www.elperiodico.cat
19 de juliol de 2010
Blanca Oteyza i Miguel Ángel Solá llueixen complicitat al Teatre Borràs
C. L. R.
BARCELONA
Oteyza i Solá, en una escena.
Teatre de sentiments i emocions. Blanca Oteyza i Miguel Ángel Solá fa molt temps que estan junts en la vida i l'escena. Sense anar més lluny van fer gira 10 anys amb El diario de Adán y Eva. Per això, el primer que apareix en la seva interpretació de Por el placer de volver a verla, del canadenc Michel Tremblay, és una gran complicitat i una sensible compenetració a l'hora de donar cos als personatges de l'obra que s'ha instal•lat al Teatre Borràs.
El text de Tremblay, adaptat pel director de la producció (Manuel González Gil) i pels mateixos actors, fuig de l'habitual conflictivitat que ofereixen les històries de la majoria d'obres que poblen les cartelleres. Aquí s'exposa amb una senzillesa estructural aclaparadora un relat que no té cap altra idea darrere que la d'explicar, amb grans dosis d'humor i tendresa, la relació d'un fill amb la seva mare en diferents etapes de l'existència en comú i la influència que aquests llaços d'amor han tingut en l'evolució del que posteriorment es convertirà en un autor teatral d'èxit. Un homenatge, amb tints autobiogràfics, de l'escriptor a l'autora dels seus dies, a la qual recupera per a l'escenari en un exercici de nostàlgia que intenta demostrar la seva teoria que algú solament es fa únic quan genera en l'altre el plaer de tornar a veure'l.
La simple utilització d'uns mòduls i dels cromatismes de la il•luminació és suficient per acollir un muntatge que es recolza en la consistent i matisada actuació de Solá (Miguel) i Oteyza (Nana). La papereta sembla més difícil per al primer, obligat a transitar, sempre amb convincent gestualitat i entonació vocal, per les etapes de la seva infància, joventut i maduresa, però Oteyza mostra amb tanta naturalitat les emocions de la seva protectora figura maternal, que acaba teixint una fina teranyina que connecta amb la sensibilitat de l'espectador.
Ella és la que transmet al fill la seva passió per la lectura, el teatre, la formació intel•lectual. Ell assumeix com una esponja tot aquest llegat. I aquest clímax baixa a la platea, malgrat que alguna reiteració temàtica i un to a vegades massa edulcorat del text a l'hora de mostrar sempre el costat bo de l'existència enterboleixin la bona marxa de la funció. Però res impedeix que acabi amb aplaudiments i bravos.