos de la escuela de teatro independiente de Barcelona, Comediants apareció un 19 de noviembre de 1971. Por un lado, frente al teatro oficial y optando por beber del teatro más vanguardista que se hacía en el extranjero (Théâtre du Soleil, Bread and Puppet, Teatro Campesino de San Francisco, el Odin Teatret...), apostaron por un teatro basado en experiencias colectivas sin texto ni director. Por otro lado, sin embargo, su intención pasaba por la recuperación de un teatro escénicamente vivo e interdisciplinario.
Entre los últimos espectáculos puestos en marcha por la compañía (que emplea los escenarios, objetos y lenguajes más diveros) cabe citar las 'Maravillas de Cervantes', estrenado el 31 de marzo de 2000 en el Teatro la Comedia de Madrid. También su particular puesta en escena de la ópera 'La flauta mágica', de Mózart, con idea de Joan Font y direción musical de Josep Pons. Y, más recientemente, 'Boccato di Cardinale', un espectáculo con guión de Joan Font, Jordi Cardoner, Jaume Bernadet y Moisès Maicas que aúna magia, acrobacias, música y gastronomía.

Els pastorets del Radio City

www.carlosherrera.com
24 de febrer de 2004


El Radio City Hall de Nueva York es algo más que un teatro: es un pueblo pequeño en el que cabe, tranquilamente, todo el barrio de Cerdañola, Mataró. En su seno se desenvuelven no pocos creadores y sus tablas convocan a las primeras figuras del espectáculo mundial, aunque es en navidad cuando llevan a la escena su espectáculo más carismático, más esperado: el “Christmas Spectacular”. Las Rockettes, Santa Claus, los patinadores, los ositos juguetones, los renos voladores, los Reyes Magos y otros iconos forman un musical muy entretenido, algo pastelito, que hace las delicias de niños y grandes. Incluso grandes progres, tipo Academia de Cine, a los que les gusta secretamente. Es raro el año en que no tengo la fortuna de acercarme a la Sexta Avenida, que es la de Las Américas, a distraerme con el chán tatachán de su orquesta móvil y todo eso, pero este año, de forma significativa, he querido recordar cómo los americanos han tomado la referencia que ha supuesto para el occidente cultural la representación de Els Pastorets de Mataró, provincia de Barcelona. En la Sala Cabanyes, a la vera, vera, de la humilde morada que me vio crecer, interpretan desde hace tantos años que ni recordar puedo una recreación navideña que dura más de cuatro horas, cuatro, y en la que interviene –o ha intervenido-- medio pueblo. Dicho así desanima un poco, lo sé, pero no se engañen por injustos prejuicios. Las representaciones vienen a durar hasta febrero y se caracterizan por la disputa entre los demonios y los ángeles por controlar la voluntad de los hombres, humildes pastores que acuden en masa a conocer a la Virgen y a asistir al nacimiento de su hijo. Algo más rudimentario que el Radio City, todo sea dicho, el espectáculo de Pastorets está escrito en un catalán primoroso del que ya no se usa –en Barcelona, por ejemplo, se habla un catalán prácticamente tan malo como el castellano de Madrid-- y adornado por una música llena de primores que cantan como pueden los protagonistas y un coro de refuerzo que, afortunadamente, está bajo el foso. A mí de pequeño me llevaba Doña Teresa Pujolá, que era la abuela de unos amiguitos, propietaria de “La Moreneta”, comercio inalterable de la Riera, y que fue siempre una catalana divertidísima y adorable. Doña Teresa, como todos los mataroneses, se sabía de memoria el libreto de Pastorets y hubiera podido, en cualquier momento, interpretar indistintamente a San José o a Naim, el hijo pródigo que se da un hartón de llorar durante media obra, cuando no acarrear con las dos ovejas que acompañan a los gañanes Jonás y Matatías que tanto se asustan con una luna que saca la lengua y abre los ojos, para delirio de los chiquillos. Recuerdo, incluso, que durante muchos años, la hija de la inolvidable familia Clariana, que regentaba el colmado de ultramarinos de la calle Obispo Más, es la que interpretaba al arcángel Miguel, lo cual, en lugar de restarle credibilidad alada, le daba una indudable pátina ecuménica. Ahora, algunos modernos enfundados en el agotador diseño septentrional que asola aquél territorio, acusan a los Pastorets de ser una carrinclonada kistch, ignorando que las cosas pequeñas, embrionarias, añosas, atesoran más claves que las plazas duras, por poner un ejemplo, y que si borramos todos los anclajes populares, por inocentes que sean, nos condenamos a comer permanentemente en los abrevaderos culturales de la comida rápida.

Cuando descubrí, años ha, el espectáculo neoyorquino, quiero recordar que a punto estuve de levantarme en plena sesión y señalar con el dedo el escenario magnífico del Radio City y vocear con cierta impertinencia un estentóreo “esto ya lo hacíamos en Mataró”, pero me contuve. Me dio cierta envidia el despliegue, lo reconozco, al igual que envidié que a la salida vendieran el disco con la banda sonora, cosa que llevo años sugiriendo a los mataroneses con escaso éxito. Alguna caja de ahorros, en efecto, podría subvencionar la grabación –eso sí, que no canten los actores, por Dios— y regalarlo al abrir una libreta, que es cosa que ya se inventó en Cataluña a la par que el pan con tomate. Como quiera que sale más barato acudir al Maresme que viajar a la Gran Manzana, les conmino a que el próximo año se dejen de zarandajas y se dispongan a admirar un espectáculo... digamos diferente. Cambiará su vida.

Els Pastorets de Radio City

xl semanal

22 febrero 2004

carlos herrera

Me dio cierta envidia que a la salida vendieran el disco con la banda sonora

El Radio City Hall de Nueva York es algo más que un teatro: es un pueblo pequeño en el que cabe, tranquilamente, todo el barrio de Cerdañola, Mataró.

En su seno se desenvuelven no pocos creadores y sus tablas convocan a las primeras figuras del espectáculo mundial, aunque es en Navidad cuando llevan a la escena su espec- táculo más carismático, más esperado: el Christmas Spectacular. Las Rockettes, Santa Claus, los patinadores, los ositos juguetones, los renos voladores, los Reyes Magos y otros iconos forman un musical muy entretenido, algo pastelito, que hace las delicias de niños y grandes. Incluso grandes progres, tipo Academia de Cine, a los que les gusta secretamente.

Es raro el año en que no tengo la fortuna de acercarme a la Sexta Avenida, que es la de Las Américas, a distraerme con el chan tatachán de su orquesta móvil y todo eso, pero este año, de forma significativa, he querido recordar cómo los americanos han tomado la referencia que ha supuesto para el Occidente cultural la representación de Els Pastorets de Mataró, provincia de Barcelona. En la Sala Cabanyes, a la vera, vera, de la humilde morada que me vio crecer, interpretan desde hace tantos años que ni recordar puedo una recreación navideña que dura más de cuatro horas, cuatro, y en la que interviene –o ha intervenido– medio pueblo. Dicho así desanima un poco, lo sé, pero no se engañen por injustos prejuicios. Las representaciones vienen a durar hasta febrero y se caracterizan por la disputa entre los demonios y los ángeles por controlar la voluntad de los hombres, humildes pastores que acuden en masa a conocer a la Virgen y a asistir al nacimiento de su hijo. Algo más rudimentario que el Radio City, todo sea dicho, el espectáculo de Els Pastorets está escrito en un catalán primoroso del que ya no se usa –en Barcelona, por ejemplo, se habla un catalán prácticamente tan malo como el castellano de Madrid– y adornado por una música llena de primores que cantan como pueden los protagonistas y un coro de refuerzo que, afortunadamente, está bajo el foso. A mí, de pequeño, me llevaba doña Teresa Pujolá, que era la abuela de unos amiguitos, propietaria de La Moreneta, comercio inalterable de la Riera, y que fue siempre una catalana divertidísima y adorable. Doña Teresa, como todos los mataroneses, se sabía de memoria el libreto de Els Pastorets y hubiera podido, en cualquier momento, interpretar indistintamente a San José o a Naim, el hijo pródigo que se da un hartón de llorar durante media obra, cuando no acarrear con las dos ovejas que acompañan a los gañanes Jonás y Matatías que tanto se asustan con una luna que saca la lengua y abre los ojos, para delirio de los chiquillos.

Recuerdo, incluso, que durante muchos años, la hija de la inolvidable familia Clariana, que regentaba el colmado de ultramarinos de la calle Obispo Más, es la que interpretaba al arcángel Miguel, lo cual, en lugar de restarle credibilidad alada, le daba una indudable pátina ecuménica. Ahora, algunos modernos enfundados en el agotador diseño septentrional que asola aquel territorio acusan a los Pastorets de ser una carrinclonada kitsch, ignorando que las cosas pequeñas, embrionarias, añosas, atesoran más claves que las plazas duras, por poner un ejemplo, y que si borramos todos los anclajes populares, por inocentes que sean, nos condenamos a comer permanentemente en los abrevaderos culturales de la comida rápida.

Cuando descubrí, años ha, el espectáculo neoyorquino, quiero recordar que a punto estuve de levantarme en plena sesión y señalar con el dedo el escenario magnífico del Radio City y vocear con cierta impertinencia un estentóreo «esto ya lo hacíamos en Mataró», pero me contuve. Me dio cierta envidia el despliegue, lo reconozco, al igual que envidié que a la salida vendieran el disco con la banda sonora, cosa que llevo años sugiriendo a los mataroneses con escaso éxito. Alguna caja de ahorros, en efecto, podría subvencionar la grabación –eso sí, que no canten los actores, por Dios– y regalarlo al abrir una libreta, que es cosa que ya se inventó en Cataluña a la par que el pan con tomate. Como quiera que sale más barato acudir al Maresme que viajar a la Gran Manzana, les conmino a que el próximo año se dejen de zarandajas y se dispongan a admirar un espectáculo… digamos diferente. Cambiará su vida.

Josep Fradera rep aquesta nit un homenatge de la ciutat

www.totmataro.cat

23 gener 2004

Foto fradera

L’escriptor i exregidor de cultura és homenatjat per la seva trajectòria en complir 80 anys

Josep Fradera rep aquesta nit un homenatge de la ciutat

L’escriptor i exregidor de cultura és homenatjat per la seva trajectòria en complir 80 anys

Avui, a les 8 del vespre a la Sala d’Actes de Can Palauet, Josep Fradera i Soler, rebrà un homenatge per part de la ciutat en reconeixament de la seva trajectòria. L’escriptor, ex-regidor i activitista cultural va celebrar 80 anys el passat 10 de gener.

Podeu llegir l’entrevista que vam fer-li el passat dimecres.

Recull biografic de JOSEP FRADERA
Elaborat per la Comissió de l'Homenatge a Josep Fradera i Soler

Nascut a Mataró el 10 de gener de 1924.

Casat amb Maria Barceló i Ferrer, filla de Roses. Té 4 fills i 6 néts.

Estudis a l'Escola Pia de Mataró fins al 1935 i a l'Acadèmia Balmes durant la Guerra Civil.

Havia jugat com a futbolista en diferents equips locals, Juventus, Penya X, Lluïsos, Frente de Juventudes i C.D. Mataró de tercera divisió. Feia de mig centre.

Feines: Aprenent a la Farmàcia Spa. Treballà a la Cia. d'Aigües durant 25 anys. Després, feines administratives, corredor d'assegurances i promotor urbanístic.

Cofundador del cine-club Film Ideal Club el 1957 i primer president. Crític de cinema al periòdic Mataró amb el pseudònim Éfeso (1958-1963) i després a Iluro Sport (1965). Com a presentador de pel•lícules ha fet més de 100 sessions de cine-fòrum a Mataró i comarca.

Cofundador també i primer president de l'Escola Anxaneta (1965), una de les primeres escoles actives i catalanes.

Va ser un dels socis fundadors del setmanari independent El Maresme (1969). Hi va publicar crítiques de cinema i teatre i també uns comentaris polítics, aquests darrers conjuntament amb Miquel Reniu i que signaven Tricèfal.

President de la Delegació local d'Òmnium Cultural entre 1975 i 1979, a la transició i en el moment de la incorporació del català a l'escola, que es va fer des d'Òmnium amb suport econòmic de l'Ajuntament.

Com a president d'Òmnium, i a proposta d'una Comissió ciutadana, va pronunciar el parlament en la primera concentració autoritzada de l'Onze de Setembre, el 1977 a la plaça de Santa Anna.

Autor d'unes 20 obres de teatre. Algunes han estat representades a Mataró, comarca i altres poblacions: Es busca un home (G. T. Xaloc al Casal, 1973; dir. Carles Maicas i cartell d'Alcoy), Mataró 1708. Proveïdor de la reial casa (Sala Cabanyes, 1982; dir. Antoni Blanch), L'interrogant d'una singladura (Sala Cabanyes, 1987; dir. Josep M. Cusachs) i Independència. En què quedem... (Sala Cabanyes, 2003; dir. Carles Maicas). S'han fet lectures dramatitzades d'El rerefons de 'Terra baixa' (Sala Cabanyes, 1997; dir. Carles Maicas) i de Mataró 1708 (T. Monumental, 2003; dir. J. M. Cusachs).

S'han publicat Mataró 1708. Proveïdor de la reial casa (Col. Caps de Bou) i Un bon taüt tota una vida honra i L'atzucac (Ed. L'Aixernador, Argentona). Guanyador dels premis Joan Santamaria 1982 i Recull de Blanes 1993. Finalista del Santamaria el 1972 i del Ciutat de Sabadell el 1970 i 1972.

Ha pronunciat moltes conferències i xerrades sobre literatura, cinema i altres temàtiques; unes quantes al Racó, amb el seu gran amic Terri.

Ha fet recitals i glossa d'escriptors com Verdaguer, Martí Pol, Josep Pla, Punsola, García Lorca, amb el rapsoda Xavier Ubach.

Membre de la candidatura del PSC, encapçalada per Joan Majó a les Municipals de 1979. Secretari particular dels alcaldes Joan Majó (1980-1982) i Manuel Mas (1983-1985). Cap de la secretaria del ministre d'Indústria i Energia, Joan Majó (1985-1986).

Regidor de Cultura i president del Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Mataró (1987-1991). En el seu mandat es va inaugurar el Teatre Monumental, es van fer els cicles Mataró homenatja ... i Mataró recorda ..., es va participar en la Xarxa de Teatres Municipals de Catalunya i es va produir l'estrena d'Estrips de Toni Cabré.

Ha estat membre del jurat de diversos premis literaris i del Premi Iluro de Monografia Històrica.

Ha estat també membre de la Comissió de Control de la Caixa Laietana (1989-1993) i integrant del Consell Editorial d'El Punt del Maresme des de la seva aparició (1994), on ha escrit articles de crítica de teatre i altres.

Redacció // Mataró Notícies

L'alcalde de Mataró aposta per tirar a terra el Teatre Monumental i fer-ne un de nou però els seus socis no ho volen

el punt
2 gener 2004
El govern tripartit manté la divisió sobre el futur de l'equipament cultural
FRANCESC SANTIAGO .
Mataró El futur del Teatre Monumental de Mataró és incert. L'alcalde, Manuel Mas (PSC), defensa obertament enderrocar-lo i construir un nou gran auditori en un espai central de la ciutat. Els seus socis de govern -ICV-EA i ERC- rebutgen la idea. El tinent d'alcalde de Cultura, l'ecosocialista Jaume Graupera, manté la idea de mantenir l'actual infraestructura del Monumental i arribar a acords amb la resta de sales del centre per poder-hi dur a terme activitats culturals.
+ Una imatge de la façana del Teatre Monumental de Mataró. Foto: QUIM PUIG «Treballar sobre andròmines és molt car.» Ho ha dit l'alcalde de Mataró, Manuel Mas, que insisteix que la millor opció és tirar a terra el Teatre Monumental i projectar un auditori de gran format, amb capacitat per a un miler de persones, en un altre punt de la ciutat. Mas admet que el govern no té una visió unitària i defensa la necessitat d'arribar a un acord amb els socis d'ICV-EA i ERC. Durant el 2004 s'ha de redefinir el pla d'equipaments culturals i, per tant, tancar un pacte sobre el futur del Teatre Monumental. El tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Graupera (ICV-EA), va admetre durant la compareixença de premsa d'aquesta setmana per analitzar el funcionament del govern municipal que no comparteix la posició de Manuel Mas. Graupera segueix treballant amb la idea d'aprofitar els teatres mitjans i de titularitat privada que ja hi ha a la ciutat -Foment Mataroní, Sala Cabañes i Casal l'Aliança- a través de convenis o consorcis. El responsable de Cultura defensa que Mataró no necessita un gran auditori amb capacitat per a un miler de persones, sinó que cal prioritzar els equipaments de format mitjà -per a uns 500 espectadors- per poder afrontar les necessitats de la capital del Maresme. Mentre Graupera defensava aquesta tesi, el portaveu del PSC, Joan Antoni Baron, constatava la necessitat de mantenir un diàleg fluid entre els socis del govern municipal.

UN CLÀSSIC PER NADAL - ELS PASTORETS DE MATARÓ -

EL PUNT
23 desembre 2003


Els Pastorets de Mataró es presenten amb moltes sorpreses amb l'objectiu d'arribar a un públic més ampli el reportatgeLLUÍS MARTÍNEZ .

Mataró ELS ASSAJOS. Fa mesos que els centenars d'actors que participen desinteressadament en l'espectacle preparen l'obra. Els assajos, a les portes de l'estrena, s'intensifiquen. Xavier Ribes assegura que els privilegiats que ja han pogut veure el nou muntatge no han quedat decebuts.

Foto: QUIM PUIG Més de 350 persones ultimen aquests dies els darrers detalls dels nous Pastorets de Mataró de la Sala Cabañes.

Aquest any l'espectacle de Nadal es presenta amb més novetats que mai. La primera de totes, la nova direcció capitanejada per l'actor mataroní Xavier Ribes i l'objectiu fixat d'arribar a un públic més ampli. «L'àvia amb el nét és sempre un públic segur, el que volem és aconseguir atreure espectadors més joves i de totes les procedències possibles», explica el nou director. Entre les novetats destaca també el fitxatge de la coreògrafa mataronina Maria Rovira. La seva presència es deixarà sentir fort en un pròleg totalment renovat per a l'ocasió. Rovira, que es va iniciar en el teatre amateur a Sala Cabañes, creu que els Pastorets no passaran mai de moda, com tampoc ho han fet els textos de William Shakespeare. «En els dos casos, es parla del bé i del mal i de coses ben humanes», assenyala. Els Pastorets, declarats Patrimoni Cultural de la Ciutat el 1981, han estat al llarg dels anys una escola d'iniciació teatral on s'han forjat molt actors com Jordi Bosch, Joan Pera, Boris Ruiz o Roger Pera. Ribes ha volgut aglutinar, per aquesta nova etapa, un nou equip on combina, d'una banda, gent jove, i, de l'altra, persones de més experiència, amb la voluntat de fer un pas endavant en la professionalització i consolidació de l'espectacle. El nou director, el més jove de la història dels Pastorets, rellegeix el clàssic de Ramon Pàmies, L'Estel de Natzaret, i presenta l'obra com el que és, un gran musical renovat, sense tocar ni una coma del text. Els Pastorets de Mataró d'enguay incorporen millores en la sonorització, l'escenografia i el vestuari. L'ús de les noves tecnologies tampoc ha passat desapercebut i s'introdueixen nous efectes com l'estrella de Nadal, que aquesta vegada serà virtual, i es millorarà l'efecte del tradicional decorat, i uns núvols, creats amb ordinador, ajuden a simular el cel des d'on parla l'àngel Miquel. Però les sorpreses no acaben aquí, ja que les novetats comporten crear noves escenes i personatges. Segons Ribes, l'obra és la de sempre però amb prespectiva d'un jove director del segle XXI. Es tracta d'una sèrie de canvis que busquen consolidar els Pastorets de Mataró, com l'espectacle nadalenc de referència en l'àmbit de Catalunya. De fet, els Pastorets de Mataró són els que més vegades es representen, fins a deu, els que tenen més pressupost, els que involucren un nombre de persones més alt i els únics que ofereixen música en directe.Les representacions començaran el 26 de desembre i es faran cada diumenge fins al 8 de febrer a les cinc de la tarda. Excepcionalment també es farà el dia de Reis a les sis de la tarda i el dissabte dia 17 de gener també a les sis. El preu de les localitats és de 8,50 euros, a l'amfiteatre, 10,50, a platea, i 11,50, a la llotja. Aquest any, la cadena COM Ràdio retransmetrà el dia de Nadal i el dia de Sant Esteve a la tarda una versió especial de dues hores de l'espectacle.