20 de maig 2014

TERCERA MOSTRA DE TEATRE PER A COMPANYIES AMATEURS DEL CASAL DE CALAF DE LA VILA DE CALAF



CASAL DE CALAF
Ctra. Llarga,s/n - Tel 938698929-08280-CALAF.- www.casaldecalaf.cat - info@casaldecalaf.cat

1.- Hi podran participar tots els grups teatrals, els components dels quals, inclosos els directors, siguin exclusivament amateurs.

2.- Cap membre del grup teatral podrà prendre part en la posta en escena de més d’un grup.

3.- Cada grup ha de presentar una obra teatral com a mínim, ja sigui en llengua catalana o castellana(preferentment en català); original, traduïda o adaptada, però en tot cas, autoritzada per la SGAE.
3.1. Amb la inscripció caldrà adjuntar: Breu història del grup, repartiment, sinopsi i text de l’obra representada, fotografies del muntatge, Així com DVD de la representació.
3.2. El text de l’obra i el DVD, quedaran en propietat del Casal de Calaf.
3.3. Us agrairíem que ens informéssiu de possibles representacions de l’obra en altres indrets, en dates anterior al nostre concurs.

4.- L’escenografia, vestuari, utillatges, mobiliari i altres estris, aniran a càrrec dels grups participants, facilitant aquesta Comissió Organitzadora l’assessorament pel muntatge de les obres a representar(segons annex adjunt). La càrrega i descàrrega dels elements s’efectuarà obligatòriament per les zones habilitades al local. Es podrà disposar de l’escenari durant tot el dia de la representació. Si hi hagués algun grup que per les característiques del muntatge precises del dia anterior per muntar, serà sempre de previ acord amb la Comissió Organitzadora, i si les activitats del CASAL DE CALAF ho permeten.

5.- Per tal de realitzar el calendari de representacions es convenient suggerir tres dates per tal de realitzar la vostre actuació, en el supòsit de no ser possible la realització del calendari l’establirà la Comissió Organització de la Mostra.

6.- La mostra es desenvoluparà durant els mesos de setembre i octubre de 2014, en les següents dates: 14, 21 i 28 de setembre, i 5 d'octubre. Totes les representacions tindran lloc al CASAL DE CALAF, Ctra. Llarga s/n. A les 18.00 hores. Es començarà amb rigorosa puntualitat.

 7.- Cada grup serà subvencionat amb la quantitat de 500 €. Així mateix , la Comissió Organitzadora ha fixat un màxim de 70€ + IVA per obra representada en concepte de drets d’autor.
Si els drets excedeixen aquesta suma, la diferència aniria a càrrec del grup.

8.- Les inscripcions hauran d’efectuar-se remetent l’adjunt butlletí d’inscripció degudament complimentat, CASAL DE CALAF, Ctra.. Llarga s/n 08280 CALAF abans del dia 1 de juliol de 2014, juntament amb un xec de 100.- euros de drets de inscripció, que serà degudament retornat, en cas de ser escollits a la fi de l’actuació i en cas de no ser escollits se’ls retornarà mitjançant correu.

9.- Qualsevol contingència no prevista en aquesta bases, serà resolta per la Comissió Organitzadora de la mostra. Aquesta es reserva el dret d’efectuar les modificacions necessàries per a la bona marxa del concurs, que seran comunicades amb suficient anticipació a tots els grups participants.

10.- Cada grup garantirà la vigilància, compliment de la normativa de la sala i la correcta utilització de les instal·lacions i dels aparells, i es farà càrrec dels desperfectes ocasionats per un ús inadequat

11.- En el present concurs es concedirà el següent premi:

 Premi en metàl·lic votació popular de 300 €.

12.- El premi de votació popular es comunicarà a la companyia guanyadora i a la resta de les
companyies participants .

13.- El fet d’inscriure’s comporta l’acceptació d’aquestes bases.



Per qualsevol dubte posar-vos en contacte amb Josep Ribalta i/o Patricia Caballol : 609732624-608783785. 

19 de maig 2014

'Fronteres', una trilogia sobre el concepte de frontera



publicat per
12 de maig de 2014

El Teatre Nacional de Catalunya ha encarregat a tres noms destacats de la dramatúrgia contemporània que explorin el concepte de "frontera" des de les seves respectives poètiques. El resultat és Fronteres, una trilogia que reuneix en un sol espectacle les veus de l'argentí Rafael Spregelburd, l'alemany Falk Richter i la catalana Lluïsa Cunillé.

Del 14 de maig al 8 de juny
Sala Petita
Més informació de l'espectacle aquí
Entrades d'11,5 a 23
               
Santa Cecília de Borja a Saragossa, de Rafael Spregelburd
Direcció: Rafael Spregelburd
Amb: Roser Batalla, Jordi Boixaderas, Oriol Genís i Lina Lambert
En una universitat d’una petita ciutat a la frontera entre França i Bèlgica, un catedràtic francès i una professora belga discuteixen sobre com conceptualitzar la «restauració» de l’Ecce Homo de Borja segons els cànons de l’art contemporani.
               
Frontex, de Falk Richter
Direcció: Alícia Gorina
Amb: Roser Batalla i Oriol Genís
En un modern barri emmurallat per protegir-se d’un exterior inestable i perillós, una parella discuteix sobre el desencís laboral de l’home de la casa, el qual corre el risc de provocar l’expulsió imminent d’aquest paradís de la tranquil·litat.
               
Geografia de Lluïsa Cunillé
Direcció: Xavier Martínez
Amb: Jordi Boixaderas i Lina Lambert

En una carretera secundària, una dona ajuda el seu marit a carregar unes maletes plenes de bitllets de 500 euros perquè el cotxe elèctric de l’home ha fet pana a mig camí cap a la frontera.

SISTER ACT finaliza su proceso de audiciones en Barcelona



publicat per
12 de maig de 2014

Entre los más de 100 finalistas, 30 intérpretes serán los seleccionados para estrenar el musical basado en la popular película protagoniada por Whoopi Goldberg el 23 de octubre de 2014 en el Teatre Tívoli de la Ciudad Condal.
Disminuir tamaño textoAumentar tamaño texto separacio imprimir separacio enviar a un amigo separacio   separacio   separacio  separacio
“Nuestra voz volará, llegará a la inmensidad”, cantaban hoy a mediodía una veintena de chicas en el Monasterio de Sant Miquel del Poble Espanyol de Barcelona. Se trata de una de las últimas pruebas para seleccionar al elenco que estrenará en el Teatre Tívoli de la Ciudad Condal el musical SISTER ACT, producido por Whoopi Goldberg, Stage Entertainment y El Terrat.
De los más de 3.500 aspirantes iniciales, poco más de 100 finalistas se han reunido esta mañana en el Poble Espanyol ansiando ser uno de los 30 escogidos. Los chicos en una sala seguían las coreografías marcadas por la coreógrafa asociada Frances Chiappetta, mientras que las chicas, en una sala contigua, entonaban uno de los temas principales del espectáculo bajo la dirección musical de Arnau Vilà.

“Creo que es la primera vez que me encuentro con tanta gente tan bien preparada. Nos gustan muchas cosas, pero tenemos que escoger. Mirar lo mejor de cada uno, y ver lo que puedes conseguir de ellos. Ahora la gente viene muy completa a todos los niveles: interpretativo, de danza, a nivel vocal... La cultura del musical ha mejorado mucho, las escuelas están más preparadas y, por tanto, la gente que va a esas escuelas, sale más preparada. Esto nos lo pone más difícil, tenemos que decir que “no” a gente que nos gusta. Pero es que al final nos tenemos que quedar con 30 personas.”, nos explicaba tras estas pruebas Arnau Vilà, quien cuenta con una extensa trayectoria en el género, habiendo dirigido musicalmente espectáculos como MAMMA MIA!, CHICAGO o FIEBRE DEL SÁBADO NOCHE.

Rostros populares, intérpretes jóvenes con gran experiencia en el género, actores y actrices que debían volver hoy mismo a Madrid o a Londres, todos ellos esperaban con ansia las indicaciones de los responsables de las audiciones soñando formar parte del elenco original de un musical que ya ha conquistado al público del West End y de Broadway.

“Buscamos a los más completos. Nos tenemos que focalizar en perfiles, imágenes, en gente que pueda dar el perfil de suplente de los protagonistas. Hacer un rompecabezas con toda la gente que nos gusta.”, nos contaba Arnau. Y apuntaba que los intérpretes que den vida a los personajes de Deloris y Eddie deben ser de color: “En un principio podías pensar ‘esto será complicado de encontrar’, pero no. Incluso hay gente que está trabajando fuera del país y viene a hacer las pruebas.”

SISTER ACT cuenta la historia de Deloris Van Cartier –personaje originado en la gran pantalla por Whoopi Goldberg– una mediocre cantante de cabaret que es testigo de un asesinato cometido por su amante Eddie. Decide denunciarlo a la policía y deberá acogerse al programa de protección de testigos. Así, Deloris consigue una nueva identidad como monja en un convento que, tan sólo con su presencia, perderá su habitual tranquilidad.

SISTER ACT cuenta con partitura original del multipremiado Alan Menken (LITTLE SHOP OF HORRORS, BEAUTY AND THE BEAST), letras de Glenn Slater (THE LITTLE MERMAID) y libreto de Cheri y Bill Steinkellner (Cheers) con material adicional de Douglas Carter Beane (XANADU).

Respecto a la partitura del musical, Arnau Vilà nos explicaba: “Es fantástica, me he enamorado, de ella. Alan Menken ha escrito una partitura magnífica que mantiene fielmente la esencia de la película, con números espectaculares, muy exigentes musicalmente.”

Vilà formaba parte del jurado de las audiciones junto a la directora de escena Carline Brower, el director musical Marcel Visser, el director residente Marc Montserrat y la coreógrafa asociada Frances Chiappetta.

Respecto a sus compañeros foráneos, Vilà afirmaba que forman “un equipo magnífico, muy respetuoso, con muchas ganas de trabajar en equipo, y tienen muy en cuenta lo que les proponemos; tienen muy claro como tiene que ser SISTER ACT, pero están abiertos a sugerencias”.

El director musical catalán no ha dudado en afirmar en que “la gente que venga al Tívoli se lo pasará muy bien, reirá mucho; ya que hay números muy espectaculares a todos los niveles.”

En los próximos días se cerrará el elenco que estrenará SISTER ACT en el Teatre Tívoli de Barcelona el 23 de octubre de 2014. El reparto se hará público antes del verano y los ensayos comenzarán el 1 de septiembre. Arnau Vilà nos confesaba: “Tenemos muchas ganas de comenzar a ensayar.”

SISTER ACT se estrenó en el Pasadena Playhouse en otoño de 2006, y posteriormente se representó en el Alliance Theatre de Atlanta en invierno de 2007. La producción del West End del musical –dirigida por Peter Schneider– comenzó funciones en el London Palladium de Londres el 7 de mayo de 2009, permaneciendo en cartel hasta el 30 de octubre de 2010. En Broadway SISTER ACT –bajo dirección de Jerry Zaks– inició funciones previas el 24 de marzo de 2011, estrenándose oficialmente en el Broadway Theatre el 20 de abril de 2011, y permaneciendo en cartel hasta el 26 de agosto de 2012. Tanto la producción de West End como la de Broadway estuvieron protagonizadas por Patina Miller.


Además de estas producciones, SISTER ACT se ha estrenado también en gira por el Reino Unido, en gira por Norteamérica, en Alemania, Austria, Italia, Holanda y Francia, recibiendo a más de 3 millones de espectadores en todo el mundo.

18 de maig 2014

MÉNAGE À TROIS A SANT ANDREU DE LA BARCA



publicat per
16 de maig de 2014

Sant Andreu de la Barca
Societat el Casino
Diumenge 18/05/2014
18:00 h


Un desengany amorós, un fracàs sentimental i un matrimoni desgastat són el punt de partida d’una conversa de balcó a balcó entre tres veïnes. Un sopar, una sessió de Tupper Sex, un striptease masculí i una nit desenfrenada forjaran per sempre l’amistat entre aquestes tres dones que parlaran i cantaran sobre sexe a ritme de jazz!

AUTOR I DIRECCIÓ ARTÍSTICA: Ermenegild Siñol
INTÈRPRETS: Estel Tort, Laura Miquel, Mercè Àlvarez, Xavier Biel

Durada: 95 minuts

L'espectacle "La Dona Flor" visita El Centre de Llorenç del Penedès



publicat per
16 de maig de 2014

Elements d'intriga, humor i tragèdia aquest diumenge a Llorenç del Penedès

La Companyia Mala Fama ens presenta La Dona Flor aquest diumenge a les 18h al teatre del Centre de Llorenç del Penedès. És l'última oportunitat de veure aquest espectacle dins l'Espai A.
El muntatge de la companyia Mala Fama va ser el guanyador, el passat mes d'abril, del Premi Ciutat de Terrassa, un dels premis més important del teatre amateur català.

La Dona Flor ens narra el retrobament d'uns germans de manera gairebé cinematogràfica, on mostra el drama familiar, amb tocs de comèdia. Una trama que va desxifrant un passat ocult pels mateixos protagonistes alhora que ho farà pels espectadors

17 de maig 2014

El TNC se suma al debat de les ‘Fronteres’



publicat per
www.ara.cat
14 de maig de 2014
Laura Serra

L’espectacle planteja, amb tres obres curtes, dilemes sobre art, benestar i corrupció

L’encàrrec de Teatre Nacional devia ser així: ¿podries escriure una obra a partir de la idea de frontera, per a màxim quatre actors i d’uns 40 minuts de durada? La trucada venia del director, Xavier Albertí, que vol que cada temporada seva s’organitzi entorn d’un eix temàtic (el d’enguany, la frontera). Els que van respondre són dramaturgs molt llunyans, tant geogràficament com teatralment, però tots tres noms incontestables: l’argentí Rafael Spregelburd, l’alemany resident a la Schaubühne Falk Richter i la catalana Lluïsa Cunillé.

El resultat de l’experiment -en cartell des d’avui fins al 8 de juny-és un únic espectacle titulat Fronteres en què se succeeixen un darrere l’altre els tres textos. Quatre actors estan al servei de l’obra: Jordi Boixaderas, Oriol Genís, Roser Batalla i Lina Lambert. El muntatge aborda unes fronteres físiques i reals i, darrere seu, la discriminació, la culpa, la vergonya, l’art o l’espoli.

L’eccehomo i els límits de l’art

El dramaturg i director Rafael Spregelbud no pot evitar esbossar un somriure quan recorda com Cecilia Jiménez va restaurar l’eccehomo de Borja: “Va ser un acte d’amor. Si ho hagués fet per destruir l’obra original, s’hauria considerat art. Però ho feia per perpetuar la memòria”. Els protagonistes del seu muntatge, Santa Cecília de Borja a Saragossa, són dos professors d’universitat que han de catalogar aquest fresc mediocre que va passar a tenir valor quan va ser destrossat. Spregelburd eleva l’anècdota i reflexiona sobre les “categories” i els “buits”, les coses que no sabem com definir.

Europa, la presó dels rics?

Alícia Gorina dirigeix el text de Falk Richter, titulat Frontex en referència a l’agència europea que controla les fronteres. L’obra retrata un matrimoni (Genís i Batalla) que viu reclòs en una comunitat a canvi de la promesa de seguretat i felicitat. El referent real és Celebration Community, una ciutat de luxe que gestiona Walt Disney i on els ciutadans són clients. Richter mostra “la fal·làcia de la Unió Europea”, explica Gorina. Aquesta distopia apocalíptica posa en evidència com “hi ha una força fosca i invisible que manté el ciutadà aclaparat i arriba a afectar la seva intimitat”.

La moral i l’evasió d’impostos


Lluïsa Cunillé dibuixa a Geografia “un mapa moral sobre el fenomen de la corrupció”, diu Albertí, l’analitza en l’àmbit sociopolític, individual i cultural. Una parella (Boixaderas i Lambert) s’endú bitllets de 500 euros frontera enllà. La qüestió no és només què suposa en l’aspecte legal, sinó també la culpa que genera en la còmplice. “És una mestra que es veu immersa en un entramat del qual no és responsable tot i que se’n sent culpable, sent que ha creuat una frontera interior”, diu el director, Xavier Martínez. Cunillé s’aprofita de personatges de la mitologia clàssica (Ariadna, Teseu, Sísif) per teixir la història i reivindicar fronteres culturals perdudes.

Carme Elias és l'emperadriu de la moda



L'actriu encarna en una obra de teatre 'La divina' Diana Vreeland

publicat per
www.elperiodico.cat
5 de maig de 2014
José Carlos Sorribes
foto : David Ruano

La moda no seria el que és avui sense la figura visionària de Diana Vreeland (París, 1903-Nova York, 1989), editora de les revistes Harper's Bazaar i Vogue i impulsora d'una revolució com a prescriptora des de dues publicacions tan rellevants i també per la seva posició emblemàtica al Nova York chic dels anys 60. L'excèntrica Vreeland va ser un tòtem que mai va deixar indiferència per on va passar. Coneguda com La divina, va dictar a mitjans del segle passat a les mestresses de casa nord-americanes quins eren els patrons per vestir amb elegància i glamur.

La seva arrasadora personalitat va ser objecte d'un monòleg teatral. Es va estrenar al circuit alternatiu de l'Off Broadway de Nova York el 1995 i arriba aquest dimarts al Teatre Akadèmia, a l'Eixample i a sota de la Diagonal. Compta amb una primera figura del teatre com Carme Elias com a protagonista. El títol d'Al galop (Full galop a l'original de Mark Hampton i Mary Louise Wilson) fa referència a la trepidant vida de Vreeland, dona d'esperit indomable i emprenedor.

Porta la batuta d'aquesta versió de l'Akadèmia el mateix director que la va estrenar el 1997 a Florència, Guido Torlonia, ajudant al seu dia del llegendari Giorgio Strehler al Piccolo de Milà. «És un personatge de bogeria, amb una estranya visió de futur. Acomiadada d'un dia per l'altre de l'edició americana de Vogue, va ser capaç de reinventar-se quan gairebé tenia 70 anys», explica Torlonia, que no va conèixer la protagonista però sí els seus descendents. «Diana Vreeland ens ha conquistat a tots els que som en el projecte», sentencia un director que debuta a Catalunya, després de treballar a països com França i els EUA.

A PARK AVENUE
Carme Elias va ser la primera víctima d'aquell enamorament. «Em vaig llegir l'obra d'una tirada una nit després d'una funció. Estava entusiasmada», explica. Entusiasmada i «espantada» davant el primer monòleg de la seva carrera, que recull un món exquisit. La funció es desenvolupa al saló de l'apartament de Vreeland a Park Avenue, la cèlebre i glamurosa avinguda novaiorquesa, amb una escenografia que remet a una personalitat imaginativa i desinhibida. «No era una dona guapa, però va crear bellesa per tot arreu. El seu cas era d'impudícia estètica», recorda l'escenògraf Ramon B. Ivars. En un espectacle sobre la considerada emperadriu de la moda el vestuari hi ha d'ocupar un lloc rellevant. Així, a Elias la vesteix Andrés Andreu.

Records i projectes de futur es barregen en les paraules de Vreeland/Elias mentre espera l'arribada dels seus convidats per a un sopar. Aquella mirada de la moda, a través de la periodista, ho és també del segle XX en què va viure Vreeland, explica l'actriu. L'editora de moda no només va irradiar l'estètica Vogue, ho va fer també descobrint grans models amb gent jove i de cares inusuals com Veruschka, Marisa Berenson, Twiggy o Lauren Hutton. També va donar volada al treball del fotògraf Richard Avedon, a partir de la innovació del fotomuntatge.


La gran virtut de Vreeland, com valoren els implicats en el projecte del Teatre Akadèmia, va ser la seva capacitat de donar nou impuls a la seva vida quan va ser acomiadada sense miraments el 1971 de Vogue als 68 anys. Va sortir ràpidament d'aquella crisi amb un càrrec de consultora del Metropolitan de Nova York i va portar la moda als museus amb unes grans exposicions. «La seva vida ja era teatre», diu Elias.

16 de maig 2014

Només 3 funcions de 'Liceistes i cruzados' de Pitarra



Liceistes i cruzados és l’extraordinari retrat satíric de Serafí Pitarra i Enric Carreres (també pseudònim de Frederic Soler) de la disputa entre «liceistes», partidaris del nou Teatre del Liceu, i «cruzados», els de l’antic Teatre de la Santa Creu, i que ens dóna el testimoni brillant d’un moment fonamental en el naixement de la nova cultura catalana.

Espectacle i musical amb direcció de Jordi Prat i Coll i interpretació de Jordi Banacolocha, Francesc Ferrer, Andreu Gallén, Camilo García, Berta Giraut, Oriol Guinart, Anna Moliner, Pep Sais, Jordi Vidal i Pau Viñals.

El pare de la Dolores és un apassionat cruzado que només vol casar la seva filla amb algú dels mateixos gustos teatrals. En Ricardo, que vol casar-s’hi, haurà de fer-se passar per un bon espectador del Teatre de la Santa Creu per tal de guanyar-se el favor del pare i alhora haurà d’intentar desemmascarar un rival que té els favors del pare de la noia, malgrat ser en realitat un liceista camuflat.

Presentació de Jordi Prat i Coll
Només tres funcions!
16, 17 i 18 de maig a la Sala Tallers
Més informació de l'espectacle aquí.
Galeria d'imatges aquí.
Entrades a 3 € per als abonats i els joves de fins a 25 anys,
i 6 € tarifa general

La Confederación de Teatro Amateur ESCENAMATEUR, Premio Max Aficionado 2014



publicat per
http://teatroaficionado.blogspot.com.es
14 de maig de 2014

El comité organizador de los Premios Max de las Artes Escénicas da a conocer hoy, 14 de mayo, mediante este comunicado, el Premio Max Aficionado 2014, que ha sido otorgado por unanimidad a la Confederación de Teatro Amateur  ESCENAMATEUR. El comité ha destacado “su labor de apoyo, impulso y fomento del teatro aficionado en todo el territorio español y por su difusión de la creación española contemporánea y de autor”.

José Ramón López, presidente de ESCENAMATEUR,  recibirá el galardón el próximo 26 de mayo dentro de la ceremonia de entrega de la XVII edición de los Premios Max de las Artes Escénicas que organiza la Fundación SGAE y que se celebrará en el Teatro Circo Price de Madrid.  El presidente de ESCENAMATEUR ha declarado que “es un reconocimiento a una labor que llevamos haciendo desde hace muchos años para dignificar el teatro amateur. Agradecemos mucho al comité de los Premios Max la concesión del galardón”.
La Confederación de Teatro Amateur  ESCENAMATEUR es una entidad sin ánimo de lucro constituida con el objetivo de trabajar en colaboración con el Ministerio de Cultura, la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE), la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), así como todas aquellas entidades vinculadas al teatro amateur, y de ser referente para las federaciones de teatro amateur, compañías de teatro amateur de las distintas Comunidades Autónomas y para todas aquellas personas a título individual amantes del teatro.

ESCENAMATEUR nació en junio de 2009 para promover la unión y creación de nuevas federaciones autonómicas desde donde trabajar para la dignificación y reconocimiento del trabajo que realizan los grupos de teatro aficionado, así como para ser el interlocutor válido entre las distintas administraciones públicas y privadas, tanto en el Estado Español como en el resto de organismos internacionales a través de  su presencia en entidades como la Asociación Internacional de Teatro del Arte (AITA) o el Consejo Internacional de Federaciones de Teatro Amateur de Cultura Latina (CIFTA), entre otros.

ESCENAMATEUR reivindica así un espacio natural para la alternativa del teatro aficionado dotándolo de un discurso propio y de base ideológica sólida: las compañías amateur llegan a sitios donde otras compañías alternativas no llegan, crean público y trabajan por y para la cultura para acercarla al ciudadano menos favorecido.

Compuesta por más de 400 socios entre federaciones, grupos de teatro y personas a título individual, la entidad está presente en 16 de las 17 comunidades autónomas del Estado Español y tiene una fuerte presencia en Portugal, gracias al acuerdo de colaboración suscrito con la Federación Portuguesa de Teatro (FPTA).


En este tiempo, la línea de trabajo que ha seguido ESCENAMATEUR ha ido enfocada a buscar un marco legal y visible de las artes escénicas amateur. Para ello ha firmado y logrado importantes convenios y acuerdos de colaboración con entidades de primer orden, tales como el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Instituto Nacional de las Artes Escénicas y la Música, Federación Española de Municipios y Provincias, Sociedad General de Autores y Editores, Fundación SGAE, Federación Portuguesa de Teatro, Universidad Complutense, Universidad Europea de Madrid o la Universidad Rey Juan Carlos.

Tener una representación de pleno derecho en el Consejo Estatal de las Artes Escénicas y de la Música, la implantación del Circuito Nacional de Teatro Amateur, o los  premios a las artes escénicas amateur ESCENAMATEUR, han sido algunos de sus hitos en este tiempo.ESCENAMATEUR sucede en el palmarés a los grupos de teatro de la ONCE, Premio Max Aficionado 2013.

Tres premios especiales

Además de las 19 candidaturas a concurso a los Premios Max de las Artes Escénicas, se conceden 3 premios especiales: Honor, Contribución a las Artes Escénicas y Aficionado. Organizados por la Fundación SGAE desde 1998, los Premios Max, cuyo galardón está diseñado por el poeta y artista plástico Joan Brossa (Barcelona-1919/1999), impulsor de uno de los colectivos renovadores del arte español de posguerra, se han consolidado a lo largo de estos años como el reconocimiento más amplio en el ámbito de las Artes Escénicas en el Estado español. Este 2014 supone un punto de inflexión en su trayectoria con la adopción de un nuevo reglamento que conlleva una profunda renovación de su estructura, algo fundamental para adecuarse al contexto actual.


El comité organizador de los Premios Max está integrado por los autores Ana Diosdado, Ramón Barea, Mariano Marín, Miguel Murillo, Carme Portaceli, Ricard Reguant, Juan Carlos Rubio, Rosángeles Valls, Eva Yerbabuena y Antonio Onetti, presidente de la Fundación SGAE.

15 de maig 2014

Cantània 2014: Rambla Llibertat



26 escoles cantaran al Teatre Monumental
Un projecte de l'Auditori de Barcelona

10a edició a Mataró d'aquest projecte de formació musical iniciat per l'Auditori de Barcelona ara fa vint-i-cinc anys. Els estudiants de 5è de primària de les escoles de Mataró han treballat una cantata al llarg del curs, i finalment la canten amb públic.
La cantata d'enguany ha estat composta per Albert Carbonell i escrita per Marc Rosich i porta per nom Rambla Llibertat; un barri on l’alegria es respira arreu i la concòrdia es viu de manera genuïna....
Montse Meneses i Josep Prats són els encarregats de dirigir els alumnes mataronins acompanyats de l'orquestra de l'Auditori de Barcelona.

Escoles participants: Àngela Bransuela, Angeleta Ferrer, Anxaneta, Argentona, Balmes, Bernat de Riudemeia, Camí del Cros, Camí del Mig, Cirera, Cor de Maria, El Turó, Gem, Germanes Bertomeu, Josep Manuel Peramàs, Josep Montserrat, Les Aigües, Les Fonts-Argentona, Mare de Déu de Lourdes, Maria Mercè Marçal, Meritxell, Rocafonda, Salesians, Sant Miquel del Cros, Tomàs Viñas, Torre Llauder i Vista Alegre.

Concerts
Dia 17  a les 12, 17 i 20.30 h / Dia 18 a les 12 i les 18 h

Preu: 4'5 euros

XXXè CONCURS DE TEATRE PREMI VILA D'OLESA



El XXXè Concurs de Teatre, premi Vila d’Olesa es regirà per les següents bases.

1. Podran participar-hi tots aquells grups teatrals que prèviament s'hagin inscrit i posteriorment hagin estat seleccionats, i que no tinguin caràcter comercial i/o professional.

2. La inscripció es dirigirà per escrit als organitzadors del concurs, adjuntant el full d'inscripció.

Adreça: Secció de Teatre
UEC Olesa
C/ Vall d'Aran, s/n
Apartat de correus: 177
08640 OLESA DE MONTSERRAT
Tel.: 93 778 29 52 (de dilluns a divendres de 18:00 a 20:00h)
Adreces electròniques: fcarreras@ya.com ; junta@uecolesam.org

3. A fi i efecte d'ajudar a la selecció dels grups participants al concurs, cada un dels inscrits haurà d'adjuntar un breu resum de les seves darreres activitats teatrals, amb la relació dels premis aconseguits i el text de l’obra presentada (pot ser en format digital). També és imprescindible adjuntar un DVD de l'obra.

4. El DVD haurà de ser enregistrat només amb una sola càmera, a l’exterior hi haurà de constar la durada de l’obra, que no pot ser inferior a 90’ i la llegua que s’utilitza. El DVD quedarà en poder de l’entitat.

5. La inscripció es tancarà el proper dia 30 de maig de 2014

6. Una vegada seleccionats els grups participants, se'ls convocarà a una reunió per tal d'efectuar el sorteig del dia de l'actuació. Aquest sorteig serà el dia 28 de juny de 2014 a les 19 hores al local de la UEC, C/ Vall d'Aran, s/n.

Els grups hauran de portar  programa amb el repartiment 
breu sinopsi i una fotografia de l'obra en format digital
fotocòpia de la targeta del CIF del grup
número de fax o adreça electrònica per enviar documentació urgent.
nom i telèfon del responsable del grup

7. Els grups seleccionats abonaran 100 euros en concepte de drets de participació. Aquest
pagament s'efectuarà el dia del sorteig de les dates d'actuació del concurs i serà reintegrat
als grups participants un cop acabada la seva actuació. Si per qualsevol causa un grup no
es presenta el dia de la seva representació perdrà automàticament els drets de
participació.

8. El muntatge de l’escenografia només es podrà fer el mateix dia de la representació. La posada en escena serà a càrrec dels grups actuants, tenint en compte que les dimensions de I'escenari són de 7,2 x 4,5 metres de boca, per 6 metres de fondària, amb una potència màxima de 20.000 W. No és disposa de teler de decorats. Per a més informació consultar la pàgina web http://www.uecolesam.org/ en l’apartat Sobre nosaltres.

9. El grups participants podran fer ús dels focus i altres elements de l’escenari, però hauran de deixar-ho tot tal com ho hauran trobat i estan obligats a comunicar als membres de la comissió organitzadora, qualsevol desperfecte que puguin ocasionar per tal d’evitar accidents.

10. L'entitat organitzadora finançarà el muntatge dels grups participants amb la quantitat de 400 euros.

11. L'entitat organitzadora ha pressupostat fins a 90 euros (IVA inclòs) en concepte de drets d'autor. En cas que l'obra representada excedeixi aquesta quantitat, la diferència serà restada de la subvenció del grup pel muntatge de l'obra, per tant els grups han de comunicar la quantia dels drets d’autor el dia de la reunió.

12. Les dates d'actuació seran els dies 21 i 28 de setembre, 5, 12, 19 i 26 d'octubre i 2 i 8 de novembre de 2014, podent canviar-les si per causa major així s'exigeix.

13. El mobiliari, els aparells de so, el vestuari, el maquillatge i altres són a càrrec dels grups participants. 



14. Només tindran accés a I'escenari aquelles persones que prèviament s'identifiquin a la Comissió Organitzadora. L’entrada a la sala d'espectacles serà per l'entrada de pagament de taquilla.

15. La Comissió Organitzadora es reserva el dret d’enregistrar la representació.

16. Durant el Concurs, qualsevol de les obres seleccionades per participar no podrà ésser representada a Olesa de Montserrat fins que aquesta hagi concursat. En cas de no complir-se aquest punt el grup serà desqualificat.

17. Es lliurarà un premi per a cada una de les següents categories:
 premi de grup
 actor principal
 actriu principal
 actor de repartiment
 actriu de repartiment
 direcció
 muntatge
 votació popular
 jurat juvenil

 El Jurat qualificador podrà atorgar tants accèssits com cregui escaient.

18. La decisió del Jurat serà inapel·lable.

19. Qualsevol cas no especificat en aquestes bases serà resolt per la Comissió Organitzadora, sense dret a reclamació, així com aquelles modificacions que les circumstàncies aconsellin per la bona marxa del Concurs.

20. Els premis es lliuraran la primera quinzena de desembre. El dia, l’hora i el lloc és comunicaran oportunament.

21. La presentació de la inscripció representa l’acceptació d’aquestes bases.


Olesa de Montserrat, 14 d’abril de 2014

El teatre s’incorpora al ‘De llibres i més’



publicat per
http://diarimaresme.com
23 abril de 2014
Biel Cadilla

El programa “De llibres i més“, de Ràdio Estel, parlarà a partir d’ara de l’actualitat de les arts escèniques. I ho farà dins la nova secció “Entre bambalines“, d’entre 15 i 20 minuts de durada. El seu conductor serà el periodista Biel Cadilla (Barcelona, 1979), que fins fa poc havia estat treballant a RAC1. Cada setmana, s’hi farà un repàs a la cartellera i a les millors crítiques. A més, s’entrevistaran dramaturgs, directors i actors d’actualitat.
La primera entrevista serà amb Guillem Clua i Josep Sala, dramaturg i director, respectivament, de l’obra “Gust de cendra”, que s’ha estrenat aquesta setmana (23 d’abril) a la Sala Muntaner, on s’hi estarà, com a mínim, fins al 25 de maig. A més, cada setmana els oïdors del programa podran guanyar entrades per anar al teatre a través d’un concurs.

El programa sobre literatura i cultura de Ràdio Estel, que presenta el periodista Emili Pacheco, s’emet els dissabtes a les 21 hores i es fa una redifusió els diumenges a les 22 hores.

14 de maig 2014

Tanca el Trapezi més agosarat El Trapezi recupera el pols i les xifres



publicat per
www.ara.cat
12 de maig de 2014
Dani Revenga

100.000 persones visiten una Fira del Circ protagonitzada pels nous formats

“Hem fet un Trapezi més d’autor, més escènic. Hem buscat la mescla de llenguatges incorporant els elements de dramatúrgia i les tendències creatives més avantguardistes”. Així valorava la divuitena edició del Trapezi el seu director artístic, Jordi Gaspar. “Crec que hem reflectit el que està marcant l’evolució del circ: a partir dels elements bàsics com l’acrobàcia i l’expressió, s’introdueix la dramatúrgia per oferir espectacles més escènics, més profunds”, diu Gaspar. La Fira del Circ de Catalunya va tancar portes ahir al vespre a Reus, després de quatre intensos dies d’una programació amb un gran protagonisme dels nous formats. Gaspar, que aquest any complia el seu tercer any al capdavant del Trapezi, confessava que aquesta és l’edició de la qual se sent més satisfet: “Hem posat tota la carn a la graella. La programació era de risc, però la resposta del públic ha estat formidable”.

Dels 37 espectacles programats, tant a les places de Reus com en diverses sales, els set que van exhaurir entrades simbolitzen la bona acceptació del públic de la programació. És el cas de Cabaret Petrificat, d’Escarlata Circus, un espectacle de projeccions i llançament de ganivet que va causar sensació al Teatre Fortuny. O dels francesos del Petit Theatre de Gestes, que amb el seu Betes de foite van posar en escena una combinació d’habilitats per a la doma i la manipulació d’objectes que exemplifica la filosofia de combinar llenguatges i d’innovar que ha estat una constant en tot el Trapezi.

Dels espectacles de factura catalana, cal destacar l’estrena de Rudo, de Manolo Alcántara, un espectacle d’equilibris en el qual les caixes de fusta serveixen per edificar tremoloses torres i altres figures. També va deixar el pavelló alt Pelat, de Joan Català, una proposta que elimina les fronteres entre la dansa, el circ, el teatre i l’actuació, i que aposta per la interacció amb l’espectador. O Indomador, d’Animal Religion, que recupera la tradició més vertical i acrobàtica amb una posada en escena que exhibeix un alt nivell de dramatúrgia.

Un aparador internacional

El sector català té en el Trapezi el seu aparador natural per mostrar-se al món. 72 professionals i una quarantena de programadors (el triple que en l’última edició), la meitat de fora de l’Estat, han passat per la Fira del Circ catalana durant aquests quatre dies. Jordi Gaspar explica que “s’ha treballat molt perquè el Trapezi funcioni com un gran aparador del sector i perquè jugui un paper molt important en la internacionalització de les companyies catalanes”. Gaspar considera que “el circ català està molt ben reconegut internacionalment”: “Tenim una bona marca i als països capdavanters en circ se sap que a Catalunya hi ha un caldo de cultiu de creativitat molt important”. Una de les novetats ha sigut el Dóna’m una pista, una iniciativa experimental que ha permès a les petites companyies exhibir en format breu les seves creacions per copsar la resposta del públic.

Pel que fa a la continuïtat del model, Gaspar té clar que, un cop superats els dubtes al voltant del format del Trapezi de fa dos anys, “aquesta és la línia a seguir”. Tot i això, la seva continuïtat com a director artístic del festival encara no està confirmada: “Ara és l’hora de fer totes les valoracions i ja hi haurà temps per definir el futur”, afirmava ahir al vespre.


El Trapezi d’aquest any ha comptat amb 37 espectacles que han ofert diverses funcions fins a arribar a un total de 80. Dotze de les companyies venien de països diversos com França, Bèlgica, el Canadà, Noruega, Eslovàquia, Itàlia i el Brasil. El cartell l’han completat 21 companyies catalanes i 3 de l’estat espanyol. Pel que fa al nombre de visitants, l’organització calcula que unes 100.000 persones han assistit a algun dels espectacles que s’ha representat a les places i en diverses sales de la ciutat, un registre que es considera “un èxit rotund”. Set dels espectacles amb entrada de pagament van exhaurir les seves localitats. El pressupost d’aquesta edició ha estat de 383.000 euros, dels quals l’Ajuntament de Reus i la Generalitat se’n reparteixen la major part, 300.000 euros,