www.elperiodico.cat
30 de juny de 2010
Els Ashton Brothers estrenen un xou ple d'humor, acrobàcia i música
Els holandesos es consideren un híbrid entre el Gras i el Prim i els Monty Python
EDWIN WINKELS
BARCELONA
Ningú sap definir-los amb exactitud, posar-los una etiqueta. Ni ells mateixos, gairebé. Diuen que són pallassos, acròbates, mags, actors, músics i «tios bons» a la vegada. Hereus dels espectacles de varietats de fa un segle, però també besnéts dels tipus que es presentaven a les fires, des d'estafadors amb pocions màgiques fins a nans víctimes del morbo i de les rialles. Per situar-los, se'ls ha comparat amb el millor de cada casa: des de Laurel i Hardy fins a Monty Python, des d'una pel•lícula de Tarantino fins a, per acostar-los a Catalunya, una barreja de Tricicle i La Cubana en un xou mut i amb 10 vestidors diferents.
Teatre de varietats Els Ashton Brothers, ahir durant una presentació de la seva obra 'Charlatans'.
EDGAR MELO
«Imagineu-vos una olla gran on poseu tots aquests ingredients i el resultat és un espectacle d'alt voltatge amb tones de riure», diuen ells de si mateixos. Ells són els holandesos Ashton Brothers i, a més a més de gamberros, no són gaire modestos. No els queda més remei que fer aquest autobombo en una ciutat, Barcelona, on ningú els coneix. Però estan segurs de si mateixos, perquè fins ara allà on van, triomfen. Com va passar al festival de teatre d'El Ejido (Almeria) l'any passat, on amb una sola funció van aconseguir guanyar-se quatre setmanes seguides al Teatre Victòria, fins al 25 de juliol. «A cada país, el públic és diferent. En realitat, cada nit, en qualsevol ciutat és diferent. Però creiem que l'humor sense llenguatge és universal».
Els Ashton Brothers, quatre amics a la trentena que es van conèixer a l'escola de teatre, són des de fa anys un fenomen al seu país. Després del seu segon espectacle, Ballyhoo!, un crític d'un diari holandès va escriure: «Hem de lamentar que són tan bons que ja s'han fet massa grans per a Holanda. Els veurem poc, perquè el seu destí és l'estranger».
Una lluita absurda
Va ser premonitori: ja han actuat a moltes ciutats, des de Toronto fins a Budapest, encara que recorden amb tendresa un modest debut a Barcelona fa nou anys, quan a la Barceloneta es va muntar el teatre rodant del Boulevard of Broken Dreams. S'han fet grans, des d'aleshores. Ara porten a Barcelona Charlatans, un espectacle en el qual res és el que sembla. Són 25 esquetxos vertiginosos –a vegades literalment, amb «l'única acrobàcia en el món en cadira de rodes»– sense una història cronològica, però un prim fil conductor que reflecteix, a cada número, «la lluita d'una persona per sortir d'una situació incòmoda». Una lluita violenta, a vegades, però també tendra, poètica, absurda, irònica o divertidíssima.
Molts adjectius per a quatre tipus alegres –Pepijn, Joost, Pim i Olaf– que diuen que no temen la seva estrena, aquesta nit, al Paral•lel. «Quan vam començar, vam actuar davant de 25 persones. Ens agrada conquistar el públic que no ens coneix. I en cas que fallem, és culpa nostra, no del públic». Un públic, diuen, «de 8 a 88 anys» que al•lucinarà amb un peix que salta 7,5 metres.