Quan un artista es planteja la construcció d’una obra sovint el primer censor a qui s’ha d’enfrontar és a ell mateix; l’autocensor que porta dins i que legisla a través dels propis prejudicis, les pors i els vicis més profunds i de vegades oblidats que formen part de la seva personalitat. El curs es planteja una reflexió entorn de la perversitat de pensament com a via d’escapatòria i com a un mitjà per aconseguir la llibertat de pensament que demana l’ofici artístic. L’elucubració mental, com si fos un joc malvat, un joc que ens allunya del pensament únic, al que ens impulsa de vegades la societat dels nostres dies, i ens allibera per asseure’ns davant del full en blanc.
| 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada