cap gros
2 de març de 2006
Unes mil vuit-centes persones participen en l'acte de comiat de Pellofa XXVIII que tancava el Carnestoltes
per
Joan Salicrú - fotos Sergio Ruiz - 02/03/2006 11:56
Aspecte de la plaça de la Muralla vist des de Can Xammar.
El moment en què crema el cos d'en Pellofa XXVIII.
Les velles van guanyar, com mana la tradició, la batalla amb els vicis.
Mataró va viure ahir dia 1 la jornada tradicionalment més surrealista de l’any, amb una ciutat que està de dol –però on tothom segueix rient- per la mort d’un rei que només ha governat la ciutat durant sis escassos dies. A partir de els cinc de la tarda els que van voler van poder rendir el seu darrer homenatge –o el primer per segons qui- al rei dels poca-soltes, en Pellofa XXVIII, mentre el centre de la ciutat s’omplia d’esqueles reials. A 3/4 de 8 del vespre, la “processó laica” va sortir dels baixos de l’Ajuntament i es va dirigir a plaça de la Muralla, que ahir perdia la virginitat i es convertia en una plaça pública, com encertadament es va dir a l’inici de l’Enterrament de la Sardina. La gent va prendre part del seguici per La Riera i el carrer d’en Pujol, però quan la comitiva va desembocar a la plaça Xica una part del públic va optar per córrer a buscar lloc a les grades de la plaça de la Muralla passant per la plaça de Can Xammar. Les dues places estan connectades a través del pàrquing i allà es van produir curioses escenes pel desconeixement que la majoria de ciutadans tenen encara d’aquest espai. La gent corria esperitada amunt i avall barrejada amb actors i figurants de l’espectacle i tothom va acabar sortint per on va poder, uns pel carrer de l’Hospital i altres pel Camí Ral. El pàrquing devia rebre, això sí, més visites que en tota la seva curta història.Instal•lats ja a les grades, els assistents van poder observar com la plaça de la Muralla es revelava com un espai estèticament molt interessant –semblava un teatre natural- però no del tot pràctic, ja que la visió dels que van quedar a la banda del carrer de l’Hospital era molt desdibuixada. A més, la pluja va voler beneir a la seva manera l’estrena d’aquest nou espai i va fer acte de presència just enmig de l’acte, cosa que va obligar a desplegar paraigües i va complicar la crema del cos d’en Pellofa. El Partit Popular, la bèstia negra d’aquest tipus d’actes, va trigar tan sols dos minuts a aparèixer, perquè una suposada militant del partit, “Milagros de Palacio éntremela despacio”, va intentar sense èxit prendre el control de la situació i celebrar uns funerals estrictament religiosos. Però els responsables de la Confraria de l’Enterrament i les Set Setmanes, els encarregats de l’acte, ho van impedir. Acte seguit es van proclamar les darreres voluntats testamentàries d’en Pellofa, el moment on els membres de la Confraria de l’Enterrament es dediquen a esbudellar la classe política i dirigent local. Testament amb poques riallesEl discurs, en la línia del de divendres passat davant l’Ajuntament, no va recollir excessius riures. De Baron es va dir que era un “ensopit” i que no havia tingut cap escàndol i les crítiques van anar en canvi pels socis petits del govern, ICV –en relació al PMC: “Ja n’hi ha prou d’en Graupera”- i ERC –pel Cas Llansó-. L’únic edil socialista que va rebre llenya va ser Arcadi Vilert, que va tornar a ser acusat d’”especulador”, un clàssic dels darrers anys. L’oposició també va rebre i de valent. CiU per -van dir- tenir uns votants que tenen “un peu i mig al tanatori” i el PP –en aquest cas concretament el portaveu Paulí Mojedano
- per reclamar com a pròpia una Constitució, la del 78, que suposadament no va votar. Finalment van rebre Caixa Laietana –animant futurs lladres a fer un nou “rififí”-, Robafaves –se’ls va acusar de capitalistes- i la pròpia Sala Cabañes, els responsables de la qual tenen alter egos clavats a la Confraria de l’Enterrament. En aquest cas, demostrant autèntica capacitat transgressora envers ells mateixos, es va dir que els seus responsables preparen “un pilotazo” amb l’"Operació Sala Cabañes" en presència del president del Centre Catòlic, Antoni Blanch, que feia com si sentís ploure–.
El que no va tenir cap gràcia van ser les referències a personatges molt estimats a la Sala Cabañes –“Miguelete” Aliberas o Oriol Abelló- però que coneix com a molt l’u per cent de la població mataronina. Que no havíem quedat que es tractava de fer una festa autènticament popular? Sigui com sigui, la novetat de l’emplaçament va fer furor i, comptant la capacitat de les grades, ahir van fer cap a la cita unes mil vuit-centes persones, segons càlculs de la Confraria de l'Enterrament. Això sense comptar les persones que miraven l’acte des de la plaça de Can Xammar, uns metres per sobre, i els que intentaven veure l’espectacle sota les grades a través dels forats que queden entre esglaó i esglaó.
En la vessant purament artística cal reconèixer que hi va haver moments realment espectaculars com quan els vicis van aparèixer a la plaça a ritme de samba i van perdre la batalla contra les velles -les set setmanes de Quaresma-, que tenien el recolzament de desenes de penitents habillats amb màscares de color blanc i túnica i mocador negres i que enarboraven grans banderes liles. L'acte va servir per testejar les noves composicions fetes expressament per Àlex Montasell i les coreografies de Mercè Grané. Un cop la Vella Quaresma havia près les regnes de la ciutat, la comitiva va desfilar fins la plaça de la Peixateria enmig d'una forta pluja on la figura dibuixada i construïda per Jordi Ribas va quedar entronitzada dalt de l'edifici neoclàssic mentre la gent menjava bunyols de bacallà i bevia vi calent.
Opinions dels lectorsAnónim - 02/03/2006 16:34:02
Ben sigut digui que els que vestien túnica negra llarga, màscara blanca i mocador negre,(no caputxa lila), es diuent penitents, que representent els dies de la setmana que dura la quaresma, no son cavallers, i que les velles (amb V no amb B), son les set setmanes de quaresma. Feta aquesta aclaració ¡¡Bona quaresma!!
Anònim - 02/03/2006 22:22:59
Això és una noticia o un article d'opìnió? No queda gaire clar.
Confraria del Enterrament - 03/03/2006 5:33:53
Us agrairem que tingueu en compte els següents números objectius: Grades: 580 persones en seients individuals, tots plens. Cadires públic situades a plaça: 560 unitats, totes plenes Actors participants: 233. Distribuïts: 22 Butargues, 25 Escuracassoles, 15 Nens Orfenat, 8 "Verjos incorruptos", 8 Momeroters, 6 Ploraneres, 8 Portants, 49 Penitents, 8 Fotògrafs, 7 Velles, 7 Vicis, Geperudet, Vellassa, 25 Autoritats, 29 del Clero, 4 Músics Lluita i 10 Músics Vella Fusta. Personal funcionament i logística: 45. Distribuïts: 10 Tècnics, 19 Coordinació i pirotècnia, 16 Prevenció i seguretat i Servei d’ordre. Les estimacions en altres espais son: Part alta muralla: 150 persones mínim (50 m, apretades i en alguns trams a dues fileres de fons intercalades) Baranes escala i balcó sector Actua: 120 persones aprox.(22 m, apretades i amb 3 fileres de fons) Tanques metàl·liques sectors Hospital i Camí Ral: 110 persones aprox. (7 + 8 m, apretades i amb 4 fileres de fons) Per tant els totals son: 1140 persones assegudes 278 components del espectacle 380 espectadors drets (càlcul aproximat, segons metratge objectiu i ocupació observada) Les dades documenten que en l’acte hi varen participar més de 1800 persones, atenent les que també omplien tots els racons que podien. Per tant l’article pateix una lleugera desviació de 1000 persones (125%) per sota de l’assistència real. Comprenem que és difícil quantificar actes com aquest, però agrairem que es faci la oportuna correcció.
un botarga - 03/03/2006 8:05:14
Els botargues també hi erem, no ens contes comfraria de l'enterrament
Confraia del Enterrament - 03/03/2006 8:56:31Esteu contats. Només faltaria! Sou la guàrdia personal del difunt! Un element clau de la festa des del seu orígen. Sou els primers de la llista de participants. Mira-ho be!
UN que no està dins l'olla - 03/03/2006 13:02:46
Ara jo pregunto al PERSONAL DE PREVENCIÒ I SEGURETAT..." SI S'HAGUES DE HAVER FET UNA EVACUAÇIÒ URGENT, COM HO HAGUESSIU FET, AMB AQUESTA PLAÇA QUE QUEDA TANCADA ???.......Crec que no era el lloc ideal per un espectacle de tantes masses.. Es una simple opiniò....
Confraria del Enterrament - 03/03/2006 15:22:57
Benvolgut sr. “de fora de l’olla”. Organitzar un acte d’aquestes dimensions, comporta moltes més coses que no pas les que es veuen. Entre elles molts assaigs... de Banda, de grups de percussió, de coreografia (pregunteu-ho si no als veïns de la plaça), també comporta moltes reunions logístiques i organitzatives, entre elles les relacionades amb els PAUs (plans d’autoprotecció) que s’estableixen en actes de risc (com aquest) i en els que participa tant l’Ajuntament de Mataró com, en aquest cas, el personal de la Confraria del Enterrament, en el que hi ha implicat un equip de persones especialitzades en el tema. Si això el deixa més tranquil li direm que hi havia tres vies d’evacuació: Escales del Camí Ral, amb 11 metres d’amplada lliure, carrer Hospital amb 3 metres d’ample mínim de via d’escapament i finalment la rampa, de 1’5 metres d’ample útil, que suposem que va veure que estava lliure en tot moment. Les grades i l’espai de cadires disposaven de passadissos centrals segons el seu dimensionat. Aquest dimensionat de sortides compleix els “estandars”, i que iguala –o supera- l’espai de sortida dels quatre carrers de la plaça de l’Ajuntament A cada un dels punts de sortida, així com també en els punts clau on l’espai del públic estava acotat, hi havia entre dues i quatre persones de coordinació i/o prevenció i seguretat, preparades per obrir les tanques (que no estaven fixades entre elles). Continua...
Confraria del Enterrament - 03/03/2006 15:26:35
També hi havia dues persones més a la part alta de la muralla, per evitat qualsevol situació de risc. Per més informació, hi havia 14 persones enllaçades per xarxa de transmissions, dues d’elles dedicades a control de pirotècnia i dues més a control de seguretat en cas d’incendi, tots ell amb formació i practica en la seva funció. També i havia un desplegament preventiu de Creu Roja i Policia Local, dimensionat en funció del acte, coordinat amb la organització a través d’un segona xarxa de transmissions de Protecció civil de l’Ajuntament de Mataró. Tant la Confraria -com l’Ajuntament de Mataró amb l’aplicació dels PAUs- considerem que amb la seguretat no es juga. Ens satisfà però, veure que malgrat tot el desplegament, el públic no se’n va adonar del dispositiu preventiu muntat. Aquest és sempre el nostre objectiu. Esperem que això el deixi una mica més tranquil, i pugui continuar gaudint d'aquest i altres actes públics.
Quim - 04/03/2006 10:22:40
També hi era 1 Cap dels Portants, o no hi era aquest any?
Un mut - 04/03/2006 16:48:50
Forma part del personal de coordinació
