21 de desembre 2005

El grup popular questiona la política de participació del consistori


tot mataró
21 desembre 2005
La formació està molesta per com va conèixer les reformes de la Sala Cabañes
Els grup municipal del Partit Popular s’ha mostrat molest amb l’equip de govern per la forma com s’ha assabentat de la reforma de la Sala Cabañes per mitjà de la premsa. Per a la formació, el govern no “predica amb l’exemple” i creu que deixa de banda els grups municipals a l’oposició a l’hora de prendre decisions. “Serà que no entenen igual el concepte de participació”, ha declarat el portaveu popular Paulí Mojedano. “No ens sembla gens correcte que ens hàgim d’assabentar d’aquestes coses pels mitjans de comunicació[...]Han presumit molt d’encetar processos de participació ciutadana però a l’hora de la veritat, res de res”, va afegir el popular. El grup ja havia denunciat en diverses ocasions l’actitud de l’equip de govern en aquest aspecte, així que en el proper ple municipal demanarà, mitjançant un prec, el compromís exprés del govern d’informar d’aquest tipus d’actuacions en el se de la Comissió Municipal Informativa de Serveis Territorials. Redacció // Mataró Notícies

Larraya demana que l'escola Balmes es mantingui al centre de la ciutat

cap gros
21 desembre 2005

El director de l'escola delega en el president del Centre Catòlic la responsabilitat de valorar el projecte de reurbanització d'aquest sector
per J. V. - 21/12/2005 11:11
El director de l’Escola Balmes, Eduard Larraya, vol que el centre continui ubicat a la mateixa zona de la ciutat. L’escola està ubicada actualment a la parcel·la propietat del Centre Catòlic i es veurà afectada pel projecte de reurbanització que s’hi vol portar a terme. “Ens agradaria que si s’ha de fer una escola nova sigui al centre”, afirma. Larraya es mostra favorable a la possible reubicació de l’escola a l’espai que ocupa actualment la Fundació Maresme a la plaça dels Bous: “aquesta ubicació ens agrada, però l’únic interrogant que tenim és el pati, perquè no veiem que hi hagi lloc per fer-ho”, afirma. Larraya no ha volgut entrar a valorar el projecte de reurbanització del sector de la Sala Cabañes i ha delegat la responsabilitat en el president del Centre Catòlic, Toni Blanch. “Si aquest projecte ha de servir per millorar, ens semblarà fantàstic”, s’ha limitat a declarar.

L'oposició es mostra reservada davant el projecte de la Sala Cabañes

cap gros
21 desembre 2005

CiU considera que només és una proposta inicial i el PP lamenta que el govern no els hagi explicat el projecte
per J. V. - 21/12/2005 11:47
Els partits de l’oposició s’han mostrat prudents i reservats a l’hora de valorar el projecte de reurbanització de l’àmbit de la Sala Cabañes. Tant CiU com el PP reconeixen tenir notícia del projecte però no s’hi posicionen perquè, segons argumenten, només es tracta d’una proposta inicial i que encara no se’ls ha explicat oficialment. “El que ha aparegut la premsa és només una primera idea del que s’hi podria fer, en cap cas es tracta d’un projecte tancat”, afirma la regidora de CiU, Maria José Recoder, que també insta al Centre Catòlic i el govern municipal ha iniciar les converses formals al voltant d’aquest tema. Tot i això, la formació nacionalista adverteix que abans de parlar de la reurbanització “caldrà haver solucionat el possible trasllat de l’escola Balmes i de la pista esportiva”, però també manifesta el seu suport a qualsevol projecte que serveixi per pal·liar les mancances de la Sala Cabañes. Per la seva banda, el portaveu del PP, Paulí Mojedano, ha explicat que la seva formació no vol entrar a valorar el projecte perquè encara no se’ls ha explicat formalment. “Fa poc més d’un anys se’ns va dir en el si de la comissió d’Equipaments culturals que quan hi hagués un projecte per a la Sala Cabañes se’ns explicaria directament abans de tirar-lo endavant”, explica Mojedano, que aprofita per criticar el govern municipal per la seva “manca de diàleg” amb els partits de l’oposició: “no ens sembla gens correcte que ens haguem d’assabentar d’aquestes coses per la premsa”, diu Mojedano, “quin tipus de política participativa practica aquest govern?”, afegeix.

20 de desembre 2005

Tintín entra al teatre londinenc

avui
20 desembre 2005

Conxa Rodríguez

Dues de les noves incorporacions a la cartellera londinenca beuen de fonts artístiques diferents: el còmic i el cine. A tots dos, l'èxit de públic els acompanya. Fins i tot, la crítica també combrega amb el Tintín escènic, però no així amb l'espectacle de dansa basat en el film Eduardo Manostijeras. Si bé el títol del primer muntatge és Herge's Adventures of Tintin, el seu contingut correspon al llibre Tintín al Tibet, que explica la història del jove periodista i el gosset Milú, quan s'enfilen a les gelades muntanyes de l'Himàlaia a la recerca del seu amic Xang. El blanc i minimalista escenari del Barbican és perfecte per a la recreació del país del gel on viu el ieti. Un escenari que, de sobte, es transforma en l'atrafegat carrer d'una ciutat oriental on les bicicletes i els sorolls urbans contrasten amb la solitud de l'Himàlaia.
Aquesta producció del teatre Young Vic, que presenta les seves obres en una de les sales del Barbican mentre remodela el seu edifici, és una excel·lent proposta de la cartellera nadalenca a la capital britànica. La prova és que el públic hi ha anat massivament el primer cap de setmana de funcions. I tothom amb l'experiència comuna d'haver llegit les aventures de Tintín.
Encara que els espectadors coneguin els detalls del còmic, en desconeixen la música, la interpretació i l'escenografia, que donen una nova dimensió a la història. L'home de les neus, els tifons i fins i tot les cançons dels cosins Dupont i Dupond tenen l'origen en el còmic, però sembla que s'han independitzat en una obra on Tintín apareix com a espectador de la seva pròpia història. El Milú, caracteritzat per l'actor Simon Trinder, és més rellevant que Tintín.
Vist l'espectacle, ningú no dubta que el repartiment l'han fet fans d'Hergé. Els actors agafen amb energia les cordes per escalar les muntanyes i fan convincent una trama de la qual emergeix l'humor característic d'Hergé. Per exemple, quan Tintín descobreix l'avió accidentat, la llum de la seva llanterna revifa les víctimes de l'accident, que comencen a cantar: "Salveu-nos, salveu-nos, fa molt fred quan s'és mort".
El compositor Orlando Gough, l'adaptador David Greig i el dissenyador Ian MacNeil completen el potent equip de direcció del qual s'ha sabut envoltar Rufus Norris. Un nucli que ha suscitat bones crítiques i elogis del públic per a aquesta producció del Young Vic, que es pot veure fins al 21 de gener. Si l'any passat ja van fer diana amb una original adaptació de La bella dorment, amb aquest Tintín ratifiquen que coneixen la fórmula per fer muntatges excel·lents. 'Manostijeras' balla
Altra cosa és la versió en format dansa de la pel·lícula Eduardo Manostijeras, de Tim Burton, que ha fet cap a Londres. El lànguid personatge ha servit d'inspiració al coreògraf Matthew Bourne, un dels més coneguts a Anglaterra d'ençà que dirigeix el teatre Sadler's Wells, on ha estrenat la faula burtoniana en clau de ball. Bourne parteix de la pel·lícula, però per als qui no l'han vist, l'espectacle interpretat per Sam Archer és laberíntic. El teatre ha fet saber que les entrades per al muntatge, que serà en cartell fins al 5 de febrer, s'estan venent de pressa, però els crítics hi han trobat pegues. Alguns el titllen de pobre pel que fa a la dansa; d'altres, en música; i gairebé tots coincideixen que depèn massa del referent burtonià. Imitar els genis és complicat.

El Massagran de Folch i Torres arriba al Teatre Nacional

el periodico
20 desembre 2005

ELENA HEVIA
BARCELONA
Josep Maria Folch i Torres tornarà per Nadal. Però no gràcies a Els pastorets, la seva obra teatral més gastada a l'escenari, sinó amb l'adaptació d'una de les seves novel.les infantils més populars, Les aventures extraordinàries d'en Massagran, que va néixer a les pàgines de la revista En Patufet durant la primera dècada del segle passat.Les peripècies, adaptades per a l'escena i dirigides per Joan Castells, arriben avui a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya en un muntatge de gran impacte visual. L'obra es representarà fins al 26 de març, encara que entre l'11 de febrer i el 26 de març, les funcions dels dies feiners estaran dedicades a les escoles.Per Castells, Massagran, un noi obsessionat a navegar a terres llunyanes, és l'equivalent català de Tintín i les seves aventures exòtiques. L'equiparació sembla encertada perquè com en el cas del periodista belga, el mariner català també ha necessitat un reciclatge de les seves ànsies colonitzadores i políticament incorrectes a l'Àfrica. "En Massagran passa d'una tribu a una altra intentant catalanitzar l'Àfrica, fet que només era una broma. Però de vegades en feia un gra massa, com per exemple, quan intentava utilitzar la panxa d'un negre com a pissarra per ensenyar la llengua", explica Castells. I amb la intenció d'afegir-hi modernitat, el director ha introduït un personatge femení, la negra Kokaseka, en una acció en què originalment no hi era.Jaume Ulled, l'actor que encarna Massagran, té el mateix aspecte desmanegat del personatge, de manera que en té prou amb uns pantalons blancs i una jaqueta curta blava per transformar-se. La voluntat del director és que el muntatge, que reuneix moments de naturalisme, teatre d'objectes, mímica i màscares, sigui del tot artesà. "Perquè els nens vegin només teatre".
Noticia publicada a la pàgina 68 de l'edició de 20/12/2005 de El Periódico - edició impresa
Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

19 de desembre 2005

Soterraran la Sala Cabañes i faran una plaça i pisos a sobre


cap gros
19 desembre 2005

L’operació, que afecta també l’àmbit del Cafè Nou, està condicionada al trasllat de l’escola Balmes
per
Joan Salicrú - fotos S. Ruiz - 16/12/2005 21:15

Imatge de la zona afectada per l'operació Sala Cabañes.
La façana actual de la Sala Cabañes.
La necessitat que té el Centre Catòlic de renovar el seu teatre pot ser el detonant d’una gran operació urbanística que podria canviar la fesomia de tot l’àmbit de la Sala Cabañes i la presó. L'entitat cultural està estudiant amb el govern municipal la possibilitat de convertir en residencial el solar que ocupa el teatre i l'escola Balmes, a la illa que formen la Muralla de la Presó, el carrer Onofre Arnau i la Riera, que és ¬propietat del Patronat de la Sagrada Família, depenent del centre Catòlic.
La promoció d’habitatges permetria finançar el cost d’un nou teatre, modern i amb més capacitat, en el mateix emplaçament actual, tot i que s'hauria de fer soterrat. La inversió de la nova Sala Cabañes giraria al voltant dels vuit o nou milions d'euros.
Per la seva part, l’Ajuntament projectaria una gran plaça a la zona cobrint la mancança d’espais verds que hi ha al centre de la ciutat. Aquesta és l’ambiciosa proposta que el Cercle Catòlic i el departament d'urbanisme de l'Ajuntament estan estudiant des de fa un any, tal i com ha confrimat a capgros.com el president de l’entitat, Antoni Blanch. Segons el projecte, que ja ha estat dibuixat per tècnics d’urbanisme, els habitatges es concentrarien a la banda de La Riera i del carrer Onofre Arnau.
L'entrada del nou teatre estaria situada al carrer Onofre Arnau, de manera que la disposició de l'equipament cultural seria a la inversa que en l'actualitat.
El teatre, que ara té 475 localitats, veuria augmentat lleugerament el seu pati de butaques fins arribar a les 600. Tota ‘l’operació Sala Cabañes’ estaria condicionada pel trasllat de l’escola Balmes a un nou emplaçament.
Segons ha pogut saber capgros.com un dels possibles destins de l’escola seria els terrenys municipals on hi ha l’actual seu de la Fundació El Maresme, a la mateixa plaça dels Bous, ja que l’escola d’educació especial l’Arboç, que ocupa la major part de l’edifici, ha de traslladar-se en un nou equipament a l’extraradi de Mataró, probablement a la zona de Vallverich. Segons fonts municipals, encara no es disposen d’informes tècnics que avalin la possibilitat de traslladar l’escola Balmes als terrenys on hi ha la Fundació El Maresme, que són de propietat municipal.
Si l’ambiciós projecte urbanístic de la part alta de la Riera prengués forma també s’hauria de buscar una solució a l'Escola de Música Liceu de Mataró i a la Unió Esportiva Mataró, dues altres peces importants del Cercle Catòlic.
La pista de l'Esportiva s'ubicaria al nord de la ciutat, junt amb la resta d'equipaments esportius que projecta l'Ajuntament, mentre que l’Escola de Música podria traslladar-se a les mateixes dependències de l’escola Balmes.
L’efecte dominó que provocaria l’operació Sala Cabañes també tindira conseqüències en els terrenys del Cafè Nou, que encerclen l'edifici de la Presó i que són propietat del Patronat de la Sagrada Família, tot i que estan ocupats per la Unió de Cooperadors. El Centre Catòlic preveu donar al local de la Riera un ús cultural d'acord amb l'Ajuntament, en forma d’equipament per a les arts escèniques. Aquesta opció donaria sortida al projecte d'instal•lar la companyia Trànsit de la corèografa Maria Rovira. Pel que fa al pati del Cafè Nou, l’Ajuntament també podria pal•liar la necessitat d’espai per fer una nova plaça pública i construir un pàrquing soterrat.
El president del Centre Catòlic, Antoni Blanch assegura comptar amb l'aval del Patronat de la Sagrada Família, vinculat al Centre Catòlic, per tirar endavant la proposta. Els passat dia 12, els socis de l'entitat van donar el vist-i-plau a la junta per tal que iniciï la redacció d'un conveni d'obertura formal de converses amb l'Ajuntament de Mataró. Antoni Blanch ha assegurat que els assistents van rebre bé la proposta tot i la novetat que pugui suposar veure el teatre sota terra. Fonts municipals consultades per capgros.com, han admès els contactes informals amb la junta del Cercle Catòlic, tot i que afirmen que encara no hi ha absolutament res en ferm. Tot i això recorden que en l'àmbit cultural del Programa d'Actuació Municipal (PAM) de 2006 hi consta com l'acció de col•laborar amb el Cercle Catòlic per a la reforma del seu teatre.

Les parts implicades
Centre catòlic: Entitat reorganitzada el 1906 com a associació catòlica per a l'"acció social". Actualment compta amb tres branques: la secció teatral -Sala Cabañes-, la secció esportiva -hi té la pista la Unió Esportiva Mataró- i l'Escola Balmes, que també acull l'Escola de Música Liceu de Mataró.
Unió de Cooperadors: Agrupació de cooperatives de la ciutat nascuda entre finals de 1927 i inicis de 1928 a partir de la unió de quatre de les sis cooperatives existents en el moment. Després de la guerra, va decir unir-se amb l'agrupació mutual L'Aliança Mataronina i, en un obscur afer, va perdre la totalitat dels seus immobles. Posteriorment, un dels homes claus de l'afer, Miquel Jornet, va recuperar part dels espais -com el Pati del Cafè Nou- però molest amb l'actitud de la Unió dels Cooperadors va decidir donar-lo al Cercle Catòlic perquè en fes un ús social.
Patronat de la Sagrada Família: És la propietària legal tant de les propietats del Cercle Catòlic com del Pati del Cafè Nou. Es va constituir durant l'època de la República per blindar les propietats d'entitats catòliques en el cas que aquestes fossin desmantallades.

Opinions dels lectors

oli - 17/12/2005 20:10:55
increïble


joan - 18/12/2005 3:46:41
aixo especulant,especulant i diem ser d'esquerres


jordi - 18/12/2005 8:34:35
Perfecte ja tindrem un altre gran espai mort, com la plaça de l'ajuntament, o el gran parc central que nomes servirà per fer habitaclia i la fira d'actaccions, dons ni els hippies hi volen anar a fer la fira de Nadal. Senyors de l'ajuntament ja eu pensat on es possarà la escola de balmes,o es que possareu mes barracons al parc central per aprofitar-lo una mica mes. Ha i la escola de basquet de la esportiva,,... Nomes sabeu ques especular i especular, la segona fase sera, treure el monumental, la tercera treure el camp de futbol i el palau d'esports, i apa Mataró centre urbanització de luxe. Crec que esteu fent un mal projecte de ciutat, on son els equipamaments, escoles, C.A.P, zones esportives, no tanta plaça e imatge i mes equimanents social, volem una ciutat per viure i no que surti a les guies turistiques Sembla que cada consistori hagi de fer la seba propia ciutat, com si dels faraons es tractes, Volem un Mataró pels mataronis.


teequis - 18/12/2005 9:15:06
Jordi, JOan, Oli, teneis toda la razón del mundo. Esta tripartito (de izquierdas?) no sabe hacer otra cosa que especular y favorecer los intereses de unos cuantos. ¿Habéis leido el reportaje que salió el viernes 16/12 en El País sobre Mataró? Sólo habla de la construcción en Mataró y ya está previsto construir en el "Veinat de Valledeix" y recalificar 24.500 metros cuadrados... Mataró no necesita esas recalificaciones a no ser, claro está, que alguien tenga intereses allí... no sé si me explico. Mataró debería ser una ciudad atractiva y eso pasa por dotarla de mejores servicios, infraestructuras (dónde está la salida mataró norte de la c-31?) y auténticas zonas verdes. NO como la que se inauguró en la esquina de Floridablanca y Solís...


Pere Colomer - 18/12/2005 11:19:52
He llegit la noticia; però amb faig una pregunta. la mitica pista de basquet " la gabia " continuarà ? em temo que no. Serìa una llàstima. Però bè, ja sabem que el poder del " totxo " impera per sobre d`altres consideraciòns. A vegades lo que anomanem progrès es l`oblit de la nostra hìstoria.


un veï del centre - 18/12/2005 14:53:21
Aquesta proposta em sembla una autèntica brutalitat urbanística. Es tracta, només, d'afavorir interessos particulars -el Centre Catòlic- amb l'excusa de sempre: fer-hi una plaça, un equipament nou, etc. Resulta que aquests habitatges que es volen fer seran únicament de luxe, per a gent d'alta capacitat econòmica ja que en casc urbà consolidat no està obligat el promotor a fer-hi habitatges socials. Aquest Vilert té un cinisme que s'el trepitja. Diu que no canvia la filosofia del vigent Pla General però està modificant tot el que definia aquest pla de tal manera que ja qüasi no en queda rés dels seus objectius.


sal - 18/12/2005 16:09:57
Em sembla bé que es reformi la Gabia al cap i a la fi es una infraestructura molt deficitaria i que fa pena, tard o d'hora seria necessaria. De totes maneres sempre estem queixant-nos.


Un ciutadà - 18/12/2005 18:15:53
O es reforma la Sala Cabañes o es tanca, perqué es cau a troços.


JM - 18/12/2005 20:26:21
Com diu el Sr. Jordi i l'article, un primer pas serà, intueixo, re-situar la escola. Voldria tenir fe i creure que de la "operació Sala Cabañes" en sortirà una bona zona d'equipaments culturals, que suiguin la suma dels públics i els privants. Una zona dedicada a les arts escèniques que abasti tant l'aspecte formatiu com el de creació i execució dels projectes... o sigui els espais, sales i escenaris necessaris. Un projecte que sigui agosarat -i no especulatiu- i que permeti generar un punt de referència... i que eviti crear una nova "zona morta", com be diu el senyor Jordi. (...malgrat que per altra part, hi ha alguns veins de la plaça de l'Ajuntament que consideren que la plaça està "massa viva", o sigui, que si fan massa actes i activitats). Molt possiblement dependrà de l'Ajuntament que el projecte definitiu sigui especulatiu o sigui una inversió en cultura. Anirem seguint com es desenvolupa la "operació Sala Cabañes". ...i el senyor "vehí del centre" ens en continuarà informant, ja que sembla que en sap més que els mateixos periodistes. Sempre es bo per tots tenir el màxim de informació. Per cert, quan he anat a la Sala Cabañes, no he vist que estigui caient a troços... malgrat que realment li pesin els anys. És cert però que no aguanta la comparació amb el TNC ni amb cap dels altres teatres públics reformats aquests darrers anys, però no hi veig gaire diferència amb alguns dels teatres que estan funcionanent comercialment a Barcelona. Però no hi entenc massa.


Víctor Xaubet - 18/12/2005 22:53:02
Certament en ple segle vint-i-u, XXI, que una escola tingui unes instal·lacions tan pessimes com les de l'escola Balmes em sebla denigrant. QUina mena d'educació es pot fer en un lloc on s'escalfen amb estufes i no està acondicionat a la nova era de l'educació??. I el teatre, si volem que la cultura avanci, doncs s'ha de fer un bon equipament nou i modern adaptat a les noves exigències del panorama teatral (sisè art??). I, igual com nosaltres envellim, el temps també passa per tots els equipaments. Renovar la pista poliesportiva es molt bona idea. Construir, construir i més ciment i totxanes. Ja hi tornem a ser. No sé si qui té més interés en la construcció és el senyor Vilert o l'esglèsia. En el nom del senyor s'han fet moltes barbaritats, i en el nom d'aconseguir finançament l'ajuntament nomésque fa barbaritats. Senyor deslliurens de qualsevol mal, així com dels especuladors que assetgen la nostra ciutat. Demano que l'ajuntament convoqui una audiència pública per a parlar d'aquest tema. Sempre hi quan tinguin el que s'ha de tenir per a donar la cara.


Joaquim - 19/12/2005 0:24:45
Si a tota la operació hi ha el Pati del Café Nou, ja es cuidaran els seus "legítims propietaris" de que no es faci res de res. Aquests cooperadors tindran tots els drets histórics que vulguin, però mai en fet ni han deixat fer. O no es enrecordeu quan l'Alcalde Mas els va voler truera (ja fa molts anys) del Café Nou? Doncs, mira, encara hi són. I ara, amb tot l'invent de la Fundació, pitjor ho tenim.


Anònim - 19/12/2005 0:32:41
El senyor Xaubet ens parla de reformar i adaptar als nous reptes una escola i un teatre i després ens parla del problema de totxos i més totxos. Vol una audiència pública? Per què? Per decidir si s'ha de reformar o adaptar instalacions, que ell ja ha dit que s'ha de fer? L'embolic està servit! Per altre part cal dir que les escoles -totes- funcionen amb uns programes que son supervisats per una inspecció del Departament d'ensenyament. També cal dir que el livell del professorat de la nostra ciutat és raonablement bo i equiparable de unes escoles a altres. El senyor Xaubet te valor de mesurar la qualitat de l'ensenyament en funció de si s'escalfa el local amb estufes -cosa que desconec- o s'escalfa amb terres radiants -que és més "pijo"-...fa uns anys si que s'"educava" per mesurar a les persones en funció de com anaven vestits, a quina escola anaven, quin cotxe tenien.. espero i desitjo que els nostres fills, surtin de la escola que surtin, tinguin la formació necessària per mesurar el treball professional dels altres pels reus resultats i no pas per la quantitat de estufes o radiadors per metre quadrats del seu lloc de treball. I parlant de cultura... la cultura avança en funció del que els agents culturals la fan avançar i no pas en funció de que els teatres siguin més nous o més vells. Convido al senyor Xaubet a anar a Londres a la zona que ells anomenten "theatreland" i després em diu si és una questió de treatres nous o vells.


Carles Martí - 19/12/2005 8:03:37
Deixant de banda que no veig amb massa bons ulls aquesta "operació" urbanística -encara només embastada i per tant no definitiva-, la pregunta que penso que cal fer-se en primer lloc és: segur que és possible i estaria dintre de normativa que un teatre estigui en una planta soterrada? Diria -no ho sé segur- que ni tan sols és possible tenir una indústria soterrada, llevat que sigui un aparcament subterrani.


Rabadà de Cirera - 19/12/2005 8:14:23
Benvolguts reis mags... emporteu-vos els especuladors del Maresme i els seus aliats...


Farruquito - 19/12/2005 8:15:05
Ostres... però el dia dels innocents no és el 28 de desembre?


Iolanda - 19/12/2005 8:48:32
Quan he llegit aquesta notícia jo també pensava que era una inocentada, després he vist que no, que era en serio. Només tinc 35 anys i he nascut a Mataró, però cada dia veig com Mataró està canviant, perdent la poca identitat que tenia. La veritat és que fa bastanta pena veure que anem cap a una ciutat tant freda i impersonal on al final ja no hi farà cap il·lusió de viure-hi.


Carliños Brown - 19/12/2005 9:14:10
Bona notícia. Per fi es comença a parlar seriosament sobre la reforma d'un indret de la ciutat que realment necessita una bona neteja de cara i, per mi, el que és més positiu és que es fa des de l'òptica del benefici col·lectiu, conjugant els interessos públics i privats. Considero molt positiu que es vulgui modernitzar i dotar de contingut cultural equipaments com el teatre de la Sala Cabanyes (que si fos públic ja estaria precintat per no cumplir les més elementals normes de seguretat) i el patí del Cafè Nou (desaprofitat per manca d'activitat). I no parlem de l'Escola Balmes, que arrossega problemes endèmics d'estructura i que s'omple any rera any no pas per ser primera opció de les preinscripcions d'alumnes mataronins sinó nodrint-se dels que no caben a altres escoles. Per altra banda, la proposta amplia els espais verds del Centre i projecta habitatges per dotar la zona de contingut humà. Em sobten (o no!!!) els comentaris dels que només s'omplen la boca d'especulació però són incapaços de proposar alternatives. I, curiós, alguns solen ser els que sempre reclamen més i més equipaments però, per contra, quan es posen propostes sobre la taula són els primers a torpedinar-les sense arguments sòlids (perdó, la darrera afirmació no és certa, l'únic argument es fer fora al Govern Municipal per posar-s'hi ells, oi Maulets i "vecinos"?)


Mª Carme Bufí - 19/12/2005 10:02:40
¿Soterrar la Sala Cabañes? ¿A on queda la llei de Seguretat contra incendis dels equipaments públics, locals de publica concurrència i locals d'espectacles? Si ara ja es un perill anar-hi, per la manca d'acompliment de la llei d'espectacles de la Generalitat, quan sigui soterrada será una ratonera!!! ¿A qui se li ha acodit aquesta solució¡Senyors!!! Un xic de seriositat i responsabilitat, a mes de coneixement de les vigents normes i lleis de construcció i de seguretat contra incendis, si us plau!


el ciutadà - 19/12/2005 13:15:36
UN PROJECTE FARAÒNIC PEL CENTRE DE MATARÓ? PREFEIXO QUE LA CIUTAT SEGUEIXI TENIR UNA CALOR I UNA IDENTITAT PRÒPIES. REFORMEM L'ACTAL SALA CABANYES, MODERNITZEM-LA, PERÒ NO ENS LA CARREGUEM, PERQUÈ ENS ESTEM CAREGANT LA NOSTRA HISTÒRIA I LA NOSTRA IDENTITAT.


Anònim - 19/12/2005 14:58:33
Estic en les mateixes condicions que la majoria d'opinants, és a dir, encara no he tingut oportunitat de veure quin és el projecte. No obstant, crec que ningú pot negar que calia fer alguna cosa, un esforç, per l'adequació d'aquest espai, que certament està en molt mal estat per a prestar el servei que ha de donar a la ciutat. No hi tinc cap interés, però em semblen molt demagògics alguns comentaris: apareix l'església, el tripartit,les esquerres que afavoreixen només uns quants, l'especulació, el parc central, el monumental,etc, etc... Idees totes elles des del meu punt de vista totalment respectables, però amb poca sustentació argumental. Quina és l'alternativa, si és que en tenen ? M'agradaria llegir-la i d'aquesta manera, jo mateix i la resta de ciutadans que llegissin aquests comentaris, podriem disposar d'altres punts de vista i treure les nostres pròpies conclussions. D'altre manera la impressió que personalment en trec és que consideren que: a) en general la gent som uns ignorants, sense inteligència, que no som capaços d'entendre res i b) que en la seva opinió és preferible no fer res.


Francesc Navarro - 19/12/2005 15:34:09
On vas Mataró...


Carles - 19/12/2005 16:04:15
Pere Colomer: de debò creus que val la pena conservar una pista "mítica"!!!!???? com La Gàbia? Francament, em sembla que les argumentacions d'aquest tipus són autèntiques "capgrossades". Una pista mítica diu.... això si que és increible.


Carles - 19/12/2005 16:10:43
A "el ciutadà" (com si només n'hi hagués un) Almenyas podrieu tenir una mica d'imaginació en els adjectius: projecte farònic!!! (com situació kafkiana, nus gordià, marc incomparable... tot tòpics). Com podeu dir que conservar una zona absolutament desfasada és perdre la nostra identitat. Si els antics ciutadans de Mataró haguéssin pensat com vosaltres la Sala Cabañes encara seria extra murs. Afortunadament, per mi, altres ciutadans d'altres èpoques no van tenir tant d'interés en conservar la "seva identitat" i Mataró ha anat evolucionant.


Perich - 19/12/2005 17:01:24
Infraestructures com la Sala Cabañes, la gàbia, la presó, el pavelló josep Mora, el camp de futbol, el velòdrom, entre altres, son indignes, en la situació en que es troben, d'una ciutat com la nostre: endavant amb la seva reforma, millora, substitució o el que calgui!.


Ole! - 19/12/2005 19:46:13
El soterrament deu ser perillos! ...doncs caldrà que avisin a la generalitat perquè descolguin el TNC... que te la sala per sota del nivell del terra!


una mare - 19/12/2005 19:54:02
Al Sr. Xaubet li informo que l'escola Balmes està dotada de calefacció de gas i li pregunto què hi té a veure l'educació amb la calefacció. I al Sr. Carliños Brown li puc dir que hi ha moltíssims pares d'alumnes que han triat com a primera opció l'escola Balmes. Certament l'infraestructura de l'edifici necessita una millora però us asseguro que l'equip humà que té l'escola és d'envejar per a altres i per a mí (i molts altres pares) això és el més important.


Anònim - 19/12/2005 22:45:26
A mi, el comentari que m'agrada més és de una tal Iolanda que diu que "només tinc 35 anys". Diuen que en Dante tenia aquesta edat quan va escriure La Divina Comèdia. Iolanda: treu-te els complexos de sobre i opina! que viure són 4 dies i la Sala Cabanyes ens enterrarà a tots (potser pq s'aguanti o pq s'esfondri si no s'hi intervé) Només tinc 35 anys... aix!

Els Cooperadors diuen que la proposta del Centre Catòlic és 'inacceptable'

cap gros
19 desembre 2005

Xevi Vilert assegura no tenir cap informació respecte les intencions d'aquesta entitat ni de l'Ajuntament
per J. Salicrú - 19/12/2005 11:37

El president de la Unió de Cooperadors de Mataró, Xevi Vilert, ha afirmat taxativament que la proposta de reforma de la zona de la Sala Cabañes -que inclou el pati del Cafè Nou i el propi Cafè Nou- és "inacceptable". Vilert ha assegurat desconèixer qualsevol informació al voltant de la proposta tan per part del Centre Catòlic com de l'Ajuntament però ha avançat ja que en cap cas la Unió de Cooperadors acceptarà una proposta que no contempli el retorn dels locals mencionats al moviment cooperativista de la ciutat. "El Cafè Nou i el seu pati són una donació enverinada que el Centre Catòlic ha de retornar als seus legítims propietaris", ha dit Vilert en referència a la cessió que el 1989 Miquel Jornet va fer al Patronat de la Sagrada Família, la marca jurídica de Cercle Catòlic.

Les parts implicades
Centre catòlic: Entitat reorganitzada el 1906 com a associació catòlica per a l'"acció social". Actualment compta amb tres branques: la secció teatral -Sala Cabañes-, la secció esportiva -hi té la pista la Unió Esportiva Mataró- i l'Escola Balmes, que també acull l'Escola de Música Liceu de Mataró.
Unió de Cooperadors: Agrupació de cooperatives de la ciutat nascuda entre finals de 1927 i inicis de 1928 a partir de la unió de quatre de les sis cooperatives existents en el moment. Després de la guerra, va decir unir-se amb l'agrupació mutual L'Aliança Mataronina i, en un obscur afer, va perdre la totalitat dels seus immobles. Posteriorment, un dels homes claus de l'afer, Miquel Jornet, va recuperar part dels espais -com el Pati del Cafè Nou- però molest amb l'actitud de la Unió dels Cooperadors va decidir donar-lo al Cercle Catòlic perquè en fes un ús social.
Patronat de la Sagrada Família: És la propietària legal tant de les propietats del Cercle Catòlic com del Pati del Cafè Nou. Es va constituir durant l'època de la República per blindar les propietats d'entitats catòliques en el cas que aquestes fossin desmantallades.

Opinions dels lectors

Sempronio - 19/12/2005 12:23:02
Doncs podríem posar la nova Sala Cabañes a l'Actua, si al senyor Vilert li sembla bé... De fet, diria que ell té uns contactes força bons a Urbanisme. I no estic pas insinuant res.


Joaquim - 19/12/2005 15:30:20
¿Què us vaig dir?


ORIOL ABELLO GARCIA - 19/12/2005 18:57:25
AIXO VA PER LLARG COM EL QUART CINTURO O COM EL AVE


Anònim - 19/12/2005 20:19:14
Aquests Vilert són uns devoradors de solars. Patrimoni dels cooperativistes? de quins? del clan Robafaves per continuar ocupant locals comercials?


Anònim - 19/12/2005 20:24:15
Sr. Vilert els legítims propietaris seran els que consten a les escriptures, o ara ens saltem la llei quan convé? L'argument que pertanyia a una cooperativa tampoc li serveix, perquè en disoldre's la cooperativa original es perden aquests drets (no tot pot ser pel seu control) i no per muntar una suposada Unió de cooperadors poden revertir els drets. Què passaria si ara l'alcalde de Roma organitza una Unió de Romans i demanar com a propietaris originals d'Iluro la restitució del seu patrimoni?


churchill - 20/12/2005 10:30:12
ELs titulars són els qui figuren inscrits en el Registre de la Propietat com a tal. Si hi ha algún usufructuari o persona amb drets d'ús i habitació o d'altres ha d'estar inscrit al Registre de la Propietat per a ser oposable enfront de tercers de bona fe. Si en el seu moment es va donar, i hi ha un contracte o document que ho acrediti i no está inscrit llavors s'ha de fer un expedient de domini. Si no, sempre es pot anar i començar un judici declaratiu de domini. Salut!!!


Sara - 20/12/2005 16:06:12
Potser no sabia res perquè esperava ser informat el dinar de Nadal, i s'ha filtrat la cosa abans Jo quan veig l'actua em sorpren que els pisos que estan ja venuts (no hi havia tant de problema de vivenda?) encara no estan acabats, la única cosa acabada és la botiga, i mitja plaça amb els paletes encara amunt i avall. Suposo que per això només es varen presentar ells al concurs per al lloguer, perquè ningú més volia anar a una zona en obres, no és que la resta no se n'enterés. La sala Cabañes. Bé potser que fusionin la sala cabañes i el monumental i facin un teatre de veritat que sumant-ho al foment segurament ja és suficient. Perquè una sala soterrada amb pisos a dalt... vol dir que els pisos hauran de pagar l'obra i a quin preu el m2?

Baron considera interessant 'l'Operació Sala Cabañes'

cap gros
19 desembre 2005

Es compromet a negociar amb totes les parts implicades, però recorda que el propietari legal del Cafè Nou és el Centre Catòlic
per J. S. - 19/12/2005 19:10
L'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, veu amb bons ulls la proposta avançada dissabte per aquest diari digital i que consistiria en construir una nova Sala Cabañes sota terra i edificar-hi pisos a sobre així com una gran plaça. "Creiem que pot ser una operació interessant per potenciar l'eix cultural de la Riera. Ara en començarem a parlar amb el Centre Catòlic i veurem quines possibilitats hi ha", ha dit. De totes maneres, l'alcalde ha demanat calma i ha explicat que en aquests moments tot just ha rebut una carta del Centre Catòlic on se li comunica la voluntat d'iniciar converses. "Ara caldrà veure si és possible encaixar totes les peces que intervenen a l'operació, perquè n'hi han moltes", ha comentat. Respecte el futur del Cafè Nou i el seu pati, l'alcalde ha dit que es negociarà amb tothom, inclosa la Unió de Cooperadors, però ha recordat que el propietari legal de l'espai és el Centre Catòlic. Amb tot, Baron s'ha mostrat optimista: "Si ens hem posat d'acord amb el destí dels altres immobles històrics de la Unió de Cooperadors aquí també podem intentar avançar".

La UE Mataró no planta cara a Tarragona

tot mataró
19 desembre 2005

Tercera derrota consecutiva dels unionistes, amb el fitxatge grec Vaggelis Geros que comença a destacar
La Unió Esportiva Mataró no va poder acabar l’any amb victòria ja que va caure de forma clara a la pista de l’ADT Tarragona. Els unionistes han caigut fins al tercer lloc per la cua després de perdre tres partits de forma consecutiva, tot i que s’ha de dir que amb el mateix balanç –6 victòries i 8 derrotes– que el vuitè classificat, ja que hi ha set equips amb els mateixos punts. Des de bon començament el domini local va ser clar, amb un Mataró que no estava fi i que al final del primer període ja perdia de sis punts (20-14). Els tres homes forts del Tarragona –Marcé, Farré i Paricio, que van sumar 52 punts– van ser un malson per als unionistes, i van anar ampliant la renda del seu equip fins als dotze punts al descans (46-34). No es pot confirmar la remuntada En el tercer quart, la UE Mataró va reaccionar i va arribar a retallar el seu desavantatge fins a només tres punts, però els tarragonins van tornar a pitjar l’accelerador i de seguida van recuperar un avantatge còmode que els va acabar donant la victòria. La defensa dels homes de Margall no va tenir intensitat que ha donat bons resultats aquesta temporada ja que el Tarragona arribava a cistella amb massa facilitat. Destacar que el nou fitxatge grec del club unionista, Vaggelis Geros, va tenir una bona actuació amb 22 punts, 6 rebots i un bon encert en atac en 25 minuts. Finalment sembla ser que Geros ha convençut als tècnics i es quedarà fins a final de temporada per intentar reforçar el joc interior mataroní.
ADT TARRAGONA 82 - 67 UE MATARÓ
ADT Tarragona: Paricio (15), Farré (18), Navas (2), Nkama (12) i Marcé (19); Sierra (6), Matamoros (4), Mallafré (2), Navarro (4), Escudero i Torres. 6 triples: Farré (4), Paricio i Marcé. 34 de 61 tirs de camp (56%). 8 de 19 tirs lliures (42%). 34 rebots. 21 faltes personals, Navas eliminat.
UE MATARÓ: Paco Hernández (9), Xavier Costa (7), Sergi Homs (6), Roger Juan (2) i Jordi Ventura (16); Artur Magriñà (2), Moisés Casín, Jacob Molina, Edgar San Epifanio (3) i Vaggelis Geros (22). 5 triples: Hernández, Costa, Ventura, San Epifanio i Geros. 24 de 58 tirs de camp (41%). 14 de 18 tirs lliures (78%). 25 rebots. 20 faltes personals.
ÀRBITRES: Avilés i Moreno.
MARCADOR: 20-14, 46-34; 67-55 i 82-67.

18 de desembre 2005

'La Marató' de TV3 roza los tres millones de recaudación para afrontar las enfermedades mentales

la vanguardia
18 desembre 2005
A las 22.00 horas se habían conseguido 2.875.118 euros

LVD - 18/12/2005 - 20.52 horasActualizada: 18/12/2005 22.03 horas Barcelona.
(EUROPA PRESS).-
El programa anual 'La Marató' de TV3 rezó esta noche los 3 millones de euros de recaudación para afrontar el mal de Alzheimer y otras enfermedades mentales. A las 22.00 horas se habían conseguido 2.875.118 euros, informó la televisión autonómica. Además del programa que emite TV3 durante todo el día, la Fundació La Marató convocó un año más un partido de fútbol entre famosos que consiguió recaudar 22.731 euros, gracias a los aproximadamente 4.000 asistentes al estadio del C.E. Europa, en Barcelona, y a los patrocinadores del encuentro. Jugaron el partido -que fue organizado un año más por el periodista de TV3 Xavier Andreu- el empresario Joan Castells, el conseller Joan Saura, Joan Laporta, el ex secretario general del Deporte de la Generalitat Josep Maldonado y los ex futbolistas Tommy N'Kono, Txiki Begiristain, Mágico Díaz, Carles Busquets, Sergi Barjuan y Mariano Angoy, entre muchos otros. Amenizaron el partido las actuaciones de Los Manolos, La Carrau, The Companys, Els Pets y las 'cheerleaders' de la Unió Esportiva Mataró de baloncesto. Por el plató de TV3 actuaron Mayte Martín, Moncho, Lluís Llach, el futbolista Josep Guardiola, la viuda del poeta Miquel Martí i Pol (que murió por una enfermedad degenerativa), Adolfo Suárez (hijo del ex presidente del Gobierno del mismo nombre, víctima de una enfermedad mental) y muchos más, entre ellos enfermos anónimos y familiares suyos.

16 de desembre 2005

Millors carrosses per als Reis Mags de Mataró


tribuna maresme
16 desembre 2005
BETTY DOÑATE
El regidor Ivan Pera i el president del PMC, Jaume Graupera, el 12 de desembre

El Patronat Municipal de Cultura (PMC) de Mataró promet que enguany els Reis Mags recorreran la ciutat en unes carrosses renovades estèticament i tècnicament. De la programació de Nadal destaquen les activitats literàries.
El PMC ha preparat amb la Regidoria de Joventut i Esports uns 50 actes nadalencs. Però, segons el president del PMC, Jaume Graupera, hi ha activitats que “fem d’ofici perquè els nanos no ens perdonarien com, per exemple, que no donéssim la benvinguda als Reis Mags ni al seus missatgers”. Per això, aquest any -i per evitar els problemes tècnics de l’any passat-, es farà una revisió de les carrosses. A més de la cavalcada, la programació cultural d’aquest Nadal inclou diverses activitats literàries, com un recital de versos i cançons nadalenques de J.V Foix. El recital, a càrrec de l’actor Quim Lecina, serà el proper 20 de desembre a la biblioteca Pompeu Fabra La música també té un paper destacat en aquestes festes. Després de diversos concerts la setmana passada, Mataró rebrà el tradicional recital d’Any Nou, que organitza el Foment Mataroní amb el PMC. Els esperats Pastorets de la Sala Cabanyes, patrimoni cultural de Mataró, arribaran el 26 de desembre, però tornaran a la ciutat al gener i febrer. El Teatre Monumental, per la seva banda, mantindrà la seva programació tot i ser Nadal: el dia 26, amb el film d’Ingmar Bergman Saraband i el 2 de gener, amb l’obra El misantrop.
FOTO: BETTY DOÑATE

Pessebrisme i Pastorets, art i tradició


tribuna maresme
16 desembre 2005

ALBERT CALLS
ALBERT CANUDAS

El pessebrisme i també l’escenificació dels Pastorets són els principals protagonistes dels actes del cicle nadalenc a la comarca
Són moltes les activitats del cicle nadalenc que es faran aquests dies al Maresme i que barregen art i tradició. Un primer bloc se centra al voltant del PESSEBRISME. Es pot destacar l’ampli programa d’activitats que es fa a Sant Vicenç de Montalt, localitat on s’emplaça el Museu del Pessebre. Aquest municipi commemora els “25 anys del tradicional pessebre de Sant Vicenç de Montalt”, amb un conjunt d’actes que organitzen els Amics dels Pessebres, amb la col·laboració de l’Ajuntament i diverses entitats. El programa consta d’un ampli ventall d’activitats com les exposicions “La figura del pessebre, avui”, “Cada Nadal un segell nou”, “Pessebres de muntanya” i la mostra monogràfica “25 anys de pessebres”. Però el cicle d’activitats inclou moltes coses més: la creació d’un vitrall de grans dimensions de patchwork i representant un pessebre, conferències-col·loquis, cuina de Nadal, contes i rondalles, la representació d’”El Poema de Nadal”, un concert nadalenc o un concurs literari, entre d’altres coses. Un altre lloc on hi ha una gran tradició pessebrística és la capital del Maresme. D’aquestes activitats se’n fa ressò el Butlletí de l’Associació de Pessebristes de Mataró. S’hi pot trobar un seguit de textos sobre nombrosos aspectes del pessebrisme entre els quals es destaca la riquesa patrimonial que suposa. D’altra banda, entre les activitats que organitzen, hi ha la tradicional exposició de diorames i el pessebre monumental, que es pot veure al Casal Parroquial fins al 5 de febrer. L’entitat, a més, convoca el 77è Concurs públic Local de Pessebres. A Mataró també destaca el pessebre municipal que hi ha a l’Ajuntament. Són molts més, però, els municipis que, de la mà dels amics de l’art pessebrístic, organitzen activitats a la comarca, com ara Premià de Mar, Alella, el Masnou, Arenys de Mar o Arenys de Munt, entre d’altres. Capítol a part mereixen els nombrosos PESSEBRES VIVENTS que s’organitzen al Maresme. Un dels destacats, enguany a la 9a edició, és el de Premià de Dalt. Les representacions, organitzades per l’Associació Cultural i Recreativa Carnestoltes, tindran lloc a la Masia de Can Cisa els dies 17, 18 i 26 de desembre i l’1 de gener. Premià de Mar també organitza, amb l’Escola de teatre Kampikipugui, el seu propi pessebre vivent. Les funcions, a la plaça de l’Ajuntament el 29 i el 30 de desembre. Un altre municipi que organitza activitats similars és Vilassar de Dalt. El pessebre el protagonitzaran els nens i les nenes del Club d’Esplai del municipi, als jardins de Can Bruguera el 24 de desembre. Els Amics del carrer Pere Grau donaran vida al pessebre del Masnou en tres representacions a l’Oratori de Santa Maria d’Ocata els dies 18, 24 i 26 de desembre. Els personatges del pessebre també prendran vida a Òrrius, en dues actuacions que tindran lloc el 25 i el 26 de desembre al nucli antic. Finalment, Calella també organitza el seu propi pessebre vivent mercès al Grup Pa, Vi i Motlló, al Parc Dalmau el 17 i 18 de desembre. També són tot un clàssic d’aquesta època de l’any ELS PASTORETS. Diversos municipis maresmencs organitzen aquestes representacions, que tenen el seu origen en els drames medievals en llatí que s’interpretaven en els oficis litúrgics de la nit de Nadal. Els més famosos són els de Mataró, que es van posar en escena per primera vegada el 25 de desembre de 1916. En aquest sentit, els membres de la secció teatral de la Sala Cabañes faran nombroses actuacions, començant el 26 de desembre. Al gener, es faran representacions el 6, 7, 8, 14, 15, 22 i 29 de gener i les últimes arribaran el 5 i el 12 de febrer. A banda de Mataró, a Argentona les representacions tindran lloc el 26 de desembre i el 8 de gener. Pel que fa a Arenys de Munt, les actuacions se celebraran el 25 i el 26 de desembre. A Calella, el 26 de desembre, el 8 i el 15 de gener. Finalment, a Pineda de Mar es representarà aquest clàssic nadalenc el 25 de desembre i l’1, el 6, el 8, i el 15 de gener. L'origen dels pessebres El mèrit de la creació dels pessebres s’ha d’atribuir a Sant Francesc d’Assís, el 1223, que tres anys abans de la seva mort havia assistit a la celebració del Nadal a Betlem. Va quedar tan impressionat que va voler fer una celebració similar a Greccio, demanant autorització al papa Honori III. Un cop obtinguda, va fer instal·lar un pessebre de palla en una cova, i un nen Jesús de pedra, entremig d’un bou i un ase vius. El pessebre va arribar per primer cop a Espanya el segle XVIII, quan Carles III va portar aquesta tradició italiana des de Nàpols, amb molt bona acollida de la noblesa i una ràpida expansió pel territori. Va anomenar-se ‘Pessebre del príncep’ i es conserva en el “Salón de Columnas”, del Palau Reial de Madrid. La tradició ha tingut un gran seguiment fins avui, en especial entre els catalans.
MARTA TEIXIDÓ
FOTO: DAVID CASTAÑEDA

La UE Mataró visita al Tarragona en l'últim partit de l'any

cap gros
16 desembre 2005

Margall espera treure una victòria que només s'aconseguirà jugant 'al 120 per cent'

per Salva Fernàndez
16/12/2005 17:28

La UE Mataró visitarà el difícil camp del Tarragona demà dissabte a les 19.00. Els mataronins van veure trencada la seva ratxa de victòries a domicili amb la derrota davant el Montcada, i intentaran recuperar el camí del triomf davant un dels equips capdavanters de la classificació. L'equip, de moment, no presenta cap baixa de cara a demà. El tècnic de la Unió, Josep Maria Margall, no està content amb els resultats: 'No estem massa bé, perquè perdem i això no agrada a ningú'. Després que la ratxa de victòries a domicili s'esgotés a Montcada, Margall confia en que es pugui 'agafar una ratxa de victòries a casa'. 'El partit d'aquest cap de setmana és molt complicat, i només el guanyarem si anem al 120%, com amb els altres rivals'.