www.elperiodico.cat
9 de juliol de 2010
T de Teatre i Alfredo Sanzol sintonitzen amb bon to a 'Delicades'
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
Aliança fructífera de la companyia T de Teatre amb Alfredo Sanzol. Ell havia trobat la inspiració creativa després de veure-les a Madrid amb ¡Hombres! el 1995 i elles van sintonitzar amb l'autor després d'assistir al Lliure a la representació de la seva obra Sí, pero no lo soy. Els coincidents camins estilístics els han portat a la col•laboració i així ha sorgit Delicades, una lluminosa peça edificada sobre 18 petites històries rurals inspirades en les vivències del director amb la seva àvia i ties i que, en conjunt, ofereixen la visió de l'univers d'una realitat social i política.
Una escena de 'Delicades', l'aliança de T de Teatre i Alfredo Sanzol. david ruano
Aquest homenatge a les dones silenciades en els anys 30 que estrena el Poliorama està teixit amb una poètica i humorística dramatúrgia, potenciada per la traducció de Sergi Belbel. La mirada de nen de Sanzol projectada sobre els seus avantpassats troba resposta amb somiadora imaginació a les preguntes que mai li van ser contestades sobre la vida de la seva àvia i el seu entorn.
ENGINYOSOS DETALLS
L'esplèndida i ben il•luminada escenografia juga amb un cel ple de núvols i amb la terra sobre la qual es desenvolupen els esquetxos. No totes les minihistòries tenen la mateixa força, però el muntatge creix en intensitat a mesura que avança la funció. Narrades amb dosis de realisme màgic, però amb cops que voregen l'absurd i desencadenen el riure, l'enginy apareix en els petits detalls.
En un roser mort creix una espectacular rosa i d'una prunera pengen pomes –metafòrica al•lusió a l'amor a les plantes de l'àvia–. Una parella observa angoixada com un tren passa per sobre del seu gos i no saben si ha estat atropellat. Un soldat envia el seu amic perquè fotografiï despullada la seva nòvia davant l'estupefacció de la família. Una dona troba l'heroïcitat necessària en un company del seu gelós marit per matar un ratolí. Una cosidora enganxa un crucifix a la paret amb ciment perquè no se'l puguin emportar els milicians...
Carme Pla desborda comicitat i carisma interpretatiu i es llueix en un esplèndid monòleg. Les seves companyes estan totes molt bé, amb especial menció a una atractiva Mamen Duch. Albert Ribalta i Jordi Rico, en la primera col•laboració masculina en muntatges de T de Teatre, enriqueixen la proposta amb el contrast dels seus personatges. Una producció plena de màgia i que està molt ben dirigida per Sanzol.