No sóc del parer de recomanar en particular un o altre elenc
teatral per anar a descobrir Pastorets. Sincerament, tots ho fan tan bé com
poden i el fet d´haver de recomanar uns en comptes d’altres trobo que avui,
aquí, no toca. Per què? Doncs perquè hi ha moltes variants o consideracions a
tenir present. Com ara la dedicació. Sí, els grups estan integrats per persones
voluntàries, les quals professionalment es guanyen les garrofes en altres coses
i, per l’ocasió, esgarrapen hores per pujar a la tarima a fer el miracle
d’aixecar el teló en cada funció. Clar que, tal vegada, tothom ho voldria fer
com si fos al TNC però, a més, el pressupost econòmic dels grups varia. Des
dels més esquifits als més espigats, la qual cosa no significa tampoc que com
més recursos els resultats hagin de ser millors. Ara bé, ajuda. Com també
l’antiguitat de les companyies que any rere any munten Pastorets en la seva
programació nadalenca, ja que, suposadament, ho han de tenir més per la mà. Ah,
i el text escollit. Perquè, de veritat existeix una dramatúrgia que estigui per
damunt de les altres? Diguem que, per tot plegat, no em decanto per ningú però
sí per tots.
Més enllà de les diferències, Els Pastorets són
representacions teatrals integrades en el cicle festiu del Nadal que entre els
mesos de desembre, gener i, fins a molt estirar, La Candelera, reuneixen en
pobles, viles, ciutats o barris més de 60.000 espectadors en les gairebé 250
funcions, que, entre equips tècnics i artistes, mobilitzen unes 7.000 persones.
El gènere teatral dels Pastorets es remunta als antics drames
religiosos medievals, L’officium pastorum (l’adoració dels pastors), que es
feien, durant la nit de Nadal, en l’interior de les esglésies. Sobretot durant
la missa de matines que, més tard, esdevindria la Missa del Gall. Amb el pas
del temps però, i arran d’un seguit de normatives acordades pels doctors de
l’església, els actes d’adoració (males llengües diuen que descontrolats) es
traslladaren primer al carrer per, posteriorment, cap a finals del segle XVIII,
ja deslligades de la litúrgia, establir-se en cases nobles, fins arribar als
teatres actuals convertits en segells identitaris.
Pel que fa als escrits, una de les mostres més reculades que
s’han conservat de teatre sobre Pastorets es coneix com a Manuscrit Llabrés.
Són un conjunt de documents originaris de Mallorca, que parlen de la naixença
de Jesús o de l’adoració dels pastors. Un altre treball a tenir en consideració
fou redactat l’any 1887 a càrrec del prevere Miquel Saurina amb el títol: Los
Pastorets en Bethlem o sia Lo naixement de Ntre. Senyor Jesucrist, en el qual,
per primera vegada i en català, l’argument s’estructura en tres blocs: La
lluita secular entre àngels i dimonis (el bé i el mal); el relat evangèlic de
Sant Josep i la Verge Maria (el naixement de Jesús) i; el sainet dels pastors
(amb més marge d’acció per lluïment de directors lletraferits i actors). Per si
aneu despistats, pregunteu per les garrofes o cuplets.
Dramaturgs, n’hi ha un munt. Com ara el notari Barceloní
Ignasi Plana, la versió del qual, Els Pastorets de l’any 1799, va fer fortuna
entre les classes acomodades. Hi ha també una pila de textos anònims en llengua
castellana sovint calcs els uns dels altres. Al respecte, convé entendre que
fins al segle XIX el plagi no tenia les mateixes connotacions que les que pugui
tenir en el present. Eren propostes d’èxit popular a cavall de la moralitat i
el divertiment fins al punt que autors de renom com Frederic Soler, Pitarra, en
reescriu l’argument del text castellà: de Los Pastorcillos o sea Bato y
Borrego, a El Bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga, el 1891.
De versions, cal ressenyar també les de Josep M. Folch i
Torres: Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús; Ramon Pàmies: L’Estel
de Natzaret; Lluís Millà: El Naixement
de Jesús o Els Pastorets Catalans Borrego i Carquinyoli; Francesc d’A. Picas:
La Flor de Nadal… fins arribar a propostes i contrapropostes de caire local
representades en casals parroquials, centres cívics, ateneus o casinos. Un
veritable fenomen cultural arrelat al país per damunt del seu origen religiós.
Però quina és la grapa que fa que enganxin? Aquí la resposta
va fins i tot més enllà dels autors teatrals. El nombrós grup d’artistes de
totes les edats que hi acostumen a intervenir propicia que a nivell
interpretatiu es pugui acabar ocupant qualsevol paperet, encara que tan sols
sigui el de fer del figurant que aguanta una branca d’olivera a la mà. A més,
la claca familiar està sovint assegurada. Ara, altra cosa és quan les funcions
es fan fora de les tardes assenyalades de Nadal, St. Esteve, Cap d’Any o Reis.
Quan això succeeix, les propostes teatrals que es projecten són pensades per a
un públic de cap de setmana, més foraster que l’estrictament veïnal, el qual es
desplaça a altres municipis a cercar els dimonis Satanàs i Llucifer que van
acompanyats d’una colla de súbdits i que se les han de veure amb una parella de
pastors ganàpies que sustenten el fil argumental de l’obra. Se’ls pot anomenar
Garrofa i Pallanga; Borrego i Carquinyol, o Lluquet i Rovelló.
Dit això, és important divulgar la diversitat de propostes
disponibles de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, on els decorats, els
efectes especials, la il·luminació, el vestuari, el maquillatge, les músiques,
les danses, les interpretacions… vetllen per ser el més curoses possibles. I,
precisament aquí, rau una més de les riqueses de les representacions, el fet de
fer escola. Sí, sí, d’espectadors i d’artistes de tota disciplina que no
amaguen que les primeres vivències en el món de les arts estan lligades amb els
Pastorets.
Un altre dels tresors, tal vegada, és la tradició. De fet,
potser cada any per les festes de Nadal a les cases no necessàriament muntem el
pessebre, caguem el tió, guarnim l’arbre o, pel que fa al cas, ens apropem als
teatres a gaudir dels Pastorets, però, tard o d’hora, hi acabem retornant. Com,
per exemple, una tieta estimada que després de portar-me en la infància un
parell de vegades seguides a veure en Pere Botero, en una tercera oportunitat
em va dir com a excusa que li feien por les banyes, cues i calderes que fan xup
xup! Ara que serà avia però, hi tornarà.
+ info – publicat per
Antoni Serés Aguilar. Barcelona.
Escena de l’assaig general d’Els Pastorets de Calaf. | © Anna
Vila
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada