publicat
per
www.elperiodico.cat
25 de maig
de 2014
Imma
Fernández
Foto :
David Ruano
Emma Vilarasau i Carme Elias triomfen amb dos monòlegs, i
Mercè Sampietro recitarà el poeta Vinyoli
Tres grans dames de la interpretació, jugant a soles (o
gairebé) davant del públic. I triomfant. Són Carme Elias, Emma Vilarasau i
Mercè Sampietro. Les dues primeres han omplert les platees amb Al galop (al
Teatre Akadèmia fins avui) i Els dies feliços (Lliure de Gràcia). Sampietro,
que ha passejat amb èxit el monòleg 9 maletes per Catalunya, recitarà els
poemes de Vinyoli del 28 de maig a l'1 de juny a la Sala Muntaner. A l'abril,
una altra actriu majúscula, Vicky Peña, es va ficar el públic a la butxaca amb
la reposició d'A casa (Kabul). L'escena, amb la galopant crisi a sobre, tendeix
a reduir els repartiments i els costos de producció. Les aparicions en solitari
o per parelles cotitzen a l'alça. I la taquilla fa números: el reclam de les
top, acompanyat de productes de cuidada factura i interès, funciona. Els dies
feliços, amb les localitats gairebé esgotades, ha prorrogat fins al 22 de juny
i el ple d'Al galop, que ha deixat molt públic descavalcat, ha propiciat el seu
retorn al setembre (del 18 de setembre al 5 d'octubre).
Carme Elias ha saltat aquesta temporada d'enfrontar-se
davant 800 espectadors a la Sala Gran del TNC (amb Doña Rosita la soltera o el
lenguaje de las flores) a sentir-se «com al saló de casa parlant-los a les 70
persones» que hi caben a l'Akadèmia. Embotida al glamurós vestit de Diana
Vreeland (l'editora de les revistes de moda Bazar i Vogue), confessa que el
repte d'enfrontar-se per primera vegada a un monòleg i amb el públic a un pam
l'espantava. «És una nova experiència a tots els nivells. Tenir la sala a sobre
exigeix un esforç de concentració més gran, no podia despistar-me i els primers
dies vaig patir. ¡Jo sola, una hora i mitja! Ara ja disfruto molt, i m'agradaria
portar l'obra per Catalunya i a Madrid».
CUIDADA PRODUCCIÓ
La coincidència de les tres dames de l'escena a soles amb la
platea, opina, és una casualitat. «Sempre hi ha hagut monòlegs, jo he vist
moltes grans actrius fent-ne. Sí que és veritat que amb la crisi s'han de
reduir despeses, però darrere d'Al galop hi ha una producció forta». Ella va
acceptar l'encàrrec per «amor i passió al personatge i per com està ambientat».
«El text em va captivar», diu. La temporada que ve tornarà a envoltar-se d'un elenc
per a un muntatge del TNC. «Faré un personatge als antípodes de Diana, molt
allunyat del luxe i l'esplendor. Un extrem fascinant», avança.
Mercè Sampietro fa quatre anys que sedueix les platees amb
la màgia de la proximitat. Acompanyada del músic Eduard Iniesta ha interpretat
Sensualitats, 9 maletes i a partir de dimecres, a la Sala Muntaner, oferirà un
«apassionant i emotiu» viatge per l'obra i la vida del poeta Joan Vinyoli, del
qual aquest any es commemora el centenari del naixement. «És un poeta que
m'entusiasma i volem que el públic pugui aprofundir en la seva obra, que toca
els temes fonamentals: l'amor, la mort, el dolor...», explica Sampietro. A més
de poemes, s'intercalen cartes i prosa, i es projecten fotografies, elegides
per Pep Solà, biògraf de Vinyoli, en col·laboració amb el marit de l'actriu,
Juan Millares. «És una peça molt familiar, feta amb molt carinyo», afegeix
l'actriu. La música d'Iniesta completa el viatge a l'univers de Vinyoli.
L'actriu té un altre viatge imminent. Prepara amb gran
il·lusió per al Grec L'eclipsi, òpera contemporània dirigida per Xavier Albertí
que es veurà al TNC. «És la meva primera òpera, encara que Pere Ponce i jo no
cantem, només actuem. M'hauria agradat molt saber cantar», diu Sampietro, que
assegura disfrutar tant en les grans produccions com en les de butxaca.
«Dissabte, diumenge i dilluns, dirigit per Sergi Belbel, era un gran espectacle
i va ser fantàstic. Però va a èpoques. Ara amb la crisi tot influeix, s'ha
d'anar tirant i és normal que es facin més monòlegs i muntatges petits».
En el cas d'Emma Vilarasau va ser ella la que va buscar «una
obra petita i íntima» després d'encadenar dos títols d'alta volada: Agost i
Barcelona. «Volia tenir el públic molt a prop, en una petita sala, com l'Espai
Lliure». Però el Lliure li va obrir portes més grans: la sala de Gràcia, i
l'està omplint. I això que en el segon acte d'Els dies feliços amb prou feines treu
el cap sobre la muntanya en què està enterrada. Coses de Beckett, l'autor.
Un punt curiós de l'obra: Òscar Molina també actua (i cobra,
és clar), encara que no apareix en tota la funció (només el veuen alguns
espectadors, amagat darrere d'un monticle reflectit en miralls). «És un
personatge molt desagraït», fa broma l'actor. Però és feina, que és el que avui
compta més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada