L'actriu encarna en una obra de teatre 'La divina' Diana
Vreeland
publicat per
www.elperiodico.cat
5 de maig de 2014
José Carlos Sorribes
foto : David Ruano
La moda no seria el que és avui sense la figura visionària
de Diana Vreeland (París, 1903-Nova York, 1989), editora de les revistes
Harper's Bazaar i Vogue i impulsora d'una revolució com a prescriptora des de
dues publicacions tan rellevants i també per la seva posició emblemàtica al
Nova York chic dels anys 60. L'excèntrica Vreeland va ser un tòtem que mai va
deixar indiferència per on va passar. Coneguda com La divina, va dictar a
mitjans del segle passat a les mestresses de casa nord-americanes quins eren
els patrons per vestir amb elegància i glamur.
La seva arrasadora personalitat va ser objecte d'un monòleg
teatral. Es va estrenar al circuit alternatiu de l'Off Broadway de Nova York el
1995 i arriba aquest dimarts al Teatre Akadèmia, a l'Eixample i a sota de la
Diagonal. Compta amb una primera figura del teatre com Carme Elias com a
protagonista. El títol d'Al galop (Full galop a l'original de Mark Hampton i
Mary Louise Wilson) fa referència a la trepidant vida de Vreeland, dona
d'esperit indomable i emprenedor.
Porta la batuta d'aquesta versió de l'Akadèmia el mateix
director que la va estrenar el 1997 a Florència, Guido Torlonia, ajudant al seu
dia del llegendari Giorgio Strehler al Piccolo de Milà. «És un personatge de
bogeria, amb una estranya visió de futur. Acomiadada d'un dia per l'altre de
l'edició americana de Vogue, va ser capaç de reinventar-se quan gairebé tenia
70 anys», explica Torlonia, que no va conèixer la protagonista però sí els seus
descendents. «Diana Vreeland ens ha conquistat a tots els que som en el
projecte», sentencia un director que debuta a Catalunya, després de treballar a
països com França i els EUA.
A PARK AVENUE
Carme Elias va ser la primera víctima
d'aquell enamorament. «Em vaig llegir l'obra d'una tirada una nit després d'una
funció. Estava entusiasmada», explica. Entusiasmada i «espantada» davant el
primer monòleg de la seva carrera, que recull un món exquisit. La funció es
desenvolupa al saló de l'apartament de Vreeland a Park Avenue, la cèlebre i
glamurosa avinguda novaiorquesa, amb una escenografia que remet a una
personalitat imaginativa i desinhibida. «No era una dona guapa, però va crear
bellesa per tot arreu. El seu cas era d'impudícia estètica», recorda
l'escenògraf Ramon B. Ivars. En un espectacle sobre la considerada emperadriu
de la moda el vestuari hi ha d'ocupar un lloc rellevant. Així, a Elias la
vesteix Andrés Andreu.
Records i projectes de futur es barregen en les paraules de
Vreeland/Elias mentre espera l'arribada dels seus convidats per a un sopar.
Aquella mirada de la moda, a través de la periodista, ho és també del segle XX
en què va viure Vreeland, explica l'actriu. L'editora de moda no només va
irradiar l'estètica Vogue, ho va fer també descobrint grans models amb gent
jove i de cares inusuals com Veruschka, Marisa Berenson, Twiggy o Lauren
Hutton. També va donar volada al treball del fotògraf Richard Avedon, a partir
de la innovació del fotomuntatge.
La gran virtut de Vreeland, com valoren els implicats en el
projecte del Teatre Akadèmia, va ser la seva capacitat de donar nou impuls a la
seva vida quan va ser acomiadada sense miraments el 1971 de Vogue als 68 anys.
Va sortir ràpidament d'aquella crisi amb un càrrec de consultora del
Metropolitan de Nova York i va portar la moda als museus amb unes grans
exposicions. «La seva vida ja era teatre», diu Elias.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada