publicat per
10 de setembre de 2013
Laura Serra
Sergi Belbel dirigeix l'obra de Jordi Galceran amb Jordi
Bosch i Jordi Boixaderas
foto : Jordi Bosch i Jordi Boixaderas interpreten el
director d'una oficina bancària i un home que necessita diners a qualsevol preu
a El crèdit. RUTH MARIGOTH
Conscients que és pràcticament impossible que es torni a
repetir l'èxit d' El mètode Grönholm -"això només et passa un cop a la
vida", insisteix el dramaturg Jordi Galceran-, l'equip creatiu que va
parir aquell espectacle s'ha tornat a reunir en una comèdia, El crèdit, que
s'ensumen que serà un èxit comercial. Sergi Belbel torna a dirigir l'últim text
de l'autor català més internacional, després de tancar la seva etapa al TNC. Al
quadrilàter hi torna a pujar Jordi Boixaderas i s'hi afegeix Jordi Bosch.
El quartet va presentar ahir l'espectacle, que es podrà
veure a partir de dissabte a La Villarroel, sense poder evitar traçar algunes
connexions amb El mètode Grönholm . Va ser Belbel qui va afirmar que Galceran
torna a "esprémer l'actualitat amb un sentit de l'humor punyent, amb
ironia i dards que sap tirar molt bé per fer una radiografia sense pietat de la
nostra societat". També es repeteix una altra casualitat que ja va passar
amb El mètode : Barcelona i Madrid estrenen les obres a la vegada (allà ocuparà
el Teatro Maravillas amb Carlos Hipólito i Luis Merlo, dirigits per Gerardo
Vera).
L'excusa argumental d' El crèdit és sucosa. Un home que ho
ha perdut tot (Boixaderas) acudeix a la seva oficina bancària per demanar ajut:
necessita un crèdit. El director de la caixa (Bosch) li demana unes garanties
que el client que no pot assumir, més enllà de donar la seva paraula que el
tornarà. Davant la negativa de l'entitat, l'home opta per una amenaça
sorprenent i absurda que posa cap per avall la vida del que es pensava que ho
tenia tot resolt. "L'obra parla de la vulnerabilitat. Tot el que creies
segur en un no res pot caure per terra, i la desgràcia pot entrar a la teva
vida sense saber per què. És el que ens ha passat com a societat, on han entrat
la pobresa i la misèria sense saber com", explica l'autor.
Sergi Belbel assegura que l'espectacle inclou fins i tot
"idees subversives" amb les quals s'identificarà qualsevol
espectador, tot i que Galceran sempre es negui a anar més enllà de les lectures
teatrals. Deixa les interpretacions per als espectadors i la responsabilitat de
"dotar de veritat les coses a vegades absurdes que passen en una
comèdia" als actors. Però tant Bosch i Boixaderas com el director estan
tranquils:"Des del primer moment, quan llegia El crèdit , ja veia que això
és una bomba. Flueix sol", deia Boixaderas. " El crèdit fa diana en
l'actualitat", afegia Belbel, que comparava la teatralitat de Galceran amb
Billy Wilder.
Fer créixer un embrió brillant
El dramaturg va escriure una primera versió curta d' El crèdit
per al concurs de dramatúrgia del festival Temporada Alta del 2011. De fet, va
ser-ne l'obra justament vencedora gràcies a una agudesa hilarant. Ja llavors
Bitò Produccions li va proposar de convertir-la en un espectacle comercial. Per
això havia d'assolir més d'una hora de durada. Però el dramaturg va trigar un
any a trobar la clau per completar l'espectacle. "No volia engreixar una
obra que tenia molt múscul", justifica Galceran. Al final, la solució se
li va aparèixer com una obvietat: en comptes de farcir aquella peça curta, la
va allargar. Així, l'obra que va escriure inicialment és, pràcticament intacta,
el plantejament de l'espectacle que arriba a La Villarroel, que té una hora i
mitja de durada. Serà el colofó d'una bona fornada d'obres sorgides d'aquell
concurs d'ara fa dos anys, després de Smiley , de Guillem Clua (encara en
cartell al Club Capitol); La meva Champions particular , de Cristina Clemente,
i Red pontiac , de Pere Riera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada