el punt
2 de març de 2006
Mor Frederic Roda, un dels pares del teatre català actual"Va ser l’impulsor de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona"
J.B.. "Barcelona"
Avui a la tarda està prevista una celebració a l’església de la Santa Creu de Bellaterra per acomiadar Frederic Roda, director teatral i home inquiet. Roda va morir ahir al matí a conseqüència d’un aneurisma als 82 anys. Va ser un dels fundadors de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, als anys cinquanta, des d’on va néixer el teatre independent.
El seu mèrit al capdavant de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) va quedar palès amb la medalla d’or al mèrit cultural que l’Ajuntament de Barcelona va concedir a Roda el 2003, 40 anys després de la desaparició d’aquest col·lectiu. L’ADB va ser el gresol de molts grups del que es va anomenar teatre independent, nucli del desenvolupament posterior de les arts escèniques de Catalunya. Com a director d’escena va muntar obres de Shakespeare, Brossa, Ionesco, Espriu, Brecht, Dürrenmatt, Rusiñol, Oliver i Txèkhov, entre altres autors.
Roda (Creu de Sant Jordi 1995) també va destacar en altres camps. Va ser director de serveis d’Òmnium Cultural (1967-70), sotsdirector de l’Institut del Teatre (1970-1980) i director de la Universitat Internacional de la Pau (1985-1999), entitat amb què mantenia encara contacte assistint puntualment a les reunions del patronat.
El seu mèrit al capdavant de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) va quedar palès amb la medalla d’or al mèrit cultural que l’Ajuntament de Barcelona va concedir a Roda el 2003, 40 anys després de la desaparició d’aquest col·lectiu. L’ADB va ser el gresol de molts grups del que es va anomenar teatre independent, nucli del desenvolupament posterior de les arts escèniques de Catalunya. Com a director d’escena va muntar obres de Shakespeare, Brossa, Ionesco, Espriu, Brecht, Dürrenmatt, Rusiñol, Oliver i Txèkhov, entre altres autors.
Roda (Creu de Sant Jordi 1995) també va destacar en altres camps. Va ser director de serveis d’Òmnium Cultural (1967-70), sotsdirector de l’Institut del Teatre (1970-1980) i director de la Universitat Internacional de la Pau (1985-1999), entitat amb què mantenia encara contacte assistint puntualment a les reunions del patronat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada