15 joves de 16 a 20 anys es despullen emocionalment davant un
públic jove. Això és Youth#4, l'obra juvenil que presenta el Teatre Nacional de
Catalunya (TNC). Es tracta d'una producció del TNC i l'Obra Social la Caixa,
que es podrà veure només fins al dia 2, i en la què joves no professionals
expliquen els seus problemes i la seva visió del món. Cadascun d'ells oferirà
15 monòlegs sobre temes bàsics de la seva vida i el públic, dividit en petits
grups, anirà passant d'un faristol a l'altre escoltant les seves vivències i
opinions. La qüestió bàsica: no interpreten un text aliè, i ni tan sols duen un
text preparat, sinó que interpreten, realment, al moment, allò que senten i
viuen. El director de l'espectacle, Didier Ruiz, ha apuntat que el teatre és,
bàsicament, un instrument per compartir les emocions, i amb Youth#4 es
possibilita que els joves expliquin les seves vivències sobre el món.
La por al futur i les inquietuds del present
Youth aborda nombrosos temes: què és ser jove, la identitat
sexual, el disgust o l'adoració pel propi cos, la masturbació, la por a la
incertesa, la necessitat de reafirmació, el sentiment de manca de llibertat...
15 obres en una, perquè cadascun dels grups que passa pel TNC veu un espectacle
diferent, ja que escoltarà un monòleg diferent. La voluntat de Didier Ruiz, amb
Youth, el projecte que ara arriba a la seva quarta edició, és estimular un
espai d'expressió, en què cadascun dels joves pugui expressar la seva
singularitat, amb tota la seva força i totes les seves febleses. L'espectacle,
segons Ruiz, és una forma mitjançant la qual els joves poden dir "Jo sóc
així". L'espai, molt fosc i amb el públic molt a prop de l'intèrpret,
afavoriria, segons Ruiz, l'intercanvi de confidències. "M'encanta aquest
espai" ha comentat el director.
Molt més que una simple representació
Així doncs, Youth#4 vol ser molt més que una representació
teatral. Pretén ser tot un projecte destinat a vincular els joves al teatre, i
per això s'integra al programa CaixaEscena, de l'Obra Social la Caixa, que vol
portar el teatre als centres educatius com a eina d'expressió i integració.
Elisa Durán ha celebrat aquest projecte de l'Obra Social la Caixa, destinat a
integrar a tots els col·lectius, però alhora a formar el públic del demà i
també dels professionals del teatre del futur. Més de 80 professionals del
teatre han dut a les escoles les arts escèniques, i han garantit que milers de
nois han pogut gaudir del teatre, i alhora, "conèixer-se a sí mateixos".
Durán ha promés, ben aviat, un documental en què es mostrarà aquesta
iniciativa.
15 que han canviat
Els 15 joves que participen a l'espectacle i que han
treballat dos mesos preparant-lo, realitzen una gran interpretació. Són capaços
d'oferir amb gran fluïdesa les seves aportacions, sense gens d'encarcarament ni
timidesa. El seu treball corporal és admirable, també en la dansa final. Didier
Ruiz apunta que, contra allò que es diu habitualment, que "els joves són
mandrosos", en aquest cas, els 15 implicats van mostrar una "voluntat
absoluta per fer un procés superdíficil". Conclou que "els joves es
mouen si saben perquè es mouen". Didier Ruiz constata que "Els 15
nois que vam tenir al començament ja no són els 15 d'avui", perquè han crescut
durant tot el procés. Xavier Albertí, director artístic del TNC, hi ha estat
completament d'acord, tot argumentant, "que hi ha grans inversions que no
cotitzen a l'IBEX, que són les inversions en emocions". I, sens dubte,
aquesta, per aquests joves, ha estat una inversió excepcional
Missió impossible?
El món del teatre es mostra preocupat perquè el públic
envelleix: cada cop hi ha menys joves que van al teatre. Youth forma part de
les iniciatives que tracten de revertir aquesta tendència, oferint un teatre
més proper a les seves realitats. Però durant l'espectacle, molts dels joves
assistents es manifestaven cohibits: les normes de l'espectacle establien que
no es podien fer ni preguntes ni comentaris a les intervencions dels actors. La
participació queda limitada als actors; el públic, que en aquest cas denota
ganes de participar, voldria aplaudir, xiular o discutir, però ha de limitar-se
a passar de faristol en faristol. Probablement, quan els seus amics virtuals es
despullen emocionalment a internet, cosa que els joves fan dia a dia, tenen
moltes més opcions d'involucrar-s'hi. A la fi, més aplaudiments dels
professors, periodistes i convidats que dels estudiants convidats. Les
reflexions sobre la realitat basada en nois que podien ser els seus companys de
classe semblen interessar als joves molt menys que el Fast & Furious, les
històries de superherois o els videojocs... No queda clar que fer teatre de
temàtica jove, amb joves i per a joves (però conceptuat i dirigit sempre per un
adult) sigui la solució per atreure el públic jove als escenaris.
+ info – publicat per
Gustau Nerín
Foto: Fundació la Caixa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada