www.elperiodico.cat
28 de juny de 2010
La força del text de 'La gavina' s'imposa a les llicències del muntatge que dirigeix David Selvas
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
¿Una aposta massa atrevida? David Selvas ha jugat fort enfrontant-se en el seu primer muntatge de gran format a La gavina, de Txékhov. L'actor, ara en tasques de direcció, assumeix riscos calculats, ja que la seva posada en escena de La Villarroel parteix de l'adaptació de l'obra feta per Martin Crimp, que situava el relat als anys 40 mentre que l'actual ho fa en el context contemporani, però mantenint l'essència de la peça.
Biel Duran i Rosa Renom. Edició Impresa Versió en .PDF Informació publicada en la página 58 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 28 de juny de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Selvas s'ha basat en referències pròximes, a més de la de Crimp, per activar la seva proposta. Ha vist els últims muntatges de Veronese sobre l'autor i ha intentat imprimir el vitalista ritme interpretatiu i la naturalitat i el component emotiu que els actors argentins aporten en aquestes obres. I ha trobat en la col•laboració de Nao Albet i Marcel Borràs la inspiració per desenvolupar la part més gamberra de la producció: les accions de l'obra del transgressor Kostia (un turmentat Biel Duran) que aquest representa per cridar l'atenció de la seva mare, i antiga diva del teatre, Irina (una Rosa Renom estupenda en la seva excentricitat), més pendent del seu ego i del seu amant que no pas del seu fill, a qui continua ignorant.
En aquestes escenes hi participa Nina (Alba Sanmartí), una adolescent decidida a ser actriu i que acaba sent víctima de la seva atracció fatal per l'escriptor Trigorin (un sempre mesurat Josep Julien), davant la desesperació de Kostia. Aquesta part del muntatge és la menys encertada, ja que trenca el seu equilibri, encara que intenti mostrar el conflicte artístic entre la novetat i la caducitat.
APROXIMACIÓ ATREVIDA / La realitat és que la força del text de Txékhov domina sobre qualsevol llicència, evidenciada també en la traducció, i el focus de l'espectador es dirigeix als conflictes de personatges que busquen el seu camí més en els somnis que en la realitat. Selvas aconsegueix, dins de la seva irregular proposta, mantenir el clímax gràcies a la implicació del repartiment. A més dels citats, cal destacar Andreu Benito (doctor Eugeny Dom) i Manel Sans, en el paper del malalt i torturat exfuncionari. Norbert Ibero, Tilda Espluga, Maria Rodríguez i Jacob Torres compleixen amb la seva aportació en una producció desenvolupada en una casa-garatge, amb la cuina com a epicentre del cosmos d'aquesta valenta aproximació al tantes vegades revisitat Txékhov.