'Incendis' impacta el públic del Monumental
publicat
per www.totmataro.cat Comas
Solerdimarts, 02 octubre 2012
Dissabte va començar, i molt bé, la programació estable del
Monumental per aquest trimestre. El teatre ple, una gran expectació, tres hores
llargues d'elevada tensió dramàtica, el públic commogut i vivíssims
aplaudiments a la fi de la funció. Tot això ho va aconseguir 'Incendis', l'obra
de Wajdi Mouawad que ha dirigit Oriol Broggi.
S'ha de dir que 'Incendis' és un muntatge que ja venia
precedit d'una notorietat ben guanyada la temporada passada quan durant dos
mesos va esgotar les entrades al Teatre Romea de Barcelona i va aconseguir
captar molts espectadors dels que no sovintegen gaire les representacions
teatrals. Ara està en plena gira per Catalunya i abans de Nadal tornarà a fer
estada al Romea per donar una nova oportunitat al públic que es va quedar amb
ganes de veure'l.
Descobriment
Entre les virtuts d'aquest espectacle destaca la d'haver
facilitat el descobriment de Wajdi Mouawad, un autor fins ara pràcticament
inèdit al nostre país. Perquè 'Incendis' és el seu primer text versionat al
català. Anteriorment només una altra de les seves peces, en francès i dirigida
per ell mateix, s'havia pogut veure a Girona, al festival Temporada Alta de fa
dos anys. Nascut al Líban el 1968, molt aviat la guerra civil va convertir
Mouawad en un refugiat. Primer a Beirut. Després amb la família es va haver
d'exiliar a París i finalment al Quebec. Aquí va poder accedir a una àmplia
formació en arts escèniques. Actor i alhora director, ara és un dramaturg
reconegut a escala internacional. També les seves obres, que gairebé sempre
estan influïdes per les circumstàncies viscudes. 'Incendis', per exemple, va
ser adaptada al cinema per Denis Villeneuve en un film premiat en diversos
certàmens europeus i que va arribar a ser finalista d'un Oscar.
Recorregut tortuós
Dos germans bessons, Jeanne i Simon, són convocats per un
notari per llegir-los les últimes voluntats de la seva mare, Nawal, que acaba
de morir després d’estar cinc anys sense parlar. Tots dos l'havien avorrida. A
més d’instruccions precises de com vol ser enterrada, els ha deixat uns sobres
tancats que hauran d'entregar al seu pare –que creien mort– i a un germà del
qual fins aquell moment no en sabien l’existència. A partir d’aquí, primer la
noia i després Simon, inicien un viatge que els durà a la recerca dels seus
orígens. Coneixeran que als quinze anys Nawal va ser obligada per la mare a
abandonar el seu nadó. Sabran també com, aconsellada per la seva àvia, va
aprendre a llegir per poder fugir del destí d'ignorància i de submissió que li
havien prefixat i com va buscar el seu fill enmig d’una guerra absurda.
Esbrinaran la seva participació en el conflicte i com va matar personalment el
comandant d'un dels bàndols. Constataran el seu captiveri posterior i les
tortures i violacions que va sofrir durant anys de presó, de les quals van
néixer ells, els bessons. Verificaran com, quasi per miracle, van ser salvats
de morir. També tindran notícia de com ella va retrobar el seu botxí, i el va
acusar, quan la justícia el va fer comparèixer davant un tribunal internacional.
Finalment constataran de manera tràgica el motiu que li va fer prendre la
decisió de callar perquè "hi ha veritats que no es poden dir, s’han de
descobrir". Serà així com els dos joves podran complir l'encàrrec de la
mare, entendre el seu silenci, estimar-la tardanament i superar l'aflicció
d'una infantesa que els fa mal "com un ganivet posat a la gola".
Tragèdia contemporània
A partir de tots aquests fils narratius que nua amb elements
d'intriga i d'emoció, Mouawad trava l'argument de l'obra. El tipus d'escriptura
teatral que utilitza, el component èpic, l'influx de l'horror i la fatalitat,
el pes de la tradició, les referències al·legòriques, les recapitulacions
extremes sobre la condició humana i, fins i tot, alguns ecos d'epopeies de
Sòfocles presents a 'Incendis' fan que sigui una autèntica tragèdia
contemporània. Oriol Broggi agafa aquest preuat material dramàtic i el tracta
amb una escenografia senzilla i amb una posada en escena que recalca per damunt
de tot la paraula poètica de l'autor, sigui dita o bé llegida. En això té
l'avantatge de comptar amb la destresa aclaparadora dels intèrprets que
encapçalen el repartiment: Clara Segura, Julio Manrique i Màrcia Cisteró. La
sintaxi amb què estructura la representació no és fàcil. Hi ha alternança de fragments,
el·lipsis, transicions, contrastos d'escenes, superposició de situacions, salts
en l'espai i en el temps, personatges duplicats i actors que en fan diversos.
Però res impedeix que flueixi cap al públic la contundència emotiva de la
història que es fa viva a l'escenari: per damunt de revenges preval l'amor
sorgit d'una noia adolescent. I en l'últim instant, amb la lectura de la carta
que Nawal ha deixat pòstumament als dos bessons, s'esdevé la catarsi. La
commoció anímica dels espectadors esclata de cop en el llarg aplaudiment final.
Notable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada