Atrapats pel desig

El Romea acull 'L'habitació blava', una reflexió sobre les connexions del sexe Dramaturg i director de cine i televisió, David Hare és un dels escriptors més importants del nostre temps. A casa nostra molts els van conèixer gràcies a 'Les hores', el bell i impactant film en què va posar imatges a la delicada novel•la de Michael Cunningham. A Anglaterra, Sir David Hare és una autèntica celebritat, gràcies a obres com 'L'habitació blava', un text que fins al 10 de juny es representa al teatre Romea en una versió de Norbert Martínez i David Selvas, que fa pujar a l'escenari el mateix Selvas, Nao Albet, María Rodríguez Soto i Àurea Márquez. A 'L'habitació blava' Hare revisita un dels grans textos teatrals de tots els temps, 'La ronda', d'Arthur Schnitzler. Escrita el 1896, 'La ronda' es construeix com una peça en què diverses parelles s'alternen damunt l'escenari. Un joc de repeticions que serveix per posar de manifest com hi ha una cosa molt més important que les convencions socials: el desig, el sexe. L'afirmació, que ara deixa tothom indiferent, va causar una enorme controvèrsia en l'Europa conservadora i espantada de finals del XIX. El dramaturg austríac va tocar la fibra sensible de la societat del seu temps en posar de manifest que les aparences amaguen un món molt més fosc, on els matrimonis i els amants s'enganyen, i on la promiscuïtat d'uns i altres acaba provocant una ronda per on avancen malalties com la sífilis. L'escàndol aixecat per l'aparició del text d'Schnitzler va ser tan gran que l'obra va trigar més de dues dècades a trobar un teatre que la volgués estrenar. Les coses van canviar amb la revolució sexual dels 60: a partir d'aleshores 'La ronda' ha visitat escenaris d'arreu d'Europa i la història ha servit d'inspiració per a pel•lícules i, fins i tot, musicals de Broadway. Però entre les noves versions del clàssic cap no resulta tan impactant com la que Hare va escriure l'any 1988, aquesta 'Habitació blava' estrenada a Londres amb un repartiment que comptava amb dos únics intèrprets: Ian Glen i Nicole Kidman. Al Romea Martínez i Selvas fan pujar quatre actors a l'escenari (Selvas n'és un d'ells), la qual cosa deixa més clara l'existència d'aquesta ronda de passió, desig i sexe que uneix persones que ni tan sols es coneixen. Una manera de reflexionar sobre els homes i les dones, el sexe i la condició social, els actors i el teatre. L’obra pren com a punt de partida, i ho fa amb gran perspicàcia, el delicat tema que exposava Freud sobre la projecció i el desig, i el reinventa en un context agredolç, que és alhora etern i totalment actual. publicat per http://www.lamalla.cat foto Felipe Mena 30 abril de 2012