08 d’agost 2012

Mario Gas: "Me voy del Español sin acritud a pesar de los golpes bajos"




Tras ocho años al frente del teatro, al director le esperan proyectos "muy deseados" junto a Miguel Ángel Solá y Daniel Freire

 publicat per Madrid. (EFE/Concha Barrigós) http://www.lavanguardia.com

Mario Gas deja hoy, tras ocho años al frente, la dirección de ese "emblema" del teatro que es el Español y lo hace con elegancia y sin "espinitas" clavadas aunque haya tenido que padecer los últimos meses "golpes bajos de muy mal gusto", como las "falsedades" sobre el presunto "blindaje" de su contrato.
El que será "ciudadano Gas" a partir de mañana se ha hecho hace poco análisis médicos y, "menos de la cabeza", bromea en una entrevista con Efe, está de todo "estupendamente", por eso está tan lleno de energía positiva como repleta su agenda.
Cuando vuelva de su "tiempo de tranquilidad" le esperan proyectos "muy deseados" como dirigir a Miguel Ángel Solá y Daniel Freire en El veneno del teatro, a Carmen Machi en "algo" que no quiere revelar aún, "otra cosa" en el Centro Dramático Nacional (CDN), cine...
Pregunta.- ¿Ha sido elegante su salida del teatro Español?.
Respuesta.- Soy una persona elegante y me he preocupado de salir de esta casa de esa forma porque me pesan más los ocho años que he estado aquí que lo que ha pasado y me parece absurdo plantear un conflicto. Hemos hecho un pacto de caballeros y ahora a otra cosa, mariposa.
P.- "Lo que ha pasado" es que se dijo que la anterior delegada de las Artes del Ayuntamiento de Madrid, Alicia Moreno, había "blindado" su contrato para que si le echaban a usted fuera "a cambio de mucho dinero". ¿Le ha afectado lo que se ha dicho?.
R.- Es repugnante que se intenten utilizar falsedades para indisponer a alguien con la opinión pública o con la profesión. La realidad muestra que no era verdad nada de lo se decía. ¿Quién lo dijo?. ¿De dónde salió?. Nunca lo sabremos y no dudo de la buena fe de quienes gestionarán ahora estos teatros, pero da mucha pena que se recurra a eso. En el momento que Alicia (Moreno) anunció que se iba supe que, más tarde o más temprano, yo iba a abandonar estos teatros, pero lo digo sin acritud, sin rencor, ni actitud de pérdida, a pesar de los golpes bajos.
P.- ¿Qué se lleva?.
R.- Un trato y un funcionamiento optimizado al máximo en una fábrica siempre en acción. Grandes profesionales y grandes amigos.
No puedo decir que no haya habido salidas de tono de muy mal gusto y golpes bajos, pero no me han sorprendido porque sé en qué país vivo. Cuando se acepta una responsabilidad así hay que tener claro que te van a dar por muchísimos lados.
Estoy muy orgulloso de haber integrado el teatro en la ciudad, de haberlo abierto a público que jamás había ido. Me llevo también la inmensa alegría de haber abierto la Sala Pequeña del Español y las naves del Matadero.
P.- ¿Qué se le ha quedado en el tintero?.
R.- Me hubiera gustado crear una Fonoteca Poética, haber llegado a un pacto con el Ayuntamiento y el Instituto Cervantes para grabar, con otras entidades, algo como el "Estudio 1" de TVE. Digitalizar documentos, hacer la historia del teatro...
P.- ¿Con qué de todo eso se habría quitado la "espinita"?
R.- No tengo ninguna "espinita". Espero que los nuevos gestores lleguen con energía, ilusión y sin miedo a equivocarse y que mantengan las esencias de este hermoso, fantástico y enorme teatro.
P.- ¿Le hubiera ido mejor si no hubiera dicho siempre lo que pensaba?.
R.- No soy consciente de que haya dicho cosas que han recaído luego sobre mí, pero hay que decir lo que se piensa, no ocultar la ideología, aunque eso no significa ser partidista.
P.- Con la subida del IVA reducido del 8 al 21 por ciento para los teatros, ¿está en el fondo contento de irse?.
R.- No. Otras personas tendrán que sufrir en su gestión esta descomunal, irresponsable, terrorífica y demencial subida.
P.- Se despide del Español con un "taquillazo", Follies. ¿Qué otras medallas se pone de su gestión en este tiempo?.
R.- Me siento responsable de todo. Tanto de que La Zaranda haya tenido una presencia estable, como de Homebody/Kabul, Ascenso y caída de la ciudad de Mahagonny, Un tranvía llamado deseo, Muerte de un viajante, La diosa de la bohemia o Sweeney Todd.
Follies es un trabajo fantástico pero también estoy encantado de haber hecho El Proyecto Laramie o de traer a Wajdy Mouawad. De lo que estoy satisfecho, en suma, es de la línea vital recorrida en ocho años.
P.- Pero si llega a terminar con algo que no hubiera sido un éxito...
R.- A toro pasado podrían decir que Follies no era un riesgo, que estaba cantado, pero no hay nada cantado en el teatro. Es un obús de energía, pero si hubiera ido mal los de siempre se hubieran puesto las botas, otros se hubieran compadecido y otros hubieran dicho que estaba acabado.
P.- ¿Qué no haría nunca?.
R.- Teatro que no habla de nada, el que se hace para que alguien gane mucho dinero, el de los instintos tontos.


07 d’agost 2012

"Perras urbanas" Espectacle teatral




Versus Teatre
Del 31 de juliol al 30 de setembre de 2012
El Versus Teatre presenta Perras urbanas, un thriller a l'estil de Quentin Tarantino però amb una peculiaritat: l’espectacle el protagonitzen exclusivament 4 dones.

Escrit i desenvolupat per totes les integrants de la companyia Robinson Cecilio i dirigit per Montserrat Lozano, Perras urbanas ens narra la història d'un grup de quatre amigues aparentment comuns i corrents, apostes, amb bons treballs i una excel·lent reputació, però que en realitat amaguen una doble vida. En una reunió habitual, entre mig d'anècdotes superficials i profundes, decideixen cometre l'últim i més suculent atracament de les seves vides. Un pla perfecte fins que alguna cosa no rutlla bé el mateix dia de l'assalt.

L'obra està realitzada des d'un estil hiperrealista, amb la finalitat d'aconseguir que l'espectador se senti un intrús i un voyeur ansiós per conèixer el desenllaç. Es barregen diferents gèneres artístics, combinant el teatre amb una proposta audiovisual que permeti que l'obra transcendeixi més enllà de l'escenari.

Fitxa artística
Companyia VERSUS TEATRE & CIA Interpretación:
JULIA: Daniela Jacques
PENELOPE: Montserrat Lozano
CLARITA: Adriana Feito
VALERIA: Sandra Gaggiolli

Direcció general: Robinson Cecilio
Realització de Vestuari: Daniela Jacques
Producció: Versus Teatre

Informació pràctica
Del 31 de juliol al 30 de setembre
De dimarts a dissabte a les 21.00h i diumenge a les 19.00h
Lloc: Versus Teatre


publicat per ciutatoci.com - Mes de publicació: Agost 2012

Mario Gas deja la dirección del Teatro Español




Abandona su cargo a partir del 1 de agosto | El centro es dependiende del Ayuntamiento de Madrid

Mario Gas lleva 'Follies' a Peralada y "no descarta" hacer temporada en Barcelona
Madrid, (EUROPA PRESS).- Mario Gas dejará la dirección del Teatro Español, dependiente del Ayuntamiento de Madrid, el próximo 31 de julio, tal y como acordó el pasado mes de marzo con los responsables municipales. "No tengo sombras que reprocharme. He intentado ser fiel a mi mismo", dijo entonces el actor y director para acallar "extrañas teorías de contratos blindados e irregularidades" que habían circulado.

"Me voy porque los actuales responsables del Consistorio creen que es bueno crear un equipo nuevo", ha expuesto calificando esta decisión de "lógica". "El nuevo equipo tiene aquí gente dispuesta a hablar, a entender que los tiempos cambian. Trabajaremos en el teatro sin rencor, malicia o malos rollos", apostilló.

Tras ocho años al frente del Español, Mario Gas confesó que se va "con una gran riqueza personal y vital, que no económica". Asimismo, aseguró que no va a optar a ser director del Teatre Nacional de Catalunya. "No creo en los concursos y aquí se plantea así. El amor cuando se acaba se acaba y ahora tengo proyectos para hacer algunas obras, también descansar, o incluso actuar asiduamente", ha declarado el director del Teatro Español.

Compañerismo y profesionalidad son términos con los que definió su trabajo en este tiempo y añadió que también hubo "camaradería, alegría e incluso fricciones". Por otra parte, Mario Gas recordó que siempre ha sido "defensor del teatro público" pero aclarando que no es enemigo de lo privado. "Hay que convivir y potenciar a la empresa privada que cree que con el arte se puede vivir", ha dicho.

"Ha sido una época especial de mi vida, con cosas muy buenas en las que me he sentido realizado, al servicio del teatro y de la sociedad. Hemos hecho camino colectivo", afirmó.


publicat per  http://www.lavanguardia.com ,  31 de juliol de 2012 

06 d’agost 2012

“Hi ha molta gent a Andorra que encara no coneix el ‘Retaule'"




per sisè any consecutiu, obiols s’encarrega de coordinar el centenar d’actors i tècnics que participen en aquest espectacle d’ambientació medieval, que enguany arriba a la 51a edició

publicat per Jordi Salazar - La Seu d'Urgell - 04/08/2012 http://www.diariandorra.ad

El claustre de la catedral de la Seu d’Urgell tornarà a ser escenari a partir d’aquesta nit (22.00 h.), i fins al dia 14, del Retaule de Sant Ermengol, evocació teatral d’una de les figures clau de la Catalu­nya del segle XII, amb text d’Esteve Albert i Corp.

Lluís Obiols es fa càrrec de la direcció des del 2007.

Quines novetats destacaria d’aquesta edició?
Des del punt de vista artístic, cal remarcar que durant l’últim any hem dut a terme una sèrie de tallers, organitzats per la Generalitat a través del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional, que han servit, d’una banda, per fer anàlisi de l’espectacle, i de l’altra, per millorar alguns aspectes de la interpretació dels actors. Tot això quedarà reflectit en el muntatge.

També hi ha hagut millores en l’aspecte escenogràfic?
Sí, s’ha ampliat l’espai de representació, ja que farem servir diferents punts del claustre, concretament de l’interior del pati, que fins ara no s’utilitzaven. És una manera de potenciar elements que donen molt de joc visualment, i que no s’havien aprofitat encara.

I pel que fa als actors?
També hi ha novetats en aquest aspecte, com la incorporació de la figura d’un narrador, algú que sigui proper al públic i que serveixi per contextualitzar els fets que s’expliquen. Precisament, un dels actors que farà el paper de narrador en algunes de les funcions serà l’andorrà Xavi Fernández. És un altre element que volem aportar: que actors professionals puguin participar puntualment al Retaule.


No resulta difícil buscar elements nous en una peça que es representa des del 1957?
No, perquè durant molts anys es tenia una idea molt fixa del Retaule, en què pràcticament no hi havia innovació. Del 1996 al 2003 hi va haver una aturada de vuit anys, i quan la representació es va reprendre el 2004, es va fer de manera que es poguessin anar aportant novetats cada any, ja sigui utilitzant nous espais, incorporant personatges o canviant escenes. La idea és mantenir l’estètica del Retaule, però buscant nous detalls.

Pel que fa al text, hi ha moltes escenes que no es representen. Seria possible muntar un Retaule respectant la integritat de l’obra?
L’Esteve Albert, en aquest sentit, era un autor força dispers. Hi ha moltes escenes, hi ha escenes amb moltes versions diferents, hi ha escenes que es van dividir en dues... No hi ha uns textos tancats, i això fa difícil que l’obra es pugui representar sencera. A més, cada any se suprimeixen i s’incorporen escenes en funció dels actors. És una obra molt flexible en aquest sentit.

Quant dura el procés de preparació del ‘Retaule’?
Doncs pràcticament tot l’any! (riu). Al mes de setembre ja comencem a preparar coses per a l’edició de l’any següent. Pel que fa a la tasca amb actors, comença a treballar-se intensivament a partir del juny. Aquest any, a més, hem enllaçat els tallers d’interpretació del juny amb els assaigs de lectura de les escenes, que duren tot el juliol. Els assaigs al claustre, per qüestió      logística, els comencem a fer sempre la setmana abans de l’estrena, amb l’escenari muntat, i amb tots els actors i extres.

Com valora la implicació dels participants?
Hi ha uns determinats grups de gent que són molt estables, que hi són any rere any, i això és molt d’agrair. Hi ha algunes persones, fins i tot, que apareixen al Retaule des de la primera funció, el 1957! És clar que també hi ha baixes cada any, però al mateix temps hi ha gent que es va incorporant... això ens permet mantenir un nombre estable d’intèrprets. En tot cas, la implicació de la gent és màxima, més encara tenint en compte que ho fa desinteressadament, i en ple agost.

Quins creu que són els reptes pel que fa a públic?
D’una banda, potenciar l’assistència de gent jove. Aquest any, per exemple, hem començat a treballar amb el Carnet Jove, els titulars del qual tenen un 20 per cent de descompte a taquilla. D’altra banda, també seria interessant consolidar el públic forà, un sector que ha pujat força durant les últimes edicions. En aquest aspecte, des de Turisme la Seu s’han començat a vendre aquest any, a través d’internet, uns lots turístics que inclouen, entre d’altres activitats, l’entrada al Retaule de Sant Ermengol.

Quina difusió té el ‘Retaule’ entre el turisme de proximitat?
Tot i que intentem fer-ne el màxim de divulgació, sovint ens trobem amb gent d’Andorra, de la Cerdanya, de la Catalunya Nord, que desconeixen aquesta representació. Això no vol dir que no tinguem públic d’aquests llocs. Públic andorrà, per exemple, en tenim força. Molta gent d’Andor­ra sap que es fa el Retaule, i n’hi ha que ve cada any. Però encara n’hi ha molta que no sap que, a pocs quilòmetres, es fa un espectacle que els pot interessar. Si al seu dia es van fer uns lots turístics pensats per a Andorra, s’hauria de mirar de reprendre aquesta idea d’alguna manera. Andorra és un dels nostres mercats potencials, tant de públic autòcton com de persones que hi estan passant les vacances.

Ben Forster protagonizará la gira británica de JESUS CHRIST SUPERSTAR




publicat per : http://www.todomusicales.com , 25/07/2012

El intérprete británico ha resultado ganador del concurso de televisión ‘Superstar’ emitido en la ITV británica y liderará el elenco de esta nueva producción del musical de Andrew Lloyd Webber junto con Tim Minchin y Mel C.
           
Ben Forster ha resultado ganador del concurso televisivo ‘Superstar’ tras ser el más votado por la audiencia, compitiendo en la final del concurso junto con Rory Taylor y Roger Wright (tercer finalista). Así, Ben protagonizará la nueva gira británica de grandes estadios del musical JESUS CHRIST SUPERSTAR que se iniciará el viernes 21 de septiembre de 2012 (20h) en el O2 de Londres, donde el espectáculo también se podrá ver el sábado 22 de septiembre (14h y 20h). Debido a la gran demanda de entradas se tuvo que añadir una función matinal.
Ben Forster ya había trabajado profesionalmente en los escenarios. Debutó en el West End con el musical LA CAVA, y posteriormente protagonizó en Londres otros montajes como ALL YOU NEED IS LOVE; GREASE, en el que interpretó el papel de Doody; y THRILLER LIVE. Ben es también compositor, interpretando sus propias canciones.

El concurso ‘Superstar’ se inició en la ITV el 7 de julio -presentado por Amanda Holden (SHREK THE MUSICAL)- con un programa en el que se mostraron a algunos de los cientos de aspirantes que se presentaron al concurso, entre los que había rostros conocidos como el de Jonathan Ansell (X Factor,A TALE OF TWO CITIES) y Alex Gaumond (WWRY, LEGALLY BLONDE).

Tras tres programas en los que se mostraron los procesos eliminatorios, el 15 de julio los diez finalistas se enfrentaron por primera vez al jurado formado por el mismo Andrew Lloyd Webber, Melanie C, Jason Donovan y Dawn French; y desde entonces diariamente se ha ido eliminando a un aspirante en cada programa. Entre estos finalistas se encontraba el joven compositor británico Tim Prottey-Jones, cuyo musical AFTER THE TURN se estrenó en el Courtyard Theatre de Londres en febrero de 2012.

Esta nueva gran producción de JESUS CHRIST SUPERSTAR estará protagonizada por Ben Forster como Jesus, Tim Minchin como Judas y Mel C como Mary Magdalene junto a Chris Moyles como King Herod. El resto del elenco no se ha hecho público.

Esta gira de JESUS CHRIST SUPERSTAR –que coincide con el 40º aniversario del estreno del musical en el West End– concluirá el 21 de octubre en Sheffield, tras visitar ciudades como Glasgow (25 septiembre), Newcastle (28 septiembre), Manchester (30 septiembre), Cardiff (2 y 3 octubre), Birmingham (4 octubre), Belfast (9 octubre), Dublin (12 octubre), Liverpool (16 octubre) y Notthingham (19 octubre).

JESUS CHRIST SUPERSTAR fue concebido y escrito por Andrew Lloyd Webber y Tim Rice entre 1968 y 1969. Fue una obra innovadora puesto que mezclaba el rock con el género del musical. En 1970 se editó un doble álbum con las canciones del espectáculo que se convirtió inmediatamente en un gran éxito de ventas.

JESUS CHRIST SUPERSTAR se estrenó originalmente en Broadway en 1971 cuando su autor, Andrew Lloyd Webber, contaba tan solo con 23 años. El montaje realizó un total de 724 funciones en el Mark Hellinger Theatre de Nueva York con un elenco liderado por Jeff Fenholt e Yvonne Elliman.

A Londres llegó un año más tarde, estrenándose en el Palace Theatre del West End el 9 de agosto de 1972 con Paul Nicholas como protagonista. El único revival londinense del musical hasta el momento se estrenó en el Lyceum Theatre del West End en noviembre de 1996 con Steve Balsamo como Jesus, permaneciendo en cartel durante un año y medio.

Con motivo de esta nueva producción de JESUS CHRIST SUPERSTAR, el multi-ventas doble álbum original de JESUS CHRIST SUPERSTAR, editado originalmente en 1970, se ha vuelto a editar digitalmente remasterizado a través de Polydor Records, saliendo a la venta el 16 de julio de 2012. El álbum contaba con un elenco liderado por Ian Gillan (Jesus), Murray Head (Judas), Yvonne Elliman (Mary Magdalena) y Mike d’Abo (Herod).

05 d’agost 2012

Guy Cassiers, Zimmermann & de Perrot i el 'Forests' de Bieito, caps de cartell del Temporada Alta




El festival anuncia que 'Macbeth' d'Àlex Rigola inaugurarà el certamen el 4 d'octubre i que hi haurà 60 espectacles, 20 dels quals seran estrenes

publicat per : LAURA SERRA Barcelona  03/08/2012  www.ara.cat foto David Ruano

El festival Temporada Alta s'inaugurarà el 4 d'octubre i estrenarà el nou teatre de la Factoria Coma-Cros, la seu d'El Canal Centre d'Arts Escèniques de Salt-Girona a partir de la propera temporada. Hi haurà 60 espectacles –dels quals, 20 estrenes absolutes–, i avui se n'han avançat els caps de cartell:

- L'estrena absoluta de 'Macbeth', de Shakespeare, dirigit per Àlex Rigola, una coproducció amb el TNC, que inaugurarà el festival.

- L'estrena a l'estat espanyol del nou espectacle de Guy Cassiers 'El cor de les tenebres' ['Duister Hart'], la particular visió del creador i l'actor, escriptor i cineasta Josse De Pauw de l'obra de Joseph Conrad.

- Serà estrena a l'estat la nova creació dels mags del teatre visual i físic Zimmermann & de Perrot. A 'Hans was Heiri', coproducció de diversos centres europeus i festivals, doten els objectes de vida pròpia mentre els cossos de ballarins i artistes de circ esdevenen objectes.

- Estrena a Catalunya de 'Forests', de Calixto Bieito i Marc Rosich, un espectacle experimental que recorre i troba nous sentits en els boscos de les diferents obres del dramaturg anglès William Shakespeare i en el qual treballen actors catalans, amb Josep Maria Pou al capdavant, i britànics, del Birmingham Repertory Theatre Company i de la Royal Shakespeare Company.

- Estrena del nou espectacle de circ contemporani de la Baró d'Evel Cirk Cia, la troupe franco-catalana de Blaï Mateu Trias i Camille Decourtye, que fan una proposta orientada al públic adult.

- Estrena de la coproducció amb el Lliure de 'Pàtria', de Jordi Casanovas, que tornarà a coordinar el segon Torneig de Dramatúrgia Catalana.

- Esrena d''Aventura!', el nou espectacle d'Alfredo Sanzol amb les T de Teatre que passarà després pel Lliure.

- Concerts: Sílvia Pérez Cruz, Neil Hannon de The Divine Comedy, Ismael Serrano, Albert Pla i, a més, torna al festival 'Operetta' de Cor de Teatre i una nova proposta de concerts per a nadons.

- Espectacles de la cartellera comercial: 'Dubte', amb Rosa Maria Sardà i Ramon Madaula; 'L'habitació blava', de David Hare; 'Incendis', amb direcció d'Oriol Broggi; 'Forever Young', de Tricicle; 'Splenda', del Mag Lari, i el nou espectacle de Mayumana, 'Racconto'.

Director teatral argentino defiende la cultura como generadora de riqueza




publicat per www.abc.es 24-07-2012,  EFE

El creador y director del Festival Internacional de Buenos Aires (FIBA), el ex ministro de Cultura Darío Lopérfido, ha abogado por profundizar en la coproducción teatral para hacer frente a las reducciones presupuestarios y por hacer ver a los estados que la cultura, además de un derecho, genera riqueza.
Así lo ha declarado a Efe antes de ofrecer una conferencia en el I Foro de Festivales organizado en el marco del Festival de Teatro Clásico de Mérida.
Este encuentro reúne a gestores culturales de doce países de Europa, Asia y América, entre ellos la responsable del Festival Internacional de Teatro de Bogotá (Colombia), Lucía Bevia; el del The Aarhus Festival (Dinamarca) y el ex director del Festival de Edimburgo (Reino Unido), Brian McMaster.
En un momento donde hay menos dinero en todo el mundo, no sólo en España, para Lopérfido es "prioritario" que teatros, festivales y gestores festivales no trabajen desvinculados y busquen una producción conjunta "más activa".
A su juicio, las crisis enseñan a ver en qué se gastó mal el dinero y conseguir ahora que rinda más.
Para ello, según el director argentino, es necesario el cruce de información, las estrategias de coproducción y que existan "vasos comunicantes".
Paralelamente, en su opinión, los estados deben proteger más la actividad cultural.
En este sentido, se ha referido a la subida del IVA cultural en España y ha señalado que comparte la gente que se oponga a ello porque considera que ataca el derecho a la cultura.
No obstante, Lopérfido ha hecho más hincapié en que "la cultura se debe mostrar ante los gobiernos como un sector que dinamiza la economía".
El director argentino ha planteado cuánto contribuye a la "marca a España" la cultura española y cuánto dinero y empleo genera, por ejemplo, por su vinculación con el turismo o la hostelería.
Montar un espectáculo, a su juicio, cuesta mucho porque ya tiene unos gravámenes, y la subida del IVA, a su juicio, puede que provocar que el precio de las entradas sea inaccesible para el público.
Lopérfido ha insistido en la "ecuación económica" de la cultura, ya que lo que se recaude con la subida del IVA es menor de lo que se va a perder debido al "daño colateral" de esta medida.
El exministro de Cultura argentino, que ha ofrecido una ponencia sobre los aspectos que unen y separan a Latinoamérica de Europa en la gestión y el aspecto artístico de los festivales, ha aseverado que siempre hubo un intercambio cultural entre Argentina y España, pero ahora se está profundizando más en la idea de producir juntos para ahorrar dinero.
El director del FIBA ha desvelado a Efe que anoche comenzó a hablar con el director del Festival de Teatro Clásico de Mérida, Jesús Cimarro, al que conoce desde hace mucho tiempo, para iniciar una colaboración entre ambos certámenes.
La colaboración iría en la línea de la participación de artistas argentinos en obras del festival emeritense y que alguna obra fuera a Buenos Aires y no al revés, ha aclarado, debido a la complejidad de adaptar una función a un marco como el Teatro Romano.
Lopérfido ha apuntado que ellos colaboran ya con festivales de Italia, Francia y Chile.
Cada uno de ellos pone algo de dinero y se garantiza algún estreno, ha explicado.
La consejera de Educación y Cultura, acompaña de Cimarro, ha dado hoy la bienvenida a los participantes en una experiencia fundamental para mejorar la oferta de Mérida y seguir en su objetivo de potenciar su vertiente internacional.

04 d’agost 2012

Poca-soltada




'L'any que ve serà millor' tanca la cartellera de Santes

publicat per Comas Soler  30 juliol 2012  www.totmataro.cat          

Després dels espectacles preliminars, la collita teatral de la setmana forta de Santes ha estat migrada. Dissabte a la nit uns programadors privats portaven a l'escenari del Parc Central una rèplica de 'El Club de la Comèdia' que va propinar el que és característic d'aquest subproducte televisiu: lletanies de monòlegs humorístics de destresa desigual. L'endemà, com a epíleg, el teatre de titularitat municipal oferia una funció de 'L'any que ve serà millor', un esguerro amb pretensions còmiques organitzat per la productora Focus.

Conya massa fàcil
Menys de mitja entrada hi havia al Monumental per veure aquesta obra dirigida per Mercè Vila Godoy que, com hi ha món, ha estat escrita ni més ni menys que per un pòquer d'acreditades autores de la nova dramatúrgia catalana. Cal suposar que en algun d'aquells mals moments que tothom pot tenir. Elles són Marta Buchaca, Carol López, Mercè Sarrias i Victòria Szpunberg. La cosa consisteix en un poti-poti d'escenes sense gaire lligam ni encert que desgranen les vivències sentimentals i professionals de quatre dones. Si s'exceptuen uns quants comentaris ben esmolats sobre els efectes de la crisi en l'existència de les protagonistes, la resta del guió és una rastellera de gracietes fàcils que ens les presenta de bledes per munt. Cal reconèixer, però, que si el despropòsit s'aguanta mínimament és per l'energia –o sigui, el morro– que amb esforç hi posen les intèrprets: Neus Bernaus, Alba Florejachs, Mireia Pàmies i Vanessa Segura.

A la poca-soltada del text s'hi afegeix també la total banalitat de l'escenografia, composta d'un arreplec d'andròmines. Si tot plegat no fos poc per fer l'espectacle carregós, el que ja arriba a fer posar nerviós és el maltractament de la llengua –la catalana, és clar– perquè, a més de recórrer sistemàticament a un bilingüisme gratuït i mortificant, es trinxa de mala manera el llenguatge en els fragments en català. Deu ser que així es pretén fer riure més...

Santificació de l'Àliga
Parlant també de teatre i de Festa Major, dos dies després de la seva intrusió a la Missa de les Santes amb el pretext del vint-i-cinquè aniversari d'haver-se recuperat, l'Àliga de Mataró va protagonitzar una cercavila escenificada per diferents punts del centre de la ciutat. La desfilada –afectada d'una sobredosi de protocol– va comptar amb membres de l'Aula de Teatre i d'un grup d'animació i va servir per explicar a la molta assistència els referents històrics que ens parlen de l'antiguitat de la figura del colom a la boca i connoten el seu gran pedigrí clerical. I tal dia farà un any.           

03 d’agost 2012

'Follies', pur teatre, pura vida




PUBLICAT PER : MARTA PORTER  29/07/2012  WWW.ARA.CAT

Vicky Peña és una de les protagonistes de Follies, nova incursió de Mario Gas en l'univers Sondheim. CASTELL DE PERALADA
Sondheim no s'acaba mai. Les seves obres són retrats de les contradiccions humanes, de la infelicitat, de les decisions equivocades. Després de Golfus de Roma , Sweeney Todd i A little night music , Mario Gas aborda el seu quart Sondheim, Follies , segurament l'obra mestra de l'autor, cim de creativitat, concentració de tots els seus grans temes i destil·lació de la grandesa del seu teatre.

Estrenada el 1971 en un mític muntatge de Harold Prince (amb Yvonne De Carlo i Alexis Smith!), Follies parla amb cruesa i insòlita fondària del pas del temps encarnat en un vell teatre de varietats que ha de convertir-se en garatge. Però els seus anys d'esplendor reviuran durant una nit gràcies als artistes que hi van triomfar i que s'hi retroben convidats pel productor. Allà es desfermaran els records de les dues parelles protagonistes, marcades a foc per una dolorosa equivocació sentimental del passat. La insatisfacció, com sempre en Sondheim, és troncal a Follies , i, com sempre, Mario Gas serveix les seves paraules i la seva música amb absoluta netedat, força i clarividència. El seu és un muntatge d'una mestria poc freqüent en aquest país, amb un repartiment sensacional i que podria programar-se perfectament a Broadway. Per la idiosincràsia de la peça -pensada per al lluïment particular de cada actor- cal la connivència d'una companyia brillant. I Gas la té. Tots assoleixen un gran nivell, sobretot els quatre protagonistes, per la seva força torrencial i la versemblança que injecten als seus rols. Vicky Peña, Carlos Hipólito, Muntsa Rius i Pep Molina fan meravelles amb els seus respectius solos.

Gas juga a fons les cartes que Sondheim li proposa i carrega amb munició pesant la connotació metateatral del text. Follies és teatre sobre el teatre i Gas omple el muntatge d'una poderosa càrrega simbòlica. El director confia en Massiel per al paper de Carlota, una diva ancorada en el passat que canta un energètic i divertidíssim I'm still here . I també fa pujar a l'escenari Asunción Balaguer -86 anys- per regalar-nos l'encantador Broadway baby. L'ensordidor aplaudiment ens brolla de l'ànima. L'entrega de la companyia és tan contundent que, fins i tot amb la interrupció de l'obra per problemes de so, en surt victoriosa. Quan s'enfila el segon acte i l'acció conflueix en la dissort dels protagonistes, l'espectador queda hipnotitzat per la lúcida fletxa fatalista de Sondheim, que retrata la solitud i el descontentament humans, tant amb el burlesc de la revista ( Buddy's blues ) com amb el dramatisme més desesperat (Live, love, laugh ).

Follies és un muntatge memorable que, si les coses anessin com han d'anar, hauria de fer temporada a Barcelona i esgotar localitats. Ningú s'hauria de perdre aquest homenatge al teatre, aquest últim xou que, malgrat tot, exclama amb veu ensordidora que l'espectacle ha de continuar.

Daniel Evans dirigirá una nueva producción de MY FAIR LADY en Sheffield




publicat per  http://www.todomusicales.com 23/07/2012

Dominic West y Carley Bawden protagonizarán este montaje del clásico musical de Lerner y Loewe que se representará a partir del 13 de diciembre de 2012 en el Crucible Theatre de la localidad británica de Sheffield.
           
Daniel Evans, director artístico de los Sheffield Theatres, dirigirá MY FAIR LADY, la propuesta navideña musical del Crucible Theatre para la temporada 2012-2013. Esta nueva producción del clásico musical de Lerner y Loewe se representará del 13 de diciembre de 2012 al 26 de enero de 2013, estrenándose oficialmente el 18 de diciembre.

MY FAIR LADY estará protagonizado por Dominic West como el professor Henry Higgins junto a Carley Bawden como Eliza Doolittle. El resto del elenco se anunciará próximamente.

Dominic West, quien debuta en el teatro musical con este personaje, es popular gracias a su interpretación del Detective Jimmy McNulty en la serie de televisión ‘The Wire’, cuyas cinco temporadas se emitieron en la cadena HBO de 2002 a 2008. En teatro ha protagonizado montajes como ‘The Seagull’ en el Old Vic Theatre, ‘As You Like It’ en el Wyndham’s Theatre y ‘The Voysey Inheritance’ en el National Theatre. El pasado año co-protagonizó en el mismo Crucible Theatre ‘Othello’ junto a Clarke Peters.

Carley Bawden actualmente interpreta a Susan en la producción de Rupert Goold de ‘The Lion, The Witch and The Wardrobe’ en la carpa situada en los Kensington Gardens del Hyde Park de Londres. Anteriormente había interpretado los personajes de Catherine en PIPPIN en la Menier Chocolate Factory y de Genevieve en THE UMBRELLAS OF CHERBOURG en el Gielgud Theatre del West End.

Esta producción de MY FAIR LADAY contará con dirección musical de Nigel Lilley, coreografía de Alistair David, escenografía de Paul Wills, iluminación de Tim Mitchell y sonido de Simon Baker

Con música de Frederick Loewe y libreto y letras de Alan Jay Lerner, MY FAIR LADY se estrenó por primera vez en Broadway en 1956, habiéndose representando desde entonces en varios países y estableciendo un nuevo récord como uno de los musicales más representados de la historia. Fue el musical más exitoso y aplaudido de su época, con 9 premios Tony (incluyendo el Premio a Mejor Musical), 2 Theatre World Awards, 2 Drama Desk Awards y 6 Premios Olivier. Fue en 1964 cuando el musical pasó a la inmortalidad con el film de George Cukor, protagonizado por Rex Harrison y Audrey Hepburn, ganando 8 Premios Oscar en 1964.

El último revival londinense de MY FAIR LADY se estrenó en el Lyttelton Theatre del National Theatre en junio de 2001, protagonizado por Jonathan Pryce y Martine McCutcheon y dirigido por Trevor Nunn. El montaje fue transferido posteriormente al Theatre Royal Drury Lane del West End, donde permaneció en cartel de julio de 2001 a agosto de 2003.

02 d’agost 2012

El teatre català fa riure als alemanys




Els artistes catalans troben en el mercat alemany una sortida a la crisi

publicat per Francina Suari / Kronberg (Alemania) www.lavanguardia.com 30 de juliol de 2012

Una cinquantena de persones, entre adults i nens, no es deixen atemorir per la pluja. Els pot més la curiositat de saber què en sortirà del tricicle motoritzat que amb la seva música els ha atret fins la plaça. "Des de Catalunya ve el circ més petit del món", anuncia el programa, i amb ell segurament també el titella-pallasso més petit del món que amb els seus números de circ captiva a un públic totalment entregat. Aixecar 5.000 quilos de pes, saltar des de ben amunt dins una galleda d'aigua, domar la bèstia més ferotge, llançar un bebè amb el canó... Tot és possible per al titella-pallasso que no aixeca un pam de terra. Tot amanit amb música en viu que el "maestro" toca des del mateix sostre de la minifurgoneta. L'espectacle Circumloqui, d'una originalitat exquisita, es pot veure des de fa dos anys també a Alemanya. "A Espanya ja no es troba feina", explica Xesco Quadras, cos i ànima de la companyia Ne me titere pas que per primera vegada actua a Da Capo, el Festival Internacional de teatre al carrer de Kronberg, a uns 10 quilòmetres de Frankfurt. "Actuem sobretot a França, però darrerament ens surten moltes actuacions a Alemanya", diu en Xesco. Propera parada: Lübeck el 22 de juny.
En Sebas viu en una barraca de sis metres quadrats plena de "trastos". Ell ho aprofita tot i per això viu en una "caseta" més que ecològica. L'espectale Acorde és una combinació perfecte d'humor, música i jocs malabars que provoca el riure constant a l'espectador. En poc més de quatre actuacions en un cap de setmana, en Sebas ja es va guanyar "clients" que repetien visita. Per a en Sebas, Alemanya també s'ha convertit en una destinació imprescindible. Si al 2010 la majoria d'actuacions les feia a Catalunya, a la gira del 2011 en prou feines actua a casa.

Els espectacles de les companyies Ne me titere pas i Cia. Sebas són una mostra que el teatre català no té res a envejar a d'altres companyies d'arreu del món. Ben al contrari, el nivell i qualitat artística del teatre català fa que els alemanys els rebin amb els braços oberts.
Així ho demostra el reguitzell d'artistes catalans que en els dos darrers mesos han passat per Alemanya. Amb el suport de l'Institut Ramon Llull, el mes d'abril van actuar a Berlín el grup Manel, la pianista i cantant Maria Coma i Jordi Savall, que va ser convidat a la bienal de música antiga Zeitfenster. El trio de jazz Benavent-Di Geraldo-Pardo va actuar al festival de JazzAhead de Bremen. I l'Anna Roig i L'Ombre de Ton Chien van fer una gira el mes de maig convidats pels lectorats de català de diferents ciutats alemanyes.

MATILDA se estrenará en marzo de 2013 en el Shubert Theatre de Broadway




publicat per : http://www.todomusicales.com  19/07/2012

El musical de Tim Minchin basado en la novela homónima de Roald Dahl dirigido por Matthew Warchus iniciará funciones en Broadway el 4 de marzo de 2013, estrenándose oficialmente el 11 de abril.
La Royal Shakespeare Company (RSC) y The Dodgers, productores de MATILDA THE MUSICAL, han anunciado que el espectáculo iniciará funciones previas el 4 de marzo de 2013 en el Shubert Theatre de Broadway, estrenándose oficialmente el 11 de abril.
Creado por la RSC en el 2010 y ganador de siete premios Laurence Olivier este 2012 -incluido el de Mejor Musical-, MATILDA es la historia de una pequeña extraordinaria que decide que, a pesar de tener un nefasto inicio de su infancia debido a sus pésimos padres, a una escuela horrible y a la despiadada directora de su escuela, su historia se convertirá en algo increible. Con la ayuda de su profesora, sus amigos y un poco de imaginación, Matilda demostrará que aunque seas pequeño, puedes hacer grandes cosas.
Basado en la exitosa novela de Roald Dahl, MATILDA cuenta con dirección del ganador de un Tony Matthew Warchus (God of Carnage, GHOST), quien dirige una ingeniosa producción de este musical que cuenta con guión de Dennis Kelly y música y letras del compositor, músico y cómico australiano Tim Minchin.
Para su estreno en Broadway la Royal Shakespeare Company se ha asociado en la producción con The Dodgers, empresa dirigida por Michael David, responsable de grandes éxitos en Broadway y en el West End, entre ellos JERSEY BOYS.

MATILDA THE MUSICAL se estrenó en el Courtyard Theatre de la localidad británica de Stratford-upon-Avon, sede de la Royal Shakespeare Company, en noviembre de 2010 con un gran éxito de público y crítica, permaneciendo en cartel durante una temporada limitada de doce semanas, hasta enero de 2011.
Este éxito conllevó a su estreno en el West End, iniciando funciones en el Cambridge Theatre el 25 de octubre de 2011, estrenándose oficialmente el 25 de noviembre. El musical continúa con gran éxito sus representaciones en Londres.
La mágica historia de Roald Dahl sobre esta niña con extraordinarios poderes ha sido una de las novelas preferidas de millones de lectores en todo el mundo desde su publicación en 1988.
La producción cuenta con escenografía de Rob Howell, coreografía de Peter Darling, orquestaciones y supervisión musical de Christopher Nightingale, iluminación de Hugh Vanstone, sonido de Simon Baker y efectos especiales e ilusiones de Paul Kieve.
 El reparto se anunciará próximamente.

01 d’agost 2012

'Litus' farà el salt de la Sala FlyHard al Lliure al setembre




La tragicomèdia de Marta Buchaca ha sigut l'èxit de l'estiu i passarà a l'Espai Lliure a partir del 13 de setembre

publicat per LAURA SERRA, foto de ROSER BLANCH  Barcelona ,  30/07/2012 www.ara.cat

Aquest dilluns s'havia de fer l'última funció de 'Litus', l'obra de Marta Buchaca, a la Sala FlyHard. Però la sala que gestiona la companyia de Jordi Casanovas ha arribat a un acord amb el Teatre Lliure per poder-la representar del 13 de setembre a l'1 d'octubre a l'Espai Lliure. L'obra ha sigut un èxit i ha omplert durant dos mesos la petita Sala FlyHard al 100%. El fantàstic repartiment d'una tragicomèdia sobre el dol i l'amistat el conformen Anna Alarcón, Borja Espinosa, Josep Sobrevals, Sergi Torrecilla i David Verdaguer.

El Lliure de Pasqual, que ja havia avançat que volia obrir-se a propostes joves en aquesta sala petita, oferirà les instal·lacions perquè un espectacle que acaba les  funcions amb èxit de crítica i públic pugui continuar exhibint-se mentre no comenci oficialment la temporada 12/13 del Lliure.

L'inici oficial de temporada al Lliure, però, serà el mes d'octubre, amb l'estrena de 'Songs of wars I have seen', a partir de la novel·la homònima de Gertrude Stein i amb música de Heiner Goebbels interpretada pel grup instrumental bcn216 a Montjuïc, el 10 d'octubre; i amb 'Pàtria', escrita i dirigida per Jordi Casanovas, director de la Sala FlyHard, a Gràcia, el 18 d'octubre.