publicat per
11 de juny de 2013
Comas Soler
Jordi Bosch i Boris Ruiz intervenen a l'obra que triomfa al
Teatre Lliure
En aquests moments que costa tant que s'omplin els teatres
per mor de la pujada de l'IVA i d'altres mals vents que assoten el sector de la
cultura, un títol destaca a la cartellera barcelonina perquè des de
començaments d'abril ha estat fent el ple cada dia. Es tracta de 'Els
feréstecs', una peça d'humor que el venecià Carlo Goldoni (1707-1793) va
escriure per ridiculitzar la societat benestant del seu temps. Lluís Pasqual
l'ha adaptada i dirigida al Teatre Lliure de Montjuïc.
Un dels factors de l'èxit d'aquest muntatge, que ha estat
celebrat igualment pels espectadors que per la crítica, radica en
l'extraordinari repartiment amb què compta. Els mataronins Jordi Bosch i Boris
Ruiz hi tenen un paper destacat.
Renovació teatral
Goldoni és el gran renovador del teatre imperant a la seva
època a la península italiana. Amb un gran domini dels ressorts de la creació
dramàtica fa que les seves obres arribin bé al públic i aconsegueix fer
evolucionar la Commedia dell'arte. Deixa enrere la improvisació basada en l'execució
repetitiva d'acudits, cabrioles i jocs de paraules i també modernitza el
repertori. Passa dels tipus
genèrics i tòpics als personatges singularitzats, concebuts ja amb trets de
caràcter i particularitats psicològiques. Pel que fa als arguments, comença
a introduir ingredients de crítica social i de costums, com és el cas
precisament de 'I rusteghi', obra escrita el 1759, que en la seva versió Lluís
Pasqual ha traduït per 'Els feréstecs' i l'ha transposat de la Venècia de
mitjan segle XIX a la Catalunya profunda dels moments de la primera república
espanyola, més d'un segle més tard. La trama de la funció és pura beneiteria.
Són quatre paios d'allò més primari: pagerols, dèspotes, masclistes, esquerps,
rics, gasius, reaccionaris i obtusos. En aquestes, que se'ls acut concertar un
matrimoni de conveniència entre el fill d'un d'ells i la filla d'un altre, però
no els deixen ni que es vegin fins al dia del casament. Després d'un reguitzell
de despropòsits ridículs, la cosa tindrà un final feliç gràcies a les
estratagemes de les dones i a l'empenta dels dos joves.
Farsa i complicitat
En la seva peculiar adaptació, Lluís Pasqual ha aprofitat
que l'original situa l'acció de 'Els feréstecs' en un context de Carnaval per
extremar el to de farsa del muntatge. Exagera indumentàries, desorbita
situacions, intensifica el gest i amplifica el volum de la dicció de tots els
papers i, gràcies a l'esplèndida interpretació dels deu actors i actrius que hi
participen, converteix la representació en una festa. A més, es permet picar
l'ullet a l'espectador i, de manera semblant a com Goldoni jugava amb els
dialectes de les capes populars i de la burgesia de la Itàlia del seu temps
–que aleshores encara no constituïa un estat propi i independent–, s'ha pres la
llicència de fer parlar els personatges amb accents diversos del territori
lingüístic català. És així com director i intèrprets fan una enorme demostració
d'ofici, que entronca amb la millor tradició del Teatre Lliure i que converteix
'Els feréstecs' en un espectacle divertidament exquisit. La transposició
d'època, a sobre, no és només una bona argúcia dramatúrgica, sinó també la
manera de fer evident al públic que en qualsevol període històric la carcúndia
té més addictes dels que es pugui imaginar. Els temps que ara corren en són un
bon exponent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada