La màgia dels contes de Mishima

www.elperiodico.cat
5 de juliol de 2010

Joan Ollé exhibeix tot el lirisme de les històries d'amor de 'Nô' amb una brillant Montserrat Carulla

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA

Ritme lent, de calculada gestualitat japonesa, seguint el ritual del teatre nô. Joan Ollé s'enfronta aquesta vegada a les quatre històries d'amor escrites al servei de la modernització d'aquest simbolista gènere escènic pel dramaturg Yukio Mishima. I el que ha fet, ajudat pel vestuari i el maquillatge per a la caracterització orientalista dels personatges, és esprémer tota l'aura poètica dels relats per exposar-los amb delicadesa sobre el tatami de la nova sala del Mercat de les Flors.

La bellesa dels textos de Mishima acaba imposant-se als problemes que ofereix aquest espai, d'atractiva estructura però en què l'acústica no és tan bona com un podria desitjar. Malgrat això, i malgrat que a una part del públic li costa adaptar-se al ritme pausat i estàtic que marca el llibre d'estil d'aquesta mena de muntatges, el magnetisme que desprenen les històries aconsegueix atrapar l'espectador.

Els actors s'adapten a una estructura de moviments molt mesurats. El diferent estil formal en la narració no impedeix que aflorin, amb la mort com a teló de fons, els conflictes de l'amor i dels efectes del pas del temps. L'escenografia i la creació videogràfica d'Eugenio Szwarcer és una de les millors facetes de la proposta, que està ben dirigida per Joan Ollé.

Montserrat Carulla, vestida amb un elegant quimono, brilla des del principi en el relat Yoroboshi, com a mediadora d'un conflicte entre pares naturals i adoptius que es disputen la paternitat d'un jove cec i boig (un fantàstic Dafnis Balduz). Tots dos es tornen a trobar al quart relat, Sotoba Komachi, en què una anciana dona eterna enamora un noi amb qui coincideix en un parc. En aquesta història Carulla imposa el seu carisma de gran actriu traslladant a escena tota la màgia japonesa que atresora el seu personatge.

UNA BELLA GEISHA

En la segona història, Hanjo, Marta Marco compon, amb precís detallisme i vestida com una bella geisha, una noia que va cada dia a una estació per esperar el seu estimat (Enric Majó). Ho fa contra l'oposició de l'enamorada pintora que l'ha acollit (Victòria Pagès) i que lluita per retenir-la al seu costat. Pagès torna a exhibir la seva misteriosa força a Aoi. Encarna l'atractiva examant d'un home casat que s'està morint en un hospital, interpretat per un sòlid Joan Anguera. Rosa Muñoz i Marta Marco completen aquest suggestiu relat.