la cita acollirà, de l'1 al 31 de juliol, 79 espectacles, 23
d'internacionals
publicat per
30 de maig de 2013
Imma Fernández
Un cap obert, d'on surten i entren idees, pensaments,
experiències. El cartell de la 37a edició del Grec exemplifica la filosofia
d'un festival que sota la direcció de Ramon Simó proposa, de l'1 al 31 de
juliol, 79 espectacles, 23 d'internacionals, marcats per la seva connexió amb
el món actual (encara que abunden les revisions de clàssics), la innovació, la
fusió de disciplines i l'aposta per les coproduccions (34). El Grec és, amb el
Temporada Alta, l'únic aparador de grans produccions estrangeres a Catalunya.
Una ment ben desperta requerirà un dels grans atractius del
programa: Tragèdies romanes, macromuntatge de la companyia holandesa
Toneelgroep Amsterdam que trasllada les tragèdies shakespearianes Coriolà, Juli
Cèsar i Antoni i Cleopatra a una sala del Parlament Europeu. El públic, en les
gairebé sis hores de funció, deambularà pel Lliure, i menjarà macarrons, va
informar Simó, per descobrir la cara oculta del joc polític en un muntatge que
revisita les paraules del bard a manera de xou multimèdia i televisiu.
Més futurística és la proposta del japonès Oriza Hirata: Les
tres germanes, versió androide. Sí, la filla petita de la família de Txékhov
resulta ser un robot, però, segons avança el director del Grec, toca la fibra
de l'espectador més que no pas els personatges de carn i ossos. Tragicomèdia
txekhoviana i debat sobre la intel·ligència artificial al Mercat de les Flors.
RINOCERONTS I TUTSIS
D'Eugéne Ionesco, un altre dels clàssics revisitats,
arribarà Rinoceront, al·legoria de la uniformització i el contagi ideològic
portada a escena per Emmanuel Demarcy-Mota, director del Théâtre de la Ville de
París. Teatre físic, imatge i paraula, al servei d'una història inspirada en la
Romania feixista dels anys 30: un poble on tots els habitants, excepte un, es
van convertint en rinoceronts.
Aquelles manades del pensament únic entronquen amb la
proposta de l'anomenada companyia International Institute of Political Murder,
fuet de dictadors i sàtrapes. El suís Milo Rau remourà consciències al Lliure
(17 al 19 de juliol) amb Hate radio, fidel reconstrucció dels bestials
missatges contra la minoria tutsi emesos des d'una ràdio ruandesa durant la
massacre del 1994. Instigació a la brutalitat, entre cançons pop i notícies
esportives.
Més denúncia, entre poesia i esperança: Lluís Danés portarà
el públic a Wasteland, un abocador habitat per mísers éssers humans i objectes
de reciclatge convertits en marionetes. Altres noms de l'escena catalana
presents seran Mario Gas (El veneno del teatro), Josep Maria Pou (Fuegos), Paco
Mir (La banqueta), Magda Puyo (Alma i Elisabeth), Rosa Maria Sardà
(L'accident), Joaquim Oristrell (Tots fem comèdia), Carme Portaceli
(TV&misèria de la II transició) i Àngels Aymar (100 femmes).
La dansa serà un altre dels capítols destacats del festival,
amb notable accent internacional. Tornaran al Grec els famosos Sidi Larbi
Cherkaoui, amb Puz/zle; i Aurélien Bory, amb Plexus, màgica fusió de dansa,
circ i arts visuals amb la ballarina japonesa Kaori Ito. Yesterday, de Jasmin
Vardimon; el hip-hop de Borderline i l'aliança del butó d'Oguri amb el
contemporani Andrés Corchero a My neighbor sky (es presentarà amb accés gratuït
al pavelló Mies van der Rohe) completaran l'oferta forana, a la qual se sumaran
les coreografies d'Àngels Margarit, Increpación Danza i Sol Picó.
El circ serà el protagonista en l'espectacle australià
inaugural, Opus; i a Retalls, de Leandro Mendoza i La Central del Circ; Matx de
pallassos, de Jaume Mateu i Montserrat Trias, i Popcorn machine, de My Laika.
La música de Ja t'ho diré, Diego El Cigala, Wynton Marsalis, Jorge Pardo i Kiko
Veneno se sumaran a la festa d'un Grec esperançador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada