El cine Alexandra amplia l'oferta al teatre i la música

www.elperiodico.cat
1 de juliol de 2010

La sala 1 tindrà un aforament de 360 espectadors i farà dues funcions diàries
'Hermanos de baile' obrirà el dia 8 el nou espai de la Rambla de Catalunya

Quinze dies després de la presentació de l'Artèria Paral•lel, Barcelona ha guanyat un altre espai per al teatre i els concerts gràcies a l'aliança entre Ramon Colom, director dels cinemes Alexandra, i Josep Salvatella, director del Teatreneu, que van anunciar ahir el seu projecte conjunt. Ells dos encapçalen el nou Alexandra Teatre, que ocuparà la sala principal del cine de la Rambla de Catalunya i tindrà una capacitat per a 360 espectadors.

Els promotors tenen previst fer dues funcions diàries, una a les deu de la nit i una altra pels volts de la mitjanit. L'Alexandra Teatre, que ha requerit una inversió que s'ha acostat als 200.000 euros pel que fa a la millora de l'escenari i altres qüestions tècniques, també oferirà funcions matinals i familiars els caps de setmana.

LA 'FÓRMULA TEATRENEU'

Amb aquesta iniciativa, Salvatella exporta més enllà del barri de Gràcia, fins al cor de l'Eixample, la seva fórmula d'èxit al Teatreneu, un espai escènic amb vida pròpia –pràcticament al marge de la resta de teatres de Barcelona– i amb gran suport del públic jove per la seva aposta per l'humor, a partir de monòlegs i improvisacions. Aquest nou teatre, a més a més, se situa en una zona de gran efervescència comercial, però també bastant menor en el terreny cultural. L'operació té una altra connotació particular, ja que l'Alexandra ja va acollir un petit espai teatral durant la dècada dels 50.

L'humor, com al Teatreneu, serà una part de la línia de programació de l'Alexandra, que també ampliarà a altres camps com el del ball o els concerts en directe. Sense anar més lluny, l'espectacle inaugural es mou en aquest sentit. Hermanos de baile obrirà el nou local el dia 8 de juliol, sota la direcció del bailaor Raúl Ortega, Premio Nacional de Baile. Al compàs de la percussió de Nan Mercader, sis ballarins de tres estils –flamenc, claqué i hip hop– s'enfronten en un pols ple de ritme i humor. L'espectacle estarà en cartell fins al dia 1 d'agost.

Txékhov emergeix per sobre de tot

www.elperiodico.cat
28 de juny de 2010

La força del text de 'La gavina' s'imposa a les llicències del muntatge que dirigeix David Selvas

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA

¿Una aposta massa atrevida? David Selvas ha jugat fort enfrontant-se en el seu primer muntatge de gran format a La gavina, de Txékhov. L'actor, ara en tasques de direcció, assumeix riscos calculats, ja que la seva posada en escena de La Villarroel parteix de l'adaptació de l'obra feta per Martin Crimp, que situava el relat als anys 40 mentre que l'actual ho fa en el context contemporani, però mantenint l'essència de la peça.

Biel Duran i Rosa Renom. Edició Impresa Versió en .PDF Informació publicada en la página 58 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 28 de juny de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Selvas s'ha basat en referències pròximes, a més de la de Crimp, per activar la seva proposta. Ha vist els últims muntatges de Veronese sobre l'autor i ha intentat imprimir el vitalista ritme interpretatiu i la naturalitat i el component emotiu que els actors argentins aporten en aquestes obres. I ha trobat en la col•laboració de Nao Albet i Marcel Borràs la inspiració per desenvolupar la part més gamberra de la producció: les accions de l'obra del transgressor Kostia (un turmentat Biel Duran) que aquest representa per cridar l'atenció de la seva mare, i antiga diva del teatre, Irina (una Rosa Renom estupenda en la seva excentricitat), més pendent del seu ego i del seu amant que no pas del seu fill, a qui continua ignorant.

En aquestes escenes hi participa Nina (Alba Sanmartí), una adolescent decidida a ser actriu i que acaba sent víctima de la seva atracció fatal per l'escriptor Trigorin (un sempre mesurat Josep Julien), davant la desesperació de Kostia. Aquesta part del muntatge és la menys encertada, ja que trenca el seu equilibri, encara que intenti mostrar el conflicte artístic entre la novetat i la caducitat.

APROXIMACIÓ ATREVIDA / La realitat és que la força del text de Txékhov domina sobre qualsevol llicència, evidenciada també en la traducció, i el focus de l'espectador es dirigeix als conflictes de personatges que busquen el seu camí més en els somnis que en la realitat. Selvas aconsegueix, dins de la seva irregular proposta, mantenir el clímax gràcies a la implicació del repartiment. A més dels citats, cal destacar Andreu Benito (doctor Eugeny Dom) i Manel Sans, en el paper del malalt i torturat exfuncionari. Norbert Ibero, Tilda Espluga, Maria Rodríguez i Jacob Torres compleixen amb la seva aportació en una producció desenvolupada en una casa-garatge, amb la cuina com a epicentre del cosmos d'aquesta valenta aproximació al tantes vegades revisitat Txékhov.

El Festival Internacional de Teatre y Animaciò Al Carrer de Viladecans

www.artezblai.com
28 de juny de 2010

El Festival Internacional de Teatre y Animaciò Al Carrer de Viladecans ofrecerá en su XXI edición ‘Orfeo’, última propuesta de la compañía salmantina Teatro de la Saca. El espectáculo es una revisión del mito griego que se vale de los lenguajes más vanguardistas y de una impresionante escenografía para plantear reflexiones en torno a las diferencias de clase o la dualidad campo/ciudad, entre otros temas. El espacio encargado de acogerlo es la Plaça Europa de la localidad barcelonesa, donde podrá verse el día 3 de julio a las 23:00 horas y el 4 de julio a las 22:00.
El espectáculo de Teatro de la Saca convierte a Orfeo en un campesino y a su amada Eurídice en una joven que ha empezado a trabajar en el despacho de abogados de su padre. Al igual que ocurre en el mito griego, entre ambos surgirá una gran pasión, que en la versión de los salmantinos no separa una serpiente, sino la barrera de la clase social. Será entonces cuando el joven protagonista inicie su particular “sacrificio”: abandonar el entorno rural y sumergirse en el “infierno” urbano para tratar de recuperar a su gran amor.
Este tercer trabajo de Teatro de la Saca combina teatro físico, música y coreografía flamencas, creación audiovisual y una impresionante escenografía. Componen el elenco Belén González, Didac Cano, Jordi Collado, José Emilio Ramos y Nel.lo Nebot bajo la dirección de Sergio Martínez. Tras su paso por Viladecans el espectáculo se podrá ver en agosto en la Feria de Teatro de Castilla y León de Ciudad Rodrigo y en Chiclana.
Teatro de la Saca
Fundada en 2004 de la mano del productor salmantino Manuel Iglesias, la compañía Teatro de la Saca ha estado presente en numerosos festivales nacionales e internacionales (Festival de Lieja en Bélgica, Peace and Love Festival en Suecia, Festival Marca en Sintra y Festival de Verano en Portimao, ambos en Portugal, entre otros) y ha obtenido algunos de los más importantes galardones del teatro de calle: el Premio del Jurado en Umore Azoka – Feria de Artistas Callejeros de Leioa (Bizkaia), el premio San Miguel al Mejor Espectáculo de Calle en la Fira de Teatre Al Carrer de Tárrega (Lleida), el Premio del Jurado en el Festival Internacional de Artistas Callejeros ARCA (Aguilar de Campoo, Palencia)...
La compañía inició su andadura con ‘Fürer’, obra también premiada en Umore Azoka en la categoría de Mejor Espectáculo del resto del mundo. Tres años más tarde volvería a la Feria de Artistas Callejeros de Leioa con su segundo espectáculo, ‘Gaitana’, con el que ha participado en la mayoría de los festivales del territorio nacional e internacional y por el que ha recibido el reconocimiento del público y de la profesión teatral.

Tradicional sopar de fi de temporada

Avui a la nit a la pista del Centre Catòlic tindrà lloc el tradicional sopar de fi de temporada de Sala Cabañes , en el decurs del qual seran concedits els Premis Mim , Bambulina i Sala Cabañes. També i per votació popular seran concedits els Premis Macus i Papus.
Un jurat també haurà elegit els millors actors i actrius de la temporada entre els muntatges realitzats

La infelicitat en la parella

www.elperiodico.cat
29 de juny de 2010

Julio Manrique porta a la Beckett tres breus peces de Neil LaBute sobre convulses relacions personals
El director destaca «l'humor i la mala llet» dels textos

JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA

No sempre es té la sort que un autor de prestigi et posi totes les facilitats perquè adaptis uns textos seus. D'aquesta circumstància avantatjosa s'ha beneficiat Julio Manrique per presentar a la Beckett, a partir d'avui fins al 25 de juliol, tres petites peces de Neil LaBute, el dramaturg i cineasta de Detroit, al voltant del món (infeliç) de la parella. Coses que dèiem avui significa a més a més el debut de Manrique com a director al festival Grec; un pas més en la brillant tasca com a dramaturg de l'actor.

Sopar 'chic' 8 Ernest Villegas i Cristina Genebat, en l'última peça de 'Coses que dèiem avui'.
DAVID RUANO

Romance, Les fúries i Helter Skelter es diuen les tres breus obres d'uns 20 minuts cada una– que, segons Manrique, són «LaBute en estat pur». O sigui, humor, desencant i mala llet –«fins i tot violència en alguns moments»– entre gent benestant. La primera és l'embrió d'un projecte que neix de la complicitat sorgida a l'Obrador d'estiu de la Beckett del 2009 entre l'autor nord-americà i Cristina Genebat, actriu i traductora. LaBute va escriure Romance durant un curs del taller de dramatúrgia.

Un autor generós

Genebat li va plantejar a Manrique la possibilitat de muntar aquest exercici en una sala convencional, amb dos textos més de LaBute que també abordaven situacions de parella especialment convulses. «No només ens va enviar aquests dos textos, sinó tres més perquè poguéssim escollir», va explicar ahir Genebat.

El que LaBute no va definir a Romance, una obra per a dos personatges sense distinció de sexes, Manrique ho reprèn com la història de dos homosexuals (interpretats per Andrew Tarbet i Norbert Martínez) que havien tingut una relació i es retroben anys després. A Les fúries, Paula (Mireia Aixalà) cita el seu nòvio Jimmy (Xavier Ricart) per anunciar-li que el deixa, però la cosa es complica quan aquest es presenta amb la seva germana, Jamie (Oriol Guinart). Que un actor interpreti un personatge femení ja diu per on van els trets. «És una peça molt friqui», va dir Manrique.

Finalment, Helter Skelter –un títol d'una cançó dels Beatles, com Coses que dèiem avui– presenta una parella (Cristina Genebat i Ernest Villegas) en un restaurant francès sense conflicte aparent fins que ella destapa la infidelitat d'ell.

A l'hora d'adaptar tres textos diferents, Manrique ha intentat convertir-los en un espectacle únic, a partir dels seus «vincles interns». Una manera d'aconseguir-ho és que tots tres succeeixin en un restaurant diferent: un de japonès, un de mexicà i un de francès. Serà un LaBute lleugerament adaptat a l'espectador d'aquí. «Ja ho vam fer a La forma de les coses», va apuntar Cristina Genebat. L'autor ho podrà comprovar en directe. Tornarà novament, la segona setmana de juliol, a participar a l'Obrador, que en la seva sisena edició se celebrarà a l'Institut del Teatre. LaBute podrà veure així l'estrena mundial de Romance.

Joan Ollé recull a 'Nô' quatre històries d'amor de Mishima

www.elperiodico.cat
27 de juny de 2010

El director adapta textos carregats de lirisme i concebuts «al gust occidental»
Montserrat Carulla Enric Majó i Joan Anguera, entre d'altres, formen el repartiment
IMMA FERNÁNDEZ
Barcelona

«Són quatre històries que visiten els llocs més foscos del cor i parlen de la complexitat de l'amor». Així defineix el director Joan Ollé els contes de l'escriptor, dramaturg i cineasta japonès Yukio Mishima (1925-1970) que porta a escena a Nô, una obra que inaugura avui (fins a l'11 de juliol) una nova sala al Mercat de les Flors, dins del festival Grec. Dafnis Balduz, Enric Majó, Victòria Pagès, Joan Anguera, Marta Marco i Montserrat Carulla formen el repartiment d'aquesta aproximació al renovat teatre Nô del mestre nipó que Ollé defineix com «un còctel entre orientalisme i occidentalisme».

El director va recordar durant la presentació del seu espectacle la polièdrica figura de Mishima

(1925-1970) –«escriptor, actor, director de cine i teatre, model publicitari, homosexual i pare de família exemplar»– i el seu suïcidi segons el ritual seppuku (decapitat). «Va deconstruir els antics arguments del teatre Nô, combatent amb la contemporaneïtat el pes del Japó mil•lenari; el va desposseir del seu caràcter arcaic, i va convertir un gènere de drama musical en un espectacle modern», va explicar Ollé, que va abordar aquest muntatge per encàrrec de Ricardo Szwarcer, director del festival Grec, que aquest any ha obert les portes, com a país convidat, a la cultura del sol naixent.

CONFLUÈNCIA AMB LORCA / El creador d'El jardí dels cinc arbres adapta uns textos carregats de lirisme que l'autor va concebre al «gust occidental i fins i tot conflueixen amb el García Lorca més surrealista». El primer conte, Yoroboshi, relata el desesperat amor d'uns pares pel seu fill, que, cec pel bombardeig d'Hiroshima, no els correspon en els seus afectes. Hanjo tracta sobre la passió d'una dona per una altra, que al seu torn està enamorada d'un home; Aoi, sobre la desgràcia d'un home que no es va atrevir a estimar i és visitat pel fantasma de la dona que no va estimar, i a Sotoba Komachi es narra la història d'amor entre un poeta de vint anys i una àvia de 99.

Sobre un tatami, amb el públic a dues bandes, els actors s'imbueixen de l'escriptura «sense dramatismes i poètica» de Mishima, respectant la pausada i ritual gestualitat japonesa. «És un espectacle perfectament comprensible que aborda, fusionant comèdia i tragèdia i amb un estil formal diferent del nostre, els temes eterns: l'amor, el pas destructiu del temps, la mort...».

Semblen escrits fa 15 dies, afegeix Ollé, que percep així mateix en els conflictes que s'apunten una mirada freudiana, passada pel tamís de l'humor. «Quan acaba la guerra del dia, arriba la de la libido, el llit, les abraçades, la sang, la passió... Una altra guerra», postil•la.

assemblea general ordinaria de sala cabañes avui a sala cabañes

D’acord amb el que estableix el reglament intern de la Sala Cabañes, es convoca a tots els membres de la secció teatral a l’assemblea general ordinària que se celebrarà al teatre el divendres 2 de juliol de 2010, a dos quarts de nou del vespre en primera convocatòria i a les nou del vespre en segona. (alerta al canvi d’horari)

"detalls a el dia a dia"

avui a a partir de les 7 de la tarda Mataró : dies de dansa

Una vegada més Mataró acull aquest festival internacional inclòs dins el Festival Grec per portar la dansa als espais urbans de la ciutat. Des de les 7 de la tarda la Plaça de l’Ajuntament acollirà les actuacions de la companyia cubano-espanyola La Macana i la coreana Sun- A- Dance. La resta de les actuacions es faran a la Plaça de Santa Maria que es transformarà en l’espai de ball de la companyia resident de la ciutat Trànsit Dansa, la mataronina LaKriado acompanyada del tenor Antonio Comas i els alumnes de dansa de l’Aula de Teatre de Mataró.

Comença a Caldes el Poesia i +

http://diarimaresme.com
25 de juny de 2010

Per Redacció,

El Poesia i +, el Festival d’Estiu de Caldes d’Estrac, s’inicia aquest divendres 25 de juny amb el concert Taverna de Poetes, a càrrec de la banda de Santi Arisa. El Festival de poesia de la Fundació Palau comença així un mes d’activitats amb una atractiva programació que finalitzarà el proper 25 de juliol.
Aquest divendres, estils musicals ben diferents – blues, funky, balada,… – serveixen a Santi Arisa per acostar als espectadors la poesia dels seus autors preferits: V. A. Estellés, Espriu, Carner, J. V. Foix, Teresa Colom, Pere Quart, i també Palau i Fabre. El grup Nozomi 700 Teatre actuarà l’endemà, dissabte, amb el famós Manifest Groc, de Dalí, Montanyà i Gasch. Es tracta d’un espectacle de teatre contemporani que recull alguns dels principals textos de les avantguardes catalanes anteriors a la Guerra Civil i que s’interessa per la seva actualitat.
I diumenge, 27 de juny, es donaran cita a la Fundació Palau tres llengües i tres poesies. Tancant un circuït que va començar a Paris, ha continuat a Lisboa i acaba a Caldetes, els poetes Jacques Darras (francès), Albano Martins (portuguès) i el català Narcís Comadira, recitaran els seus versos, que seran traduïts per diversos actors. Amenitzarà la vetllada el cantant de fados Augusto Velloso-Pampolha. Aquest acte serà presentat per Carles Torner, de l’Institut Ramon Llull, organitzador de l’esdeveniment.
El festival Poesia i + és organitzat per la Fundació Palau i compta amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes i de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac.
Poesia i +
El 2006, seguint el camí iniciat per Palau i Fabre tres anys abans, la Fundació va començar l’aventura de Poesia i +, un festival d’estiu a Caldes d’Estrac, centrat en la difusió de la poesia, dels espectacles literaris i del llenguatge poètic a través dels més diversos gèneres. Fent de la necessitat virtut, va donar prioritat al petit format i a les representacions a l’aire lliure.

Bolívar baixa del pedestal

www.elperiodico.cat
28 de juny de 2010

El Grec presenta avui el «poema èpic musical» sobre el llibertador amb text de William Ospina
ERNEST ALÓS
Barcelona

Una de les grans incògnites del Grec 2010 es revelarà aquesta nit i demà a l'amfiteatre de Montjuïc: el muntatge Bolívar, fragmentos de un sueño, el «poema èpic musical» construït a partir d'un text del poeta i novel•lista colombià William Ospina, la música del vallenato i el folklore llanero i la dramatúrgia del director i actor Omar Porras, que després d'anys d'exili a Suïssa i d'haver estat el primer llatinoamericà que ha dirigit a la Comédie-Française actuarà per primera vegada en castellà. L'espectacle, que segons Ospina «fa baixar Bolívar del seu pedestal» i mostra el llibertador «en la seva complexitat», arriba a Barcelona, abans de viatjar a Colòmbia com a part del programa cultural del bicentenari de la independència, amb honors pràcticament d'estrena, després de dues úniques representacions, el 18 i el 19 de juny, al centre cultural de

Imatge del muntatge 'Bolívar, fragmentos de un sueño', estrenat el 18 de juny passat a Châteauvallon.
TEATRE MALANDRO / JULIÁN ARANGO

En l'espectacle, Simón Bolívar, interpretat per Omar Porras, és a la vegada el narrador, el director teatral que intenta crear un món a l'escenari i el llibertador que vol aixecar una Gran Colòmbia. Al seu voltant, els que el defineixen, en un escenari oníric, són els personatges que el van conèixer: la seva amant Manolita Sáenz, el seu predecessor Francisco de Miranda, a qui va trair, el rei Ferran VII, els seus llancers de Los Llanos, el seu mestre...

MÚSICA I TEXT / ¿És un musical? «Passa per la frontera que separa subtilment el parlar del cant», va dir Porras en la presentació de l'espectacle. Els textos d'Ospina, i els propis de Bolívar, com ara cartes, parlaments i peces literàries com Delirio sobre el Chimborazo («Yo venia envuelto en el manto de Iris, desde donde paga su tributo el caudaloso Orinoco al Dios de las Aguas...»), concebuts inicialment com a monòlegs, s'acaben convertint en alguns casos en cançons. Com la cançó de despit («part bolero, part pasillo, part tango», segons Ospina) que Fernando VII dedica a qui li va arrabassar part dels seus regnes.

En paraules d'Ospina, el muntatge intenta «fer baixar Bolívar del pedestal», perquè «per als llatinoamericans avui és sobretot una estàtua», i mostrar-lo en la seva complexitat de «polític, militar, filòsof, literat, ballarí, donjoan, amant de la naturalesa... Un bon espècimen de les generacions romàntiques». En plena utilització de la figura de Bolívar pel veí chavisme, l'escriptor colombià reconeix que «és un personatge que segueix estant present en la vida actual de l'Amèrica Llatina malgrat que se'n coneix poca cosa d'ell, perquè els personatges històrics es converteixen en una mena d'esquemes que perden la seva complexitat i se simplifiquen per la seva utilització des de la política i des de l'acadèmia». Ospina adverteix que encara que ha buscat un «diàleg amb el present de l'Amèrica Llatina, que no és tan diferent del que hi havia fa dos segles», de l'exemple del cabdill que va fracassar a l'intentar la unió continental no se'n poden extreure «doctrines excloents».

La companyia de Porras, el Teatre Malandro (amb base a Suïssa), ha embarcat un equip internacional en el projecte, coproduït per institucions públiques colombianes, suïsses i festivals i teatres europeus, entre els quals hi ha el Grec. El procés de creació ha estat en si mateix una aventura: sense un text tancat, es va iniciar amb un viatge per Colòmbia buscant músics rurals que també han acabat sent actors.

La Sala Cabañes podria passar a ser la Sala Cabanyes

www.totmataro.cat
28 de juny de 2010

L’Assemblea decidirà divendres si catalanitza el nom
Cugat Comas i Fotos d'Adrià Rigol

La Sala Cabañes pot passar a anomenar-se Cabanyes. La catalanització del nom del teatre del Centre Catòlic és un dels aspectes destacats de l’Assemblea anual de la Sala que se celebra aquest cap de setmana.
La Sala Cabañes havia dut el nom amb la ‘ny’ catalana en temps anteriors al franquisme i fins i tot l’entrada de l’històric President del Centre Catòlic Emili Cabanyes a la Gran Enciclopèdia Catalana apareix amb la que seria nova denominació.

T de Teatre s'endinsa en la memòria d'una generació de dones callades

www.lamalla.cat
25 de juny de 2010
foto tdeteatremalla

'Delicades' és la proposta de la companyia per al festival Grec
EFE / LAMALLA.CAT

Mamen Duch, Marta Pérez, Àgata Roca i Carme Pla, les T de Teatre, presenten en el Grec el seu espectacle 'Delicades', una nova aposta en la qual mantenen el seu humor característic i s'endinsen en la memòria d'una generació de dones educades per "sentir, veure i callar". Són les dones que tenien vint anys quan va esclatar la Guerra Civil, "la generació del silenci", ha explicat l'autor de l'obra Alberto Sanzol, que es representarà aquest divendres fins l'1 d'agost al teatre Poliorama.

Amb "petits records" rescatats de la seva mare, de la seva àvia i dels germans d'aquesta, l'autor de l'obra Alberto Sanzol ha confeccionat una història d'històries, "un conte de primavera en el qual la vida i la mort estan en lluita". L'acció es desenvolupa en una escenografia buida "en què la terra i el cel es donen la mà i en què és present el cicle de la vida, dels animals i de les plantes".

Les T de Teatre incorporen per primera vegada a la companyia i a l'escenari a dos actors, Albert Ribalta i Jordi Rico, el primer d'ells ja company de les actrius en la sèrie televisiva Jet Lag. Sanzol ha dit que des de l'espectacle Homes que va veure a Madrid el 1995 "elles (T de Teatre) tenen part de culpa que escrigui d'aquesta manera".

Una història a partir d'històries de les dones de la família de Sanzol
Emocionat en recordar a la seva àvia en les històries de sobretaula de la qual s'ha inspirat per escriure els fragments de l'espectacle, Sanzol ha creat "uns personatges que s'han construït a partir d'ells, metàfores de molts éssers humans". "Són aventures que m'explicaven" en les quals el jardí és molt important perquè "a la meva àvia i a les seves germanes els encantaven els arbres, les flors i les plantes. Els parlaven, els feien carícies, passaven molta estona amb elles".

No debades a l'escenari gairebé buit en què se succeeixen les històries és present una prunera. En aquest univers que es recrea a l'escenari es narren històries protagonitzades per un roser que era mort i sobtadament ressuscita, per una cosidora que enganxa a la paret un crucifix amb ciment perquè no li ho treguin els milicians o per un pare que es vol fer amic de la seva filla al Facebook.

La traducció de l'obra escrita en castellà ha anat a càrrec del director Sergi Belbel, el mateix que va dirigir Homes, muntatge de diferents autors.

Joan Ollé lleva a escena cuatro cuentos de teatro 'Nô' de Yukio Mishima

www.lavanguardia.es
25 de juny de 2010

Encarnarán los personajes los actores que habitualmente trabajan con Ollé: Montserrat Carulla, Marta Marco, Joan Anguera, Victòria Pagès, Enric Majó y Dafnis Balduz

Barcelona. (EUROPA PRESS). -

El director Joan Ollé llevará a escena cuatro de los cuentos que escribió el renovador del teatro 'nô', el japonés Yukio Mishima; un "cóctel entre orientalismo y occidentalismo" que se verá en el Mercat de les Flors de Barcelona en el marco del Festival Grec, este año dedicado a Japón.

Ollé recordó hoy a Mishima como a un personaje "poliédrico": escritor, director de cine y de teatro, modelo publicitario, homosexual y padre de familia ejemplar-- que llevó a cabo una difícil misión: combatir con la contemporaneidad el peso del Japón milenario. Así, Mishima renovó el teatro 'nô', "como en una deconstrucción de Ferran Adrià", lo despojó de su carácter aristocrático y arcaico, y convirtió este género de drama musical en algo moderno.

En este montaje, Ollé llevará a escena cuatro de los nueve cuentos que escribió, todos ellos marcados por "la complejidad del amor". En el primero de ellos, 'Yoroboshi', Mishima habla del amor no correspondido de unos padres hacia su hijo, ciego a causa de la bomba de Hiroshima. 'Hanjo', en cambio, es una historia de amor imposible entre mujeres; 'Aoi', la desgraciada vida de un hombre que no se atrevió a amar, y 'Sotoba Komachi', el romance entre un joven poeta de 20 años y una señora de 99.

Encarnarán los personajes los actores que habitualmente trabajan con Ollé: Montserrat Carulla, Marta Marco, Joan Anguera, Victòria Pagès, Enric Majó y Dafnis Balduz, que articularán unos movimientos corporales típicamente japoneses gracias al asesoramiento de Andrés Corchero.

Ollé descartó cualquier dificultad en la comprensión de los textos, pues consideró que Mishima concibió sus obras buscando el gusto occidental, e incluso aseguró que podría haber alguna "confluencia" con el Lorca más surrealista.

'Nô' tendrá una escenografía sencilla y se desarrollará sobre un tatami. Se verá del 27 de junio al 11 de julio en una nueva sala del Mercat de les Flors, ubicada en la parte más alta del edificio.

Con capacidad para 150 personas y gradas dispuestas a dos bandas para esta ocasión, el espacio no podrá compartir programación con la sala MAC, porque de momento no está insonorizada