www.lamalla.cat
13 de gener de 2010
'Figuretes de vidre' es podrà veure fins el 14 de febrer
EFE / LAMALLA.CAT
Per quarta temporada, la Sala Muntaner de Barcelona presenta una producció del Teatre Principal d'Arenys de Mar (Maresme). En aquesta ocasió és tracta d'una adaptació de l'obra de Tennessee Williams The Glass Menagerie, traduïda per Figuretes de vidre, que es podrà veure al teatre barceloní aquest dimecres i fins el 14 de febrer. Amb dramatúrgia i direcció de Jordi Pons-Ribot, l'espectacle porta a l'escenari "l'obra probablement més autobiogràfica" del dramaturg nord-americà (1911-1983).
Cinc dies de teatre alternatiu a Barcelona
L'autor d'Un tramvia anomenat Desig i La gata sobre la teulada de zinc calent, per les quals va guanyar el Premi Pulitzer de Teatre, va escriure el 1945 l'obra que estrena la Muntaner a Barcelona en català, encara que la versió d'aquest espectacle ha atès la revisió que l'autor va fer el 1974.
Tom, nom real de Tenessee Williams, interpretat per Andreu Banús, és un personatge que viu amb una mare amb caràcter difícil amb constants canvis de comportament, Amanda, recreada per Lluïsa Sala. Laura és la germana de Tom, "un personatge amb un quadre vital més patològic que la mare", coixa, retreta, que només viu dels somnis que li aporten els seus figuretes de vidre, en aquest cas la d'un unicorn, i Jim (David Ortega), un visitant que la mare pretén aparellar amb la filla.
Versionat a la televisió amb l'aparició de Katherine Hepburn i en cinema sota la direcció de Paul Newman i interpretació de John Malkovich, l'espectacle en llengua castellana es va anomenar "Zoo de vidre" i va arribar a Barcelona el 1994 amb direcció de Mario Gas i interpretació de Amparo Soler Leal i Francesc Orella, entre d'altres.
El mateix Tenessee Williams aconsella en el text, segons Jordi Pons-Ribot, una posada en escena poc realista, "neta, preciosista i minimalista". A l'escenari de la Muntaner fins al 14 de febrer, apareix en l'espectacle un autor escrivint teatre en la seva màquina d'escriure a la taula del seu estudi, en un espai en el qual es pot veure en un altre moment un paisatge a l'estil dels d'Edward Hopper, amb alguna música de Benny Goodman, de la dècada de 1940.