el punt
25 desembre 2001
MÒNICA BERNABÉ . Mataró
La primera representació dels Pastorets de Mataró es va fer el 25 de desembre de 1916, en un escenari improvisat al cafè del Centre Catòlic de Mataró. Sota la batuta de mossèn Josep Plandolit, un grup de joves entusiasmats pel teatre van posar en escena L'Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies. L'èxit de la primera representació i de les que es farien als anys següents va fer que el local del cafè aviat quedés petit i fos necessari buscar un altre escenari. El 1933 es va estrenar la Sala Cabañes que, a partir d'aleshores, es va convertir en l'escenari per excel·lència dels Pastorets de Mataró. La representació va guanyar embranzida, amb nous quadres, decorats, peces musicals i efectes escenogràfics que es van fer populars arreu de Catalunya.Fa 20 anys l'Ajuntament de Mataró va declarar els Pastorets com a patrimoni cultural de la ciutat.
25 de desembre 2001
07 de desembre 2001
Quatre-centes persones fan cistella a Mataró pels malalts d'esclerosi múltiple
7 de desembre de 2001
La Federació Catalana de Basquetbol organitza una jornada per recaptar fons per investigar la patologia
Mataró
Quatre-centes persones van participar ahir a Mataró en la jornada organitzada per la Federació Catalana de Basquetbol per recaptar fons per als malats d'esclerosi múltiple. La jornada, que també es va celebrar a tretze municipis més de Catalunya sota el lema Encistella i mulla't, consistia en una competició de tirs lliures que es va realitzar al centre comercial Mataró Parc. Els participants havien d'abonar 500 pessetes per a la Fundació Esclerosi Múltiple i, a canvi, podien intentar fer bàsquet durant un minut. Per cada cistella aconseguida, els patrocinadors de la jornada abonaven 25 pessetes també a la Fundació.
. A la dreta, un altre dels participants a la jornada. Foto: M.B.
Unes 400 persones es van mullar ahir a Mataró per l'esclerosi múltiple jugant a bàsquet.
. A la dreta, un altre dels participants a la jornada. Foto: M.B.
Unes 400 persones es van mullar ahir a Mataró per l'esclerosi múltiple jugant a bàsquet.
La Federació Catalana de Basquetbol va organitzar una competició de tirs lliures a Mataró Parc, on es van instal·lar tot un seguit de cistelles a la zona del mirador. Només calia pagar 500 pessetes. Tots els fons recaptats es donaran a la Fundació Esclerosi Múltiple que té diversos centres de dia per als malalts d'aquesta patologia neurològica. Bona part dels diners, però, es destinaran especialment a la investigació de la malatia. Entre les persones que van passar ahir per Mataró Parc a fer cistella, va destacar el secretari general d'Esports de la Generalitat, Salvador Camuñas; el president de la Federació Catalana de Basquetbol, Enric Piquet; el regidor d'Esports de l'Ajuntament de Mataró, Francesc Melero; la regidora adscrita a l'alcaldia, també de Mataró, Alícia Romero; i l'exjugador de bàsquet Josep Maria Margall. La jornada la van amenitzar les cheerleaders de la Unió Esportiva Mataró, la coral la Nota, i membres de la Sala Cabañes de Mataró. En l'organització van participar la UE Mataró, la AE Boet Mataró, i la CE Valldemia.
05 de desembre 2001
«L'auca del senyor Esteve» s'ajorna fins al febrer
el punt
5 desembre 2001
La Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme ha decidit ajornar les noves representacions de L'auca del senyor Esteve fins passat el Nadal. Després de les sessions que es van fer el cap de setmana passat al Teatre dels Seràfics d'Arenys de Mar, la peça de Santiago Rusiñol no es tornarà a representar fins al primer cap de setmana, 2 i 3, de febrer i a Canet de Mar. L'obra ha superat amb escreix el miler d'espectadors en les representacions que s'han fet a Mataró, Pineda de Mar, Malgrat de Mar i Arenys de Mar. Després de l'estrena a Sala Cabañes de Mataró, l'objectiu de l'equip és fer voltar L'auca arreu de la comarca i de les poblacions a les quals pertanyen els tretze grups que han participat en el macroprojecte escènic. Després de Canet, l'obra es pordrà veure inicialment a Llavaneres, el 24 de febrer; a Calella, el 2 i 3 de març; al Masnou, el 9 i el 10 de març; a Tordera, el 20 i 21 d'abril; a Vilassar de Mar, l'11 de maig i a Teià el 22 de juny.L'auca del senyor Esteve és el magnífic resultat del treball en conjunt de la Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme que es va donar a conèixer l'any passat i que ha aconseguit reunir un equip d'un centenar de persones en un projecte comú, per primera vegada a la comarca.
5 desembre 2001
La Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme ha decidit ajornar les noves representacions de L'auca del senyor Esteve fins passat el Nadal. Després de les sessions que es van fer el cap de setmana passat al Teatre dels Seràfics d'Arenys de Mar, la peça de Santiago Rusiñol no es tornarà a representar fins al primer cap de setmana, 2 i 3, de febrer i a Canet de Mar. L'obra ha superat amb escreix el miler d'espectadors en les representacions que s'han fet a Mataró, Pineda de Mar, Malgrat de Mar i Arenys de Mar. Després de l'estrena a Sala Cabañes de Mataró, l'objectiu de l'equip és fer voltar L'auca arreu de la comarca i de les poblacions a les quals pertanyen els tretze grups que han participat en el macroprojecte escènic. Després de Canet, l'obra es pordrà veure inicialment a Llavaneres, el 24 de febrer; a Calella, el 2 i 3 de març; al Masnou, el 9 i el 10 de març; a Tordera, el 20 i 21 d'abril; a Vilassar de Mar, l'11 de maig i a Teià el 22 de juny.L'auca del senyor Esteve és el magnífic resultat del treball en conjunt de la Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme que es va donar a conèixer l'any passat i que ha aconseguit reunir un equip d'un centenar de persones en un projecte comú, per primera vegada a la comarca.
02 de desembre 2001
El punt de trobada de les entitats
el punt
2 desembre 2001
ELENA FERRAN . Mataró
El centre és més un punt de trobada per a molta gent però també és un barri on falta la vida de les entitats que sí que tenen altres zones de Mataró. En ocasions moltes entitats s'hi troben o s'hi manifesten, però n'hi ha poques que hi tinguin la seu. Molts veïns participen en les activitats que organitza el Foment Mataroní, al carrer Nou, que també fa les funcions d'escola d'adults i cursos de formació. Els Capgrossos de Mataró també és una de les entitats que té el local a l'antiga presó, edifici que fa poc ha estat declarat bé nacional d'interès cultural. I a pocs metres, hi ha els actors que formen part de la Sala Cabañes. El centre pren vida amb les entitats durant la festa major, quan les múltiples colles de les figures s'apoderen de l'ajuntament per uns dies.
2 desembre 2001
ELENA FERRAN . Mataró
El centre és més un punt de trobada per a molta gent però també és un barri on falta la vida de les entitats que sí que tenen altres zones de Mataró. En ocasions moltes entitats s'hi troben o s'hi manifesten, però n'hi ha poques que hi tinguin la seu. Molts veïns participen en les activitats que organitza el Foment Mataroní, al carrer Nou, que també fa les funcions d'escola d'adults i cursos de formació. Els Capgrossos de Mataró també és una de les entitats que té el local a l'antiga presó, edifici que fa poc ha estat declarat bé nacional d'interès cultural. I a pocs metres, hi ha els actors que formen part de la Sala Cabañes. El centre pren vida amb les entitats durant la festa major, quan les múltiples colles de les figures s'apoderen de l'ajuntament per uns dies.
01 de desembre 2001
Josep Canals i Pere González. : «És incomprensible que Mataró no tingui encara conservatori»
el punt
1 desembre 2001
Enyorats?-
JOSEP CANALS «No, perquè crec que es comença una nova etapa, encara que es mantingui la mateixa línia que vam iniciar nosaltres i que pretén culminar el nostre treball. A més, no perdrem el contacte amb el centre i, de tant en tant, ens hi deixarem veure.»
PERE GONZÁLEZ «No, tot al contrari. Segueix la feina que hem fet durant tant de temps i això sempre és satisfactori.»
Què en destacarien d'aquests quaranta anys? -
(J.C.) «El resultat del treball a través dels alumnes que, en alguns casos, han fet una brillant trajectòria fora de Mataró. Per citar-ne només uns quants: Francesc Cortés, Joan Vives, Francesc de Paula Soler, Miquel Fernández, Rosa Mateu i un llarg etcètera.»
La música continua interessant com abans? -
(P.F) «Recordo amb especial afecte la posada en marxa de l'Orquestra de Cambra Ciutat de Mataró del centre, que va fer diferents concerts amb música del mestre Enric Torra, entre altres repertoris. Malauradament l'Ajuntament no va donar suport a la iniciativa i hi vam haver de renunciar.»
Diuen que és un bon complement per formar-se com a persona.
(J.C.) «Penso que molt més. A escola no s'ensenyava i jo sóc músic perquè a casa el meu pare també ho era. Ara s'educa els infants i se'ls motiva a descobrir la música, facin o no facin després estudis especialitzats.»
Mataró ja té cobertes les necessitats musicals?
(P.G.) «La música desperta la sensibilitat de la gent. Un músic sent diferent, sobretot perquè s'ha d'expressar i comunicar amb el seu instrument.»
TERESA MÁRQUEZ
1 desembre 2001
Enyorats?-
JOSEP CANALS «No, perquè crec que es comença una nova etapa, encara que es mantingui la mateixa línia que vam iniciar nosaltres i que pretén culminar el nostre treball. A més, no perdrem el contacte amb el centre i, de tant en tant, ens hi deixarem veure.»
PERE GONZÁLEZ «No, tot al contrari. Segueix la feina que hem fet durant tant de temps i això sempre és satisfactori.»
Què en destacarien d'aquests quaranta anys? -
(J.C.) «El resultat del treball a través dels alumnes que, en alguns casos, han fet una brillant trajectòria fora de Mataró. Per citar-ne només uns quants: Francesc Cortés, Joan Vives, Francesc de Paula Soler, Miquel Fernández, Rosa Mateu i un llarg etcètera.»
La música continua interessant com abans? -
(P.F) «Recordo amb especial afecte la posada en marxa de l'Orquestra de Cambra Ciutat de Mataró del centre, que va fer diferents concerts amb música del mestre Enric Torra, entre altres repertoris. Malauradament l'Ajuntament no va donar suport a la iniciativa i hi vam haver de renunciar.»
Diuen que és un bon complement per formar-se com a persona.
(J.C.) «Penso que molt més. A escola no s'ensenyava i jo sóc músic perquè a casa el meu pare també ho era. Ara s'educa els infants i se'ls motiva a descobrir la música, facin o no facin després estudis especialitzats.»
Mataró ja té cobertes les necessitats musicals?
(P.G.) «La música desperta la sensibilitat de la gent. Un músic sent diferent, sobretot perquè s'ha d'expressar i comunicar amb el seu instrument.»
TERESA MÁRQUEZ
Mataró inaugura l'Escola de Música Liceu amb un concert de jazz, guitarra espanyola i lírica
el punt
1 desembre 2001
Els responsables prometen mantenir la «trajectòria brillant» de l'Escola de Música del Centre Catòlic a la qual substitueixen
TERESA MÁRQUEZ . Mataró
L'Escola de Música Liceu de Mataró antiga Escola de Música del Centre Catòlic es va presentar ahir en societat amb un concert a Sala Cabañes. El Conservatori Superior de Música del Liceu, del qual depèn el centre mataroní, va organitzar una vetllada amb breus actuacions de professors i alumnes de gèneres tan diferents com el jazz, la lírica o la guitarra espanyola. En els parlaments anteriors a les actuacions, tant el president del Centre Catòlic, Claudi Uñó, com el president del Conservatori, Rafael de Gispert, van destacar la necessitat de mantenir la línia iniciada ara fa quaranta anys, quan l'escola va contactar amb el Liceu per ser-ne la filial i, alhora, de promocionar els estudis musicals d'alt nivell a la comarca.
+ A l'esquerra, la soprano Claudia Rodríguez acompanyada per l'Orquestra de Cambra. A dalt, intèrprets de l'aula de cant i a baix recital de guitarra flamenca per Juan Pérez. Foto: T.M.
Claudi Uñó va encoratjar la nova direcció de l'escola de música a continuar amb el mateix dinamisme demostrat per l'equip anterior i, al mateix temps, els va demanar un nou impuls per fer del centre un referent musical a la comarca. «És un moment d'il·lusió remarcable que ens porta a defensar la formació musical de gran nivell», va assenyalar. D'altra banda, el president del Conservatori Superior de Música del Liceu, Rafael de Gispert, va felicitar la tasca realitzada aquests anys pel Centre Catòlic «una tasca cultural que honora la institució que l'acull» i va assenyalar que el Liceu, com a primera institució musical a Catalunya sense ànim de lucre, «es compromet a seguir treballant amb la mateixa voluntat de servei de sempre per garantir la brillant trajectòria de l'escola mataronina.»Concert variatEl públic de Sala Cabañes ha pogut fer un tast del que s'ensenya al Conservatori Superior de Música del Liceu. De la mà dels professors i d'algun alumne avantatjat es va encetar l'actuació amb dues peces de jazz, a càrrec d'una formació on destacava el trompetista Ivó Oller. Seguidament es va donar pas a un recital de guitarra on Juan Pérez homenatjava el saber fer de Paco de Lucía interpretarant la taranta Fuente y caudal.La lírica va ser la protagonista de l'última part del concert amb la interpretació de la peça Bella figlia dell'amore, de l'òpera Rigoletto, de Verdi a càrrec de quatre solistes i el concert de l'Orquestra de Cambra amb la participació de professors del centre mataroní que acompanyava la soprano Claudia Rodríguez en la peça Exultata, jubilate que Mozart va compondre expressament per a un castrato a Itàlia.
1 desembre 2001
Els responsables prometen mantenir la «trajectòria brillant» de l'Escola de Música del Centre Catòlic a la qual substitueixen
TERESA MÁRQUEZ . Mataró
L'Escola de Música Liceu de Mataró antiga Escola de Música del Centre Catòlic es va presentar ahir en societat amb un concert a Sala Cabañes. El Conservatori Superior de Música del Liceu, del qual depèn el centre mataroní, va organitzar una vetllada amb breus actuacions de professors i alumnes de gèneres tan diferents com el jazz, la lírica o la guitarra espanyola. En els parlaments anteriors a les actuacions, tant el president del Centre Catòlic, Claudi Uñó, com el president del Conservatori, Rafael de Gispert, van destacar la necessitat de mantenir la línia iniciada ara fa quaranta anys, quan l'escola va contactar amb el Liceu per ser-ne la filial i, alhora, de promocionar els estudis musicals d'alt nivell a la comarca.
+ A l'esquerra, la soprano Claudia Rodríguez acompanyada per l'Orquestra de Cambra. A dalt, intèrprets de l'aula de cant i a baix recital de guitarra flamenca per Juan Pérez. Foto: T.M.
Claudi Uñó va encoratjar la nova direcció de l'escola de música a continuar amb el mateix dinamisme demostrat per l'equip anterior i, al mateix temps, els va demanar un nou impuls per fer del centre un referent musical a la comarca. «És un moment d'il·lusió remarcable que ens porta a defensar la formació musical de gran nivell», va assenyalar. D'altra banda, el president del Conservatori Superior de Música del Liceu, Rafael de Gispert, va felicitar la tasca realitzada aquests anys pel Centre Catòlic «una tasca cultural que honora la institució que l'acull» i va assenyalar que el Liceu, com a primera institució musical a Catalunya sense ànim de lucre, «es compromet a seguir treballant amb la mateixa voluntat de servei de sempre per garantir la brillant trajectòria de l'escola mataronina.»Concert variatEl públic de Sala Cabañes ha pogut fer un tast del que s'ensenya al Conservatori Superior de Música del Liceu. De la mà dels professors i d'algun alumne avantatjat es va encetar l'actuació amb dues peces de jazz, a càrrec d'una formació on destacava el trompetista Ivó Oller. Seguidament es va donar pas a un recital de guitarra on Juan Pérez homenatjava el saber fer de Paco de Lucía interpretarant la taranta Fuente y caudal.La lírica va ser la protagonista de l'última part del concert amb la interpretació de la peça Bella figlia dell'amore, de l'òpera Rigoletto, de Verdi a càrrec de quatre solistes i el concert de l'Orquestra de Cambra amb la participació de professors del centre mataroní que acompanyava la soprano Claudia Rodríguez en la peça Exultata, jubilate que Mozart va compondre expressament per a un castrato a Itàlia.
30 de novembre 2001
El Conservatori Superior de Música del Liceu inaugura oficialment l'escola de Mataró
el punt
30 novembre 2001
TERESA MÁRQUEZ . Mataró
El Conservatori Superior de Música del Liceu ha triat aquest vespre per inaugurar de forma oficial l'Escola de Música Liceu Mataró, que ocupa l'antiga seu de l'Escola de Música del Centre Catòlic filial del Liceu des de fa quaranta anys , a la plaça dels Bous. La celebració se centra en un programa eminentment musical, amb la participació d'alumnes i professors del nou centre i amb l'actuació de l'Orquestra de Cambra del Conservatori.La festa començarà a les 7 a la Sala Cabañes amb el repertori de l'Aula de Música Moderna i Jazz. Hi intervindran Ivó Oller (trompeta), Joan Moragas (saxo), Marc Ledesma (guitarra elèctrica), Marc Camero (contrabaix), Pedro Cornago (piano) i Marc Buch (bateria). Interpretaran Autim leaves, de J. Kosma i J. Mercer i Cantaloute island, d'H. Hancock.Juan Pérez oferirà un recital de guitarra flamenca interpretant Fuente y caudal, de Paco de Lucía. L'Aula de Cant oferirà un fragment de l'òpera Rigoletto, de Verdi: Bella figlia dell'amore que cantaran les sopranos Rocio Martínez i Alejandra Elzinga, el tenor San Jo Lee, el baríton Jun Park amb l'acompanyament del pianista Jun Park. L'acte es tancarà amb l'actuació de l'Orquestra de Cambra del Conservatori Superior de Música del Liceu dirigida per Heriberto Fonseca. Interpretaran Exultate, Jubilate, de Mozart, amb la soprano Claudia Rodríguez.
30 novembre 2001
TERESA MÁRQUEZ . Mataró
El Conservatori Superior de Música del Liceu ha triat aquest vespre per inaugurar de forma oficial l'Escola de Música Liceu Mataró, que ocupa l'antiga seu de l'Escola de Música del Centre Catòlic filial del Liceu des de fa quaranta anys , a la plaça dels Bous. La celebració se centra en un programa eminentment musical, amb la participació d'alumnes i professors del nou centre i amb l'actuació de l'Orquestra de Cambra del Conservatori.La festa començarà a les 7 a la Sala Cabañes amb el repertori de l'Aula de Música Moderna i Jazz. Hi intervindran Ivó Oller (trompeta), Joan Moragas (saxo), Marc Ledesma (guitarra elèctrica), Marc Camero (contrabaix), Pedro Cornago (piano) i Marc Buch (bateria). Interpretaran Autim leaves, de J. Kosma i J. Mercer i Cantaloute island, d'H. Hancock.Juan Pérez oferirà un recital de guitarra flamenca interpretant Fuente y caudal, de Paco de Lucía. L'Aula de Cant oferirà un fragment de l'òpera Rigoletto, de Verdi: Bella figlia dell'amore que cantaran les sopranos Rocio Martínez i Alejandra Elzinga, el tenor San Jo Lee, el baríton Jun Park amb l'acompanyament del pianista Jun Park. L'acte es tancarà amb l'actuació de l'Orquestra de Cambra del Conservatori Superior de Música del Liceu dirigida per Heriberto Fonseca. Interpretaran Exultate, Jubilate, de Mozart, amb la soprano Claudia Rodríguez.
25 de novembre 2001
La Colla Vella porta teatre casteller per celebrar el bicentenari
el punt
25 novembre 2001
EL PUNT Valls
La Colla Vella dels Xiquets de Valls omplirà de rialles aquesta tarda el Teatre Principal de la ciutat amb la representació de l'obra Lo tres de nou. El grup de la sala Cabañes i els capgrossos de Mataró són els responsables de l'espectacle, que per aquesta ocasió especial comptarà amb la col·laboració com a actors d'alguns membres de l'agrupació castellera vallenca. L'obra es representarà a les sis de la tarda, al Teatre Principal, i el preu de l'entrada és de 250 pessetes.
25 novembre 2001
EL PUNT Valls
La Colla Vella dels Xiquets de Valls omplirà de rialles aquesta tarda el Teatre Principal de la ciutat amb la representació de l'obra Lo tres de nou. El grup de la sala Cabañes i els capgrossos de Mataró són els responsables de l'espectacle, que per aquesta ocasió especial comptarà amb la col·laboració com a actors d'alguns membres de l'agrupació castellera vallenca. L'obra es representarà a les sis de la tarda, al Teatre Principal, i el preu de l'entrada és de 250 pessetes.
24 de novembre 2001
«L'auca del senyor Esteve» es representa a Malgrat de Mar
el punt
24 novembre 2001
T.M. Malgrat de Mar
La Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme porta avui i demà al Centre Parroquial de Malgrat de Mar la macroproducció L'auca del senyor Esteve, original de Santiago Rusiñol. L'obra, en la qual participen un equip d'actors i tècnics que s'apropen al centenar, es va estrenar a finals d'octubre a Sala Cabañes de Mataró amb gran èxit. Èxit que ha acompanyat l'entitat en les dues representacions que van fer a Pineda i que van fer pujar la xifra d'espectadors fins al miler. La sessió d'avui comença a les 10 de la nit i la de demà a les 6 de la tarda.
24 novembre 2001
T.M. Malgrat de Mar
La Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme porta avui i demà al Centre Parroquial de Malgrat de Mar la macroproducció L'auca del senyor Esteve, original de Santiago Rusiñol. L'obra, en la qual participen un equip d'actors i tècnics que s'apropen al centenar, es va estrenar a finals d'octubre a Sala Cabañes de Mataró amb gran èxit. Èxit que ha acompanyat l'entitat en les dues representacions que van fer a Pineda i que van fer pujar la xifra d'espectadors fins al miler. La sessió d'avui comença a les 10 de la nit i la de demà a les 6 de la tarda.
22 de novembre 2001
La Sala Cabañes de Mataró col·labora en el musical solidari
el punt
22 novembre 2001
D.M. Mataró
La Sala Cabañes de Mataró va col·laborar dissabte a la nit en la representació del musical Company, que tenia com a objectiu recaptar fons per a un projecte de cooperació al Perú. L'acte l'organitzava l'associació Amics del Bisbe Joan Godayol, però ha estat una iniciativa del mateix grup de teatre que va posar en escena el musical, la companyia andorrana És Grata. La sala també hi ha col·laborat, ja que va cedir el seu espai de forma gratuïta per a la celebració d'aquesta activitat. Els diners recollits podrien ser més de 400.000 pessetes, segons va calcular inicialment Amics del Bisbe Joan Godayol.
22 novembre 2001
D.M. Mataró
La Sala Cabañes de Mataró va col·laborar dissabte a la nit en la representació del musical Company, que tenia com a objectiu recaptar fons per a un projecte de cooperació al Perú. L'acte l'organitzava l'associació Amics del Bisbe Joan Godayol, però ha estat una iniciativa del mateix grup de teatre que va posar en escena el musical, la companyia andorrana És Grata. La sala també hi ha col·laborat, ja que va cedir el seu espai de forma gratuïta per a la celebració d'aquesta activitat. Els diners recollits podrien ser més de 400.000 pessetes, segons va calcular inicialment Amics del Bisbe Joan Godayol.
20 de novembre 2001
el punt
20 novembre 2005
TERESA MÁRQUEZ . Mataró
L'auca del senyor Esteve, la gran producció del teatre amateur de la comarca es va estrenar el 27 d'octubre a Mataró. Després d'una segona sessió a Sala Cabañes el dia 28, la Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme es va traslladar al Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar on van representar l'obra els dies 10 i 11 de novembre amb un ple absolut. En només quatre actuacions, L'auca del senyor Esteve ha estat vista per més de 1.000 persones, segons ha informat el director, Joan Peran. Les properes representacions es faran aquest cap de setmana a Malgrat de Mar i l'1 i 2 de desembre a Arenys de Mar.
20 novembre 2005
TERESA MÁRQUEZ . Mataró
L'auca del senyor Esteve, la gran producció del teatre amateur de la comarca es va estrenar el 27 d'octubre a Mataró. Després d'una segona sessió a Sala Cabañes el dia 28, la Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme es va traslladar al Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar on van representar l'obra els dies 10 i 11 de novembre amb un ple absolut. En només quatre actuacions, L'auca del senyor Esteve ha estat vista per més de 1.000 persones, segons ha informat el director, Joan Peran. Les properes representacions es faran aquest cap de setmana a Malgrat de Mar i l'1 i 2 de desembre a Arenys de Mar.
05 de novembre 2001
Fan un musical en to de comèdia a Mataró per ajudar el Perú
el punt
5 novembre 2001
M.B. . Mataró
La companyia de teatre andorrana És Grata representarà el musical Company a la Sala Cabañes de Mataró el pròxim 17 de novembre per recaptar fons per al Perú.
Concretament, els guanys que s'obtinguin amb la venda de les entrades es destinaran a un projecte de cooperació de l'associació mataronina Amics del bisbe Joan Godayol, que consisteix a ampliar una granja escola del Perú i realitzar cursos de formació social i difusió dels drets humans per a la població de la zona.
El musical Company és una obra de Stephen Sondheim i Georg Furth, que es va estrenar l'any 1970 a Nova York. La companyia Teatre Lliure va fer la versió catalana la temporada 1996/97, amb Calixto Bieito a la direcció. Bieito va qualificar el musical de «clàssic amb solament 27 anys». Ara la companyia andorrana recupera aquesta obra de la mà de Joan Anton Rechi, que va treballar al costat de Bieito en la posada en escena del musical a Barcelona. A Mataró, la direcció musical serà a càrrec de Míriam Manubéns.
La idea de representar l'obra a Mataró i destinar els guanys al projecte va sorgir arran del viatge d'un dels actors del musical, Ramon Juvany, al Perú, segons ha explicat Joaquim Montserrat, membre de l'associació Amics del bisbe Joan Godayol. Allà Juvany va poder visitar el projecte de cooperació d'aquesta entitat i que, en anys anteriors, va rebre suport econòmic de l'Ajuntament de Mataró. D'altra banda, Montserrat considera que és una bona oportunitat de «contribuir en el projecte».
Company relata la història de Robert, un novaiorquès de 35 anys, solter, amb una vida amorosa desastrosa, i els seus amics, que, per contra, presumeixen de gaudir d'unes vides matrimonials perfectes. En to de comèdia, Company anirà descobrint a l'espectador que ni la vida de Robert és la més desafortunada ni la dels seus amics és el prototipus de la perfecció. El repartiment està format per tretze actors, tots andorrans
5 novembre 2001
M.B. . Mataró
La companyia de teatre andorrana És Grata representarà el musical Company a la Sala Cabañes de Mataró el pròxim 17 de novembre per recaptar fons per al Perú.
Concretament, els guanys que s'obtinguin amb la venda de les entrades es destinaran a un projecte de cooperació de l'associació mataronina Amics del bisbe Joan Godayol, que consisteix a ampliar una granja escola del Perú i realitzar cursos de formació social i difusió dels drets humans per a la població de la zona.
El musical Company és una obra de Stephen Sondheim i Georg Furth, que es va estrenar l'any 1970 a Nova York. La companyia Teatre Lliure va fer la versió catalana la temporada 1996/97, amb Calixto Bieito a la direcció. Bieito va qualificar el musical de «clàssic amb solament 27 anys». Ara la companyia andorrana recupera aquesta obra de la mà de Joan Anton Rechi, que va treballar al costat de Bieito en la posada en escena del musical a Barcelona. A Mataró, la direcció musical serà a càrrec de Míriam Manubéns.
La idea de representar l'obra a Mataró i destinar els guanys al projecte va sorgir arran del viatge d'un dels actors del musical, Ramon Juvany, al Perú, segons ha explicat Joaquim Montserrat, membre de l'associació Amics del bisbe Joan Godayol. Allà Juvany va poder visitar el projecte de cooperació d'aquesta entitat i que, en anys anteriors, va rebre suport econòmic de l'Ajuntament de Mataró. D'altra banda, Montserrat considera que és una bona oportunitat de «contribuir en el projecte».
Company relata la història de Robert, un novaiorquès de 35 anys, solter, amb una vida amorosa desastrosa, i els seus amics, que, per contra, presumeixen de gaudir d'unes vides matrimonials perfectes. En to de comèdia, Company anirà descobrint a l'espectador que ni la vida de Robert és la més desafortunada ni la dels seus amics és el prototipus de la perfecció. El repartiment està format per tretze actors, tots andorrans
03 de novembre 2001
Les boques de l'infern
el punt
3 novembre 2001
la crònica
MANUEL CUYÀS .
El monument de la plaça no és ara l'església de Santa Maria. Són els quatre contenidors posats davant la visual del temple, al costat dels tres plàtans
+ En comptes de situar els contenidors en un raconet perquè no es vegin els han posat al bell mig de la plaça i de la visual de l'església. Foto: M.C.
Quan es van urbanitzar de nou la Rambla i la Riera, els dos carrers més sensibles i senyors del nucli antic de Mataró, encara no s'havia inventat aquest sistema de recollida d'escombraries consistent a dipositar les bosses de la brossa en una mena de bústies compactes connectades amb les entranyes de la terra. I si el sistema s'havia inventat no va servir de res perquè ni als arquitectes ni als enginyers ni als tècnics o polítics municipals se'ls va ocórrer d'imposar-lo a Mataró. A la Rambla i la Riera van continuar vigents els antics contenidors garrells de color verd posats de qualsevol manera prop de les voreres. Per això passa el que passa: que a totes hores del dia i de la nit la Rambla, la Riera i els carrers del centre en comptes de semblar uns carrers senyors semblen uns carrers porcs de mena perquè els contenidors verds i garrells sempre estan oberts i sobreïxen i no són contenidors sinó que són el pal de paller d'una muntanya de bosses de brossa i de brossa sense bossa i són el més semblant a aquella altra muntanya fumejant que abans hi havia a l'entrada de Mataró venint de Barcelona i que era feta dels detritus de totes les cases. Hem substituït l'antic femer de l'extraradi per petites muntanyetes repartides pels carrers.
Hi ha un parell de contenidors verds i garrells davant la farmàcia Fité de la Riera tan plens fins dalt de nit i de dia de brossa i papers i cartons que si jo fos el farmacèutic vacunaria del tètanus a tothom qui entrés i sortís de l'establiment i que si jo fos un senyor o un botiguer de la Riera perdria la compostura i aniria a pinyes amb els senyors i els botiguers que llencen la brossa a deshora i deixen el carrer fet un fàstic. Jo sóc un patriota del centre urbà de Mataró i del seu comerç, però ja dic des d'ara que cada cop que passo per davant de la farmàcia Fité em vénen ganes d'anar a comprar, a passejar i a viure a Mataró Parc.
El cas és que els arquitectes i els tècnics municipals acaben de descobrir ara l'existència dels contenidors en forma de bústia hermètica que guarda la brossa sota terra. El primer lloc on els han posat ha estat a la plaça de Santa Maria i com que els arquitectes i tècnics i polítics estan tan contents i orgullosos del descobriment en comptes de situar-los en un raconet, que és on s'han de situar unes coses tan poc poètiques com uns artefactes que serveixen pèr recollir brutícia, els han posat al bell mig de la plaça, al lloc on en altre temps s'hi hauria col·locat un monument o una palmera. El monument de la plaça no és ara l'església de Santa Maria. Són els quatre contenidors posats davant la visual del temple. Fins ara, si volies fer una fotografia a la façana de Santa Maria sempre hi havies d'anar a l'hivern, que era quan els tres plàtans havien perdut la fulla. A partir d'ara, estiu i hivern, hi haurà els contenidors per davant la façana. Diu que el rector de Santa Maria veu amb mal ull els quatre contenidors. Jo entenc el rector. Situats davant la portalada de la capella del sagrament semblen les boques d'entrada a l'infern, les trampes dels Pastorets de la Sala Cabañes posades al dia.
Parlant dels arbres de la plaça de Santa Maria. Fa uns mesos, uns ciutadans es van mobilitzar perquè no els tallessin. Esgrimien els arguments ecologistes de costum i deien que, sense els tres plàtans, la plaça de Santa Maria no seria la plaça de Santa Maria. No passin ànsia: no hi ha por que aquells ciutadans ni uns altres de nous protestin contra uns contenidors posats de manera tan disgraciosa. El manual de l'estètica, avui per avui, comença i acaba amb els arbres i la vegetació en general. Un arbre tallat pot provocar una revolució. Un contenidor obert a la Riera fent pudor o tancat a la plaça de Santa Maria fent lleig deixa tothom indiferent. Haurem de revisar els manuals de l'estètica.
He preguntat a qui corresponia per quin motiu no han posat els contenidors de la plaça de Santa Maria en aquell racó perdut que hi ha a l'esquerra de la farmàcia Spà. M'ha dit que allí està previst que hi vagi un bar. Millor un Mc Donald's, dic jo. Ens aixecaríem de taula havent dinat o havent sopat i aniríem a llençar els plats i els vasos de plàtic de la safata directament als contenidors.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)