04 de juliol 2019

Per la majoria d’edat



Per la majoria d’edat


Els Pirates, impulsors del Maldà, estrenen el primer espectacle de gran format al Condal dins del Grec, ‘Les feres de Shakespeare’, en els 18 anys de la companyia
La comèdia musi­cal busca atan­sar els per­so­nat­ges al públic, ampli­ant el pros­ceni
El pri­mer gran repte d’Els Pira­tes: Les feres de Shakes­pe­are. La com­pa­nyia, que tot just cele­bra 18 anys de car­rera pro­fes­si­o­nal, repre­senta del 29 de juny al 28 de juliol dins del fes­ti­val Grec el seu pri­mer espec­ta­cle de gran for­mat. Dels seus 50 espec­ta­dors habi­tu­als del Maldà, la sala que ges­ti­o­nen des de fa uns anys, pre­pa­ren unes fun­ci­ons per a 400 espec­ta­dors. Ho fan sig­nant una veri­ta­ble per­versió (tot i que res­pec­tu­osa) de L’aman­si­ment de la fúria.

Man­te­nen l’època i la ciu­tat, Pàdua, però inci­dei­xen en el fet que els per­so­nat­ges feme­nins hi puguin dir la seva. Adri­ana Pas­tor, que ha fet la dra­matúrgia i la tra­ducció, ha introduït la pugna entre la con­cepció de l’Europa catòlica i la científica (que sig­ni­fica el Renai­xe­ment) per demos­trar que, ja en aque­lla època, les dones se les engi­nya­ven per poder superar les con­ven­ci­ons soci­als repres­so­res. L’obra de cre­ació, que inclou música i core­o­gra­fia que bar­reja la música antiga amb la més con­tem­porània, vol ser un mun­tatge diver­tit i com­promès.

Els Pira­tes es van fun­dar arran de la pri­mera aven­tura de Brun­dibár a Bar­ce­lona (1998). Molts dels nois selec­ci­o­nats dels con­ser­va­to­ris van deci­dir seguir jugant al tea­tre. Ells matei­xos van diri­gir la segona pro­ducció (2017) d’aquest musi­cal ten­dre fet als camps d’exter­mini nazi. Els Pira­tes ja van encer­tar-la amb una altra juguesca shakes­pe­ri­ana, una altra versió juga­nera d’El somni d’una nit d’estiu (Esce­nari Joan Brossa, 2017). El direc­tor Adrià Aubert ja avança que, després de dos mesos d’assaig (i molt temps de pre­pa­ració per a l’encàrrec des d’Ony­ric), els que­den mol­tes ganes de repe­tir-ho. El repar­ti­ment està for­mat per Laura Aubert (Neus Pàmies, cover), Lloll Ber­tran (Maria Crici, cover), Mari­ona Cas­ti­llo, Ricard Farré, Laura Pau, Lluna Pin­dado, Arnau Puig i Jordi Vidal.

Arnau Puig aven­tura que és una obra que, per als més joves, pot ser un títol refe­ren­cial amb el qual ini­ciar una nova relació amb l’escena. Què té de dife­rent la història? L’actriu Laura Pau admet que hi havia mol­tes parts de l’obra que els agra­da­ven, però que no tenia sen­tit man­te­nir la tesi mas­clista de la peça. Per això, en l’adap­tació per al públic d’avui, “els per­so­nat­ges feme­nins deci­dei­xen”. Una tesi que con­tra­diu el text de Shakes­pe­are, en què, la comu­ni­tat tit­lla Coloma de fera perquè pren deci­si­ons per si sola. En aquesta versió, amb els can­vis de gènere d’alguns per­so­nat­ges es pro­du­ei­xen rela­ci­ons homo­se­xu­als, però es viu des de la nor­ma­li­tat

+ info
J.Bordes – Barcelona