el punt
22 novembre 2001
D.M. Mataró
La Sala Cabañes de Mataró va col·laborar dissabte a la nit en la representació del musical Company, que tenia com a objectiu recaptar fons per a un projecte de cooperació al Perú. L'acte l'organitzava l'associació Amics del Bisbe Joan Godayol, però ha estat una iniciativa del mateix grup de teatre que va posar en escena el musical, la companyia andorrana És Grata. La sala també hi ha col·laborat, ja que va cedir el seu espai de forma gratuïta per a la celebració d'aquesta activitat. Els diners recollits podrien ser més de 400.000 pessetes, segons va calcular inicialment Amics del Bisbe Joan Godayol.
22 de novembre 2001
20 de novembre 2001
el punt
20 novembre 2005
TERESA MÁRQUEZ . Mataró
L'auca del senyor Esteve, la gran producció del teatre amateur de la comarca es va estrenar el 27 d'octubre a Mataró. Després d'una segona sessió a Sala Cabañes el dia 28, la Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme es va traslladar al Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar on van representar l'obra els dies 10 i 11 de novembre amb un ple absolut. En només quatre actuacions, L'auca del senyor Esteve ha estat vista per més de 1.000 persones, segons ha informat el director, Joan Peran. Les properes representacions es faran aquest cap de setmana a Malgrat de Mar i l'1 i 2 de desembre a Arenys de Mar.
20 novembre 2005
TERESA MÁRQUEZ . Mataró
L'auca del senyor Esteve, la gran producció del teatre amateur de la comarca es va estrenar el 27 d'octubre a Mataró. Després d'una segona sessió a Sala Cabañes el dia 28, la Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme es va traslladar al Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar on van representar l'obra els dies 10 i 11 de novembre amb un ple absolut. En només quatre actuacions, L'auca del senyor Esteve ha estat vista per més de 1.000 persones, segons ha informat el director, Joan Peran. Les properes representacions es faran aquest cap de setmana a Malgrat de Mar i l'1 i 2 de desembre a Arenys de Mar.
05 de novembre 2001
Fan un musical en to de comèdia a Mataró per ajudar el Perú
el punt
5 novembre 2001
M.B. . Mataró
La companyia de teatre andorrana És Grata representarà el musical Company a la Sala Cabañes de Mataró el pròxim 17 de novembre per recaptar fons per al Perú.
Concretament, els guanys que s'obtinguin amb la venda de les entrades es destinaran a un projecte de cooperació de l'associació mataronina Amics del bisbe Joan Godayol, que consisteix a ampliar una granja escola del Perú i realitzar cursos de formació social i difusió dels drets humans per a la població de la zona.
El musical Company és una obra de Stephen Sondheim i Georg Furth, que es va estrenar l'any 1970 a Nova York. La companyia Teatre Lliure va fer la versió catalana la temporada 1996/97, amb Calixto Bieito a la direcció. Bieito va qualificar el musical de «clàssic amb solament 27 anys». Ara la companyia andorrana recupera aquesta obra de la mà de Joan Anton Rechi, que va treballar al costat de Bieito en la posada en escena del musical a Barcelona. A Mataró, la direcció musical serà a càrrec de Míriam Manubéns.
La idea de representar l'obra a Mataró i destinar els guanys al projecte va sorgir arran del viatge d'un dels actors del musical, Ramon Juvany, al Perú, segons ha explicat Joaquim Montserrat, membre de l'associació Amics del bisbe Joan Godayol. Allà Juvany va poder visitar el projecte de cooperació d'aquesta entitat i que, en anys anteriors, va rebre suport econòmic de l'Ajuntament de Mataró. D'altra banda, Montserrat considera que és una bona oportunitat de «contribuir en el projecte».
Company relata la història de Robert, un novaiorquès de 35 anys, solter, amb una vida amorosa desastrosa, i els seus amics, que, per contra, presumeixen de gaudir d'unes vides matrimonials perfectes. En to de comèdia, Company anirà descobrint a l'espectador que ni la vida de Robert és la més desafortunada ni la dels seus amics és el prototipus de la perfecció. El repartiment està format per tretze actors, tots andorrans
5 novembre 2001
M.B. . Mataró
La companyia de teatre andorrana És Grata representarà el musical Company a la Sala Cabañes de Mataró el pròxim 17 de novembre per recaptar fons per al Perú.
Concretament, els guanys que s'obtinguin amb la venda de les entrades es destinaran a un projecte de cooperació de l'associació mataronina Amics del bisbe Joan Godayol, que consisteix a ampliar una granja escola del Perú i realitzar cursos de formació social i difusió dels drets humans per a la població de la zona.
El musical Company és una obra de Stephen Sondheim i Georg Furth, que es va estrenar l'any 1970 a Nova York. La companyia Teatre Lliure va fer la versió catalana la temporada 1996/97, amb Calixto Bieito a la direcció. Bieito va qualificar el musical de «clàssic amb solament 27 anys». Ara la companyia andorrana recupera aquesta obra de la mà de Joan Anton Rechi, que va treballar al costat de Bieito en la posada en escena del musical a Barcelona. A Mataró, la direcció musical serà a càrrec de Míriam Manubéns.
La idea de representar l'obra a Mataró i destinar els guanys al projecte va sorgir arran del viatge d'un dels actors del musical, Ramon Juvany, al Perú, segons ha explicat Joaquim Montserrat, membre de l'associació Amics del bisbe Joan Godayol. Allà Juvany va poder visitar el projecte de cooperació d'aquesta entitat i que, en anys anteriors, va rebre suport econòmic de l'Ajuntament de Mataró. D'altra banda, Montserrat considera que és una bona oportunitat de «contribuir en el projecte».
Company relata la història de Robert, un novaiorquès de 35 anys, solter, amb una vida amorosa desastrosa, i els seus amics, que, per contra, presumeixen de gaudir d'unes vides matrimonials perfectes. En to de comèdia, Company anirà descobrint a l'espectador que ni la vida de Robert és la més desafortunada ni la dels seus amics és el prototipus de la perfecció. El repartiment està format per tretze actors, tots andorrans
03 de novembre 2001
Les boques de l'infern
el punt
3 novembre 2001
la crònica
MANUEL CUYÀS .
El monument de la plaça no és ara l'església de Santa Maria. Són els quatre contenidors posats davant la visual del temple, al costat dels tres plàtans
+ En comptes de situar els contenidors en un raconet perquè no es vegin els han posat al bell mig de la plaça i de la visual de l'església. Foto: M.C.
Quan es van urbanitzar de nou la Rambla i la Riera, els dos carrers més sensibles i senyors del nucli antic de Mataró, encara no s'havia inventat aquest sistema de recollida d'escombraries consistent a dipositar les bosses de la brossa en una mena de bústies compactes connectades amb les entranyes de la terra. I si el sistema s'havia inventat no va servir de res perquè ni als arquitectes ni als enginyers ni als tècnics o polítics municipals se'ls va ocórrer d'imposar-lo a Mataró. A la Rambla i la Riera van continuar vigents els antics contenidors garrells de color verd posats de qualsevol manera prop de les voreres. Per això passa el que passa: que a totes hores del dia i de la nit la Rambla, la Riera i els carrers del centre en comptes de semblar uns carrers senyors semblen uns carrers porcs de mena perquè els contenidors verds i garrells sempre estan oberts i sobreïxen i no són contenidors sinó que són el pal de paller d'una muntanya de bosses de brossa i de brossa sense bossa i són el més semblant a aquella altra muntanya fumejant que abans hi havia a l'entrada de Mataró venint de Barcelona i que era feta dels detritus de totes les cases. Hem substituït l'antic femer de l'extraradi per petites muntanyetes repartides pels carrers.
Hi ha un parell de contenidors verds i garrells davant la farmàcia Fité de la Riera tan plens fins dalt de nit i de dia de brossa i papers i cartons que si jo fos el farmacèutic vacunaria del tètanus a tothom qui entrés i sortís de l'establiment i que si jo fos un senyor o un botiguer de la Riera perdria la compostura i aniria a pinyes amb els senyors i els botiguers que llencen la brossa a deshora i deixen el carrer fet un fàstic. Jo sóc un patriota del centre urbà de Mataró i del seu comerç, però ja dic des d'ara que cada cop que passo per davant de la farmàcia Fité em vénen ganes d'anar a comprar, a passejar i a viure a Mataró Parc.
El cas és que els arquitectes i els tècnics municipals acaben de descobrir ara l'existència dels contenidors en forma de bústia hermètica que guarda la brossa sota terra. El primer lloc on els han posat ha estat a la plaça de Santa Maria i com que els arquitectes i tècnics i polítics estan tan contents i orgullosos del descobriment en comptes de situar-los en un raconet, que és on s'han de situar unes coses tan poc poètiques com uns artefactes que serveixen pèr recollir brutícia, els han posat al bell mig de la plaça, al lloc on en altre temps s'hi hauria col·locat un monument o una palmera. El monument de la plaça no és ara l'església de Santa Maria. Són els quatre contenidors posats davant la visual del temple. Fins ara, si volies fer una fotografia a la façana de Santa Maria sempre hi havies d'anar a l'hivern, que era quan els tres plàtans havien perdut la fulla. A partir d'ara, estiu i hivern, hi haurà els contenidors per davant la façana. Diu que el rector de Santa Maria veu amb mal ull els quatre contenidors. Jo entenc el rector. Situats davant la portalada de la capella del sagrament semblen les boques d'entrada a l'infern, les trampes dels Pastorets de la Sala Cabañes posades al dia.
Parlant dels arbres de la plaça de Santa Maria. Fa uns mesos, uns ciutadans es van mobilitzar perquè no els tallessin. Esgrimien els arguments ecologistes de costum i deien que, sense els tres plàtans, la plaça de Santa Maria no seria la plaça de Santa Maria. No passin ànsia: no hi ha por que aquells ciutadans ni uns altres de nous protestin contra uns contenidors posats de manera tan disgraciosa. El manual de l'estètica, avui per avui, comença i acaba amb els arbres i la vegetació en general. Un arbre tallat pot provocar una revolució. Un contenidor obert a la Riera fent pudor o tancat a la plaça de Santa Maria fent lleig deixa tothom indiferent. Haurem de revisar els manuals de l'estètica.
He preguntat a qui corresponia per quin motiu no han posat els contenidors de la plaça de Santa Maria en aquell racó perdut que hi ha a l'esquerra de la farmàcia Spà. M'ha dit que allí està previst que hi vagi un bar. Millor un Mc Donald's, dic jo. Ens aixecaríem de taula havent dinat o havent sopat i aniríem a llençar els plats i els vasos de plàtic de la safata directament als contenidors.
31 d’octubre 2001
L'Auca
el punt
31 octubre 2001
la galeria
PEP ANDREU .
L'auca del senyor Esteve ha tornat amb tots els honors als escenaris. L'obra de Santiago Rusiñol ha estat elegida per materialitzar un ambiciós projecte. Tretze entitats teatrals de la comarca s'han integrat en una coordinadora de grups amateurs i s'han atrevit a portar als escenaris aquest treball conjunt. Qui conegui una mica el món de les entitats i la personalitat de la gent d'art, sabrà com n'és de difícil i complicat treballar plegats. Reticències i enveges fan impossible cap col·laboració. Aquí, però, s'ha salvat tot; fins i tot la xifra, tretze entitats, que en lloc de dur mala sort, ha portat cap al camí de l'èxit. Dissabte, a Sala Cabañes de Mataró, es va fer l'estrena oficial d'aquesta obra ambientada a la merceria La Puntual de l'estalviadora família Esteve.Una selecció dels millors actors i actrius de cada companyia excel·lents l'Esteve, la Tomaseta, l'Avi, en Pau i el fondista, per posar uns exemples , un bon treball de vestuari i maquillatge i un decorat funcional, però fidel a la lletra de l'auca, van superar amb nota alta la prova de foc de l'estrena. Queda poc per polir, potser més rapidesa entre actes. El director pot sentir-se'n orgullós. S'ha demostrat que el teatre amateur de la comarca sap actuar amb professionalitat i que pot exportar la feina feta a tot Catalunya.
31 octubre 2001
la galeria
PEP ANDREU .
L'auca del senyor Esteve ha tornat amb tots els honors als escenaris. L'obra de Santiago Rusiñol ha estat elegida per materialitzar un ambiciós projecte. Tretze entitats teatrals de la comarca s'han integrat en una coordinadora de grups amateurs i s'han atrevit a portar als escenaris aquest treball conjunt. Qui conegui una mica el món de les entitats i la personalitat de la gent d'art, sabrà com n'és de difícil i complicat treballar plegats. Reticències i enveges fan impossible cap col·laboració. Aquí, però, s'ha salvat tot; fins i tot la xifra, tretze entitats, que en lloc de dur mala sort, ha portat cap al camí de l'èxit. Dissabte, a Sala Cabañes de Mataró, es va fer l'estrena oficial d'aquesta obra ambientada a la merceria La Puntual de l'estalviadora família Esteve.Una selecció dels millors actors i actrius de cada companyia excel·lents l'Esteve, la Tomaseta, l'Avi, en Pau i el fondista, per posar uns exemples , un bon treball de vestuari i maquillatge i un decorat funcional, però fidel a la lletra de l'auca, van superar amb nota alta la prova de foc de l'estrena. Queda poc per polir, potser més rapidesa entre actes. El director pot sentir-se'n orgullós. S'ha demostrat que el teatre amateur de la comarca sap actuar amb professionalitat i que pot exportar la feina feta a tot Catalunya.
30 d’octubre 2001
Dotze grups de teatre del Maresme representen junts, amb èxit, «L'auca del senyor Esteve»
el punt
30 octubre 2001
Dotze grups de teatre del Maresme representen junts, amb èxit, «L'auca del senyor Esteve»
EVA GARCIA . Mataró
Els grups de teatre amateur del Maresme han passat la gran prova de foc. Les dues primeres funcions de L'auca del senyor Esteve, a la Sala Cabañes de Mataró, han estat un autèntic èxit el cap de setmana. La representació, dirigida per l'actor Joan Pera, comença ara una gira per deu pobles més de la comarca. Les properes funcions seran els dies 10 i 11 de novembre a Pineda de Mar. La feina compromesa encara s'allargarà fins a principi d'estiu de l'any que ve, perquè l'última funció de L'auca del senyor Esteve es farà el 22 de juny a Teià. Els esforços d'aquests mesos d'assaig han estat recompensats. Ni una sola de les 475 butaques de la Sala Cabañes de Mataró es va quedar buida. Després de veure el muntatge, tothom va tenir paraules d'elogi per a l'obra, en què han participat gairebé un centenar d'actors i actrius de grups escènics de diferents pobles del Maresme. «Els nervis han estat els normals d'una estrena, els mateixos de sempre. Després de tant de temps assajant, a l'hora de la veritat gairebé és com un dia més d'assaig.» Això és el que explicava entre vestidors Xavier Vilà, un dels actors. La sessió de dissabte va ser restringida i únicament hi van assistir convidats. Entre el públic hi havia Marta Ferrusola, l'esposa del president de la Generalitat, diversos alcaldes i regidors de Cultura de municipis de la comarca i l'actor mataroní Jordi Bosch, que ha apadrinat l'obra.
30 octubre 2001
Dotze grups de teatre del Maresme representen junts, amb èxit, «L'auca del senyor Esteve»
EVA GARCIA . Mataró
Els grups de teatre amateur del Maresme han passat la gran prova de foc. Les dues primeres funcions de L'auca del senyor Esteve, a la Sala Cabañes de Mataró, han estat un autèntic èxit el cap de setmana. La representació, dirigida per l'actor Joan Pera, comença ara una gira per deu pobles més de la comarca. Les properes funcions seran els dies 10 i 11 de novembre a Pineda de Mar. La feina compromesa encara s'allargarà fins a principi d'estiu de l'any que ve, perquè l'última funció de L'auca del senyor Esteve es farà el 22 de juny a Teià. Els esforços d'aquests mesos d'assaig han estat recompensats. Ni una sola de les 475 butaques de la Sala Cabañes de Mataró es va quedar buida. Després de veure el muntatge, tothom va tenir paraules d'elogi per a l'obra, en què han participat gairebé un centenar d'actors i actrius de grups escènics de diferents pobles del Maresme. «Els nervis han estat els normals d'una estrena, els mateixos de sempre. Després de tant de temps assajant, a l'hora de la veritat gairebé és com un dia més d'assaig.» Això és el que explicava entre vestidors Xavier Vilà, un dels actors. La sessió de dissabte va ser restringida i únicament hi van assistir convidats. Entre el públic hi havia Marta Ferrusola, l'esposa del president de la Generalitat, diversos alcaldes i regidors de Cultura de municipis de la comarca i l'actor mataroní Jordi Bosch, que ha apadrinat l'obra.
29 d’octubre 2001
L'estrena de «L'auca del senyor Esteve» amb 12 grups de teatre del Maresme és un èxit rotund
el punt
29 octubre 2001
Les dues primeres funcions a la Sala Cabañes de Mataró s'omplen de públic i ara comença una gira per 10 pobles més
EVA GARCIA . Mataró
Els grups de teatre amateur de la comarca han passat la gran prova de foc. Les dues primeres funcions de L'auca del senyor Esteve, a la Sala Cabañes de Mataró, van ser un autèntic èxit. La nit de l'estrena, dissabte a la nit, el públic va rebre amb forts aplaudiments la feina feta per un centenar d'actors i altres col·laboradors que van garantir el bon funcionament de l'obra des de darrere l'escenari. La representació, dirigida per l'actor Joan Peran, comença ara una gira per deu pobles més de la comarca. Les properes funcions seran els dies 10 i 11 de novembre a Pineda de Mar. La feina compromesa encara s'allargarà fins a principis d'estiu de l'any que ve, perquè l'última funció de L'auca del senyor Esteve es farà el 22 de juny a Teià.
+ Una maquilladora retoca el maquillatge d'una actriu, durant la mitja part. A sota, Marta Ferrussola rep un obsequi i, al costat, part del públic que va assistir a la funció d'ahir diumenge. Foto: EVA GARCIA.
Els esforços d'aquests mesos d'assaig han estat recompensats. Tretze grups de teatre amateur van estrenar dissabte amb un èxit rotund L'Auca del senyor Esteve. Va ser la festa grossa del teatre amateur del Maresme. Ni una sola de les 475 butaques de la Sala Cabañes de Mataró va quedar buida. Després de veure el muntatge, tothom va tenir paraules d'elogi per a l'obra, en què han participat gairebé un centenar d'actors i actrius de grups escènics de diferents pobles del Maresme.«Els nervis han estat els normals d'una estrena, els mateixos de sempre. Després de tant de temps assajant, a l'hora de la veritat gairebé és com un dia més d'assaig». Això és el que explicava entre vestidors Xavier Vilà, un dels actors. La sessió de dissabte va ser restringida i únicament hi van assistir convidats. Entre el públic hi havia Marta Ferrussola, l'esposa del president de la Generalitat, diversos alcaldes i regidors de Cultura de municipis de la comarca i l'actor mataroní Jordi Bosch, que ha apadrinat l'obra.Les felicitacionsA la mitja part, les autoritats assistents van ser convidades a una copa de cava. Allà, el responsable de la Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme, Pere Garriga, va aplaudir la feina feta per tots els col·lectius. Garriga va admetre que quan es va engegar el projecte de L'Auca del senyor Esteve no s'havia imaginat que el resultat final seria tan important. De fet, després de l'obra i dels aplaudiments de la platea, tot van ser felicitacions. Marta Ferrussola va pujar a l'escenari i va felicitar tots els actors per la feina feta. També ho va fer el president del Centre de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya, el president de la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya i el president de Caixa Laietana. Tots ells es van fer una foto de família amb els regidors i alcaldes, els presidents de cada grup de teatre i els membres de la coordinadora. Paral·lelament a la primera representació de l'obra, també s'ha muntat una exposició de fotografies relacionades amb l'obra de teatre i el seu autor, Santiago Rusiñol. L'auca del senyor Esteve es representarà properament en diversos municipis del Maresme. Després de l'estrena de dissabte a la nit, ahir diumenge es va fer una altra funció a la Sala Cabañes. L'èxit va tornar a ser rotund i la sala es va omplir de gent. La propera cita serà a Pineda de Mar els dies 10 i 11 de novembre.La gira durarà fins al 22 de juny de l'any que ve i acabarà a la població de Teià. L'obra es representarà a Malgrat, Arenys de Mar, Canet, Llavaneres, Calella, el Masnou, Tordera i Vilassar de Mar. La primera experiència conjunta dels grups de teatre amateur ha resultat, d'entrada, un èxit aclaparador.
LES FRASES
PERE GARRIGA PRESIDENT COORDINADORA GRUPS TEATRE AMATEUR MARESME «Aquesta obra que hem presentat marca un abans i un després en el món del teatre amateur de la comarca»
JOSEP RAFECAS PRESIDENT FEDERACIÓ GRUPS DE TEATRE AMATEUR DE CATALUNYA «El treball en equip és el valor més important d'aquest projecte. Els grups han sabut superar la competitivitat i han unit les forces per fer un treball conjunt. Aquest és el veritable èxit»
MONTSERRAT CONDEMINAS ACTRIU «Estic molt agraïda per haver tingut l'oportunitat de fer el paper de la Tomaseta. Els esforços s'han vist recompensats»
JORDI ARAGONÈS ACTOR «La recompensa més gran és que les coses surtin tan bé com avui»
29 octubre 2001
Les dues primeres funcions a la Sala Cabañes de Mataró s'omplen de públic i ara comença una gira per 10 pobles més
EVA GARCIA . Mataró
Els grups de teatre amateur de la comarca han passat la gran prova de foc. Les dues primeres funcions de L'auca del senyor Esteve, a la Sala Cabañes de Mataró, van ser un autèntic èxit. La nit de l'estrena, dissabte a la nit, el públic va rebre amb forts aplaudiments la feina feta per un centenar d'actors i altres col·laboradors que van garantir el bon funcionament de l'obra des de darrere l'escenari. La representació, dirigida per l'actor Joan Peran, comença ara una gira per deu pobles més de la comarca. Les properes funcions seran els dies 10 i 11 de novembre a Pineda de Mar. La feina compromesa encara s'allargarà fins a principis d'estiu de l'any que ve, perquè l'última funció de L'auca del senyor Esteve es farà el 22 de juny a Teià.
+ Una maquilladora retoca el maquillatge d'una actriu, durant la mitja part. A sota, Marta Ferrussola rep un obsequi i, al costat, part del públic que va assistir a la funció d'ahir diumenge. Foto: EVA GARCIA.
Els esforços d'aquests mesos d'assaig han estat recompensats. Tretze grups de teatre amateur van estrenar dissabte amb un èxit rotund L'Auca del senyor Esteve. Va ser la festa grossa del teatre amateur del Maresme. Ni una sola de les 475 butaques de la Sala Cabañes de Mataró va quedar buida. Després de veure el muntatge, tothom va tenir paraules d'elogi per a l'obra, en què han participat gairebé un centenar d'actors i actrius de grups escènics de diferents pobles del Maresme.«Els nervis han estat els normals d'una estrena, els mateixos de sempre. Després de tant de temps assajant, a l'hora de la veritat gairebé és com un dia més d'assaig». Això és el que explicava entre vestidors Xavier Vilà, un dels actors. La sessió de dissabte va ser restringida i únicament hi van assistir convidats. Entre el públic hi havia Marta Ferrussola, l'esposa del president de la Generalitat, diversos alcaldes i regidors de Cultura de municipis de la comarca i l'actor mataroní Jordi Bosch, que ha apadrinat l'obra.Les felicitacionsA la mitja part, les autoritats assistents van ser convidades a una copa de cava. Allà, el responsable de la Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme, Pere Garriga, va aplaudir la feina feta per tots els col·lectius. Garriga va admetre que quan es va engegar el projecte de L'Auca del senyor Esteve no s'havia imaginat que el resultat final seria tan important. De fet, després de l'obra i dels aplaudiments de la platea, tot van ser felicitacions. Marta Ferrussola va pujar a l'escenari i va felicitar tots els actors per la feina feta. També ho va fer el president del Centre de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya, el president de la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya i el president de Caixa Laietana. Tots ells es van fer una foto de família amb els regidors i alcaldes, els presidents de cada grup de teatre i els membres de la coordinadora. Paral·lelament a la primera representació de l'obra, també s'ha muntat una exposició de fotografies relacionades amb l'obra de teatre i el seu autor, Santiago Rusiñol. L'auca del senyor Esteve es representarà properament en diversos municipis del Maresme. Després de l'estrena de dissabte a la nit, ahir diumenge es va fer una altra funció a la Sala Cabañes. L'èxit va tornar a ser rotund i la sala es va omplir de gent. La propera cita serà a Pineda de Mar els dies 10 i 11 de novembre.La gira durarà fins al 22 de juny de l'any que ve i acabarà a la població de Teià. L'obra es representarà a Malgrat, Arenys de Mar, Canet, Llavaneres, Calella, el Masnou, Tordera i Vilassar de Mar. La primera experiència conjunta dels grups de teatre amateur ha resultat, d'entrada, un èxit aclaparador.
LES FRASES
PERE GARRIGA PRESIDENT COORDINADORA GRUPS TEATRE AMATEUR MARESME «Aquesta obra que hem presentat marca un abans i un després en el món del teatre amateur de la comarca»
JOSEP RAFECAS PRESIDENT FEDERACIÓ GRUPS DE TEATRE AMATEUR DE CATALUNYA «El treball en equip és el valor més important d'aquest projecte. Els grups han sabut superar la competitivitat i han unit les forces per fer un treball conjunt. Aquest és el veritable èxit»
MONTSERRAT CONDEMINAS ACTRIU «Estic molt agraïda per haver tingut l'oportunitat de fer el paper de la Tomaseta. Els esforços s'han vist recompensats»
JORDI ARAGONÈS ACTOR «La recompensa més gran és que les coses surtin tan bé com avui»
27 d’octubre 2001
L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE - JORDI ABELLÓ - "TENIM DOTZE ESCANARIS"
UL PUNT
27 octubre 2001
La merceria La Puntual ja està construïda. Ha costat? - «Molt esforç, molts problemes tècnics i molta imaginació per poder adaptar totes les peces a dotze escenaris diferents.» - Quan ha ocupat tot el procés? - «Vaig començar a tallar fustes el 16 d'agost i encara avui estic cosint cortines.» - Està content amb el resultat? - «Molt. Tinc quaranta anys i he fet moltes coses dins i fora del teatre, però amb un repte com aquest no m'hi havia enfrontat mai. També he de dir que sense un equip tan efectiu com el que he tingut res no hauria anat igual. La il·luminació ha estat bàsica a l'hora de crear ambients i efectes especials.» TERESA MÁRQUEZ
L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE
EL PUNT
27 octubre 2001
Associació Cultural i Recreativa Pere Cot de Tordera. Grup Escènic La Flor de la Palma de Teià. L'equip de maquilladores. L'equip directiu al complet i els últims retocs.
TERESA MÁRQUEZ .
A més de la secció teatral, l'entitat disposa d'una secció coral i una de dansa. Sense un local propi, la desena de representacions previstes al llarg de l'any es fan tant al Clavé com a l'envelat o al pavelló.Amb prop de cent anys en l'organització d'activitats teatrals, La Flor de la Palma agrupa un gran nombre de veïns aficionats a les arts escèniques. Està considerada un dels eixos fonamentals de la vida social del poble.Aquest grup de dones destaca per la coordinació a l'hora de caracteritzar els actors. Abans de cada sessió, per les seves mans passen la cinquentena de persones que s'hauran de transformar en la gent de principis del segle XX.Bona part de l'èxit de l'obra recau en la bona entesa de l'equip directiu, encapçalat per Joan Peran. El formen un grup reduït de gent provinent de diferents formacions teatrals de la comarca, amb l'objectiu d'aportar la seva experiència i de donar una visió més àmplia del que passa dalt de l'escenari. D'altra banda, els últims retocs a cada personatge són bàsics per acabar el procés de transformació. A L'auca del senyor Esteve també hi participen el Tranvia del Foment Mataroní de Mataró, el Grup de Teatre del Casal d'Alella i el Patronat Teatre de Vilassar de Mar, qua no surten a les fotografies i que, majoritàriament han participat com a suport d'altres activitats que no són les pròpiament escèniques.
L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE - CENTRE CULTURAL I RECREATIU DE PINEDA
EL PUNT
27 octubre 2001
TERESA MÁRQUEZ .
D'ells va sorgir la idea de muntar una obra de l'àmbit maresmenc. Tenen una escola de teatre amb molta empenta i amb un planter de joves actors que han demostrat la seva vàlua amb obres com El club dels poetes morts. Precisament són el grup més nombrós que participa a L'auca del senyor Esteve i la majoria són joves intèrprets.
27 octubre 2001
TERESA MÁRQUEZ .
D'ells va sorgir la idea de muntar una obra de l'àmbit maresmenc. Tenen una escola de teatre amb molta empenta i amb un planter de joves actors que han demostrat la seva vàlua amb obres com El club dels poetes morts. Precisament són el grup més nombrós que participa a L'auca del senyor Esteve i la majoria són joves intèrprets.
EL GRAN REPTE DE L'AUCA - TRETZE GRUPS ESCÈNICS DE LA COMARCA INAGUREN AVUI L'OBRA "L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE" DE SANTIAGO ROSIÑOL
EL PUNT
27 octubre 2001
En la peça, dirigida per Joan Peran, hi intervenen un centenar d'actors i tècnics, des de Teià a Tordera S'estrena a Sala Cabañes de Mataró i viatjarà a una dotzena d'escenaris del Maresme fins al juny del 2002
TERESA MÁRQUEZ . Mataró
Compte enrere pel gran repte del teatre amateur de la comarca. Ha fet falta prop d'un any per posar a to la versió concebuda per la Coordinadora de Grups Amateurs del Maresme de L'auca del senyor Esteve, original de Santiago Rusiñol. La idea que va sorgir de forma espontània ha evolucionat fins a transformar-se en un projecte gegantí que ha involucrat prop d'un centenar de persones provinents de grups escènics de dotze municipis del Maresme, des de Tordera fins a Teià. Aquesta nit, a les 10 i en una sessió només per a convidats i on està previst que hi assisteixi Marta Ferrussola, s'obrirà el teló a la Sala Cabañes de Mataró.
+ Els actors i actrius del grup de Sala Cabañes, on aquesta nit s'estrena la macroproducció de teatre amateur «L'auca del senyor Esteve». Foto: TERESA MÁRQUEZ. Nervis, detalls que havien passat per alt, últims retocs al vestuari i al maquillatge, cronometrar els canvis d'escenari, repassar el paper, provar la il·luminació i el so... Ahir va ser el dia de l'assaig general de L'auca del senyor Esteve i l'últim moment per solucionar tot allò que no s'havia pogut resoldre abans. L'escenari i la platea de Sala Cabañes es va omplir a partir de les nou del vespre amb els actors i els membres de l'equip tècnic aquests havien arribat abans per representar l'obra més coneguda de Santiago Rusiñol, el clàssic triat per fer la presentació en societat de la Coordinadora de Grups Amateurs del Maresme. Aquesta entitat, nascuda fa poc menys d'un any, ha volgut demostrar que la passió pel teatre pot superar totes les dificultats.El projecte, presentat en el Casino del Masnou a final del 2000, va donar una idea del repte a què s'enfrontaven prop d'un centenar de persones que volien superar amb escreix les representacions locals que organitzen periòdicament. Es tractava de buscar una proposta que combinés la tradició escènica amb un nombre elevat d'actors. La tria va recaure en una obra modernista que reflecteix el quadre de costums i prejudicis de la petita burgesia catalana. El senyor Esteve, protagonista del muntatge, es va convertir arran de l'estrena el 1917 al Teatre Victòria del Paral·lel en un dels escassos arquetipus que ha donat la literatura catalana.La superació de la prova d'aquesta nit i de la resta de nits en què es representarà a dotze poblacions de la comarca suposarà el convenciment que els projectes culturals amb vocació supramunicipal poden ser possibles. El director de l'obra, el mataroní Joan Peran destaca que hi ha un abans i un després del teatre amateur de la comarca a partir de L'auca del senyor Esteve. A banda de valorar el magnífic i desinteressat treball de tot l'equip que ha rebut el suport econòmic de Caixa Laietana , Peran ressalta els llaços de companyonia i amistat que s'han creat entre tots.Entre les invitacions d'aquesta nit destaca la de Marta Ferrussola i l'actor mataroní Jordi Bosch, que ha accedit a apadrinar el muntatge.
13 d’octubre 2001
LLAÇOS D'UNIÓ EN EL TEATRE
EL PUNT
13 octubre 2001
TERESA MÁRQUEZ . Mataró
Els objectius de la Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme han estat molt clars des del seu naixement. En primer lloc, fomentar i promoure la cultura popular a la comarca. En segon, crear llaços d'unió a través del teatre amb l'Alt i el Baix Maresme i en tercer, aprofundir en l'intercanvi d'idees, creacions, material i projectes. Durant la reunió de dimarts passat, Joan Peran va insistir que el projecte ha pogut ser una realitat gràcies a la bona entesa entre tots els membres de la coordinadora. «Hem compartit moltes coses, però sobretot hem cultivat una profitosa amistat entre la gent que estima el teatre», va dir.Les dates per representar L'auca del senyor Esteve a la comarca ja estan repartides. Després de Mataró el 25 i el 28 d'octubre es farà a Pineda, el 10 i l'11 de novembre; a Malgrat de Mar el 24 i 25 de novembre; a Arenys de Mar l'1 i 2 de desembre; a Canet, el 2 i 3 de febrer; a Llavaneres, el 24 de febrer; a Calella el 2 i 3 de març; al Masnou, el 9 i 10 de març; a Tordera, el 20 i 21 d'abril; a Vilassar de Mar, l'11 de maig i a Teià el 22 de juny
13 octubre 2001
TERESA MÁRQUEZ . Mataró
Els objectius de la Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme han estat molt clars des del seu naixement. En primer lloc, fomentar i promoure la cultura popular a la comarca. En segon, crear llaços d'unió a través del teatre amb l'Alt i el Baix Maresme i en tercer, aprofundir en l'intercanvi d'idees, creacions, material i projectes. Durant la reunió de dimarts passat, Joan Peran va insistir que el projecte ha pogut ser una realitat gràcies a la bona entesa entre tots els membres de la coordinadora. «Hem compartit moltes coses, però sobretot hem cultivat una profitosa amistat entre la gent que estima el teatre», va dir.Les dates per representar L'auca del senyor Esteve a la comarca ja estan repartides. Després de Mataró el 25 i el 28 d'octubre es farà a Pineda, el 10 i l'11 de novembre; a Malgrat de Mar el 24 i 25 de novembre; a Arenys de Mar l'1 i 2 de desembre; a Canet, el 2 i 3 de febrer; a Llavaneres, el 24 de febrer; a Calella el 2 i 3 de març; al Masnou, el 9 i 10 de març; a Tordera, el 20 i 21 d'abril; a Vilassar de Mar, l'11 de maig i a Teià el 22 de juny
ÚLTIMS RETOCS PER ESTRENAR LA MACROPRODUCCIÓ DE TEATRE AMATEUR "L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE"
EL PUNT
13 octubre 2001
Hi participen tretze grups de la comarca i es presentarà el 27 d'octubre a Sala Cabañes de Mataró
TERESA MÁRQUEZ
Mataró.
Tot està a punt. El teatre amateur de la comarca s'enfrontarà el 27 d'octubre a la prova de foc de l'estrena de la macroproducció L'auca del senyor Esteve i que ha involucrat dotze grups del Maresme. Noranta-quatre actors, de Teià a Calella, posaran en escena el clàssic català a la Sala Cabañes de Mataró sota la direcció de Joan Peran. A principi de setmana, la Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre del Maresme va presentar en roda de premsa la feina menys coneguda, però no per això la menys valorada. L'escenògraf, les responsables de vestuari i les maquilladores van parlar de la seva participació en el projecte.
Una de les actrius de «L'auca del senyor Esteve» durant el procés de transformació en el seu personatge. Foto: T.M.
Les primeres xifres oficials del que ha representat el projecte de L'auca del senyor Esteve són prou evidents de l'esforç que ha suposat tirar endavant la iniciativa. Des del novembre de l'any passat s'han invertit més de 300 hores d'assaig i més de 3.500 quilòmetres per traslladar l'equip d'actors i tècnics als diferents teatres i sales de la comarca.Segons va admetre el director del muntatge, el mataroní Joan Peran, es tracta de la proposta més difícil a la qual ha hagut de fer front, però, alhora, la més gratificant. No en va, aconseguir que prop de 100 persones es coordinin per aprendre el text i interpretar-lo és «una tasca molt dura».Segons es va explicar dimarts, l'obra està del tot embastada i ara es treballa per resoldre els últims detalls abans de la presentació el 27 d'octubre vinent a la Sala Cabañes de Mataró. Per demostrar que la feina de conjunt no s'ha limitat a repartir els papers entre els actors de les diferents companyies, es va donar veu a aquelles persones que fan la feina fora de l'escenari. En aquest sentit, Jordi Abelló va explicar els passos que s'han seguit per aconseguir una escenografia «que convenci i també que sigui fàcil d'instal·lar i de transportar».Per la seva banda, les responsables de vestuari Joana Sánchez i Dolors Escamilla van mostrar els esbossos dels diferents vestits que portaran els actors i van assenyalar la importància de la col·laboració entre tots els grups, que han cedit bona part de les peces de roba. Finalment, la cap d'àrea de perruqueria i maquillatge, Esperança Pallarolas, va mostrar quin ha estat el procés per aconseguir la imatge dels personatges que evolucionen i creixen al llarg de l'obra.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)