ARTS ESCÈNIQUES // ESTRENA La comicitat de Woody Allen inspira Clara Segura i Bruno Oro

el periódico
6 novembre 2005


Els intèrprets es dirigeixen a ells mateixos en el muntatge 'No et moguis'

Clara Segura i Bruno Oro, durant els assajos de No et moguis. Foto: EL PERIÓDICO


ELENA HEVIABARCELONAElla ve de tornada d'un dels grans èxits de la temporada passada, Ets aquí?, que l'ha fet mereixedora del premi a la millor actriu en el Memorial Margarida Xirgu. Ell s'escuda en la imitació d'Ángel Acebes en el programa Mire usté, d'Antena 3, a l'espera de ser reconegut com a actor per si mateix. Junts, Clara Segura i Bruno Oro formen la companyia Total Memos, en què exerceixen de protagonistes i de directors de No et moguis, que s'estrena demà al Club Capitol. Amb aquesta peça intentaran repetir l'èxit de la seva anterior aventura teatral en comú, Nena, maca, per favor les postres.Si no fos pel seu to lleuger i la seva mirada còmica, el que es relata a No et moguis podria ser perfectament un melodrama trist i quotidià. Com en tantes pel.lícules de Woody Allen, de qui Oro, autor del nucli dur de la peça, es confessa fervent admirador, la crisi de la parella és el detonant d'una història en què els intèrprets es multipliquen en una multitud de personatges a ritme endimoniat, per parlar de com la societat "frenètica i estressada" pot acabar influint en la vida quotidiana de la gent. "És una obra molt cinematogràfica", assenyala Oro, convençut que qualsevol temps passat no només va ser millor sinó també més procliu a la tranquil.litat. "Ens hem permès dos estils, un amb més càrrega poètica relacionat amb la parella i un de més grotesc en què reflectim l'embogit estil de vida que tots patim".Segura encarna una actriu a l'espera del gran paper de la seva vida. Oro és un pintor a contracorrent i sense sort. Tots dos hauran de bregar amb la dissolució dels seus sentiments en un entorn hostil, carregat de mòbils, cirurgia estètica, vernissages de pintura contemporània en què només compten les aparences i aventures ocasionals.Fill i nét de pintors de Cadaqués --el seu avi és Ramon Pitxot, germà d'Antoni, directe col.laborador de Salvador Dalí--, Bruno Oro utilitza aquest bagatge familiar pictoricopintoresc per donar més densitat a la seva proposta argumental, cosa que en el muntatge donarà peu a un dels moments més vistosos: quan una xarxa de Cadaqués es llanci sobre la platea i pesqui literalment els espectadors. Una banda sonora jazzística creada per Oro en sintonia amb l'univers de Woody Allen i la inclusió d'una pel.lícula surrealista amb ressons d'Un perro andaluz, filmada per a l'ocasió per Lluís Danés, són alguns dels plats forts d'un muntatge emmarcat en una escenografia minimalista --dues cadires--, amb una "creativa" il.luminació de Carles Rigual.PARELLACREADORALa parella d'actors se sent molt implicada en el producte, no només perquè també n'assumeixen la producció, sinó perquè se senten absoluts creadors del resultat, amb la llibertat que suposa no haver de doblegar-se a les ordres d'un director extern. "És molt emocionant veure créixer un espectacle que hem anat construint i polint als assajos. I és una cosa que no s'acaba mai, cada dia has d'ajustar els temps i les situacions davant de les reaccions del públic", diu Segura amb orgull, a la vegada que reconeix que ella s'ha encarregat més de la direcció "perquè pel fet de no haver escrit l'obra em permetia més distància i una visió global".No et moguis es representarà a la sala 2 del Club Capitol fins al 8 de gener. Després passarà a fer gira per terres catalanes.Noticia publicada a la pàgina 68 de l'edició de 11/6/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

Mayola: 'He intentat fer sempre una cançó que reflexés el que vivim'

CAP GROS
4 NOVEMBRE 2005

Entrevista al músic mataroní, que dissabte dia 5 presenta al Foment el seu nou disc 'Oratges'
per J. Salicrú - 03/11/2005 23:17


Oratges és un disc que ha costat de sortir. La part positiva, però, deu ser que ha pogut pensar molt quines cançons posar-hi, com estructurar-lo, i que s'ha pogut entretenir molt a l'hora de gravar-lo, no?

Sí, ha costat molt. Segurament perquè sóc una mica gansoner a l’hora de plantejar-me una gravació. A mi el que realment m’agrada és el directe, sentir l’emoció del públic i sentir també la meva emoció. Quan gravo, tan sols puc sentir la meva, em falta una part molt important: saber que hi ha gent que està participant de les meves emocions. Per això en un principi havia pensat gravar-lo fent un concert en directe però les dificultats tècniques m’ho van desaconsellar. Ara bé, també cal veure la part positiva: he tingut molt de temps per triar bé les cançons que més m’interessaven, he pogut treballar amb molta tranquil•litat, especialment pel fet de gravar a casa d’un amic, en Ramon Safont-Tria, que ha tingut tota la paciència del món i encara una mica més.

Què ha canviat en la seva forma de concebre la música, de crear-la i d'inteprertar-la des que va treure els teus dos anteriors enregistraments en cassette?

He intentat sempre fer una cançó que sigui reflex de la realitat que ens ha tocat viure. En la mida que aquesta realitat ha canviat, ha canviat també la temàtica de les cançons. Ara dono més importància a treballar amb bons textos de poetes. La poesia és difícil que arribi a tothom o en tot cas arriba millor amb un bon embolcall musical. Personalment m’ajuda a llegir poesia el fet d’imaginar-me-la amb música. Alguns poetes tenen ja de per si tanta música dins dels seus poemes que tan sols cal aprofundir-hi una mica per trobar-la i enriquir-te amb ella. Si a mi m’ajuda, penso que també pot ser d’utilitat pels altres. Per altra banda he anat aprenent música de totes les persones que he conegut dedicades a aquest art meravellós. I he tingut la gran sort de conèixer músics d’un alt nivell i persones magnífiques. D’ells he après molt. L’Eloi, en Pepe, en Jose, l’Anna, la Marta, l’Antònia, en Pau, en Camilo [els músics habituals], han entès a la perfecció les meves cançons i les han enriquit amb tota la seva sensibilitat. Respecte a la interpretació, sempre he intentat, i crec que poc a poc ho vaig aconseguint que la cançó-poema arribi totalment intel•ligible al públic. Considero molt important la bona dicció i el saber dir bé el text.

En la gravació hi han participat molts instrumentistes habituals seus però també gent com Pedro Javier González. Li agrada, que l'acompanyin, a l'hora d'interpretar.

Sí. No em desagrada pas interpretar sol amb una guitarra una cançó, i en el concert hi haurà alguna mostra d’això, però és veritat que un bon acompanyament dóna més possibilitats a l’hora d’expressar-te. En el CD tots els músics estan extraordinaris. Amb en Pedro Javier ens uneix una bona amistat; havíem treballat molt de temps junts. Després la seva genialitat el va portar a la professionalització i com a conseqüència lògica a tenir molta feina. Li estic molt agraït, perquè va fer un forat a la seva gira amb en Manolo Garcia, per fer un arranjament magnífic de la cançó “Sense tu”.

Com ha preparat el concert de presentació al Foment?

El concert de dissabte serà efectivament una presentació del disc. Això vol dir que interpretarem totes les cançons del CD i algunes més, prou representatives, fins i tot alguna de sorprenent. Però sobre tot serà una nit màgica. Sempre és màgic veure fluir la música, veure com va naixent en aquell precís moment i és en aquest aspecte que el directe sempre supera la gravació. Serà una nit de transmissió de vibracions entre els músics de dalt de l’escenari i els músics que estaran asseguts a les butaques del Foment. Cada cop estic més convençut que músic és aquell que estima profundament la música, independentment que hagi pogut o no estudiar música. I la nit del dissabte el teatre estarà ple de bons músics. He posat una gran il•lusió en aquest concert; fa temps que no em poso gens nerviós en els concerts i en canvi en aquest sento un pessigolleig especial.

Que tregui un disc significa que vol tornar a donar protagonisme a la seva faceta de cantautor, a part de la d'actor, director musical i de Primavera per la Pau?

És un pas més cap a l'home renaixentista que algun cop ha dit que aspira ser?No, no, jo no aspiro a ser un home renaixentista. El que passa és que admiro l’època del Renaixement, per la importància que es donava a totes les expressions artístiques, però jo sóc una total inutilitat dibuixant o pintant. Però per altra banda m’ho passo molt bé en qualsevol aspecte de l’art on la veu és un factor important. Per això ara també faig teatre com en el seu temps em vaig dedicar una temporadeta a fer doblatge. Penso que la cançó i el teatre no estan massa allunyats; són en realitat diferents facetes amb les que pots expressar amb la veu tota una sèrie de sentiments. I en certa manera el teatre em relaxa perquè en no ser director em treu la responsabilitat col•lectiva que implica haver de dirigir una coral. De totes maneres, en la llista de valors artístics Primavera per la Pau segueix i seguirà ocupant un primer lloc indiscutible, tant si hi participo com a director com si ho faig com a cantaire.

Com veus el món de la música a Mataró actualment, amb l'aparició de la Casa de la Música Popular? Com valores la política musical del Patronat de Cultura, en aquest sentit?

Per principi crec en la bona voluntat de totes les persones i més quan es dediquen a assumptes tan poc lucratius com la cultura. Veig molt interessant l’aparició de la Casa de la Música, sempre que treballi coordinadament amb tots els altres elements culturals de la ciutat i de la comarca, i crec que aquesta és la seva intenció. Respecte al Patronat de Cultura em dóna la impressió que carreguen més les tintes en el teatre que en la música. Penso, de totes maneres que caldria equilibrar les coses i imagino que a poc a poc ho intentaran. De vegades la resposta de la gent tampoc és el que caldria esperar, sigui perquè la cultura té un preu, sigui per comoditat, sigui de vegades per un excés d’oferta. Al Foment es fan periòdicament concerts de diversos estils musicals i d’una qualitat més que acceptable i és trist veure la sala només amb mitja entrada. Quan vaig a comprar a plaça m’adono que anar a un concert o a una obra de teatre no és gens

car.

I el món de la música a Catalunya? En mica en mica, a nivell de música popular, sembla que es vagi diversificant l'oferta de grups. Hi estàs d'acord? Què trobes a faltar?

Tot el que he dit referit a Mataró es pot fer extensiu a Catalunya. Hi afegiré tan sols un nou element. Val la pena ser oberts a totes les manifestacions que ens arriben d’altres cultures perquè sens dubte en cultura es tracta de sumar i mai de restar, però això no ens pot portar a oblidar la profundíssima riquesa que podem trobar al nostre país. El futur ens faria responsables de malmetre i perdre una cultura mil•lenària. De vegades dóna la impressió que per un mal entès progressisme considerem el que ens és propi com un folklore passat de moda i carrincló quan en realitat crec que l’autèntic progressisme és tot el contrari. Benvingut sigui tot el bo que ens pot arribar d’altres cultures però no oblidem mai de pouar en la nostra tradició i en la nostra llengua materna musical.

L'actor recupera l'equip i l'esperit de 'Pel davant i pel darrere' a la farsa 'Mentiders', del dramaturg anglès Anthony Neilson

diari avui

4 novembre 2005

L'actor recupera l'equip i l'esperit de 'Pel davant i pel darrere' a la farsa 'Mentiders', del dramaturg anglès Anthony Neilson
Abel Folk, ara director

Marta Porter
"Ens ho vam passar tan bé fent Pel davant i pel darrere que vaig decidir buscar una comèdia de qualitat i divertida amb la qual tornar a reunir la companyia". Així s'explicava ahir l'actor Abel Folk per presentar el seu debut com a director escènic al davant d'actors tan consolidats com Enric Majó, Mercè Comes, Francesc Albiol, Santi Ibáñez, Marc Montserrat, Anna Azcona i Mireia Portas. Serà amb l'obra Mentiders, que el dramaturg escocès Anthony Neilson va escriure fa tres anys per a la Royal Court de Londres i que el dia 16 s'estrena al Teatre Borràs de Barcelona.
"Es tracta d'una farsa nadalenca malintencionada i molt intel·ligent i amb una construcció dels personatges molt ben feta", explicava ahir Abel Folk a la premsa. "Tots els personatges, excepte el de l'Enric Majó, o són bojos o són estúpids, tots es troben en el primer graó d'intel·ligència, ben a prop de l'orangutà -segueix Folk-. I aleshores et planteges que potser és certa aquella màxima que diu que en la manca de coneixement hi ha la felicitat".
Mentiders arrenca amb el dilema que se'ls planteja a dos policies anglesos -Francesc Albiol i Santi Ibáñez- quan la Nit de Nadal han d'anar a comunicar una mala notícia a un matrimoni -Enric Majó i Mercè Comes-. Amb la bona intenció de no fer mal a ningú però escàs enteniment, els bobbies es dedicaran a dir mitges veritats i alguna mentida que complicaran la història fins a límits d'autèntica riallada. I és que tant pels actors que hi participen, com pel director, "qui més qui menys, tothom acaba rient". "El text permet fer diferents lectures que van des de la simple comèdia a la crítica social no explícita, des del matrimoni a la religió o l'amistat, en un to cínic i punyent", segueix el director.
Folk, que va qualificar l'obra de "farsa malintencionada" amb argument de comèdia convencional, ha decidit assumir la tasca de director "no per vocació" sinó perquè el text de Neilson "m'apassiona", ja que en la seva opinió és "una de les millors comèdies que he llegit i tinc la sensació que l'entenc visceralment", alhora que reconeix que era el moment idoni per posar-s'hi. L'obra pretén repetir l'èxit de públic de Pel davant i pel darrere (2002), que va estar un any de gira. n

La UE Mataró de Josep Alemany espera continuar en la bona línia

cap gros
4 novembre 2005

Després de la victòria contra el Vinaròs, les mataronines juguen a la pista del Isla de Tenerife
per Marc Mayola - 04/11/2005 17:31

En el primer partit de Josep Alemany com a entrenador del sènior femení de la UE Mataró, l'equip va derrotar un dels conjunts més forts de la Lliga Femenina-2 (69-57 contra el Vinaròs). Tot va anar sobre rodes: La defensa agressiva va fer possible nombrosos contaatacs unionistes. En l'aspecte ofensiu, l'equip va equilibrar molt millor el joc interior-exterior. Ara, davant el Tenerife, Alemany espera "repetir l'actuació, mantenir el bon joc i que tot això no sigui flor d'un dia."El Tenerife té el mateix balanç que el Mataró (2 victòries/3 derrotes), ha guanyat tots els seus compromisos a casa però va perdre l'últim partit de lliga a la complicada pista del Segle XXI (73-67). L'equip canari només va utilitzar sis jugadores pels nombrosos problemes de lesions que arrossega. Alemany considera que "per nosaltres, és un avantatge que no tinguin l'equip al complet però, de totes maneres, tenen jugadores molt importants." L'entrenador de la UE Mataró destaca l'escorta Katarina Gernandt (20 punts contra el Segle XXI), la pivot Nadia Peruch i Laura Herrera, campiona d'Europa en la categoria cadet.

La U.E. Mataró visita el complicat camp del Navás

cap gros
4 novembre 2005

Els homes de Margall intentaran recuperar el camí de les victòries davant un equip que l'any passat va acabar per sobre el Mataró
per Salva Fernàndez - 04/11/2005 16:08
Després de la derrota davant l'Igualada, la UE Mataró visita el camp del Navás demà dissabte a partir de les 20.30. El Navás és un dels equips que la temporada passada va acabar per sobre els mataronins. Enguany contnuen sumant bons resultats, malgrat que la potència de l'equip és inferior al de la temporada passada. El tècnic del Mataró, Josep Maria Margall, espera que l'equip "millori el joc ofert en la segona part davant l'Igualada", en un "partit complicat en el que haurem de fer el de cada setmana, lluitar fins el final". Sobre el rival, Margall creu que "tot i els canvis que hi han hagut a l'estil de joc del Navás, continuaran sent un rival molt complicat".

Es presenta ‘Oratges’ el flamant disc de Genís Mayola

tot mataró
4 novembre 2005

La coral Primavera per la Pau acompanyarà el seu director
El Foment Mataroní s’omplirà demà dissabte a partir de les deu de la nit en motiu de la presentació del disc “Oratges” del mataroní Genís Mayola. La mítica sala, amb força aforament ja venut, acollirà la posta sobre l’escenari del disc que el director de la Primavera per la Pau i conegut mestre de l’escola GEM ha editat recentment. La Coral Primavera per la Pau acompanyarà els músics i al cantautor mataroní en el recital on, a més, es vendrà el disc lleugerament rebaixat de preu. En dues parts, el concert farà parada en la poesia de Miquel Martí Pol, Mossèn Jacint Verdaguer, Josep Punsola, Paul Eluard. Boris Vian, Mercè Ullés i fins i tot poemes del propi Mayola. Ell serà qui liderarà la formació de vuit músics que seran Eloi Martí, Pepe Camacho, i José Ortega a càrrec de les guitarres i el baix, Camilo Zorrilla a la percussió, Antònia Escalas al violí, Marta Lorenz a la flauta travessera, Pau Solà al fagot i Anna Salicru a la flauta de bec. Mayola, músic mataroní Oratges és el tercer treball de Genís Mayola després de dos cassetes trets els anys vuitanta dels que ha recuperat algun tema. En aquest disc hi ha col·laborat el prestigiós guitarrista Pedro Javier Gonzalez que ha arranjat un dels temes. Mayola és un mataroní de reconeguda trajectòria musical, fundador de Primavera per la Pau el 1983. Es tracta d’un cantautor vocacional que sempre ha destacat pels seus temes i lletres de compromís. Cugat Comas // Mataró Notícies

'El otro lado de la cama' salta del cine al teatre

el periodico
3 novembre 2005


'El otro lado de la cama' salta del cine al teatre
La comèdia, dirigida per Josep Maria Mestres, arriba a l'Apolo després del seu èxit a Madrid

Un moment de l'assaig d'El otro lado de la cama.
Foto: DANNY CAMINAL


ELENA HEVIA
BARCELONA

El director d'escena Josep Maria Mestres té una carrera que a molts els pot semblar desconcertant, en què Brecht i Shakespeare es donen la mà amb peces més comercials com El otro lado de la cama, adaptació teatral de la popular pel.lícula d'Emilio Martínez Lázaro, que avui arriba al Teatre Apolo després de cinc mesos de gran acceptació a Madrid."Dirigeixo el que em fa disfrutar", es justifica Mestres sabent que gràcies a aquesta comèdia amb números musicals, "no pas un musical", competeix contra si mateix a la cartellera amb la seva última creació, Un matrimoni de Boston, del Teatre Lliure, que ha penjat el no hi ha entrades des de les primeres representacions i que tornarà, per això, la temporada que ve.El otro lado de la cama, versió teatral, té alguns asos a favor seu. És a dir: l'adaptació escènica de Roberto Santiago --més conegut per haver dirigit la pel.lícula El penalti más largo del mundo-- a partir del guió original de David Serrano; l'adaptació musical de Coque Malla --"amb més càrrega rockera que en l'original cinematogràfic"--, i la coreografia de Marta Carrasco, "que ha aprofitat els moviments orgànics dels intèrprets", explica Mestres, encara que aquests no siguin exactament ni ballarins ni cantants.VIDAAUTÒNOMAEl repartiment, encapçalat per Marta Solaz, Coté Soler, Raúl Peña i Cristina Alcázar, recupera els personatges que en el cine van interpretar Paz Vega, Ernesto Alterio, Guillermo Toledo i Natalia Verbeke, respectivament. Però a cap dels intèrprets teatrals li agrada recordar el seu sòsies cinematogràfic. "Perquè aquesta obra té vida autònoma amb un llenguatge teatral específic", defensa Mestres.Amb tot, el muntatge es veu obligat en l'aspecte argumental a seguir les mateixes peripècies sentimentals que a la pel.lícula, aquella síndrome de Peter Pan amb uns símptomes, segons el director, que són: "desamor, infidelitat, por al compromís i a estar sol". Tot plegat adornat amb humor distanciat i vuit cançons, entre d'altres, clàssics de Tequila com Salta, Las chicas son guerreras, de Coz o Mis problemas con las mujeres, de Loquillo, acompanyades en directe per quatre músics. Un llit amb molt protagonisme --el títol i els desacords sentimentals manen-- és l'eix central de l'escenografia creada per Pep Durán.Ara que Los 2 lados de la cama, la continuació cinematogràfica de l'èxit de taquilla precedent, està a punt d'estrenar-se, Mestres i el seu repartiment sospesen sense gaire convenciment la possibilitat de portar-la també al teatre: "Ens ha d'agradar". Mentrestant, el director encara un altre projecte, el musical Paradís, amb partitura d'Albert Guinovart i text de Jordi Galceran i Esteve Miralles que s'estrenarà en el festival Temporada Alta els dies 2 i 3 de desembre.

Noticia publicada a la pàgina 76 de l'edició de 11/3/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

Canvi de tècnic i victòria de la UEM femení

tot mataró

2 novembre 2005

Canvi de tècnic i victòria de la UEM femení

UE Mataró 69 - Vinaròs 57

L’equip unionista va superar una setmana complicada, després de la marxa de Tito Sobrín, superant al Vinaròs tot i el nerviosisme inicial. Les visitants van dominar durant els primers minuts, però la reacció local no es va fer esperar i amb el 19-18 van poder capgirar el marcador desfavorable.

La millora defensiva en el segon període, aturant molt millor les situacions ofensives del Vinaròs, va permetre a les de Josep Alemany marxar al descans ja amb onze punts de renda (39-28), gràcies a un parcial de 24-10. Al tercer quart les visitants van retallar el seu desavantatge gràcies a una forta pressió a tota la pista, provocant moltes pèrdues de pilota –22 en total– (51-49).

Al final, comoditat
Les unionistes van sortir al darrer període molt més incisives en atac i això les va permetre agafar de nou un bon avantatge per acabar guanyant amb comoditat. Destacar l’aportació del joc interior mataroní i la millora en la selecció de tir.

UE MATARÓ: Maymí (11), Carbó (11), De Miguel (3), Gárate (8) i Nicolás (9); Sala (7), Argemí (13), Siñol (6) i Chacón (1). 6 triples: Nicolás (2), Sala, Argemí, Siñol i Chacón. 13 de 20 en tirs lliures (65%). 25 de 47 en tirs de camp (53%). 32 rebots. 12 faltes personals.
MARCADOR: 15-18, 39-28; 51-49 i 69-57.

Redacció // El Tot Esport

Sant Simó torna a lluir festa, sabres i tradició

tot mataró
2 novembre 2005

Les festes de l’ermita són les més tradicionals de la tardor
Sant Simó va celebrar-se el passat divendres 28 i, com mana la tradició mataronina, les festes en honor del patró de l’ermita marinera local van tenir lloc amb absoluta normalitat. Peculiars i entranyables, els sabres, les visites a l’ermita, les celebracions eucarístiques, els gegants, les havaneres i els castellers van tornar a protagonitzar una festa que manté un lloc i un nom al calendari de la capital del Maresme a còpia de tradició. Els escolars posen color a Sant Simó. Tant dijous com divendres diversos centres van fer visita a Sant Simó per celebrar la diada i les que no ho van fer, en molts casos, ho van celebrar als seus propis centres escolars. Ja el divendres 28 les atraccions eren les típiques i centenars de mataronins i mataronines van passar en algun moment per l’ermita ja fos per participar a la Tómbola o bé per comprar panellets, castanyes i sobretot sabres, el tortell típic i únic que toca menjar cada 28 d’octubre. Tant a la missa com en la visita de les autoritats l’afluència de gent va ser notable i és que l’Eucaristia aplega, tradicionalment, un bon nombre de fidels. Els representants de l’Ajuntament no van faltar a la cita com tampoc la música antiga que fa uns anys s’ha fet lloc al programa d’actes amb un públic considerable. Els actes habituals L’obra de Sala Cabañes “Els Pirates del Maresme”, molt escaient, també va veure’s com a colofó del dia del Sant. L’endemà els infants van ser, sobretot, els protagonistes. Una exposició i lectura de contes al matí i la cercavila festiva, el ball infantil i els gegants a la tarda van aplegar bona part de nens i nenes a davant de l’Ermita. A la nit les havaneres de Port Bo van sintonitzar amb un públic que les espera amb delit com també van tenir els seu públic els Capgrossos de Mataró que en una actuació de mínims van aixecar el tres i el quatre de set i la torre de sis. Diumenge van haver-hi sardanes, una altra missa força participada, un altre ball infantil, i l’enlairada final de coets que posava final a una altra edició d’unes festes que s’han de cuidar perquè tenen un carisma i se’ls professa una estima ben important
Redacció // Mataró Notícies

Es trenca la bona ratxa de la UE Mataró

tot mataró
2 novembre 2005

Després d'una primera meitat equilibrada, el tercer quart va decantar la balança cap als visitants
La Unió Esportiva Mataró no va poder allargar la bona ratxa de resultats i sumar la quarta victòria consecutiva ja que l’Igualada va aconseguir una bona renda en el tercer quart que els va permetre endur-se el partit. En el darrer període els locals ho van provar tot per intentar acostar-se al màxim en el marcador però finalment els visitants van saber administrar el seu avantatge. El partit va començar força bé per als unionistes, que van demostrar la seva empenta, tot i que l’Igualada va poder mantenir el partit equilibrat. Els visitants van poder marxar amb avantatge al marcador al descans (38-40), però el partit semblava totalment obert de cara a la represa, ja que cap dels dos equips semblava molt superior a l’altre. Tercer quart visitant letal L’Igualada va sortir d’una forma demolidora al tercer quart per desfer aquest equilibri, i amb un parcial de 0-15 va deixar el partit molt complicat per als homes de Margall. Els locals afrontaven el darrer quart amb catorze punts de desavantatge (60-74), i a l'inici del mateix fins i tot es va ampliar la renda visitant, però en cap moment van abaixar els braços i van lluitar per intentar ficar-se de nou en el partit, a vegades amb excessiva precipitació en atac i amb mala selecció de llançament. Tot i això, la pressió unionista va arribar a portar els nervis a l’Igualada, que va començar a cometre errors i a fallar tirs lliures. Els locals recuperaven moltes pilotes que els permetien sortir al contraatac i això els va arribar a posar a només quatre punts del rival, però els de l’Anoia van saber mantenir el cap fred i finalment van poder ampliar el seu avantatge fins als nou punts finals.

UE MATARÓ: Paco Hernández (15), Xavier Costa (6), Adrià Fradera (1), Roger Juan (8) i Jordi Ventura (25); Artur Magriñà (2), Sergi Homs (8), Moisés Casín (4), Marc Forcada (1), Daniel Ortiz, Sergio López i Jacob Molina (4). 6 triples: Ventura (5) i Hernández. 21 de 56 tirs de camp (36%). 26 de 32 tirs lliures (81%). 32 rebots. 35 faltes personals, Hernández, Homs i Juan eliminats.

Regio 7 IGUALADA: Mora (13), González (12), Torres (13), Rabert (9) i López (4); Viladomat (3), García (9), Corcelles (12) i López (8). 6 triples: Torres (2), Rabert (2), Viladomat i Corcelles. 26 de 47 tirs de camp (55%). 25 de 40 tirs lliures (62%). 33 rebots. 32 faltes personals, Torres, López i Corcelles eliminats.

ÀRBITRES: Perea i Beneitez.
MARCADOR: 21-20, 38-40; 50-64 i 74-83.

DAVID BYRNE PREPARA UN ESPECTACLE SOBRE LA VIDA DE LUXES DE LA VIUDA DEL DICTADOR FILIPÍ

el periodico
1 novembre 2005

Imelda Marcos, al setembre, a les Filipines. Foto: AP / AARON FAVILA

BEGOÑA ARCE
LONDRES

Fidel Castro la va passejar en descapotable per l'Havana. Mao li va oferir una recepció multitudinària a la Xina. Ronald Reagan va ballar amb ella a la Casa Blanca. Gaddafi va sucumbir als seus encants i li va donar petroli a un preu molt generós. Extravagant, malgastadora, addicta a les festes i a la vida nocturna, hi va haver un temps en què Imelda Marcos va tenir el món als seus peus, base suficient per a un musical.Mandataris i reis l'adulaven, multimilionaris de qualsevol mena la tenien per amiga i no hi havia cap festa sonada a tot el globus a la qual no estigués convidada. Després de l'enderrocament del seu marit, Ferdinand Marcos, el descobriment de la seva col.lecció de 1.220 parells de sabates es va convertir en el símbol dels abusos i saquejos d'un règim que va tenir l'antiga miss Filipines com a primera dama. La vida hedonista, desmesurada i grotesca de la viuda del dictador filipí es convertirà molt aviat en l'argument d'un nou musical. Després de Jesucrist i Evita Perón, li ha arribat el torn de pujar a l'escenari a Imelda. Un veterà rocker, David Byrne, antic líder de la banda novaiorquesa Talking Heads i el discjòquei Fatboy Slim estan component Here lies love (Aquí resideix l'amor), que s'ha d'estrenar a Austràlia al març. El posterior debut europeu serà a Liverpool."La seva vida era una festa sense fi, envoltada de polítics, traficants d'armes, financers, artistes, músics i la jet-set internacional", va explicar un portaveu del festival d'Adelaida, on es va presentar el projecte. A Imelda la tornaven boja dues coses: les sabates i les discoteques, com la novaiorquesa Studio 54, d'on era clienta habitual. Joies, obres d'art, alta costura, viatges... Cap luxe era suficient per a qui havia estat una pobra i guapa noieta, a qui l'avarí- cia anava inflant a mesura que augmentaven el seu poder i la seva fortuna. "Posa't guapa, vesteix bé i ensenya la nostra cultura", li deia el seu marit quan l'enviava com a ambaixadora. Durant el seu mandat --entre el 1965 i el 1986--, els Marcos van sostreure de les arques públiques entre 5.000 i 10.000 milions de dòlars. "Si saps quant diners tens, és que no en tens gaires", responia amb descaradura la que deia que volia ser una "mare" per als filipins i que als 76 anys viu amb tota mena de luxes a Manila.Noticia publicada a la pàgina 76 de l'edició de 11/1/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

'Uuuuh!' il.lumina el costat fosc de Charlie Rivel

el periodico
1 novembre 2005

Ferran Rañé interpreta al TNC el clown català que va actuar a Berlín durant el nazisme
Ferran Rañé, caracteritzat com a Charlie Rivel, dijous passat al TNC. Foto: DAVID RUANO

ROGER PASCUAL
BARCELONA

Mentre el Tercer Reich es llançava a la guerra total, 10.000 alemanys distreien les seves penes diàriament amb els números de Charlie Rivel. Entre el 1942 i el 1944, el pallasso de Cubelles, adorat per la jerarquia nazi, oferia tres funcions diàries en el desaparegut teatre Scala de Berlín. Partint d'aquest fet històric, Gerard Vàzquez va decidir construir Uuuuh!, obra en què el dramaturg reflexiona sobre la relació entre l'artista i el poder. Sota la direcció de Joan Font, Ferran Rañé donarà vida al català universal a partir de dijous i fins al 4 de desembre a la Sala Tallers del TNC.
"Un pallasso situat davant d'una cosa tan prosaica com un règim dictatorial en un entorn bèl.lic és una situació molt potent", valora l'autor. Tan potent que el director del TNC, Sergi Belbel, no va dubtar a incloure el muntatge en la tercera entrega del Projecte T6. Per dirigir-lo va elegir Font, fundador de Comediants i admirador confés del clown, que es va sentir atret per l'obra per ser, per un costat, "una faula fantàstica", i per un altre, "un text que combina acció i reflexió".

PERSONATGE
POLIÈDRIC
"Interpretar Charlie Rivel era un repte enorme", assevera Rañé que, per compondre el personatge, ha decidit aparcar els "exercicis d'arqueologia" per deixar-se impregnar de "l'essència d'un home tan polièdric". L'exjoglar va aprofitar per destacar l'oportunitat que suposa integrar el dramaturg en el procés de creació: "Això és una cosa que la gent que tenim un llarg historial de creació col.lectiva sempre hem somiat".
L'obra, que es va estrenar el dia 22 passat en el marc del Festival Temporada Alta, fabula sobre l'encàrrec que rep Rivel de participar en els fastos de l'aniversari d'Adolf Hitler. El pallasso, sempre segons Vàzquez, accepta la proposta de mala gana, i té com a companys de viatge Krauss (Pep Molina), un membre de la Gestapo amb vocació artística, i Witzi (Jordi Martínez), un còmic jueu. Després de la deportació d'aquest últim, Golo (Jordi Rico), un pallasso compromès i enigmàtic, passa a ocupar el seu lloc. "Sota una pressió brutal, Rivel vol tancar-se en una bombolla que, a poc a poc, la realitat va esquerdant", relata Font.
Aquest muntatge intenta il.luminar un dels períodes més sinistres de la vida de Rivel. Després d'abandonar Berlín en un tren de mercaderies el 1944, el clown es va instal.lar amb el seu clan familiar a Suècia. Profundament afectat per haver contribuït a greixar un règim de terror, va estar un lustre sense actuar perquè no es veia amb ànim per fer riure. I és que, com assenyala Rañé, "a vegades pequem de ceguesa davant de determinats fets, però arriba un punt que no tens més remei que acceptar la realitat i veure el que tens davant".


Noticia publicada a la pàgina 71 de l'edició de 11/1/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

Trànsit 20 rep la primera gran ovació de la temporada al Monumental

tot mataró

1 novembre 2005

Maria Rovira demostra continuar sent el cor i ànima de Trànsit com a coreògrafa i ballarina
Maria Rovira va confirmar el passat dissabte que tot i el pas dels anys ella és la peça clau del funcionament de la companyia de dansa contemporània Trànsit. Així ho va demostrar amb la posta en escena a Mataró de Trànsit 20, que va tenir com a moment culminant el solo de Rovira. La ballarina va omplir amb la única eina del seu cos tot l’escenari, impregnat d’una tènue llum blava i acompanyada d’una suau veu masculina. Rovira va demostrar que tot i que en els darrers temps ha optat per mantenir-se apartada de l’escenari fent les funcions de coreògrafa, el seu cos no ha perdut la màgia i aconsegueix embruixar els espectadors des del seu primer moviment. L’estrena a Mataró de “00.00” va ser l’altre punt àlgid de la nit. La peça que s’ha creat específicament per la celebració dels vint anys de Trànsit va aconseguir unir amb genialitat els cossos dels vuit ballarins com un de sol mogut sota el mateix batec. Ballarins de la ciutat La resta de la vetllada, conformada per cinc coreografies diferents, va pujar a l’escenari a les noves incorporacions que conformen l’actual Trànsit i que com en els seus orígens ara fa dues dècades, compta amb diversos ballarins de la ciutat. El públic reunit al Monumental, que va aconseguir omplir el teatre amb molts polítics, amics i gent relacionada amb la companyia entre d’altres, va regalar grans aplaudiments a la companyia al final de l’espectacle. Rovira va poder marxar amb un molt bon gust de boca de la celebració d’aquests vint anys de la companyia a Mataró, la ciutat on Trànsit té el seu origen i molt probablement el seu futur, ja que el desig de la ballarina i coreògrafa es establir Trànsit com una companyia de dansa contemporània resident a la ciutat.

Marta Pedrico // Mataró Notícies