L’Estel de Natzaret i el Barça

http://muntsape.blogspot.com
23 desembre 2007

Creieu que és incompatible passar una tarda de diumenge de futbol, d’un partit mític com el Barça – R. Madrid, i assistir a una funció de pastorets?. Doncs no ho creieu pas. Aquesta tarda he anat amb part dels nebots a la representació de “L’Estel de Natzaret” a la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià . És una versió dels Pastorets de Ramon Pàmies i enguany han fet 100 anys. Les representacions es faran els dies 29 i 30 de desembre i el 12 i 13 de gener de 2008, a les 17.30 i els preus són de 10 € adults i nens majors de 13 anys, 8 € nens i els menors de 3 no paguen.
Les 3 hores i mitja que dura (entreactes inclosos) paguen la pena per l’esforç que es pot veure darrera dels actors i actrius, de totes les edats, la música en directe amb una orquestra de cambra i unes corals encisadores, el vestuari molt encertat i els decorats d’un realisme increïble. De petita, cada Nadal anava a veure els Pastorets ( de Folch i Torres), però no és fins que una es fa gran que aprecia tots els matisos d’una obra de teatre, encara que aquesta es dirigeixi, especialment, al públic infantil.
Doncs bé, l’obra anava desenvolupant-se amb normalitat, quan en tornar de la pausa del primer entreacte, he notat que alguns pares i mares, desapareixien. No m’ha estranyat gaire, ja que molta canalla s’espanta en veure la posada en escena del diable (molt ben fet, tot sigui dit). Però ja, en la tercera part, l’escaqueo ha estat descarat i vet aquí, que un dels pastors, m’ha donat la clau. En una de les escenes en les que acaba de cantar amb dos pastorets, els hi ha dit quelcom més o menys així “Aneu!, que el Barça està perdent i a veure si es pot remuntar!” i l’esclat de riure ha estat considerable. Més tard, amb un diàleg amb dos dimonis els hi diu (senyalant-los cap a dalt, el galliner) “Veieu aquell marcador d’allà que posa 0-1, doncs el Barça està perdent!”. Així, que no calia anar al bar de la parròquia a veure el partit i patir i dir aquells “Aiiiiiii!!!!”. He trobat que ha estat una manera divertida d’informar als de la sala i que ha sabut incloure-ho en el diàleg molt hàbilment.

Garrofes de Berga

http://elberganauta.blogspot.com
20 desembre 2007

Ben aviat començaran arreu de Catalunya les representacions dels Pastorets, primera escola de molts dels nostres actors. Els Pastorets de Berga, però, compten amb un element singular, les garrofes. Es tracta de 44 quartetes amb les quals el personatge principal, el pastor Garrofa, explica tot allò que ha pogut observar durant la seva estada a l'infern.
Tot i que ho pugui semblar, les garrofes no són un invent berguedà. En el text original de Serafí Pitarra ja hi apareixen 44 quartetes dedicades a la Barcelona de l'època. Berga les va fer seves, adaptant-les a la vida quotidiana de la ciutat i als fets més importants de l'any que s'acaba, amb bones dosis d'humor, ironia i sàtira. Són, sens dubte, una mostra vivent de la literatura popular.
Publiquem una selecció del primer premi del concurs de garrofes de l'any passat, originals del garrofaire i actor del personatge Garrofa, Xavier Gonzàlez i Costa:

Pujava de Gironella,
xano-xano amb la somera,
quan em trobo -oh! meravella,
amb la nova carretera.

Veient-ho tan escaient,
la burra que se m’esvera,
i se’m fot a més de cent...
amb els Mossos al darrere.

l ja vaig haver estrenat
el carnet per punts, ditxós,
per massa velocitat
ja n’havia perdut dos.

Ben suat per aquell "xasco",
jo que em prenc la barretina...
l va el Mosso i em fulmina
tres punts més per no dur "casco".

Per passar-me l’ansietat,
jo que faig “trago” a la bóta ...
l torno a ficar la pota:
quatre punts més per torrat!

I uns altres dos de corrua
el fa fotre, el "carcamal",
perquè tapa l’animal
la matrícula amb la cua.

Només un punt em quedava!
Quan la somera, tot d’una,
s’escamarla i -oportuna-
als peus del Mosso se’m caga.

La burra immobilitzada!
He tornat a peu, solet,
sense punts, sense carnet
i amb la bóta confiscada.

Per combatre aquesta gent
de la forma més senzilla,
tenim un nou President:
l’aclamat Pepe Montilla.

Em deia un que no hi entén,
"Qui cony és aquest fadrí
que parla tan malament?
n’esteu segura que és d’aquí?"

Sí home, sí. No el coneixeu?
És el noi gran de la filla
de l’hereu de Cal Montilla
d’aquí a dalt a Malanyeu.

Que van tenir tres bessons.
I que al poble tothom deia:
"pel posat de ruc que feia,
prou deu tenir uns bons collons".

Que va anar a servir a Melilla
i, després, quan va tornar,
va agafar tots els Montilla
i se’n van anar a Cornellà.

A Berga, el que més despista
és, de cara a l’any vinent,
qui serà el cap de llista
de la colla convergent.

El Badia que en té ganes?
El Juli que ho va negant?
O potser serà el nen gran
de la Pilar de les llanes?

Què és el que pesarà més
per prendre la decisió?
Diu el Juli: "si és per pes,
segur que guanyaré jo."

El Badia té la "ditxa"
de ser seductor i galant,
el Juli porta el Gegant
i el Minoves... sap fer mitja.

Si voleu l’humil consell
d’aquest batlle saberut,
val més un boig conegut:
torneu-hi a posar el Farguell.

Tot això em va dir la fera.
Després es posà a plorar.
També ella troba a faltar
al Daniel aquí al darrere.

Jo li he fet un petó al front.
No he volgut deixar-la abatre,
perquè el Daniel, no sé com,
sempre serà aquí al teatre.

La seva empremta ha quedat
impresa, amb el seu mestratge,
en cada actor que ha ensenyat
i ( ... ) en cada personatge.

En l’orgull de Sant Miquel,
en la força del Satan
que ell havia estimat tant,
i en el cor de la Raquel.

Entre la cárcel y el teatro

www.abc.es
16 desembre 2007

POR LETICIA TOSCANO
MADRID.

Pocas personas pueden decir que han visto la vida desde detrás de los barrotes de una celda y desde un escenario. No son muchos los que han vivido la frialdad de la cárcel y el calor de un aplauso. Raúl Alfonso es uno de ellos. Actor, dramaturgo y director de teatro afamado en su Cuba natal, actualmente está preso en la cárcel de Soto del Real por «coquetear con los bajos fondos del mundo» y no saber salir a tiempo. Sin embargo, la falta de libertad no le ha alejado de su pasión, el teatro, y cada mes, aprovechando sus permisos penitenciarios, representa en la madrileña Sala Janagah, en el barrio del Pilar, una adaptación de la obra «La pasión según el verdugo», del premio Nobel sueco Pär Lagerkvist.
«Seguí con el teatro para no morirme, para no perder el contacto con mi vida», explica Raúl, quien desde que entró en prisión, hace casi cinco años, se puso en contacto con un grupo artístico que coordinaba otro preso, Edgar Cañón, quien le permitió hacer «un papelito» en la obra que estaba dirigiendo: «Farsa y justicia del Señor Corregidor», de Alejandro Casona. A partir de ese momento, Raúl Alfonso combatió la «atrocidad» de la cárcel con la ilusión del teatro y, con el tiempo, se hizo cargo él del grupo.
Una metáfora de su vida
Desde su punto de vista, la obra que comparte con los madrileños es, en cierto modo, una metáfora de su vida. «La pasión según el verdugo» narra la historia de la Pasión de Cristo vista por su verdugo. Muestra el descenso a los infiernos de este personaje que no comprende por qué tuvo que asesinar a Cristo y decide ir a ver a Dios para que se lo explique. «El viaje que emprende es como el mío: solo, culpable, con una necesidad muy grande y lleno de preguntas sobre mí, sobre mi vida, mis circunstancias, el origen del mal», explica el protagonista, que reconoce que a menudo se plantea «qué puede llevar a un ser a convertirse en un monstruo, en un demonio», como le ocurrió a el.
De hecho, Raúl Alfonso no se considera un delincuente y explica que el delito, en su caso relacionado con las drogas, es sólo un hecho anecdótico, comparado con las circunstancias que lo llevaron a cometerlo: «Hay un punto en el que no puedes parar, por compromisos, presiones, amenazas, riesgo de tu vida y la de tu familia... Entonces tomas decisiones salvajes e irresponsables que no sabes dónde te van a llevar», declara el actor.
Cuando llegó a la Península, pasó del aeropuerto directamente hasta el centro penitenciario y no conoció más España que la que veía a través de las ventanas de la cárcel hasta el año 2006, cuando le concedieron su primer permiso. En aquella ocasión fue a visitar el Museo del Prado y disfrutó de Madrid como «la ciudad cultural que es».
Su experiencia en la cárcel la define como el «ansia constante de algo». Según cuenta, «siempre sientes que te falta algo, hay soledad, te vuelves sutil, subrepticio, te llenas de fantasmas, de angustias y todo se vuelve trascendente». No obstante, considera que en la prisión descubrió una forma diferente de relacionarse con el teatro. La gente que participa en las representaciones «está desesperada, tiene ansias de expandirse, necesita alcanzar la libertad, pero no la de la calle, sino la libertad del espíritu», y las obras les ayudan. Aunque su experiencia con los «actores» ha sido muy positiva, Raúl Alfonso es realista y sabe que «no se puede sublimar el horror». «En la cárcel todo es triste porque somos personas tristes», aclara.
Una pesadilla
Ahora actúa en la sala Janagah, un espacio que considera que, al igual que su propia vida, está entre la realidad y el sueño. Muy analítico con su situación, reconoce que ha vivido los últimos años como una pesadilla de la que, desgraciadamente, no ha despertado. «Es como si hubiera muerto y regresado a la vida. Me siento como si hubiera hecho un viaje muy largo a un lugar insospechado, desconocido, congelado, y hubiera regresado».
Todavía le quedan cuatro años de cárcel y aunque reconoce que la prisión ha sembrado en él «buenas porciones de muerte», no olvida que su pasión son las artes, y estas serán su tabla de salvación cuando alcance la libertad. «El teatro me ha regalado al teatro, y eso es mi vida», sentencia minutos antes de enfrentarse a un público que, a pesar de todo lo vivido, sigue logrando emocionarle.

«La filla del Rei Barbut» triunfa en el teatro

www.levante-emv.com
15 desembre 2007

remate. El final de la obra con todos los personajes en escena. levante-emv

Fotos de la noticia
La expectación despertada por la obra fue máxima. El teatro en la tarde de ayer, aparecía abarrotado ya que las localidades estaban agotadas desde hacía varios días, para las dos representaciones establecidas por Castelló Cultural. Antonio Gascó, Castelló.

Los miembros del elenco vocal junto con el director de orquesta Josep Vicent y los directores de Xarxa Teatre, que llevó a cabo el montaje teatral, Manuel Vilanova y Leandre Escamilla, saludaron reiteradamente al terminar la representación, agradeciendo los reiterados aplausos del respetable que mostraba de este modo su reconocimiento por la obra y por el trabajo bien hecho.
En la ultima escena apareció en el escenario, un videográfico retrato del a compositora Matilde Salvador, asimismo fue dedicataria de un reconocimiento por parte de toda la asistencia, que fue un autentico plebiscito homenajeador.
A la representación asistió la hija de la autora y los hijos del autor del texto Manolo Segarra. En el palco presidencial figuraron junto a la consellera de Cultura Trini Miró, el Alcalde de Castelló y varios miembros de la corporación municipal junto con la presidenta de la Academia Valenciana de la Llengua Ascensión Figueres, los directores generales de Castelló Cultural Vicent Farnós y José Luis Gimeno, y la del Institut Valencià de la Música Inmaculada Tomás.
La obra que se estrenó en el año 1943 asimismo en el Principal, supone una referencia de identidad castellonense partiendo desde la tesitura del mito. Esa premisa del estreno estuvo muy presente en la producción, que quiso llevar a cabo una actualización de la plástica y de la teatralidad, sin perder por ello las señas de identidad significativas del territorio pairal y que asimismo se manifiestan en la música.
Precisamente el montaje quiso mantener ese talante lúdico, de fantasía infantil, con gracejo popular de personajes típicos del paisanaje, dotándolo al mismo tiempo de un propósito de epopeya que también aparece referido en el cuento Tombatossals de Pascual Tirado base de la adaptación argumental de La filla del Rei Barbut.
El grupo de Gegants i cabuts de La Colla del Rei Barbut que personifican a los personajes de la contalla Tombatossals estuvieron presentes en el vestíbulo del teatro Principal dando ambiente en la entrada y en la salida del público.
Una bien editada caja auspiciada por Castelló Cultural y la Acadèmia Valenciana de la Llengua, con el programa de mano conteniendo artículos sobre la obra de eruditos e investigadores castellonenses, y el facsímil del libro realizado por el autor del texto, con primorosas miniaturas del pintor Luis Sales Boli, acompañó a la representación ofreciendo cumplida información sobre la ópera su historia y contenidos, las biografías de los autores y las de los diversos intérpretes de la producción de anoche.
Exposición
Por la mañana a las doce en el ambigú del primer piso del Teatro se inauguró una exposición con referencias las varias representaciones que se han llevado a cabo de la ópera de Matilde Salvador que ha comisariado la profesora Fátima Agut. En esta exposición aparecen significativas referencias de la obra como los programas de d emano, el libro con los decorados y bocetos de los las originarias marionetas realizadas por Sales Boli, las partituras, o la partitura original de la Marxa de la Ciutat de Castelló que nació con motivos de la Marxa del Rei Barbut del tercer acto de la ópera y la única cartela conservada de las lucidas por las parejas de castelloneros en el prólogo. También figuraron los bocetos de los decorados de Sales Boli de la primera representación e imágenes del estreno de otras representaciones sucesiva y el copón y la patena que con los derechos de autor de la primara representación se compró para la basílica de Lledó.

El teatre Odèon de Canet de Mar no és segur i l'Ajuntament decideix enderrocar-lo desprès de l'accident mortal del novembre

www.guminfo.com
18 desembre 2007

Malgrat que l'enderroc ja és insalvable, abans de procedir al desmuntatge l'Ajuntament vol obtenir la màxima informació i dades del sinistre i de l'estat actual de l'immoble.

L'Ajuntament de Canet de Mar compta amb tres informes diferents sobre l'estat del teatre Odèon, que estava en fase de rehabilitació quan el passat mes de novembre un esfondrament va provocar la mort d'un treballador. Tots tres documents –de la Diputació de Barcelona, de l'empresa SGS Tecnos i dels tècnics municipals– coincideixen a dir que l'edifici no ofereix garanties de seguretat i amenaça ruïna. A més, els danys estructurals soferts arran de l'accident no permeten la seva conservació, de tal manera que aconsellen el desmuntatge i l'enderroc de l'edifici. L'Ajuntament ja ha iniciat els tràmits per dur-ho a terme.

Malgrat que l'enderroc ja és insalvable, abans de procedir al desmuntatge l'Ajuntament vol obtenir la màxima informació i dades del sinistre i de l'estat actual de l'immoble. Per aquest motiu s'ha acordat sol·licitar un nou informe tècnic a l'empresa Applus, que aquesta mateixa setmana ja es començarà a elaborar.

L'última paraula sobre l'enderroc de l'Odèon, que està catalogat com a bé culturals d'interès local (BCIL), la tindrà la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat, amb qui l'Ajuntament ja ha contactat perquè es manifestin favorablement sobre aquest enderroc.

El Platges segueix sumant victòries

www.totmataro.cat
24 desembre 2007

MONZÓN - PLATGES DE MATARÓ 77-93

redacció Esports - Bàsquet

El Platges de Mataró retorna a la senda de la victòria guanyant a la complicada pista del Monzón per més de deu punts. Amb aquest triomf i els dos anteriors, demostra que la seva candidatura per lluitar per estar a dalt al final de la lliga, i que la ratxa de fa un més de tres derrotes va ser un petit entrebanc. Els homes d’Albert Illa que van agafar avantatge en el segon quart van saber aguantar les diferències, gràcies a la bona defensa de l’equip sense faltes, i a l’aportació en atac de la majoria del jugadors. En el joc ofensiu cal destacar els 24 punts de Jordi Ventura, que va anotar deu de deu en tirs lliures.

El primer quart va començar molt obert amb els dos equips anotant amb facilitat i donant espectacle al públic assistent. Els locals van basar l’atac en el seus bons llançadors de tres, mentre que els grocs van alternar més amb el joc interior. Tot i aquesta igualtat els mataronins van marxar al segon quart dos punts per damunt.

En el segon període, el Platges va començar a defensar com li és habitual i a anotar cistelles fàcils al contraatac. Això va fer que les diferències anessin pujant cada cop una mica més a favor del Platges, gràcies a la major aportació dels seus homes de banqueta, com Ariño, Alcaraz i Fradera. A conseqüència d’això els gros van marxar al descans amb un favorable 42-50.

L’equip va aguantar en el tercer quart i va sentenciar en l’últim
En el tercer quart els aragonesos van posar més intensitat en defensa i van fer minvar els números mataronins. Tot i això el Platges no es va venir avall i va continuar fent una bona defensa que li va permetre arribar al darrer quart amb els vuits punts d’avantatge que ja tenia.

En l’últim període el Monzón ho va intentar, però es va trobar amb equip mataroní molt ben assentat en el camp, amb una perfecta actuació del seu base, Ventura que anotava i assistia i que portava al seu equip a sumar la novena victòria de la temporada. En els últims minuts amb l’equip de casa va intentar frenar el joc groc a base de faltes, però el llançadors grocs es va mostrar infal·libles des de la línia de tir lliure, i el triomf no va perillar en cap moment.

MONZÓN – PLATGES DE MATARÓ 77-93

PLATGES:

Jordi Ventura (24), Iki (8), Sergi Homs (16), Roger Joan (9), Juan Antonio Jobacho (9), Carles Gomez, Edu Alcaraz (8), Ignasi Ariño (11), Adrià Fradera (8), Miquel Gonzalez.

Estadística:

32 de 70 en tirs de camp (46%), 8 de 25 en tirs de tres (33%), 21 de 30 en tirs lliures (70%), 19 faltes comeses i 29 rebudes, 32 rebots, 3 taps.

Marcador:

29-31, 42-50, 60-68, 77-95.

Els Pastorets arrenquen per Sant Esteve

www.capgros.com
24 desembre 2007

L'obra es podrà veure a la sala Cabañes fins a principis de febrer

per capgros.com
fotos Oscar Rojano

Els Pastorets de Mataró comencen a representar-se coincidint amb Sant Esteve, el dia 26. Com avançavem en l’anterior número de Capgròs, enguany l’obra vol recuperar el seu esperit original i presenta canvis en la seva direcció de la qual se’n encarrega enguany Antoni Blanch. L’obra es podrà veure a la sala Cabañes fins a principis del mes de febrer.

Estrena. Dimecres, dia 26. A les 6 de la tarda a la sala Cabañes. Preus: 12 euro

Els Pastorets del Maresme

www.vilaweb.cat
20 de desembre 2007

La comarca escalfa motors per a una de les representacions teatrals pròpia d'aquestes dates

la contra

LLUÍS ARCAL.

El Nadal ja és aquí, i amb ell arriben una de les representacions teatrals més esperades per tota la família: els entranyables Pastorets. A Mataró, aquest muntatge de la Sala Cabañes, sota el títol de l'Estel de Natzaret, és una obra fonamental i imprescindible des de principis dels segle XX fins a l'actualitat. El muntatge mataroní, que es representarà del 26 de desembre al 3 de febrer, repassa la tradicional història de Josep i Maria cercant un lloc per poder donar llum al seu fill, Jesús. Paral·lelament també transcorre la lluita entre el bé i el mal, exemplificada en la figura de Naïm, el fill pròdig. També en destaquen elements propis que ja s'han instal·lat dins l'imaginari popular de Mataró com ara la lluna que fa ganyotes, l'ase d'en Jonàs i en Mataties, i el ball de les pedretes. El cartell d'aquesta edició, a càrrec de Xavier Ribas, reprodueix la lluna traient la llengua. Aquests Pastorets es van declarar patrimoni cultural de la ciutat el 1981.

No obstant això, els Pastorets de Mataró es renovaran aquest any tècnicament, i la direcció de l'obra, també. El mataroní Antoni Blanch serà el director, mentre que Gemma Sancho i Dúnia Roig s'encarregaran de la direcció musical –en rigorós directe– i la coreogràfica, respectivament. Aquest any també hi ha un nou responsable tècnic, Miquel Ros, que encapçala un equip d'una cinquantena de persones entre il·luminadors, tècnics de so, tramoies... En l'apartat escenogràfic es continua amb la política engegada l'any passat d'anar restaurant els decorats. Després de la restauració del temple, en aquesta edició s'han rentat la cara de les escenes de cercant posada, el naixement i la foguera.

L'Estel de Natzaret, a més, ha servit perquè actors com ara Jordi Bosch, Joan Pera, Roger Pera i Boris Ruiz es forgessin una experiència que els ha valgut un renom allà on van. Els espectadors que aquest any s'acostin a la Sala Cabañes per presenciar alguna funció podran adquirir el disc compacte Mataró versiona els Pastorets, en què 19 artistes o conjunts musicals de la ciutat reinterpreten peces de l'espectacle. Els Pastorets de Mataró és un espectacle en què intervenen més de 300 persones de manera absolutament desinteressada.

La resta del Maresme, però, també és terra de Pastorets. Un dels més singulars són els d'Arenys de Munt. Una setantena d'actors, cantants i música en directe combinen tradició amb modernitat. Des del 2002, Cocou Teatre posa sobre l'escenari actors i actrius de totes les edats que interpreten versions de cançons de grans musicals o de grups contemporanis. Es tracta de temes nadalencs tradicionals que sonen a ritme de rap, pop o reggae. L'any 2005 va marcar un punt d'inflexió, quan la música en directe del grup Uff va començar a acompanyar les representacions. L'espectacle aplega tres generacions diferents de veïns d'Arenys de Munt que pugen a l'escenari per encomanar la seva il·lusió a un públic entusiasta per mirar d'encoratjar nous participants per a edicions posteriors. La representació està basada en un adaptació lliure de l'Estel de Natzaret i es podrà veure al Centre Moral durant tres dies entre Nadal i cap d'any.

Al Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar els actors encarregats de la representació reben el suport dels alumnes de l'escola de teatre del municipi. De totes les funcions, la més especial és la del dia de Reis, ja que el dia 6 de gener Ses Majestats fan una aturada després d'una nit esgotadora per visitar els Pastorets.

Els Pastorets de Mataró renoven algunes escenes

www.vilaweb.cat
25 desembre 2007

LL.A..
Mataró

Del 26 de desembre al 3 de gener la Sala Cabañes de Mataró representarà el seus Pastorets. Sota el títol de l'Estel de Natzaret, l'obra repassa la història de Josep i Maria cercant un lloc per poder tenir el seu fill, Jesús. Paral·lelament també transcorre la lluita entre el bé i el mal, exemplificada en la figura de Naïm, el fill pròdig.

També en destaquen elements propis que ja s'han instal·lat dins l'imaginari popular de Mataró, com ara la lluna que fa ganyotes, l'ase d'en Jonàs i en Mataties, i el ball de les pedretes. Com a novetat, en l'apartat escenogràfic es continua amb la política engegada l'any passat d'anar restaurant els decorats. Després de la restauració del temple, en aquesta edició s'ha rentat la cara a les escenes Cercant posada, El naixement i La foguera. El cartell d'aquesta edició, a càrrec de Xavier Ribas, reprodueix la lluna traient la llengua. Aquests Pastorets es van declarar patrimoni cultural de la ciutat el 1981.

No obstant això, els Pastorets de Mataró es renovaran aquest any tècnicament i la direcció de l'obra, també. El mataroní Antoni Blanch en serà el director, mentre que Gemma Sancho i Dúnia Roig s'encarregaran de la direcció musical –en rigorós directe– i coreogràfica, respectivament. De l'apartat tècnic, aquest any el responsable en serà Miquel Ros.

«El teatro tiene una pega, hace reflexionar, y eso es peligroso»

www.nortecastilla.es
15 desembre 2007

VIRGINIA REDONDO
José Pedro Carrión. / J. RUIZ

Desde que nació hace más de un siglo en la mente de su autor, Edmond Rostand, el célebre Cyrano consigue llenar una y otra vez los teatros que visita. El clásico caballero francés vuelve a los escenarios reencarnado en el actor José Pedro Carrión y bajo las órdenes del prestigioso director John Strasberg.

-¿Cómo se siente un hombre a una nariz pegado?

-De maravilla, representar a Cyrano ha sido cumplir un sueño que tenía en mente desde 1980, cuando conocí a Strasberg.

-Después de 110 años parece que el narigudo poeta se resiste a envejecer...

-¿Ya lo creo! En la obra hay muchos valores en juego, y por eso su texto es eterno. Todo el mundo tiene dentro una nariz, cosas que no le gustan. Mientras eso sea así y los humanos nos demos cuenta de que queramos cambiarlo, Cyrano estará vigente.

-¿Pero el momento que vive el teatro no es el mismo que el del siglo XIX?

-Precisamente aprovecho para pedir que haya más teatro en la educación. Yo con 12 años pude hacer teatro en el colegio y gracias a ese primer contacto soy ahora actor. El teatro es un bien común y no debemos hurtarlo a la gente que ahora está formando su alma para que sean mejores personas y mejores ciudadanos en el mundo.

-Una reivindicación que hará como actor y como profesor de futuros actores...

-Lo digo como persona. Me gusta lo bueno, y por eso me encanta el teatro, creo que se está perdiendo.

-¿Por qué se está perdiendo?

-El teatro tiene una pequeña pega, y es que hace reflexionar a la gente, la hace más interesante y más libre, y eso es peligroso; es mejor tener un ciudadano un poco más idiota que se dedique a consumir y a vivir la vida en la manera en la que se le define. Por esa razón, el teatro puede crear problemas a la gente que tiene la capacidad de dirigirnos y no interesa colocarlo en el lugar privilegiado donde debe estar.

-¿Y representa 'Cyrano' esos valores perdidos?

-Sí, representa la amistad, la solidaridad, la integridad, el amor por las palabras...

-¿Cree que quedan pocos?

-Tantos como seres humanos con cabeza y corazón. Por eso, la obra tiene al público enganchado, no para de aplaudir.

-¿Aplaude tanto como en su estreno en París, donde los actores tuvieron que salir a saludar unas cuarenta veces?

-Estuvieron 21 minutos recibiendo aplausos. Nosotros a tanto no hemos llegado, ni llegaremos, no es un buen momento para eso.

Caixa Catalunya portarà a Granollers les obres de petit format exposades a la Pedrera de Barcelona durant els pròxims 3 anys

www.avui.cat
11 desembre 2007

L'Obra Social de Caixa Catalunya portarà a Granollers les obres de petit format exposades a la Pedrera de Barcelona durant els pròxims 3 anys fruit d'un conveni que estan elaborant aquesta institució i l'Ajuntament de Granollers0 opinió
Oriol Mondéjar
Granollers
l'Obra Social de Caixa Catalunya portarà a Granollers les obres de petit format exposades a la Pedrera de Barcelona durant els pròxims 3 anys fruit d'un conveni que estan elaborant aquesta institució i l'Ajuntament de Granollers. El conveni encara s'ha d'oficialitzar i acabar de tancar, però permetrà portar tres exposicions, fins l'any 2010 a Granollers exposades a la Pedrera de Barcelona i produïdes per Caixa Catalunya.

La primera mostra que arribarà a Granollers ho farà a finals del 2008 i serà la de 'Picasso Sala Gaspar Imatges d'una exposició de 1960', inaugurada a la sala d'exposicions de la Pedrera ara fa un any.

La Sala la Planeta de Girona proposa un total de 26 espectacles pel primer semestre del 2008

www.avui.cat
18 desembre 2007

La Sala la Planeta de Girona ha presentat un total de 26 espectacles pel primer semestre del 2008, entre el mes de gener i el juny, dels quals en faran una seixantena de representacions

Marina López
GironaUlt.

La Sala la Planeta de Girona ha presentat un total de 26 espectacles pel primer semestre del 2008, entre el mes de gener i el juny, dels quals en faran una seixantena de representacions. Nou d'aquestes propostes són estrenes i hi ha 19 propostes de teatre, una de teatre musicals, dues de cançó i quatre de teatre infantil.

Segons ha explicat el responsable de la programació de l'espai teatral, Pere Puig, han intentat buscar un equilibri 'entre les propostes més destacades del circuit alternatiu i de les creacions del teatre semiprofessional gironí perquè sempre és interessant que tinguin un espai per presentar les seves propostes'.

En aquest sentit, destaquen entre les propostes la presentació de les dues obres de teatre impulsades en el 'Projecte DAC' que portaran a 'la Planeta' els textos dels autors gironins Pere Solés i Carles Mallol 'Ieti' i 'L'home perseguit', respectivament, que surt de la iniciativa impulsada per l'escola de teatre 'El Galliner' i la Casa de Cultura per tutelar la creació d'una obra de teatre des del seu començament i fins que arriba a l'escenari.

Els Pastorets aposten per un retorn als orígens tradicionals

www.capgros.com
12 desembre 2007

L’obra estrena Toni Blanch com a director i equip artístic i tècnic amb variacions a la música, el vestuari i el cartell

per Albert Ribas Dot - fotos A.R.

Un moment de la presentació
Uns Pastorets familiars amb un esperit de retorn als orígens. Aquest és l’objectiu general del nou director de l’obra nadalenca per excel·lència de la ciutat. Enguany, i després de les celebracions dels 90 anys l’any passat, comença un nou cicle en la direcció a càrrec de Toni Blanch, director d’altres projectes de la Sala Cabañes com el Mag d’Oz o la Família Trapp. “Al principi sempre dirigia l’obra la mateixa persona però més tard vam inaugurar una planificació de rotacions en la direcció amb cicles de 2 o 3 anys”, va explicar Imma Llorens, un dels noms clàssics de la Sala i, especialment, dels Pastorets. “Les meves idees són petits canvis en el concepte. No es toca el fons però si la forma”, va explicar Blanch durant la presentació, dimarts 11, de la nova temporada 2007-2008. Toni Blanch enceta aquesta nova etapa amb un equip de nous col·laboradors. Les novetats principals es troben en la direcció musical a càrrec de Gemma Sancho, la primera dona que ocupa aquest càrrec; la direcció de coreografia que recupera Dúnia Roig o el nou cartell de l’espectacle a càrrec de Xevi Ribas, entre altres.

La partitura original
Per substituir l’anterior director musical, Àlex Montasell, per primera vegada en la història dels Pastorets de Mataró, una dona, en aquest cas Gemma Sancho, s’encarrega de la direcció musical. “És una feina de gran envergadura, un dels reptes més importants que he afrontat”, va explicar durant la presentació. Malgrat no té experiència com a directora d’orquestra, Sancho creu que el projecte tira endavant. “No sóc directora d’orquestra però els musics porten molts anys, són molt joves i tenen moltes ganes”. La idea de Blanch i Sancho per al seu cicle amb Els Pastorets és recuperar la música més tradicional del mestre Enric Torra. “L’he tornat a arranjar perquè durant aquests anys hi ha hagut molts canvis moderns”, va detallar. A més, Sancho, que prové del món coral, aposta per potenciar la coral de veus a dalt de l’escenari, que canti “la gent del poble”. “Altres anys la gent no cantava per això hem treballat fort en aquest punt”, va explicar.

Balls i vestits
Per la seva banda, i després de més de 10 anys d’absència, l’espectacle recupera Dúnia Roig com a encarregada de les coreografies. “Les havia fet durant molts anys però necessitava un descans. Ara m’ha fet molta il·lusió tornar”, va comentar. La feina de Roig en el nou muntatge de Blanch està centrada en petites variacions a les coreografies del pròleg i amb alguns nous passos al ball de les pedretes. “És difícil organitzar tanta gent, però no han posat cap pega a les meves idees”, va detallar. Precisament, les pedretes, o quatre d’elles, van col·laborar en la presentació del nou vestuari de l’obra, desfilant davant dels mitjans. Montse Serra, l’encarregada del nou vestuari, porta tota la vida lligada als Pastorets i, ara, s’encarregarà de la progressiva renovació dels vestits. “M’he fixat en els decorats, en el context en el que es troben els vestits per modificar-ne el color i la forma”, va explicar. A més de l’augment de colors en el vestuari utilitzat durant, per exemple, les celebracions del retorn de Naïm, les novetats inclouen una màscara per a Satanàs –“per marcar més el sentit de misteri i perill”-, una cuirassa platejada i ales noves per a l’arcàngel Sant Miquel –“el guerrer, el lluitador”- i, en general, modificacions a tots els personatges. Modificacions que pel gran volum de feina que suposen, s’aniran incorporant progressivament.

La lluna
També s’estrena com a Cap Tècnic, Miquel Ros, que va glossar les dificultats d’una obra de gran envergadura com Els Pastorets. “Podríem dir que estem apunt en un 90% per tirar el taló amunt”, va explicar. Entre les novetats en el camps tècnics, Ros va explicar que s’han restaurat alguns dels decorats, hi ha noves peces de llum que ajuden a ressaltar els efectes especials i que permeten una “tecnificació més gran, sense deixar de banda el punt manual que ha tingut sempre aquesta feina”. “La lluna rient i fent una ganyota és un tret característic dels nostres Pastorets”. Aquestes eren les paraules de Xevi Ribas, autor del nou cartell de l’obra, a l’hora d’explicar el perquè de la presència de la lluna com a símbol. Ribas també va destacar l’intent de la tornada a la tradició i l’efecte collage de la lluna com a símbol de l’obra. “Els Pastorets és un collage que representa molta gent”, va afegir.

Amb totes aquestes novetats, Els Pastorets de Mataró es preparen per a l’estrena del proper 26 de desembre, Sant Esteve. “En una època de l’any en la que la gent es queda estirada al sofà, nosaltres tenim persones que surten de casa i treballen i s’esforcen dissabtes, diumenges i els festius. Això fa diferents els nostres Pastorets”, va resumir Toni Blanch sobre l’esperit de l’obra.

Packs i marxandatge: Potenciar el boca a boca
“Els Pastorets és un producte de qualitat i, com a tal, volem que se’n parli i que hi hagi un moviment de boca a boca”. Carles Fradera, cap de promoció de l’obra, va explicar d’aquesta manera els objectius comercials de la nova temporada. Amb l’objectiu de connectar amb la gent que ja sap de que va l’obra i d’aconseguir nous espectadors, s’han posat en marxa una sèrie de novetats en el camp de la promoció i el marxandatge. Un buf i una estoreta de ratolí són alguns dels nous productes que es podran adquirir. A més dels tradicionals cartells, en els que s’ha potenciar la senzillesa incloent-hi nomes les dates, hi haurà dues pàgines web actives i algunes línies de Mataró Bus portaran publicitat arreu de la ciutat. Aquest any, a més, les persones de fora de Mataró que s’acostin a la ciutat per veure la representació dels Pastorets, podrà gaudir, també, d’un pack cultural anomenat “Un dia a Mataró”. El pack inclou la representació, una visita guiada a les instal·lacions de la Sala Cabañes, entrades per Santa Maria i l’exposició de pessebres i dinar al restaurant del Casal de la Nova Aliança.