19 de maig 2012

Tast de titelles a Gavà



Aquest cap de setmana, s'han programat alguns espectacles per compensar la suspensió del Festival Internacional

La crisi econòmica ha forçat a suspendre enguany el tradicional Festival Internacional de Titelles de Gavà (Baix Llobregat), que passarà de ser anual a celebrar-se cada dos anys. Tot i això, aquest cap de setmana, que era la data prevista per fer el Festival, s'organitzaran alguns espectacles de format modest a forma "de tast" del Festival de 2013, quan els titelles tornaran a ocupar els carrers de Gavà com ho han fet durant més de 20 anys.

Dissabte de 17.00 a 20.00h i diumenge d’11.00 a 14.00h, al parc de la Torre Lluc es podrà visitar una instal·lació formada per 12 escenaris dels contes més famosos del món, 'La rateta que escombrava l’escaleta', 'Alí Babà i els 40 lladres', 'Hansel i Gretel' o 'La Caputxeta vermella', entre d’altres, a càrrec de la companyia Titellarium.

També dissabte a les 17.30h i a les 19.00h, a l’Espai Jardí es presentarà 'Cavallet de cartró' de la companyia Príncep Totilau, un espectacle de poesia pensat per als infants més petits. I diumenge a les 12.30h, també a l’Espai Jardí, es posarà en escena 'Safrà i Serafí' de la companyia Txo Titelles, una història de dos ratolins bojos pel formatge.

publicat per
18 de maig de 2012 

18 de maig 2012

La Sala Cabanyes estrena el musical “Oh Happy Day!” per aquestes Fires




Més de 200 persones participen en aquesta comèdia musical, coproduïda amb l’Escola Musical de Música

La Sala Cabanyes presenta “Oh Happy Day!”, l’obra de fires del 2012, preparada en col·laboració amb l’Escola Municipal de Música. La producció neix del conveni que les dues entitats de la ciutat van signar fa dos anys i que s’ha materialitzat per primera vegada en aquesta representació. La Sala produeix l’espectacle de Fires i l’Escola de Música aporta la direcció i l’orquestració musical, amb Georgina Blanch i Rubén Bes. A més, l’escola posa a disposició de l’obra dos combos -conjunts instrumentals de música elèctrònica- sorgits d’assignatures dels alumnes del curs 2011-2012, que ofereix el centre i que han servit exclusivament per preparar el repertori d’”Oh Happy Day!”.

La col·laboració es tracta d’un pas endavant i un salt qualitatiu en la preparació d’espectacles. Una experiència inèdita, dirigida pel president de la Sala, Toni Grané, en la què s’ha seleccionat una estructura argumental a partir de la qual Ferran Camps, Coral Consegal i Núria Radó han creat de zero un guió. En base al text s’ha creat en paral·lel el repertori musical, tant les lletres com la música, donant pas a temes que s’estrenaran en la posada en escena del musical de Fires. Algunes cançons han estat compostes especialment per l’obra i d’altres són adaptacions de temes ja coneguts del gospel tradicional o pecesde grups tan coneguts com Sau o el tradicional “Oh Happy Day”, que dóna nom al musical de Fires.

"Oh Happy Day!" explica la història d’una dona que, per circumstàncies de la vida, s’ha d’amagar en un convent i viurà situacions molt divertides amb la resta de la congregació i un grup d’alumnes. La història se situa en un barri degradat i comença amb la creença que la música i les casualitats poden provocar canvis positius. Es tracta d’una comèdia musical divertida, sorprenent i que farà que l’espectador s’emporti un bon regust de la darrera representació de la temporada de la Sala Cabanyes.

“Oh Happy Day!” ha estat pensat en base a un model participatiu. La companyia està formada per gairebé 200 persones. L’equip compta amb una coral infantil d’una cinquantena de nens i nenes, que durant les representacions cantaran en directe des de les llotges laterals a l’escenari. L’obra disposa d’un cor al fosar format per una vintena de cantants, la majoria d’ells provinents de la Coral de la Sala Cabanyes. La resta de l’equip el completen gairebé una setantena d’actors en escena i pràcticament una vintena de músics a banda de la direcció, la tècnica i la logística.

El càsting per al músical s’ha obert tant als actors de la Sala Cabanyes com als alumnes de l’Escola Municipal de Música. A dalt de l’escenari s’hi podran veure actors del planter de la Sala Cabanyes, com la protagonista, Mercè Bellido, o altres dels actors principals, també de la casa, com Paquita de la Hoz, Encarna Hernández, Jordi Gironès, Juli Cusachs o Xavier Codony, entre d’altres, i amb l’aparició del fins fa pocs mesos director de l’Escola de Música, Ignasi Gómez.

“Oh Happy Day!“ és resultat de la voluntat de l’actual junta d’obrir la Sala Cabanyes a la ciutat. Una voluntat que s’ha traduït amb la col·laboració de l’entitat amb l’Escola Municipal de Música o amb Òmnium Cultural, materializada amb les representacions de Sant Jordi.

Com a novetat, la Sala signa un conveni amb el Casal. A partir d’”Oh Happy Day!” els espectadors als muntatges de l’entitat podran disposar d’un descompte a l’establiment del carrer Bonaire per sopar després de la representació a la que assisteixin.


Dies:  Diumenge, 20 de maig, a les 18:30
         Diumenge, 27 de maig, a les 18:30
         Dilluns, 28 de maig, a les 18:30
         Dissabte, 2 de juny, a les 21:30
         Diumenge, 3 de juny, a les 18:30
         Dissabte, 9 de juny, a les 21:30
         Diumenge, 10 de juny, a les 18:30
         Dissabte, 16 de juny, a les 21:30
         Diumenge, 17 de juny, a les 18:30
Preu: 12 euros
Informació i reserva de localitats: 618.77.30.13 (de 6 a 9 de la tarda) I tot el dia a www.salacabanyes.cat

La mataronina Mercè Grané al cicle de creadors de la Sala Atrium




La proposta ha estat muntada en temps rècord de dos dies

La mataronina Mercè Grané dirigeix fins el proper dia 20 una de les obres del cicle de creadors Atrium LAB, que la Sala Atrium de Barcelona ha engegat durant aquest mes. La proposta de la sala barcelonina està pensada per desafiar la creativitat de joves directors com Grané, ja que les tres obres que es representen han estat muntades en el temps rècord de dos dies.

La proposta que ha pensat i dirigeix Mercè Grané és 'Gàbies' de l'autora Carla Torres i per a la que Grané ha comptat amb les actrius Mireia Estrany, Patrícia Mendoza i Carla Torres. 'Gàbies' és una reflexió sobre les pròpies limitacions, ja siguin autoimposades, donades per l'entorn o per les opinions preconcebudes que els altres tenen sobre nosaltres. Aquestes limitacions esdevenen, precisament, les 'gàbies' del títol. Aquesta idea és transmesa per Grané i les seves actrius a través de tres personatges tancats en diferents tipus de gàbies: un mateix, el propi cos i les opinions dels altres. L'obra intercala les reflexions dels tres personatges per acabar explicant una història comú.

publicat per
www.totmataro.cat
17 de maig de 2012 

Josep M. Pou recupera 'Celobert', una història d'amor i política




Estrena al Teatre Goya l'obra de David Hare que confronta les idees d'un ric capitalista i la seva examant, una jove d'ideals d'esquerres

Els actors de 'Celobert', al Teatre Goya
L'any 2003 es va estrenar 'Celobert' de David hare al Teatre Romea, amb un èxit fulgurant que va fer que es reposés la següent temporada. Josep Maria Pou l'ha recuperada i la dirigeix i la torna a protagonitzar al Teatre Goya amb Roser Camí i el jove Jaume Madaula. L'argument defensa que està més al dia que mai: "Fusiona una història de dos personatges que s'han estimat molt i que encara tenen coses a dir-se per tancar ferides del passat, amb una confrontació ideològica del capitalisme contra el progressisme", defensava a la presentació.

La crisi ha posat encara més al dia l'obra d'un autor compromès amb l'esquerra fins al punt que Pou considera les seves obres extremistes, polítiques fins al punt de ser gairebé una crònica periodística."'Celobert' és el millor text de Hare, un text "fantàstic que s'emmarca amb l'anomenat teatre d'idees i de debat: tracta la injustícia social, la dicotomia dreta i esquerra entre dues persones, amb dos conceptes diferents del món", explica.

L'objectiu és que la tornin a veure els qui els va entusiasmar el 2003, però també les noves generacions que s'han afegit al teatre. "Som més grans com a persones i com a actors, alguna cosa hem après", ha apuntat l'actor per animar els espectadors. Divendres arrenca aquest funció que serguirà en cartell mentre hi hagi públic per al Teatre Goya

publicat per
Laura Serra
www.ara.cat
16 de maig de 2012 

17 de maig 2012

'Mequinensa', de Jesús Moncada, al TNC : Fins al 17 de juny




Fins al 17 de juny la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya acull 'Mequinensa', una producció del TNC i Bitò Produccions que compta amb la col·laboració del Centre d'Arts Escèniques de Reus. Després de la seva estrena a Reus i el seu pas per Girona, l'obra arriba ara al TNC per a una estada d'un mes. Es tracta d'un muntatge basat en l'obra de l'escriptor Jesús Moncada, amb dramatúrgia de Marc Rosich i direcció de Xicu Masó, que també puja a l'escenari al costat de Carles Martínez, Miquel Gòrriz i Joan Anguera, entre d'altres.

'Mequinensa' pren com a punta de partida la mirada estrangera del nouvingut a aquest punt fronterer d'Aragó on es troben el Segre i l'Ebre. El muntatge vol ser un homenatge a l'obra narrativa de Jesús Moncada i a un paisatge mític, ja que l'antiga Mequinensa no existeix: va morir sota les aigües de l'embassament que el règim franquista va ubicar justament al punt on hi era el poble.

Amb dramatúrgia de Marc Rosich -autor de les versions teatrals de 'Mort de dama' i 'Pedra de tartera'- i direcció de Xicu Masó, que ja havia duta a escena altres treballs de Jesús Moncada, 'Mequinensa' recull alguns dels textos i els personatges més carismàtics de l'autor de 'Camí de Sirga' i potencia la mirada irònica i burleta que caracteritzava la seva escriptura. Tot això, en el marc d'una Mequinensa mítica, on els vius conviuen amb els morts, i on l'amargura de la condemna es barreja amb un humor molt particular, que no oblida el pas del temps.

"Una de les coses que més m’ha impactat en la meva relació amb Jesús Moncada i 'Mequinensa' és veure com una obra d’art pot ser útil, com el treball d’un artista, que escriu tot sol a casa seva, pot arribar a modificar la vida real", diu Masó. El director explica com, ara fa un any, tot treballant en la dramatúrgia de l’espectacle, va pensar a fer una trobada amb veïns que haguessin viscut els esdeveniments de l'embassament en primera persona.

"Va ser una xerrada informal de tres hores amb una vintena de testimonis dels fets. Ells ens parlaven de les coses grosses i nosaltres els preguntàvem per les petites, detalls de la quotidianitat d’aquells fets", explica Masó, que destaca com d'aquella reunió, així com de les converses amb amics i familiars de Jesús Moncada, "vaig treure la sensació, molt potent per mi, que la seva obra literària havia recuperat la memòria i l’orgull d’un poble".

publicat per
foto : David Ruano
16 de maig de 2012 

La Nau Ivanow grita 'Vete a la mierda, mi amor'





La joven compañía RetorCia Teatre aterriza en la Nau Ivanow de Barcelona con un espectáculo bajo el rotundo título de 'Vete a la mierda, mi amor'.

Esta obra habla del desamor y la ruptura, con una puesta en escena naturalista que quiere implicar al máximo al espectador.

El montaje, que se podrá ver del 17 al 27 de mayo, sube a las tablas la ruptura de Javi y Joan (los actores Marc Ribera y David Marín), que se han separado después de cuatro años de relación y se reencuentran por accidente en su antiguo piso cuando van a recoger los últimos trastos.

Marín ha explicado en declaraciones a Europa Press que la obra es extremadamente real y la estética naturalista que impregna toda la trama hace que el espectador presencie desde cerca cómo ambos empiezan a "remover mierda" e intercambiar reproches.
Y aunque el tono encajaría dentro del drama, también hay momentos de comedia --"como en la vida real", precisa Marín-- y un doble juego que hará que el espectador se identifique con ambos y vaya 'cambiando de bando' en cada escena.
Además, el verismo de la puesta en escena se rompe en alguna ocasión: "En algunos momentos la palabra no llega, la energía de los personajes y las emociones tan extremas hacen que se cambie el código y se pase a un lenguaje más físico", explica Marín.
Por eso, pequeñas pinceladas de teatro físico y danza ponen la nota de color a este montaje de la joven compañía RetorCia, que completa la escenógrafa Paty Cortés, y que se podrá ver en Barcelona hasta el 27 de mayo.

publicat per
foto : Roberto Padalino
12 de maig de 2012 

Entrades per a les funcions de Mequinensa dels dijous a la tarda




Us comuniquem que s'han posat a la venda les entrades per a les funcions de Mequinensa dels dijous 17, 24 i 31 de maig a les 17 hores. Aquestes funcions estan adreçades al públic escolar de secundària i el preu serà el mateix que el del dia de l'espectador.
Les entrades es poden adquirir a través de Telentrada en aquest enllaç o bé al telèfon 902 10 12 12. També a través de les taquilles del TNC. Per a grups a partir de 10 persones es poden fer reserves a través del telèfon 933 065 707 o bé al correu electrònic grups@tnc.cat

publicat per

Pere Arquillué se pone la nariz de 'Cyrano de Bergerac'




La obra, bajo dirección de Oriol Broggi, no se representa en Barcelona desde la versión de Flotats de 1985

El actor Pere Arquillué encara a partir del 23 de mayo el reto de ponerse en la piel de uno de los personajes más emblemáticos del teatro, el Cyrano de Bergerac de Edmond Rostand, en una versión del director Oriol Broggi que conserva el sabor clásico de la obra, con el verso y el vestuario de época.

Las paredes góticas de la Biblioteca de Catalunya se transformarán de nuevo en teatro para acoger este montaje, del que Arquillué ha destacado la manera de trabajar "artesanal" de Broggi y La Perla 29, que recientemente ha cosechado un gran éxito con Incendis en el vecino Teatre Romea.

Cyrano de Bergerac es un soldado poeta que encarna todas las virtudes del héroe, pero que posee una gran nariz que hace que no espere nada del amor que siente por una mujer hermosa como su prima Rosana, que interpreta la actriz Marta Betriu. Ella está enamorada de Cristian (Bernat Quintana), un joven soldado muy guapo, pero poco elocuente, así que Cyrano pacta con él escribirle las cartas de amor a Rosana, y así al menos lograr expresarle sus sentimientos.

"Cyrano es un romántico enamorado de la vida, un espíritu libre", ha explicado Arquillué en rueda de prensa, con una prótesis como nariz que le transforma totalmente la cara y que él identifica como una metáfora de las cosas que remueven a las personas por dentro. Para el actor, lo más destacado de esta versión es el lenguaje - la traducción del francés es de Xavier Bru de Sala - y no tanto lo físico y lo psicológico: "Es un trabajo de acupuntura lingüística, acabas más sano y más limpio cuando haces una función de estas", ha confesado.

La melodía de los versos rimados aporta a la obra un toque añejo, igual que el vestuario de época, las típicas escenas de espadachines y la escenografía, que sigue en la línea de La Perla 29: tierra en el suelo, telas colgantes, luces cálidas y muebles antiguos. Es lo mínimo, ha precisado Broggi, que quiere resaltar la versatilidad de este escenario ubicado en el antiguo Hospital de la Santa Creu, que con sólo cambiar ligeramente la iluminación pasará a ser una pastelería, un callejón de París, un teatro, una abadía o un gimnasio de cadetes.

El montaje de Broggi es el primero que se hace en Barcelona de Cyrano de Bergerac desde el que protagonizó en 1985 Josep Maria Flotats bajo la dirección de Mauricio Scaparro, y aunque Broggi ha alabado aquella versión ha advertido que la suya es "muy diferente". Arquillué, que ha trabajado con el "maestro" en varias ocasiones, se ha mostrado orgulloso de poder ser quien recoja el testigo, y aunque ha hablado con el veterano actor, éste no le ha dado ningún consejo más allá de bromear sobre la entonación de un verso concreto.

El Cyrano de Broggi se podrá ver en la Biblioteca de Catalunya hasta el 22 de julio, y el reparto se completa con Ramon Vila, Jordi Figueras, Isaac Morera, Babou Cham, Pau Vinyals y Andrea Portella, una compañía más reducida de lo que hubiera querido el director a causa de la crisis.

También actuará la propia hija del protagonista, Emma Arquillué, que tiene una pequeña aparición al principio en una escena muy autobiográfica, cuando un padre le enseña a su hija los encantos del teatro y la vida bohemia.

publicat per
115 de maig de 2012 

16 de maig 2012

El Mikado japonés governa sobre l'escenari del Casino




Ahir diumenge 29 del present la Cia. Sala Cabanyes de Mataró, organitzat per l'Espai A, ens va portar al Casino de Caldes aquest musical de W.S. Gilbert & Arthur Sullivan.

En honor a la veritat, us vull dir que hi vaig anar pensant que era una gosadia per part d’una companyia amateur posar en escena una obra com aquesta, doncs recordava haver-la vist fa uns anys interpretada per la cia. Dagoll Dagom i em semblava que, per la seva configuració tan músical, com de vestuari, decorats, elenc artístic, etc, no augurava, per la cia. resenyada, (i pels que l’anéssim a veure) res de bo.

Per sort per tots els que hi varem assistir, em vaig ben equivocar, ja que, tots els elements descrits van ser superats amb èxit: la música, si bé per raons obvies enllaunada, no per això de baixa qualitat, ans el contrari, amb una acústica molt ben aconseguida; la part cantada, perfectament sincronitzada sota la batuta d’un director musical; el vestuari i els decorats (àdhuc el detall de trobar-nos el pati de butaques engalanat amb làmpades/globus xineses) aconseguien l’efecte desitjat de traslladar-nos a un ambient japonès; en quan als artistes, tots ells es mantenien en un plà equitatiu en quan a la interpretació, si bé cal destacar ( i, segons el meu criteri així ho deuría voler el director) l’estrafolari personatge del botxi, on tan l’interpretació com la seva disfressa (espasota incluïda) i maquillatge aconseguien, que només en veure’l, arrancar-nos el somriure.

Pels que encara no us heu decidit a omplir les tardes del diumenge anant al teatre, ¡¡feu-ho!!; us ho passareu mes bé que davant de la t.v. (garantit); a més a més, practicareu les relacions socials (avui tan oblidades) i, si més no, llegireu (si voleu i mentre pugui) aquestes crítiques inautoritzades que, en aquest particular cas, la meva modestia m’aconsellava no fer, però, que a instàncies d’alguns assistents, (cosa d’agraïr) ja em reclamaven. Aquí la teniu doncs. Salutacions a tothom.


publicat per
Domènec Sánchez Riera
30 abril de 2012

La Beckett presenta 'Imatges gelades'




Es tracta d'un retrat d'una família de Finlàndia

Fins al pròxim 20 de maig la Sala Beckett acull 'Imatges gelades', un espectacle de Kristian Smeds que a Barcelona es presenta sota la direcció de l'Alícia Gorina. Anna Alarcón, Pepo Blasco, Mireia Gubianas, Sergi Misas i Maria Pau Pigem són els intèrprets d'una obra que retrata la vida d'una família de Finlàndia.

Aquest és l'àlbum d'una família. Fotos d'una família, dels nens, les mares, i els pares. De tota la família i de les relacions. Podria ser, també, l'àlbum de la nostra pròpia família. 'Imatges gelades' són deu fotografies de la vida dels membres d’una família que viu al nord de Finlàndia. Són les fotos d’una mare soltera la força de la vida de la qual és l’odi; d’un nen mut ofegat que observa el món des del fons del riu i que ja era un home vell a la infància; d’un pare absent, igual com va estar absent el seu pare a la seva època; d’una filla que lluita per desfer-se del poder absorbent de la seva mare; i d’un pastor predicador que ha perdut l’esperança en l’ésser humà però que, així i tot, no aconsegueix perdre la fe.

L’entorn de la família també inclou creences religioses sectàries i l’atmosfera del nord de Finlàndia amb el seu llenguatge brutal i líric. 'Imatges gelades' narra històries de la vida dura i de la cadena de submissions que es mantenen generació rere generació. Malgrat tot, en el nucli més íntim d’aquesta vida s’hi troben l'afecte i l’esperança. Després de tot, el tema que nodreix l’obra és l’amor, que resulta ser tan absolut i decisiu que potser per a l’home acaba per ser excessiu.

Diu Alícia Gorina, directora del muntatge' que 'Imatges gelades' és una obra "salvatge, enèrgica i polifònica que pot tenir moltes interpretacions. El propi autor deixa espai per a la improvisació en el text i permet fer un ple ús dels mitjans més propis de l'art dramàtic. El seu llenguatge és brutal, però fluid i natural".

Icona del teatre finlandès
Dramaturg i director, Kristian Smeds és una de les icones del teatre finlandès actual. La seva infància al nord de Finlàndia va ser feliç però, quan es va fer gran i es va trobar patint una estranya nostàlgia, va descobrir l’art, una cosa de la qual abans ningú no li havia parlat. Després de graduar-se a l’Acadèmia de Teatre de Hèlsinki el 1995, Smeds va fundar el Teatre Takomo, un teatre independent sense un espai fix a Hèlsinki. Entre els seu textos destaquen, a més d''Imatges gelades', 'Sad Songs from the Heart of Europe' -basat en 'Crim i càstig' de Dostoievski- i 'Mental Finland', totes dirigides pel propi Smeds. També destaca la posada en escena de 'The Unknown Soldier', una dramatúrgia a partir d’una coneguda novel·la finlandesa que ha esdevingut l’experiència teatral més controvertida dels últims temps a Finlàndia. El 2011 Kristian Smeds va ser guardonat amb el premi per a les Noves Realitats Teatrals que atorga la Unió Europa.

11 de maig de 2012 

El Premi Unnim de Teatre ja té els finalistes d'enguany




Les cinc companyies escollides representaran les seves obres a Calldetenes, a partir de divendres.Representants dels finalistes del Premi Unnim de teatre, amb representants de l'Obra Social d'Unnim. Foto: Obra Social d'Unnim
L’Obra Social d’Unnim, organitzadora del Premi Unnim de Teatre, ja ha fet públics els cinc finalistes que competiran pel primer premi, dotat amb 6.000 euros. Els finalistes, triats per un jurat format per actors i directors han estat triats d’entre les 147 propostes d’arreu de l’Estat i de caire internacional que s’hi havien presentat.

Els finalistes són “Prova”, de la companyia Tic Teatre; “Por un cuñado de dólares”, de la companyia La Serda Teatro; “Dos punkis i un vespino” de la companyia La Brava; “Enchanté!”, de la companyia Divinas; i “Ay, Carmela!”, de la companyia Gataro.
El certamen es durà a terme durant els dies 11, 18 i 25 de maig i els dies 1 i 8 de juny a l’Auditori Teatre de Calldetenes i el veredicte final s’anunciarà durant la gala final que es durà a terme el divendres 22 de juny a les 20:30h.

Els finalistes
Del nord-americà David Auburn, “Prova” és un assaig sobre els límits, on les matemàtiques es converteixen en emocions i en una recerca de la veritat.
“Por un cuñado de dólares” tracta sobre la necessitat d’aconseguir diners, d’Abelardo i Lee. La precarietat en què viuen els uneix i els porta a prendre mesures absurdes i desesperades.
La Brava presenta una comèdia molt gamberra titulada “Dos punkis i un vespino”. L’obra parla sobre la valentia de saber triar quin és el nostre autèntic camí a la vida.
“Enchanté” ens transporta al vell París de principis de segle XX, a punt de ser envaïda per les tropes alemanyes. Les veus de Divinas expliquen la història del petit Cafè Enchanté,  punt de trobada del glamour i de la bohèmia francesa.
Els protagonistes de “Ay, Carmela”, són dos artistes que recorren Espanya en una tartana. Una nit creuen la frontera per error i són capturats per les tropes nacionals. Carmela i Paulino es veuran obligats a improvisar una funció teatral en honor de les tropes vencedores que acabarà en tragèdia.

Sobre el Premi Unnim

El Premi Unnim de Teatre és el més destacat de Catalunya d’aquest gènere i pretén donar suport a les creacions teatrals en qualsevol dels seus estils i incentivar la creativitat i l’ofici teatral. El convoca Unnim Caixa Obra Social a través de la Fundació Caixa Manlleu i s’adreça des de l’any passat, també a companyies professionals.
El premi del certamen és de 6.000 euros per al millor muntatge teatral, escollit per un jurat format per professionals de les arts escèniques. També, es concedeix una menció especial per al millor actor i la millor actriu.
A més de la dotació econòmica,  enguany, el guanyador exhibirà el seu espectacle a través d’una gira, organitzada conjuntament amb Transversal, xarxa d’activitats culturals, que aplega a 14 municipis com Sant Cugat, Reus, Olot, Vic, Granollers, Girona o Lleida, entre d’altres.
L'espectacle guanyador del Premi Unnim de Teatre de l’any passat va ser “El Mal Menor” de la companyia Los Corderos.sc.

DIES I HORARIS DE LES REPRESENTACIONS A CALLDETENES
Divendres 11 de maig. "Prova" de la companyia Tic Teatre de Palma de Mallorca
Divendres 18 de maig. "Por un cuñado de dolares" de la companyia La Serda Teatro de Sevilla
Dissabte 26 de maig. "Dos Punkis i un vespino" de la companyia La Brava de Barcelona
Divendres 1 de juny. "Echanté" de la companyia Divinas d'Arenys de Mar
Divendres 8 de juny. "Ay, Carmela!" de la companyia Gataro de Barcelona
Hora: 21:30 h
Lloc: Auditori-Teatre de Calldetenes, plaça Onze de Setembre, Calldetenes
Preu: 10 € per actuació o 25 € l'abonament per a les cinc sessions

publicat per
Representants dels finalistes del Premi Unnim de teatre, amb representants de l'Obra Social d'Unnim. Foto: Obra Social d'Unnim
10 de maig de 2012 

15 de maig 2012

Un grup teatral de Mataró arrassa i s'emporta 6 dels 9 primers premis al concurs teatral guixolenc




El dissabte 12 de maig el grup de teatre Sala Cabanyes de Mataró es va omplir d'orgull. O almenys de primers premis. Dels 9 primers premis que concedeix el jurat, en va recollir 6, i en molts d'altres va quedar molt ben posicionat en el VII Concurs de Teatre Amateur Ciutat de Sant Feliu de Guíxols. La proposta que van portar a escena era l'obra El Mikado, de W.S.Gilbert, i que van escenificar amb una gran perfecció tècnica, molt aplaudida tant pel públic com pel jurat.
Els premis que recull aquesta companyia són: Millor direcció, millor actriu principal, millor actor principal, millor escenografia, millor companyia i premi a la votació popular. Se'ls va resistir el remi a l'actriu de repartiment, el guardó a l'actor de repartiment i el premi a la vocalització.
En un sopar celebrat a Sant Feliu de Guíxols es van donar els guardons, amb molta expectació.

Aquesta era la deliberació del jurat:

Acta del Jurat
Sant Feliu de Guíxols i Begur, 13 d’abril de 2012 a les 22h.

Assistents: Pere Carreras, Silvia Romero, Dolors Clos, Lluís Vinyas, Cristina Carrión, José Luís Mayo, Natividad Zarzoso, Assumpció Esquiva i Antònia Garcia.

Ordre del dia:
-Assignació dels premis del VII concurs de teatre amateur.

Desenvolupament del tema:
Amb tots els membres presents, es passa a posar en comú la opinió de cadascun d’ells respecte a totes les categories del concurs. La majoria de vegades hi ha consens i en unes poques ocasions cal votar. En cap cas hi ha empat.

El veredicte és:

MILLOR DIRECCIÓ:
1r premi: Marc Molina per “El Mikado”
2n premi: 8uit de  Teatre per “Adreça desconeguda”
3r premi: Rubèn domènech per “El Regne de Lailònia”
Nominat: Pep Vallès per “El cap i la fi o el cap de l’Alcalde”
Nominat: Josep M. Martínez per “No et vesteixis per sopar”

MILLOR ACTRIU PRINCIPAL:
1r premi: Patrizia Contini en el paper de Yum-yum a “ El Mikado”
2n premi:Rosa Coral en el paper de Goobel a “Mentiders”
3r premi: Dolors Garzón en el paper se Susanna a “No et vesteixis per sopar”
Nominat: Maria Delgado en el paper de Glòria a “El cap i la fi o el cap de l’alcalde”
Nominat: Isabel Aymerich en el paper d’enfermera a “Bye, Bye Cugui”

MILLOR ACTRIU DE REPARTIMENT:
1r premi: Isabel Saludes al paper de Serafina a “El Suïcida”
2n premi:M.Pilar Alert al paper de Sor Milagros a “El cap i la fi o el cap de l’alcalde”
3r premi: Lídia Mallofré al paper de Susi a “No et vesteixis per sopar”
Nominat:Mireia Vallès en el paper de Anna a “El cap i la fi o el cap de l’alcalde”
Nominat: les 3 tietes: Núria Personat, Conxita Serra i Anna Jané als papers de Galatea Dorotea I Melopea a “La meva Ismènia”.

MILLOR ACTOR PRINCIPAL:
1r premi: Ferran Camps al paper de Nanki-poo a “El Mikado”
Ex ecuo  1er premi: Mario Fernández al paper de Martin a “Adreça desconeguda”
2n premi: Siscu Ruíz al paper de Max a “Adreça desconeguda”
3r premi: Albert Giralt al paper de Robert a “No et vesteixis per sopar”
Nominat: Josep M. Masoni als papers de Pere i Pau a “El cap i la fi o el cap de l’alcalde”

MILLOR ACTOR DE REPARTIMENT:
1r premi:Òscar Sala al paper de Iago a “Otel.lo”
2n premi:Xavier Codony al paper de  Pooh-Bah a “El Mikado”
3r premi: Toni Colomé al paper de Baltasar a “Mentiders”
Nominat: Ponç Trillas en el paper de Cugat de nen a “Bye, Bye Cugui”
Nominat: Francesc Roura al paper de Dardenboeuf a “La meva Ismènia”

PREMI A LA DICCIÓ I VOCALITZACIÓ:
1r premi: “El Regne de Lailònia”
Nominat: “No et vesteixis per sopar”
Nominat: “El Mikado”

MILLOR ESCENOGRAFIA:
1r premi: “El Mikado”
Nominat: “Otel.lo”
Nominat: “El Regne de Lailònia”

MILLOR COMPANYIA:
1r premi: “El Mikado”
2n premi:”El cap i la fi o el cap de l’alcalde”
3r premi: “No et vesteixis per sopar”
Nominat: “Adreça desconeguda”
Nominat: “El Regne de Lailònia”

PREMI A LA VOTACIÓ POPULAR:
1r premi: EL MIKADO (9.450)
2n premi: No et vesteixis per sopar (9.358)
3r premi: El cap i la fi o el cap de l’alcalde (9.259)
Nominat: Adreça desconeguda (9.11)
Nominat: Mentiders (9.015)

La crítica (publicada a principis de novembre de 2011, en mitjans locals)

No es podia començar millor la temporada teatral amateur. Es va començar tan bé que potser algun dia haurem de suprimir l'adjectiu "amateur" i deixar-ho simplement com a "Concurs de Teatre Ciutat de Sant Feliu de Guíxols. Perquè en l'obra del passat dia 6 de novembre, d'amateurisme se'n veia poc; al contrari, érem davant d'una gran companyia ben bé professional. En altres ocasions ja he parlat que la distinció entre amateur i professional és un debat entre estèril, ociós i esotèric.
Quina gran lliçó de teatre, teatre musical, la que ens van oferir els mataronins. Quan un grup porta una obra molt ben treballada -i aquest era el cas-, la tarda és una delícia, que flueix suau. Algú em va dir que portaven dos anys d'assajos. Doncs l'esforç valia la pena.
Començar tan bé té els seus inconvenients: es puja el llistó molt alt, les altres obres ja cal que s'hi llueixin (que ho faran). El diumenge, tant el Jurat com el Públic van tenir clar que es començava molt amunt. Veurem com respira Othel.lo, que és la propera.
Personalment, al Mikado m'hi sobraven entre quinze i vint minuts, i alguna cançó poc articulada, poc justificada. Però no estem per criticar el text, sinó la forma que aquest grup interpreta un text, a partir de les instruccions d'un director i l'experiència de tots.
L'obra era d'una gran visualitat plàstica. Excel.lents, sí, excel.lents, jocs de llum, que tancaven escenes recreant una foto artística, una mena de quadre pictòric. Es complementava amb un vestuari extraordinari, un maquillatge -i caracterització- espectacular. I també, malgrat que hi va haver un moment de patiment, un so perfecte. Un deu pels tècnics de so de la companyia, capaços d'arreglar en un quart d'hora un problema greu amb un altaveu i alhora, fer que la sonoritat de tots els actors i actrius fos tan bona (si bé personalment opino que a la segona part es van passar, semblava perquè van apujar molt el volum, fins i tot arribava a ser molest en alguna escala aguda).
Perruques, maquillatge, gestualitat, una història amb diàlegs molt divertits, color, bona música, una dicció excel.lent... Crec que el comentari és just, i encara que pugui semblar que em passo de ratlla amb elogis, tots vam tenir una bona experiència i si es fan les coses bé, aquí s'ha de fer públic.
Ja es deia, en un famós eslògan. La feina ben feta no té rival.
Els aplaudiments del diumenge en donen testimoni. /PCarreras

puiblicat per
13 de maig de 2012 

'L'ombra al meu costat' arriba al TNC




L'obra de Marilia Samper es pot veure fins al 27 de maig

"A mesura que la vida avança, comencem a perdre gent. De vegades també ens perdem a nosaltres mateixos. El que era clar i senzill comença a omplir-se d’ombres, de forats". Així descriu Marilia Samper la motivació al darrere de 'L'ombra al meu costat', l'obra que fins al 27 de maig es pot veure a la Sala Tallers del Teatre Nacional en el marc del projecte T6. Amb un repartiment que compta, entre d'altres, amb Àlex Casanovas, Cristina Plazas, Àngels Poch i David Vert, l'obra explora el dolorós territori de la pèrdua.
 
'L’ombra al meu costat' és l’última obra de Marilia Samper, una autora orgànica, visceral i honesta, considerada com una de les veus més prometedores de la dramatúrgia del país. Per al projecte T6 del Nacional -pensat per a donar veu als nous dramaturgs i joves autors- Marilia s’ha endinsat en un univers d’històries entrecreuades, amarades d’una absència i d’un sentiment de pèrdua. La primera història està protagonitzada per un pare i el seu fill, una família trencada a causa de l’absència de la mare, que ha obert una esquerda aparentment insalvable entre els dos homes, atrapats per un silenci interromput i un abisme en la comunicació.

La segona història, que dóna cos a la trama central de la peça, gira al voltant de la desaparició d’una filla després d’una nit de festa. Una absència que, lògicament, marca profundament la vida dels pares, sumits en la incertesa del que ha passat, envaïts pel dubte de si la filla continua viva o no, i que acaba generant una distància cada cop més gran. L’Alba mai no va tornar de l’institut. Només en van quedar una sabata, restes de sang en els camps que voregen la carretera. L’espai que l’adolescent va deixar a casa seva ara només l’ocupa el buit. Ja no hi ha família en aquella casa, tan sols dos individus que tenen en comú un mateix dolor que, en comptes de mantenir-los units, els separa. La mare emprendrà una lluita inesgotable per esbrinar què ha passat amb la seva filla. I, com passa en els contes, el camí per arribar fins al final passa pel cor del bosc, un lloc on allò terrible i allò fantàstic sempre es fonen perquè, en sortir-ne, puguem descobrir la cara i la creu que hi ha en cadascú de nosaltres.

L'última i tercera història és la més complexa, ja que no ve no marcada per la pèrdua sinó per la por a perdre. És la historia de dos ancians que parlen d'amor, un amor tan intens i tan genuí que es dediquen a celebrar cada dia junts amb la intensitat de qui pensa que aquelles poden ser les darreres hores de la seva vida.

Missatge vitalista
A partir d’aquestes ombres, Marilia Samper construeix una peça delicada i subtil, capaç d’atrapar l’espectador i, molt important, amb un missatge vitalista que planeja per sobre de cadascuna de les absències. Nascuda a São Paulo, Brasil, l’any 1974, Marilia Samper va viure una infantesa nòmada. Finalment instal·lada a Sevilla, estudia interpretació i treballa per a diverses companyies. L’any 2001 arriba a Barcelona i es matricula en la llicenciatura en Direcció escènica i Dramatúrgia de l’Institut del Teatre. Entre les seves peces destaquen 'Un verdadero cowboy' (premi Ciutat de València de teatre en castellà 2006 i premi Carlos Carvalho de dramatúrgia de Porto Alegre, Brasil) i 'Pleasure and Pain'.

publicat per
7 de maig de 2012