www.elperiodico.cat
28 de juny de 2010
El Grec presenta avui el «poema èpic musical» sobre el llibertador amb text de William Ospina
ERNEST ALÓS
Barcelona
Una de les grans incògnites del Grec 2010 es revelarà aquesta nit i demà a l'amfiteatre de Montjuïc: el muntatge Bolívar, fragmentos de un sueño, el «poema èpic musical» construït a partir d'un text del poeta i novel•lista colombià William Ospina, la música del vallenato i el folklore llanero i la dramatúrgia del director i actor Omar Porras, que després d'anys d'exili a Suïssa i d'haver estat el primer llatinoamericà que ha dirigit a la Comédie-Française actuarà per primera vegada en castellà. L'espectacle, que segons Ospina «fa baixar Bolívar del seu pedestal» i mostra el llibertador «en la seva complexitat», arriba a Barcelona, abans de viatjar a Colòmbia com a part del programa cultural del bicentenari de la independència, amb honors pràcticament d'estrena, després de dues úniques representacions, el 18 i el 19 de juny, al centre cultural de
Imatge del muntatge 'Bolívar, fragmentos de un sueño', estrenat el 18 de juny passat a Châteauvallon.
TEATRE MALANDRO / JULIÁN ARANGO
En l'espectacle, Simón Bolívar, interpretat per Omar Porras, és a la vegada el narrador, el director teatral que intenta crear un món a l'escenari i el llibertador que vol aixecar una Gran Colòmbia. Al seu voltant, els que el defineixen, en un escenari oníric, són els personatges que el van conèixer: la seva amant Manolita Sáenz, el seu predecessor Francisco de Miranda, a qui va trair, el rei Ferran VII, els seus llancers de Los Llanos, el seu mestre...
MÚSICA I TEXT / ¿És un musical? «Passa per la frontera que separa subtilment el parlar del cant», va dir Porras en la presentació de l'espectacle. Els textos d'Ospina, i els propis de Bolívar, com ara cartes, parlaments i peces literàries com Delirio sobre el Chimborazo («Yo venia envuelto en el manto de Iris, desde donde paga su tributo el caudaloso Orinoco al Dios de las Aguas...»), concebuts inicialment com a monòlegs, s'acaben convertint en alguns casos en cançons. Com la cançó de despit («part bolero, part pasillo, part tango», segons Ospina) que Fernando VII dedica a qui li va arrabassar part dels seus regnes.
En paraules d'Ospina, el muntatge intenta «fer baixar Bolívar del pedestal», perquè «per als llatinoamericans avui és sobretot una estàtua», i mostrar-lo en la seva complexitat de «polític, militar, filòsof, literat, ballarí, donjoan, amant de la naturalesa... Un bon espècimen de les generacions romàntiques». En plena utilització de la figura de Bolívar pel veí chavisme, l'escriptor colombià reconeix que «és un personatge que segueix estant present en la vida actual de l'Amèrica Llatina malgrat que se'n coneix poca cosa d'ell, perquè els personatges històrics es converteixen en una mena d'esquemes que perden la seva complexitat i se simplifiquen per la seva utilització des de la política i des de l'acadèmia». Ospina adverteix que encara que ha buscat un «diàleg amb el present de l'Amèrica Llatina, que no és tan diferent del que hi havia fa dos segles», de l'exemple del cabdill que va fracassar a l'intentar la unió continental no se'n poden extreure «doctrines excloents».
La companyia de Porras, el Teatre Malandro (amb base a Suïssa), ha embarcat un equip internacional en el projecte, coproduït per institucions públiques colombianes, suïsses i festivals i teatres europeus, entre els quals hi ha el Grec. El procés de creació ha estat en si mateix una aventura: sense un text tancat, es va iniciar amb un viatge per Colòmbia buscant músics rurals que també han acabat sent actors.