19 de novembre 2011

La Presa, una història senzilla que desborda emoció, a La Sala d’Argentona




L'obra de la companyia La Perla 29, basada en un text de l'irlandès Conor McPherson, es representa aquest dissabte

La Presa ha estat una de les grans sorpreses de la temporada teatral. L’obra de la companyia La Perla 29, estrenada a la sala de la Biblioteca de Catatalunya, ha estat aplaudida unànimament per crítica i públic i nominada a quatre premis Butaca. Basada en un text de l’irlandès Conor McPherson, La Presa compta amb la direcció de Ferran Utzet i amb un repartiment integrat per uns espectaculars, Ramon Vila, Jordi Coromina, Armand Villén i Montse Germán.

La Presa explica una història mínima, molt senzilla i de caràcter costumista. L’acció té lloc al nord-oest d’Irlanda, en un pub rural on cada tarda maten el temps un mecànic, en Jack, el seu ajudant, en Jim, i un cambrer, en Brendan. Però la tarda es presenta diferent, ja que esperen la visita de l’home de negocis, el fatxenda Finbar, que acaba de llogar casa sevala seva casa a una dona de Dublin, la Valerie. Tots plegats es trobaran al pub, on no semblarà que hi passi res extraordinaris. Ni històries d’amor, ni xantatges, venjances, bons i dolents. Però el gran mèrit de la Presa, tant del text de McPherson com de la posada en escena de La Perla 29, és que sap capturar un tros de vida. Un muntatge que descobreix, entre fantasmes i cerveses, que en el lloc més inesperat es pot trobar allò que es busca. La Valerie, que amaga una trista història, ho descobrirà en aquest pub rural irlandès. L’espai sonor de l’Oriol Broggi i la il•luminació de Guillem Gelabert són extraordinaris per generar aquest ambient íntim en el qual l’espectador queda absolutament immers.

Dissabte, dia 19. A les 9 de la nit a la Sala d'Argentona

publicat per
www.capgros.com
19 de novembre de 2011

18 de novembre 2011

Ara estem d’acord, estem d’acord avui a les 9 a Can Gassol



Jordi Oriol presenta una revisió del mite de la Taverna (amb t)
Aquest espectacle tanca la temporada del Cicle de Petit Format

L’Associació Artística Indi-Gest, amb el director Jordi Oriol al capdavant, és una de les companyies més irreverents i trencadores de l’escena artística actual. Arriben a Can Cassol amb l’espectacle “Ara estem d’acord, estem d’acord”, la història d'un mite. L'estúpida història d'un home fet mite. El mite d'un home estúpid fet història. L'estúpid mite que explica la història idiota d'una vida aparentment rodona, esfèrica com sembla ser la nostra terra, com una pilota de futbol. Res més controvertit que jugar amb la vida, que dóna per més d'una lliga, tot i que potser no hi esteu d'acord, no hi esteu d'acord. “Ara estem d'acord, estem d'acord” és una proposta fresca i divertida que barreja amb ironia el futbol, els mites i les llegendes. La tortuga i la llebre, el mite de la taver na (amb "t") de Plató, l'arribada d'un tal MESSIes, la confrontació entre dos clubs... Una esbojarrada història plena de picades d'ullet i múltiples lectures.

Fitxa artística
Intèrprets: Jofre Carabén, Isak Férriz, Jordi Oriol, Carles Pedragosa i Jordi Santanach
Produït per l’Associació Artística Indi Gest i el Teatre Lliure
Arranjaments musicals: Carles Pedragosa i Jordi Santanach
Ajudant de direcció i vestuari: Silvia Delagneau
Il•luminació: Raimon Rius
Durada aproximada: 1 hora

Amb el suport del programa Cultura en Gira del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Preu de l'entrada: 6 €
A la venda a les oficines de l'IMAC, al servei de Telentrada de Catalunya Caixa aquí, i una hora abans a taquilla.

Entrades sense numerar. Aforament limitat

Per veure un fragment de l'espectacle cliqueu aquí
Per més informació de l'espectacle i la comanyia cliqueu aquí

Can Gassol. Centre de creació d'arts escèniques
Plaça de la Pepa Maca, 15

Per a més informació:
Institut Municipal d'Acció Cultural
tel. 937 58 23 61
imac@ajmataro.cat /www.mataro.cat

Futbol, bars, mites i llegendes es donen cita a l’escenari de Can Gassol



El cicle de petit format de l'IMAC presenta l'obra 'Ara estem d'acord, estem d'acord'

El cicle de teatre de petit format de Can Gassol rep aquest divendres l’obra Ara estem d’acord, estem d’acord, de la companyia Indi Gest. L’obra, que pren el títol d’un dels versos del Cant del Barça, es va estrenar a la sala Beckett de Barcelona, i arriba a la capital del Maresme de la mà del projecte de la Generalitat Cultura en Gira. Es tracta d’una esbojarrada història en què es mesclen futbol, mites i llegendes, centrada en el peregrinatge d’un home que escapa del bar, l’alcohol i el futbol i surt al “món exterior”. Ara estem d’acord, estem d’acord se situa en uns anys de realització barcelonista, on el futbol ha pres una dimensió impensable. Ho fa amb una posada en escena delicada, un minuciós treball del llenguatge i arranjaments musicals molt originals. L’obra està dirigida per Jordi Oriol, protagonitzada per Jofre Carabén, Isaac Férriz, Jordi Oriol, Carles Pedragosa i Jordi Santanach, i coproduïda pel Teatre Lliure.

La companyia Indi Gest neix la primavera de l'any 2007 de la necessitat dels seus membres d'agrupar-se per ajudar-se els uns als altres a manifestar plàsticament les seves inquietuds artístiques: es tractava d'unir esforços i competències creatives des de punts de vista diversos. Junts hem volgut construir un nou llenguatge, un nou vocabulari per mostrar una particular visió de la creació escènica i artística, tot valorant l'intercanvi de disciplines (el treball en equip), l'experiment i el risc per sobre del resultat.

Divendres, dia 18. A les 9 de la nit a Can Gassol

publicat per
foto : Raimon Rius
www.capgros.com
18 de novembre de 2011

La dansa emergent s'instal•la al Mercat i al SAT!

Renovar-se o morir. La dansa, com tot art, necessita mirades noves que explorin camins diferents. I això és el que oferiran el Mercat de les Flors i el Sant Andreu Teatre SAT! entre avui i diumenge. La vuitena edició de Dansat s'inaugura avui a Sant Andreu amb un doblet de coreògrafes emergents. Christine Cloux presentarà Bellas durmientes, obra amb què ha guanyat el premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana com a millor intèrpret i millor espectacle. També actuaran Sau-Ching Wong i Paloma Muñoz, dues creadores residents a Barcelona que exploren els límits de l'ésser humà a Her name is hyseria. I demà serà el torn de LaMov, interessant companyia aragonesa fundada per Víctor Jiménez, deixeble de Béjar.


El Mercat de les Flors, per la seva banda, exhibeix els primers fruits del projecte europeu modul-dance que potencia nous talents. La francesa Perrine Valli debuta avui amb una obra que aborda la prostitució amb una banda sonora que va de Billie Holliday a PJ Harvey. Dijous, Kaori Ito, que ha treballat amb cracs com Alain Platel, Sidi Larbi Cherkaoui i Phillipe Découflé estrenarà el curiós Islands of no memories. Dissabte que ve serà el torn de Tabernacle, que és una impactant peça de l'irlandès Fearghus Ó Conchúir sobre la reacció dels catòlics al seu país arran de l'escàndol dels abusos a menors per part de l'Església catòlica.

PUBLICAT PER
MARTA CERVERA
WWW.ELPERIODICO.CAT
10 DE NOVEMBRE DE 2011

Cuatro hombres fracasados juegan una partida de cartas en "El jugador"

Andreu Benito, Jordi Boixaderas, Jordi Bosch y Boris Ruiz interpretan a cuatro hombres a punto de tocar fondo que se reúnen alrededor de una mesa para jugar una partida de cartas en "El Jugador", una obra de Pau Miró que se estrena el próximo viernes en el Teatre de Salt (Girona).
La obra, que está programada dentro del Festival Temporada Alta, llegará al Lliure de Gràcia el próximo 19 de abril, según ha informado hoy el citado teatro barcelonés.
"Quiero explicar una historia sencilla, con zonas oscuras, eso sí", ha dicho hoy el autor, que ha creado cuatro personajes que tienen muchas cosas que esconder.
A primera vista, los cuatro protagonista son un barbero, un enterrador, un actor y un profesor de matemáticas que se acercan a los sesenta años.
Pero "cada personaje tiene su historia y casi podríamos decir que cada personaje tiene un cuento que explicar", ha aclarado el autor.
Con una escenografía sencilla formada por una mesa y una lámpara bajo la que los cuatro personajes juegan su partida, Miró hace una radiografía de las relaciones humanas salpicada de ironía.

publicat per
www.adn.es
8 de novembre de 2011

17 de novembre 2011

Ahir ens va deixar Josep Maria Gironès I Micàs



Ahirr dimecres a l’edat de 80 anys ens va deixar el Josep Maria , gran actor però sobretot gran persona.

Encara no fa un mes pujava al escenari per representar el paper de
l’avi a “Un violinista a la teulada”

Tot i la seva edat el Josep Maria sempre que podia i “convencia al director de torn” era un assidu en els muntatges de Sala Cabanyes.

El Josep Maria podrien dir que a viscut fins al final la seva passió el teatre i queden en la memòria actuacions estel•lars com la que
durant anys va fer del paper de Jehú de “Els Pastorets de Mataró” a part de moltes altres interpretacions de generes molt diversos.

El comiat serà avui dijous a ¾ de 5 de la tarda al Tanatori de Mataró

16 de novembre 2011

Obra de teatre infantil 'La Ventafocs' en motiu del Dia Universal dels Infants.



Dia: Diumenge 20 de novembre de 2011
Hora: A les 18.00 h.
Lloc: Teatre Municipal de Balaguer
Entrada gratuïta
Companyia: Dreams Teatre.
Organitza: Consell Comarcal de la Noguera
Hi havia una vegada un petit regne on els reis, ofegats pels deutes, van decidir organitzar un gran ball per casar el seu fill amb una dama rica.
Però no és fàcil casar un príncep que no ho vol ser i menys si aquest desitja fer-ho únicament per amor...

Text: Julià Farràs
Música: Manu Guix
Direcció: Julià Farràs
Coreografia: Gemma Egea i Ariadna Suñé
Escenografia: Julià Farràs i Marc Garcia
Vestuari: Àngel Cazorla
Actors: Enric Boixadera, Gemma Egea, Julià Farràs, Sergi Pardo i Alvaro Duran, Ariadna Suñé i Anna Ventura

publicat per
www.impic.net
12 de novembre de 2011

Comença la gira de l’espectacle de titelles “Mowgli, l’infant de la jungla”

http://www14.gencat.cat/gencat_video/AppJava/detall.do?id=929020811062211

Tarragona acollirà el proper 27 de novembre la reposició de l’espectacle de titelles “Mowgli, l’infant de la jungla”, muntatge amb què el TNC va iniciar fa dotze anys la seva programació infantil. Aquest espectacle adreçat a tots els públics oferirà dues representacions més, a Viladecans, en el marc de Cultura en Gira.

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) va iniciar fa dotze anys la seva programació infantil amb l'espectacle de titelles “Mowgli, l'infant de la jungla”. El Centre de Titelles de Lleida va produir aquest muntatge, amb la col•laboració del TNC, que enguany es reposa per commemorar el 25è aniversari de la companyia.

L’espectacle s’inspira en el popular text “El llibre de la jungla”, de Rudyard Kipling, premi Nobel de literatura l’any 1907, i del qual enguany se celebra el 75è aniversari de la seva mort. La història explica les peripècies del Mowgli, l'infant perdut a la jungla que aconsegueix escapolir-se de l’assetjament del tigre Sher Kant i sobreviure en aquest entorn hostil gràcies a ser acollit per la ramada dels llops. El nen, a més, haurà de conèixer i respectar les lleis de la jungla i aprendre tot allò que Baloo l'hi ha ensenyat. Amb el pas del temps, però, el petit Mowgli es debatrà entre el món dels animals i el món dels humans, en una aventura entranyable plena d’emocions. Un espectacle que esdevé un cant a la natura, a la diversitat i a la interdependència dels éssers vius del planeta.

Les representacions de “Mowgli, l’infant de la jungla” s’inscriuen en el programa Cultura en Gira, a través del qual el Departament de Cultura pretén acostar-se a tots els públics, considerant els públics familiars no només com un valor de futur, sinó sobretot com una realitat de present.

publicat per
http://www20.gencat.cat
14 de novembre de 2011

'El Rey León', un rugido admirable



El musical, inspirado en la película de Walt Disney que salió a mediados de los 90 y de gran éxito en Broadway desde su creación, conquista al público tras su estreno en el Teatro Lope de Vega de Madrid. Más de 60 millones de personas han visto un espectáculo que destaca por su gran creatividad y originalidad.

Walt Disney estrenó en 1994 una de sus películas más emblemáticas, 'El Rey León', un título que enamoró a pequeños y mayores, identificados con la tragedia de Simba, aquel cachorro al que le cantaban 'Hakuna Matata' en la sabana africana para que aprendiese a vivir la vida sin preocupaciones. Sin embargo, el ciclo vital le obligó a volver a casa para enfrentarse al dolor del pasado, superarlo y cumplir con su obligación, la de que recordase siempre quién era y de dónde venía.

Independientemente de la tragedia que envuelve a la trama, que muchos aproximan al 'Hamlet' de Shakespeare, el filme abordaba el pasaje de la madurez y se convirtió hace 14 años en un espectáculo de teatro musical. Como casi todos, tuvo su prueba de fuego en Broadway, el epicentro artístico de Nueva York. Pese a la dificultad técnica y física que suponía trasladar los dos universos, el animal y el animado a un escenario, el montaje encabezado por la directora teatral Julie Taymor consiguió un éxito insuperable y su versión en castellano se ha estrenado recientemente en el Teatro Lope de Vega con la producción de Stage Entertainment.

Debido a la dudosa calidad de otras grandes producciones que iluminan la Gran Vía madrileña, 'El Rey León' se presentaba en España con la presión que genera una obra que ya está considerada como un clásico de las artes escénicas, después de haber vendido más de 60 millones de entradas. De hecho, según sus promotores, se trata del cuarto espectáculo de la historia del teatro en superar esa cantidad y el número uno de índole estadounidense, ya que 'Cats', 'Los Miserables' y 'El fantasma de la Ópera' poseen nacionalidad británica en su DNI.

Actualmente, continúa representándose en Nueva York y también figura en las carteleras de Londres, Tokio, Singapur y Japón. Además, está de gira por el país de las barras y las estrellas, su lugar nativo. Por estas circunstancias, su llegada a la capital de España había creado un gran expectación, que se ha resuelto con la euforia gestual o la tranquilidad corporal, dependiendo de cada uno, de quien regresa a la realidad tras un viaje repleto de fantasía.

Estos espectáculos no resultan especialmente baratos, debido a la complejidad laboral intrínseca y al beneficio comercial latente en cualquier producción, pero las sensaciones experimentadas durante el transcurso de 'El Rey León', siempre que uno acuda con una apertura mental en sus cinco sentidos, ratifican una excelente inversión, un desembolso minúsculo en esta sociedad traumatizada, en la que cada gasto, con razón, es un dilema excelso. El placer debe pagarse en su justa medida y aquí no hay pirateo que valga. Afortunadamente, el teatro se salva de esta vorágine inmoral que nos persigue desde hace años.

Actores latinos, africanos y españoles configuran un sobresaliente elenco liderado por el mexicano Carlos Rivera (Simba), el panameño David Comrie (Mufasa) y el barcelonés Sergi Albert (Scar). Al principio, sorprende la sonoridad de ciertos personajes debido a su acento, ya que el público no está acostumbrado a estas situaciones, pero pasa a ser un asunto ínfimo debido a la credibilidad interpretativa y a la riqueza lingüística que provocan sus apariciones.

La grandeza de 'El Rey León' no sólo se ciñe a la emotividad transmitida por los personajes o a la sobresaliente musicalidad del montaje. Su mayor valor se encuentra en la escenografía, que genera un potente exotismo africano mediante un diseño artístico sumamente original. Máscaras, esculturas, figuras animadas con un control muy terrenal y la geométrica colocación de la parafernalia material dotan a la función de un preciso dinamismo, aunque en ocasiones exista un exceso de elementos en la escena, ya sea por el interés de los creadores o por las limitaciones físicas del recinto. Los efectos visuales aumentan el poder evocador de un espectáculo con una identidad superlativa. Aquí, el teatro genera felicidad. 'Hakuna matata'.

SEIS TONY Y DECENAS DE PREMIOS EN SU HABER

Público y crítica han aplaudido esta obra, que recibió seis premios Tony (los más prestigios a nivel internacional en el mundo del teatro) en 1998 y que acumula 70 premios artísticos de primera categoría durante su trayectoria en los escenarios. Quienes no hayan visto la película comprenderán perfectamente el mensaje moral y humano del musical. El pequeño Simba, destinado a suceder en el trono a su padre (el rey Mufasa) huye a la selva después de que se sienta culpable por la muerte de éste tras un plan ideado por su tío Scar. Allí, conoce a Timón y Pumba, que le adoptarán antes de que su amiga Nala y el recuerdo de su progenitor le enseñen de nuevo el camino. Entonces, se encontrará con un reino debilitado y en las manos más inadecuadas.

publicat per
Marcos Blanco Hermida
http://www.gentedigital.es
3 de novembre de 2011

15 de novembre 2011

Crítica de 'EL MIKADO', Teatre Amateur



No es podia començar millor la temporada teatral amateur. Es va començar tan bé que potser algun dia haurem de suprimir l'adjectiu "amateur" i deixar-ho simplement com a "Concurs de Teatre Ciutat de Sant Feliu de Guíxols. Perquè en l'obra del passat dia 6 de novembre, d'amateurisme se'n veia poc; al contrari, érem davant d'una gran companyia ben bé professional. En altres ocasions ja he parlat que la distinció entre amateur i professional és un debat entre estèril, ociós i esotèric.
Quina gran lliçó de teatre, teatre musical, la que ens van oferir els mataronins. Quan un grup porta una obra molt ben treballada -i aquest era el cas-, la tarda és una delícia, que flueix suau. Algú em va dir que portaven dos anys d'assajos. Doncs l'esforç valia la pena.
Començar tan bé té els seus inconvenients: es puja el llistó molt alt, les altres obres ja cal que s'hi llueixin (que ho faran). El diumenge, tant el Jurat com el Públic van tenir clar que es començava molt amunt. Veurem com respira Othel.lo, que és la propera.
Personalment, al Mikado m'hi sobraven entre quinze i vint minuts, i alguna cançó poc articulada, poc justificada. Però no estem per criticar el text, sinó la forma que aquest grup interpreta un text, a partir de les instruccions d'un director i l'experiència de tots.
L'obra era d'una gran visualitat plàstica. Excel.lents, sí, excel.lents, jocs de llum, que tancaven escenes recreant una foto artística, una mena de quadre pictòric. Es complementava amb un vestuari extraordinari, un maquillatge -i caracterització- espectacular. I també, malgrat que hi va haver un moment de patiment, un so perfecte. Un deu pels tècnics de so de la companyia, capaços d'arreglar en un quart d'hora un problema greu amb un altaveu i alhora, fer que la sonoritat de tots els actors i actrius fos tan bona (si bé personalment opino que a la segona part es van passar, semblava perquè van apujar molt el volum, fins i tot arribava a ser molest en alguna escala aguda).
Perruques, maquillatge, gestualitat, una història amb diàlegs molt divertits, color, bona música, una dicció excel.lent... Crec que el comentari és just, i encara que pugui semblar que em passo de ratlla amb elogis, tots vam tenir una bona experiència i si es fan les coses bé, aquí s'ha de fer públic.
Ja es deia, en un famós eslògan. La feina ben feta no té rival.
Els aplaudiments del diumenge en donen testimoni.

Nota del bloc de notes d'en toni
El públic present a la representació va puntar amb un 9,4 sobre 10 de la votació popular dels espectadors.


PUBLICAT PER
PERE CARRERAS
WWW.GUIXOLS.CAT
12 DE NOVEMBRE DE 2011

Ocho dramaturgos reinterpretan las ideas de Karl Marx para reflexionar sobre el capitalismo

Ocho dramaturgos de diversos lugares de España han decidido unir esfuerzos para crear 'Mein Kapital', un espectáculo coral que reinterpreta las ideas del intelectual comunista Karl Marx para reflexionar sobre el consumismo imperante en la actualidad, y que podrá verse a partir de este jueves en el Teatre Tantarantana de Barcelona.

Ocho dramaturgos de diversos lugares de España han decidido unir esfuerzos para crear 'Mein Kapital', un espectáculo coral que reinterpreta las ideas del intelectual comunista Karl Marx para reflexionar sobre el consumismo imperante en la actualidad, y que podrá verse a partir de este jueves en el Teatre Tantarantana de Barcelona.

Cristina Yáñez ha sido la encargada de coordinar y dirigir al equipo de autores —cuatro catalanes y cuatro del resto del país— formado por Inmaculada Alvear, Marta Buchaca, Francesc Cerro-Ferran, Raúl Hernández Garrido, Daniel Martos, Albert Tola y Helena Tornero, que cuentan con la colaboración de tres teatros —el Tantarantana, el Tranvía Teatro de Zaragoza y el Teatro del Astillero de Madrid— que coproducen la pieza.
Yáñez ha explicado en rueda de prensa que el proyecto nació hace dos años, cuando el tema de la crisis no era tan patente aunque ya de atisbaba una cierta "incomodidad social, y que el objetivo era crear un espectáculo contemporáneo, de texto y creación, que uniera lo mejor de cada participante.
Para ello, cada autor escribió una pequeña pieza entorno al tema del capital y el consumo con su propio estilo e imaginario, escena que con la ayuda de Yáñez y del dramaturgo Luís Miguel González Cruz, pasó a formar parte de "un todo".
Por ello, Tola —que presenta su pieza 'El sudor de tus manos cuando tiemblan' sobre la incapacidad de escribir sobre el capitalismo— ha señalado que el espectáculo "no es un Frankenstein hecho con piezas", sino que hay una dramaturgia que le da continuidad.
Algunos de los autores participantes, que también han estado presentes en la rueda de prensa, han avanzado el argumento de su pieza, como Alvear, que con 'La máquina del tiempo' se ha preguntado si los conceptos de 'El Capital' pueden ser transportados a la época actual.
"Creo que cada momento y cada época tienen sus reflexiones, y que el pasado no puede acaparar el presente", ha explicado Alvear, que se ha mostrado partidaria de inscribir las teorías al momento determinado en las que fueron planteadas.
Por su parte, Cerro-Ferran, ha escrito 'En los bosques de Baikonur', un diálogo entre dos militantes soviéticos que, a medida que intentan encontrar los argumentos para "cargarse el capitalismo", van haciéndoselo suyo e introduciéndose en la dialéctica de la manipulación.
Con 'Reestructuración', Tornero ha reflexionado sobre el miedo y el uso perverso del lenguaje, como la propia palabra "reestructuración" que suele esconder la voluntad de realizar despidos masivos.
Buchera relata, en 'Están arriba', la historia humorística e irónica de una familia cuyos hijos viven escondidos en el altillo porque no se pueden permitir pagar un piso, mientras su madre vive atemorizada sospechando que en su casa habitan fantasmas.
Para interpretar todas estas historias, los dramaturgos cuentan con un elenco formado por Teresa Urroz, Laia Martí, Daniel Martos, Alfonso Pablo, Ana García y Alfonso Pablo, que estarán en el Tantarantana hasta el 27 de noviembre, tras lo que se trasladarán a Madrid para presentar 'Mein Kapital' en la Sala Cuarta Pared.

publicat per
http://www.20minutos.es
29 octubre de 2011

14 de novembre 2011

El gran teatre de Bieito




El director impacta amb la seva versió de l'acte sacramental de Calderón

Amb Calderón de la Barca és complicat que hi hagi esperança. Ho diu Calixto Bieito i la seva versió d'El gran teatro del mundo, l'acte sacramental més famós de l'autor espanyol del XVII, ho posa en relleu de manera contundent. L'estrena va causar impacte ahir a la nit a la ciutat alemanya de Friburg, on el director mirandès se sent com a casa i on el projecte Barcelona Internacional Teatre (BIT), del Grupo Focus, va celebrar un brillant baptisme.

Pessimisme, nihilisme, neguit, emocions desbordades... Tota la càrrega filosòfica, més que el seu adoctrinament religiós, d'El gran teatro del mundo va esclatar en el profund escenari del Freiburg Theater amb una cantata sobre l'existència humana, sobre el ràpid trànsit entre el bressol i la sepultura.

Set actors i quatre cantants desgranen els 1.500 versos d'un text desproveït de trama, d'història, sobre la vella metàfora de la vida, vista com un teatre on l'home encarna un paper que no ha elegit. L'hi ha assignat Déu, l'Autor en l'obra de Calderón, i el Creador en la versió alemanya d'un muntatge bilingüe, amb majoria d'intèrprets de la companyia del teatre germànic. Encarnen de forma sorprenent els mortals de la peça: el rei, la bellesa, la discreció, el ric, el pobre i el pagès. Les parts cantades, exclusives dels personatges de l'àmbit diví, són en castellà. Aquí el treball vocal i interpretatiu del contratenor català Xavier Sabata (Autor) i de la mezzosoprano sèrbia Leandra Overmann (Món) és igual d'aclaparador. O més.

INTÈRPRETS ENTREGATS
L'elenc desplega un enorme treball físic en una proposta de màxim risc, en què els intèrprets s'hi deixen la pell i el mateix Calixto Bieito també diu que ha viscut el procés de forma molt emotiva. La instal•lació escenogràfica de Rebecca Ringst alimenta el pessimisme existencial i tràgic. Uns 200 tubs metàl•lics, com els d'un orgue de catedral, apunten cap al cel amb la finalitat de subratllar les preguntes dels mortals que no tenen cap mena de resposta per part d'un déu capritxós i fugisser.

Entre aquests tubs es mouen gairebé despullats, alguns totalment, els personatges en una àmplia col•lecció d'imatges commovedores. Per exemple, a l'inici, amb la irrupció en escena dels mortals dins d'una enorme bossa uterina després d'un aparellament de carnalitat absoluta entre l'Autor i el Món, que es presenta com una dona amb el dol de l'Espanya profunda. O ja al final amb l'escena en què Overmann s'enfonsa de dolor, mossegant un mirall, per la mort dels seus fills, tots ficats al seu voltant en bosses d'un dipòsit de cadàvers. «En el fet teatral els límits són gairebé infinits», afirma Bieito en el manifest del BIT. Escenes d'aquest calibre s'encarreguen de corroborar-ho.

El mateix passa amb la música de Carles Santos. Juntament amb dos harmòniums, orgue i percussió, el genial valencià no dubta a usar el so d'un trepant elèctric per acompanyar l'atmosfera d'El gran teatro del mundo en el seu trepidant trànsit del segle XVII al segle XXI en mans d'un director sense límits.

PUBLICAT PER
FOTO : M. KORBEL
JOSÉ CARLOS SORRIBES
WWW.ELPERIODICO.CAT
11 DE NOVEMBRE DE 2011

La RAEE presenta doce espectáculos en distintas localidades aragonesas

La Red de Aragonesa de Espacios Escénicos (RAEE) ofrece doce actividades de teatro, danza, música y animación en diferentes localidades de Huesca, Zaragoza y Teruel durante este viernes y sábado.

Este viernes, la compañía Teatro Corsario presenta su obra 'El caballero de Olmedo', de Lope de Vega, que cuenta la historia de amor entre un noble caballero y doña Inés, y que tendrá lugar en el Teatro Capitol de Calatayud a las 20.30 horas.

'La Cenicienta' llega a Tarazona este viernes, con una versión renovada de danza de este cuento, que plasma su moraleja a través del arte. La actuación será en el Teatro Bellas Artes, a las 20.30 horas.
La compañía catalana de danza Clac&Roll presenta el viernes en Jaca y el sábado en Alcañiz, 'TapArpègics', un espectáculo que gira alrededor de un innovador instrumento musical, sobre el que se baila y que emite señales sonoras de manera que los bailarines se convierten en músicos.
Esta actuación tendrá lugar el viernes en Palacio de Congresos de Jaca a las 22.00 horas y el sábado en el Teatro Municipal de Alcañiz a las 20.30 horas.
La compañía Vol-Ras Teatre presenta en Monzón la obra gestual y de humor 'Canguelis', que cuenta la historia de tres personajes que buscan soluciones y una terapia a un problema, el miedo. Esta representación será a las 22.00 horas en el Teatro Victoria.
El espectáculo de 'Los músicos del Titanic' llega a Sabiñánigo este viernes, una comedia de Che y Moche que propone esta historia de forma original y divertida, a partir de las 22.30 horas.
La última de las actuaciones de este viernes, tendrá lugar en Teruel, y será el concierto de Nacho Mastretta y su quinteto, incluido en el Festival de Jazz de Teruel. En el repertorio incluirán nuevos arreglos de las piezas del disco 'Vivan los músicos'.
Por otro lado, el sábado, la compañía Fantasía en Negro presenta en La Almunia de Doña Godina la obra infantil 'La aventura peligrosa de una vocal presuntuosa', a las 19.00 horas en el Salón Blanco.
La música llegará a Pedrola con el concierto de B Vocal, un espectáculo que reúne algunos de sus más conocidos números junto a los que han conquistado al público de Asia y EE.UU, entre los que se incluyen pinceladas al flamenco y a la jota, a las 20.00 horas en el Teatro Municipal.
El sábado en Teruel podrá disfrutarse de un concierto de gospel, de la mano del grupo The Gospel Times, que ofrecerán un repertorio de canciones tradicionales, a partir de las 23.00 horas en el Casino Turolense.
La compañía Teatro del Temple presenta 'Don Juan', uno de los iconos de la escena española y del romanticismo español, que se interpretará en el Palacio de Congresos de Jaca, a las 22.00 horas.

publicat per
www.20minutos.es
28 octubre de 2011