El primer film de Federico Fellini es va dir
Luci del Varietà, que podríem traduir per Llums del Teatre de Varietats —aquest
teatre "arrevistat" que a Itàlia seria el que va ser El Molino de
Barcelona durant molts anys—. Fellini no la va dirigir sol, va compartir la
regidoria amb Alberto Lattuada, i per això quan dotze anys després (1963) va
filmar la seva novena pel·lícula la va titular Otto e Mezzo, perquè no era
"sencer" el seu novè film.
L'any 1982 es va estrenar a Broadway un
musical amb música de Maury Yeston i llibret de Arthur Kopit, obra basada en la
peli de l'italià. I van afegir mig número i el van batejar com a Nine.
L'octubre del 2016 al Teatre Eòlia se'n va fer una versió, una mena d'adaptació
protagonitzada per Mariona Castillo —1963, 1982, 2016—, i el 2017 es va
estrenar una versió modificada al Maldà amb el nom de "les Dones De Guido
Contini", nom de l'alter ego del Fellini d'Otto e Mezzo.
I què li passa al Guido Contini? Doncs que
està en la crisi del 40 i bloquejat i sense idees, fa un repàs de les dones de
la seva vida, des de la seva mamma fins a la prostituta Saraghina que vivia en
un búnquer de la platja quan ell era petit, i per quatre monedes ballava la
rumba movent descaradament pits i cul.
El d'avui es tracta d'un petit (pel format)
gran musical (pel resultat), atacat a pit descobert: la intèrpret i un pianista
extraordinari: Gustavo Llull. No és un recital, és un musical com ddéu mana i
la Mariona Castillo, a més de cantar actua i ho fa molt bé; interpreta amb la
cara i amb el cos, i es belluga amb autoritat seguint el moviment escènic
encertadíssim de l'Ariadna Peya, tot controlat pel director i adaptador David
Pintó.
Estigueu al cas que només de començar una
elegantíssima Mariona enfundada en un vestit espectacular s'arrenca amb
l'Obertura delle Donne, un tema sense lletra que us deixarà amb el cul clavat a
la cadira. No explico res més perquè em faria pesat, i estic segur que l'anireu
a veure.
Publicat per
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada