L'obra de Marilia Samper es pot veure fins al 27 de maig
"A mesura que la vida avança, comencem a perdre gent.
De vegades també ens perdem a nosaltres mateixos. El que era clar i senzill
comença a omplir-se d’ombres, de forats". Així descriu Marilia Samper la
motivació al darrere de 'L'ombra al meu costat', l'obra que fins al 27 de maig
es pot veure a la Sala Tallers del Teatre Nacional en el marc del projecte T6.
Amb un repartiment que compta, entre d'altres, amb Àlex Casanovas, Cristina
Plazas, Àngels Poch i David Vert, l'obra explora el dolorós territori de la
pèrdua.
'L’ombra al meu costat' és l’última obra de Marilia
Samper, una autora orgànica, visceral i honesta, considerada com una de les
veus més prometedores de la dramatúrgia del país. Per al projecte T6 del
Nacional -pensat per a donar veu als nous dramaturgs i joves autors- Marilia
s’ha endinsat en un univers d’històries entrecreuades, amarades d’una
absència i d’un sentiment de pèrdua. La primera història està protagonitzada
per un pare i el seu fill, una família trencada a causa de l’absència de la
mare, que ha obert una esquerda aparentment insalvable entre els dos homes,
atrapats per un silenci interromput i un abisme en la comunicació.
La segona història, que dóna cos a la trama central de la
peça, gira al voltant de la desaparició d’una filla després d’una nit de
festa. Una absència que, lògicament, marca profundament la vida dels pares,
sumits en la incertesa del que ha passat, envaïts pel dubte de si la filla
continua viva o no, i que acaba generant una distància cada cop més gran.
L’Alba mai no va tornar de l’institut. Només en van quedar una sabata, restes
de sang en els camps que voregen la carretera. L’espai que l’adolescent va
deixar a casa seva ara només l’ocupa el buit. Ja no hi ha família en aquella
casa, tan sols dos individus que tenen en comú un mateix dolor que, en comptes
de mantenir-los units, els separa. La mare emprendrà una lluita inesgotable per
esbrinar què ha passat amb la seva filla. I, com passa en els contes, el camí
per arribar fins al final passa pel cor del bosc, un lloc on allò terrible i
allò fantàstic sempre es fonen perquè, en sortir-ne, puguem descobrir la cara i
la creu que hi ha en cadascú de nosaltres.
L'última i tercera història és la més complexa, ja que no ve
no marcada per la pèrdua sinó per la por a perdre. És la historia de dos
ancians que parlen d'amor, un amor tan intens i tan genuí que es dediquen a
celebrar cada dia junts amb la intensitat de qui pensa que aquelles poden ser
les darreres hores de la seva vida.
Missatge vitalista
A partir d’aquestes ombres, Marilia Samper construeix una
peça delicada i subtil, capaç d’atrapar l’espectador i, molt important, amb
un missatge vitalista que planeja per sobre de cadascuna de les absències.
Nascuda a São Paulo, Brasil, l’any 1974, Marilia Samper va viure una infantesa
nòmada. Finalment instal·lada a Sevilla, estudia interpretació i treballa per a
diverses companyies. L’any 2001 arriba a Barcelona i es matricula en la
llicenciatura en Direcció escènica i Dramatúrgia de l’Institut del Teatre.
Entre les seves peces destaquen 'Un verdadero cowboy' (premi Ciutat de València
de teatre en castellà 2006 i premi Carlos Carvalho de dramatúrgia de Porto
Alegre, Brasil) i 'Pleasure and Pain'.
publicat
per
7 de maig
de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada