www.elperiodico.cat
13 de gener de 2010
• La companyia Fènix Teatre presenta ‘Figuretes de vidre’ a la Muntaner
Gemma Sangerman, asseguda, i Lluïsa Sala. Al fons, Andreu Banús.
Foto: el periódico
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA
La fama que li va donar la versió cinematogràfica de Paul Newman el 1987 no li va propiciar més presència als escenaris catalans. El zoo de cristal sembla, per tant, una assignatura pendent, tot i que sí que és habitual en el teatre aficionat, dins del premiat repertori de Tennessee Williams. Del 1995 data, per exemple, una versió en castellà de Mario Gas. Una petita companyia, Fènix Teatre –amb seu al Teatre Principal d’Arenys de Mar– recupera ara aquest text de l’autor nord-americà, el que li va donar celebritat amb només 34 anys. Figuretes de vidre arriba avui a la Sala Muntaner, on s’estarà fins al 14 de febrer.
Andreu Banús, David Ortega, Lluïsa Sala i Gemma Sangerman formen el repartiment d’aquest retrat familiar amb direcció de Jordi Pons-Ribot, cap visible de Fènix Teatre. El director ha convertit la figura del narrador, Tom, en el mateix escriptor afilant el perfil autobiogràfic de Figuretes de vidre. Tom assisteix a la tortuosa relació entre la seva mare, Amanda, i la seva germana, Laura, una jove tímida i amb un impediment que col•lecciona animalets de vidre. Jim completa el quadro com el somiat pretendent per a Laura.
«La nostra idea és fer una versió més pròxima, poc realista i amb una escenografia mínima. I donar tota la importància al treball dels actors», apunta Pons-Ribot d’una obra estrenada el 1944 i que Williams va revisar constantment, fins a una última versió 30 anys després. El director explica que la van descobrir quan ja estava treballant en el text, cosa que els ha permès eliminar alguns anacronismes. Pons-Ribot afirma posar-se sempre «al servei de l’obra» i fugir del «virtuosisme» quan dirigeix. «Ens plantegem cada muntatge com si comencéssim una altra vegada», afegeix.
COMPANYIA CONVIDADA
Aquesta és una de les senyes d’identitat d’una companyia que fa quatre anys que és convidada a la Muntaner, on ha presentat un muntatge cada temporada. «Ens interessa mostrar el que es fa fora de Barcelona», comenta el director de la sala, Josep Maria Coll.
Fènix Teatre, a més, compta amb uns intèrprets fidels a aquesta manera d’entendre el teatre, lluny de l’artifici i amb un cert romanticisme. Encara més, Lluïsa Sala i Gemma Sangerman són, per exemple, professores de veu i de dicció, respectivament, de l’Institut del Teatre de Barcelona. Totes dues solen participar en un muntatge un cop a l’any amb la companyia. «És una manera de retrobar-te amb el que t’atreia d’aquest ofici», sentencia Sala.