publicat
per
www.elperiodico.cat
26 agost de
2013
Imma
Fernández
Els aparells de telefonia s'han convertit en els grans
indesitjats de les arts escèniques i els professionals demanen solucions
La gran i enyorada Anna Lizaran va fer mutis i va acompanyar
amb els gestos de la mà la música que arribava de la platea. Representava
'Agost', ¡quatre hores per no perdre el fil! Acabada la simfonia intrusa va dir
a Rosa Renom, la seva filla en la ficció: "I ara no sé què t'anava a
dir". El públic es va posar a aplaudir. Només és un dels molts incidents
que han fet dels mòbils uns indesitjats de les arts escèniques (i de la música,
el cine...). L'enemic número u dels teatres. Vegem per més víctimes.
foto : Uns espectadors amb mòbils encesos al Versus Teatre.
Uns espectadors amb mòbils encesos al Versus Teatre. ELISENDA PONS
Josep Maria Pou és dels que tallen pel dret una funció quan
es desencadena la pandèmia sonora. Sonada va ser la seva interrupció d''A cel
obert', a Valladolid, però ho ha fet altres vegades. "S'ha de parar perquè
el públic en prengui consciència. Ignorar que els mòbils interrompen l'emoció i
el plaer artístic és dolent. Ho fan molts actors a Londres i Nova York, des de
Kevin Spacey fins a Hugh Jackman", informa l'intèrpret i director, que va
portar la seva indignació a una columna d'EL PERIÓDICO.
El director artístic del Goya es pregunta: "¿Per què va
al teatre tota aquesta gent que ha de mirar el mòbil cada tres minuts? ¡És
patològic! Un altre signe d'una societat malalta".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada