Fins al 17 de juny la sala petita del Teatre Nacional de
Catalunya acull 'Mequinensa', una producció del TNC i Bitò Produccions que
compta amb la col·laboració del Centre d'Arts Escèniques de Reus. Després de la
seva estrena a Reus i el seu pas per Girona, l'obra arriba ara al TNC per a una
estada d'un mes. Es tracta d'un muntatge basat en l'obra de l'escriptor Jesús
Moncada, amb dramatúrgia de Marc Rosich i direcció de Xicu Masó, que també puja
a l'escenari al costat de Carles Martínez, Miquel Gòrriz i Joan Anguera, entre
d'altres.
'Mequinensa' pren com a punta de partida la mirada
estrangera del nouvingut a aquest punt fronterer d'Aragó on es troben el Segre
i l'Ebre. El muntatge vol ser un homenatge a l'obra narrativa de Jesús Moncada
i a un paisatge mític, ja que l'antiga Mequinensa no existeix: va morir sota
les aigües de l'embassament que el règim franquista va ubicar justament al punt
on hi era el poble.
Amb dramatúrgia de Marc Rosich -autor de les versions
teatrals de 'Mort de dama' i 'Pedra de tartera'- i direcció de Xicu Masó, que
ja havia duta a escena altres treballs de Jesús Moncada, 'Mequinensa' recull
alguns dels textos i els personatges més carismàtics de l'autor de 'Camí de
Sirga' i potencia la mirada irònica i burleta que caracteritzava la seva
escriptura. Tot això, en el marc d'una Mequinensa mítica, on els vius conviuen
amb els morts, i on l'amargura de la condemna es barreja amb un humor molt
particular, que no oblida el pas del temps.
"Una de les coses que més m’ha impactat en la meva
relació amb Jesús Moncada i 'Mequinensa' és veure com una obra d’art pot ser
útil, com el treball d’un artista, que escriu tot sol a casa seva, pot arribar
a modificar la vida real", diu Masó. El director explica com, ara fa un
any, tot treballant en la dramatúrgia de l’espectacle, va pensar a fer una
trobada amb veïns que haguessin viscut els esdeveniments de l'embassament en
primera persona.
"Va ser una xerrada informal de tres hores amb una
vintena de testimonis dels fets. Ells ens parlaven de les coses grosses i
nosaltres els preguntàvem per les petites, detalls de la quotidianitat
d’aquells fets", explica Masó, que destaca com d'aquella reunió, així
com de les converses amb amics i familiars de Jesús Moncada, "vaig treure
la sensació, molt potent per mi, que la seva obra literària havia recuperat
la memòria i l’orgull d’un poble".
publicat
per
foto :
David Ruano
16 de maig de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada