publicat per
www.ara.cat
14 de maig de 2014
Laura Serra
L’espectacle planteja, amb tres obres curtes, dilemes sobre
art, benestar i corrupció
L’encàrrec de Teatre Nacional devia ser així: ¿podries
escriure una obra a partir de la idea de frontera, per a màxim quatre actors i
d’uns 40 minuts de durada? La trucada venia del director, Xavier Albertí, que
vol que cada temporada seva s’organitzi entorn d’un eix temàtic (el d’enguany,
la frontera). Els que van respondre són dramaturgs molt llunyans, tant geogràficament
com teatralment, però tots tres noms incontestables: l’argentí Rafael
Spregelburd, l’alemany resident a la Schaubühne Falk Richter i la catalana
Lluïsa Cunillé.
El resultat de l’experiment -en cartell des d’avui fins al 8
de juny-és un únic espectacle titulat Fronteres en què se succeeixen un darrere
l’altre els tres textos. Quatre actors estan al servei de l’obra: Jordi
Boixaderas, Oriol Genís, Roser Batalla i Lina Lambert. El muntatge aborda unes
fronteres físiques i reals i, darrere seu, la discriminació, la culpa, la
vergonya, l’art o l’espoli.
L’eccehomo i els límits de l’art
El dramaturg i director Rafael Spregelbud no pot evitar
esbossar un somriure quan recorda com Cecilia Jiménez va restaurar l’eccehomo
de Borja: “Va ser un acte d’amor. Si ho hagués fet per destruir l’obra
original, s’hauria considerat art. Però ho feia per perpetuar la memòria”. Els
protagonistes del seu muntatge, Santa Cecília de Borja a Saragossa, són dos
professors d’universitat que han de catalogar aquest fresc mediocre que va
passar a tenir valor quan va ser destrossat. Spregelburd eleva l’anècdota i
reflexiona sobre les “categories” i els “buits”, les coses que no sabem com
definir.
Europa, la presó dels rics?
Alícia Gorina dirigeix el text de Falk Richter, titulat
Frontex en referència a l’agència europea que controla les fronteres. L’obra
retrata un matrimoni (Genís i Batalla) que viu reclòs en una comunitat a canvi
de la promesa de seguretat i felicitat. El referent real és Celebration
Community, una ciutat de luxe que gestiona Walt Disney i on els ciutadans són
clients. Richter mostra “la fal·làcia de la Unió Europea”, explica Gorina.
Aquesta distopia apocalíptica posa en evidència com “hi ha una força fosca i
invisible que manté el ciutadà aclaparat i arriba a afectar la seva intimitat”.
La moral i l’evasió d’impostos
Lluïsa Cunillé dibuixa a Geografia “un mapa moral sobre el
fenomen de la corrupció”, diu Albertí, l’analitza en l’àmbit sociopolític,
individual i cultural. Una parella (Boixaderas i Lambert) s’endú bitllets de
500 euros frontera enllà. La qüestió no és només què suposa en l’aspecte legal,
sinó també la culpa que genera en la còmplice. “És una mestra que es veu immersa
en un entramat del qual no és responsable tot i que se’n sent culpable, sent
que ha creuat una frontera interior”, diu el director, Xavier Martínez. Cunillé
s’aprofita de personatges de la mitologia clàssica (Ariadna, Teseu, Sísif) per
teixir la història i reivindicar fronteres culturals perdudes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada