Memòries del Paral•lel etern

www.elperiodico.cat
31 agost de 2010

'Nit de Sant Joan' es representarà el dia 6 al Victòria.
DAVID RUANO

Xavier Albertí dirigirà la gala 'BCN Aixeca el teló', que repassarà la història centenària de l'avinguda

JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA

El Paral•lel viu temps de reivindicació com la gran artèria escènica barcelonina que va ser i que s'ha apagat els últims anys. Amb aquesta línia argumental arriba la gala que obrirà dilluns, 6 de setembre, al Victòria el curs teatral, BCN Aixeca el teló. Adetca (l'associació d'empreses teatrals catalanes), els teatres públics de la ciutat i l'associació catalana d'actors i directors (AADPC) -que aquest any se suma a la celebració- van presentar ahir la novena edició d'una festa que també vol reiterar el convenciment que el teatre resisteix els efectes de la crisi.

«Les xifres d'assistència, pendents de tancar, s'ajusten a la tendència de l'any anterior. Aquest mes d'agost han obert més teatres que mai», va apuntar Daniel Martínez, president d'Adet-ca i de l'empresa Focus, a l'espera de comunicar les estadístiques detallades de la temporada passada el mateix dia 6. Ell va ser qui va recordar, a més de donar la benvinguda al Lliure de Gràcia i a l'Alexandra Teatre, que el Paral•lel ha recuperat un teatre, l'Artèria (antic Español), i té previst reobrir un local tan singular com El Molino.

Adetca ha convocat un especialista en exercicis de reivindicació del llegat historicoteatral, en clau de cabaret, per dirigir una gala que es desenvoluparà, per descomptat, en un teatre del Paral•lel. Així, Xavier Albertí plantejarà al Victòria la seva personal retrospectiva d'una avinguda tan simbòlica. «El Paral•lel és impensable sense el teatre popular. El noucentisme

El director va desgranar el contingut d'una gala que tindrà, com a escenografia i de teló de fons, una video creació amb imatges antigues i actuals del Paral•lel. Albertí recrearà amb breus monòlegs i números musicals uns temps, a principis del segle XX, en què es parlava de sicalipsi, «en lloc d'erotisme». O es cantaven cuplets que eren, va explicar, autèntics hits de l'època, com La pulga o El tango de la cocaína. «Són patrimoni d'un ric teatre musical», va dir. Mercè Comes, Anna Azcona, Pep Cruz, Boris Ruiz, Cesc Casanovas, Roser Batalla i Pere Arquillué seran alguns dels seus intèrprets.

BCN Aixeca el teló també oferirà peces de musicals de la nova temporada com Nit de Sant Joan, 40 Principales, Hoy no me puedo levantar i Hair. I vol tornar a reunir per un dia una parella tan popular, i arrelada al Paral•lel, com Paco Morán i Joan Pera.

Mendes: «El riesgo de las subvenciones es un panorama teatral escasamente vibrante»

www.lne.es
22 agost de 2010


«Venir a España fue un acierto, el nivel de profesionalidad en los recintos donde hemos trabajado es muy alto», dice el director, que trae a Avilés «The Tempest»
Sam Mendes, durante su estancia en Avilés el pasado mes de julio. ricardo solís

«Nuestra asociación con el Niemeyer ha sido excelente, ojalá se repita», afirma. Avilés
Saúl FERNÁNDEZ

Próspero es un mago. Conjura tormentas. Las nubes negras, los vientos desnortados le condujeron a la isla de Calibán y Ariel: su exilio. Próspero es el protagonista de «The tempest», una de las tragedias más célebres de William Shakespeare y, a la vez, una de las más desconocidas. «The tempest» es también el último espectáculo dirigido por el británico Sam Mendes para la compañía «The Bridge Project», un salto mortal en el mundo del teatro: actores de este y el otro lado del Atlántico, una productora a la antigua de gira por todo el planeta. Un proyecto a tres manos: el teatro Old Vic, de Kevin Spacey, la Brooklyn Academy of Music (BAM) y Neal Street, la productora del propio Mendes. Varias instituciones culturales de Asia y Europa se han sumado al espectáculo. Una de ellas es el centro Niemeyer.

El «Bridge Project» despedirá en Avilés uno de sus montajes de 2010 y, además, pone así la guinda a las Jornadas de Agosto del teatro Palacio Valdés. El año que viene toca descansar. Y en 2012 los actores de Sam Mendes volverán a salir de gira. En 2009 dieron la vuelta al mundo con «El jardín de los cerezos», de Chejov, y con el «Cuento de Invierno», de Shakespeare. Esta pasada primavera, en mayo, la compañía presentó, en el Español de Madrid, «As you like it» y «The Tempest», esta con Stephen Dillane. Mendes salió al escenario del teatro plaza de Santa Ana a recibir los aplausos enardecidos de los madrileños. Hace pocas semanas, el 26 de julio, atendió a las preguntas que sobre «American beauty» -su película con Oscar- le formuló el ex diplomático Inocencio Arias. Los dos, en la penumbra del teatro Palacio Valdés, el odeón que acogerá del jueves al sábado (26, 27 y 28 de agosto a partir de las 21.30 horas) las últimas funciones de este año de la compañía. Sam Mendes, a través de un cuestionario enviado por e-mail, comenta para LA NUEVA ESPAÑA su último espectáculo, vaticina el futuro y alaba el trabajo del Niemeyer.

l Éxito mundial del «Bridge Project». «Uno de los aspectos más gratificantes de este proyecto es ver cómo públicos de diferentes países y culturas responden a los trabajos que presentamos. Todo el mundo parece encontrar las obras de Shakespeare interesantes y atractivas, pero cada uno a su manera. Nuestra compañía es inusualmente afortunada porque es capaz de comprometerse con una variedad de audiencias e incorporar esa información en su labor posterior».

l Involucrar a los productores. «Tengo la suerte de mantener relaciones estrechas desde hace mucho con Kevin Spacey (director artístico del Old Vic) y con Joe Melillo (productor ejecutivo de BAM), ambos son muy visionarios y los dos se manifestaron totalmente favorables con la idea del "Bridge Project" desde el primer momento».

l Labor en la Brooklyn Academy of Music (BAM). «Durante muchos años la BAM ha acogido los espectáculos más interesantes que se han visto en los Estados Unidos. Últimamente, la BAM se ha involucrado más en la producción, y el "Bridge Project" marca su llegada al más alto nivel de producción de teatro internacional».

l Ausencia de «stars». «Nuestro primer objetivo era tener a los mejores actores posibles para las obras que estábamos produciendo. Originalmente, 2008 iba a ser el primer año del "Bridge Project" y Stephen Dillane, a quien considero como uno de los mejores actores del momento, iba a ser el protagonista de "La Tempestad" y "Hamlet", pero, por desgracia, tuvo que retirarse por razones familiares. Cuando Dillane volvió a estar disponible le volvimos a ofrecer el papel de Próspero. Una de mis metas este año fue reunir a un elenco de estrellas jóvenes. Fuimos muy afortunados de poder trabajar con Juliet Rylance o Christian Camargo que tienen carreras incipientes en Nueva York».

l Compromiso público con el teatro. «He tenido la oportunidad de trabajar para el teatro público del Reino Unido y también para productoras privadas en los Estados Unidos. La ventaja de un sistema de subvenciones es que muchos de los recursos pueden mejorar el trabajo en el escenario y son posibles ciertos riesgos, pero también tiene inconvenientes: el principal de ellos es un panorama teatral escasamente vibrante. Lo más importante es desarrollar y apoyar a los artistas para que tengan la oportunidad de crear una obra».

l El prestigio del teatro y el dinero del cine. «En realidad, tanto el teatro como el cine tienen su cuota de prestigio, tanto en lo económico como por la aclamación que uno pueda conseguir. Estar capacitado tanto para el teatro como para el cine es muy sano, mentalmente hablando. Y, además, permite estar muy fresco».

l Nivel del teatro español. «No conozco a fondo el estado del teatro en España, aunque, por supuesto, estoy muy familiarizado con su gran tradición. Lo que sí que he tenido han sido experiencias maravillosas con el público en el teatro Español de Madrid el año pasado y éste también. El nivel de profesionalidad en los teatros donde hemos trabajado es muy alto. Ciertamente, venir a España ha sido una de las mejores cosas que hemos hecho».

La temporada teatral barcelonesa levanta el telón con sabor a Paral•lel

www.lavanguardia.es
30 agost de 2010

Una gala con sabor a la avenida servirá para dar la bienvenida a los nuevos teatros de la ciudad, el Arteria y El Molino recuperado

Barcelona. (EFE).-

Una gala con sabor a Paral.lel que recreará la historia, el pasado y el presente del barrio barcelonés que otrora fue cuna de la revista musical abrirá el 6 de septiembre la temporada teatral barcelonesa 2010-2011, en cuya cartelera hay más de 200 espectáculos.
El dramaturgo Xavier Albertí ha investigado, buscado material y creado, para la ocasión, un espectáculo que servirá de marco a la presentación de la cartelera barcelonesa en la gala Barcelona aixeca el teló y "dará la bienvenida al Paral.lel" y a sus nuevos teatros, el Arteria y El Molino recuperado.

Será una gala audiovisual, de noventa minutos de duración, que se celebrará en el Teatro Victoria para dar paso después a una fiesta precisamente en el Arteria Paral.lel, antiguo Teatro Español.

Albertí ha explicado que su espectáculo gira en torno a la "traslación" histórica del Paral.lel en época del Plan urbanístico Cerdà, la "expansión" natural del quinto distrito barcelonés con sus academias de cupletistas y la "creación" de una nueva clase social en la demografía de la ciudad.

Con imágenes de videocreación actuales y pasadas "recuperaremos una parte importante de nuestro patrimonio y lo enseñaremos", ha explicado Albertí. En ese espectáculo habrá pequeños monólogos con cuplés de la época como "La pulga", éxitos de los años cuarenta, ya que, a juicio de Albertí, "tenemos uno de los patrimonios de teatro musical más rico del mundo".

En la gala de la temporada del año que "vuelve a ser un año de musicales", según el vicepresidente de la Asociación de Empresas de Teatro (ADETCA), Toni Albadalejo, se presentarán fragmentos seleccionados de obras musicales como "La Nit de Sant Joan", "Hoy no me puedo levantar", "Forever" (sobre Michael Jackson) o el musical familiar Gats, que se representarán en la temporada.

Aparecerán en la gala referencias a los nuevos teatros recientemente asociados a ADETCA, teatros privados de pequeño formato de Tarragona, Manresa e Igualada, en Barcelona, y Girona. Esta temporada llegará al teatro Comedia el estreno del espectáculo "Bésame mucho", de la compañía de la bailarina y coreógrafa cubana Yolena Alonso, un musical en el que se narra la historia de amor entre dos jóvenes de la Cuba de hoy con las letras de boleros clásicos de la década de los cuarenta, junto al pop, la bachata, el mambo, la rumba, salsa y el reguetón.

En la gala de presentación de la temporada habrá recuerdos para figuras de la época de la revista musical del Paral.lel como Josep y Mari Sempere y Joan Capri, entre otros, y también para la pareja emblemática de la comedia actual, Joan Pera y Paco Morán. El mismo día de la gala, ADETCA difundirá los resultados de la pasada temporada que, según el presidente de la asociación, Daniel Martínez, "se ajusta bastante a las anteriores".

La asistencia al teatro registra en general un sostenido incremento a pesar de la crisis, con un crecimiento de espectadores de teatro en Barcelona en 2009 de un 3% y de un 5% en la recaudación. El departamento de Cultura de la Generalitat, la Asociación de Empresas de Teatro, la de Teatros Públicos y la Asociación de Actores y Directores Profesionales de Cataluña se han unido para presentar la gala "Barcelona aixeca el teló" con la que se abre la temporada teatral 2010-2011.

Barcelona aixecarà el teló amb regust de Paral•lel

www.lamalla.cat
30 agost de 2010

Una gala creada pel dramaturg Xavier Albertí donarà el tret de sortida a la temporada teatral
EFE / LAMALLA.CAT

El Departament de Cultura de la Generalitat, l'Associació d'Empreses de Teatre, la de Teatres Públics i l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya s'han unit per presentar la gala 'Barcelona aixeca el teló' que se celebrarà el 6 de setembre i amb la qual s'obrirà la temporada teatral 2010-2011. La cerimònia tindrà gust a Paral•lel i recrearà la història, el passat i el present del barri barceloní que va ser en un altre temps bressol de la revista musical.

El dramaturg Xavier Albertí ha investigat, buscat material i creat per a l'ocasió un espectacle que servirà de marc per a la presentació de la cartellera barcelonina a la gala 'Barcelona aixeca el teló' i donarà la benvinguda al Paral•lel i als seus nous teatres, l'Artèria i El Molino recuperat. Serà una gala audiovisual, de noranta minuts de durada, que se celebrarà al teatre Victòria per donar pas després a una festa precisament a l'Artèria Paral•lel, antic Teatre Español.

Albertí ha explicat que el seu espectacle gira entorn de la "translació" històrica del Paral•lel en època del Pla urbanístic Cerdà, l'"expansió" natural del districte cinquè barceloní amb les seves acadèmies de cupletistes i la "creació" d'una nova classe social en la demografia de la ciutat. Amb imatges de videocreació actuals i passades, ha explicat Albertí, "recuperarem una part important del nostre patrimoni i l'ensenyarem". En aquest espectacle hi haurà petits monòlegs amb cuplets de l'època com 'La pulga', èxits dels anys 40, ja que, segons el parer d'Albertí, "tenim un dels patrimonis de teatre musical més ric del món".

En la gala de la temporada de l'any que "torna a ser un any de musicals", segons el vicepresident de l'Associació d'Empreses de Teatre (ADETCA), Toni Albadalejo, es presentaran fragments seleccionats d'obres musicals com 'La Nit de Sant Joan', 'Hoy no me puedo levantar', 'Forever' (sobre Michael Jackson) o el musical familiar 'Gats', que es representaran en la temporada. Apareixeran en la gala referències als nous teatres recentment associats a ADETCA, teatres privats de petit format de Tarragona, Manresa, Igualada i Girona.

Més de 200 espectacles per a la propera temporada
Aquesta temporada arribarà al teatre Comèdia l'estrena de l'espectacle 'Bésame mucho', de la companyia de la ballarina i coreògrafa cubana Yolena Alonso, un musical en el qual es narra la història d'amor entre dos joves de la Cuba actual amb les lletres de boleros clàssics de la dècada dels 40, juntament al pop, la bachata, el mambo, la rumba, salsa i el reggaeton.

En la gala de presentació de la temporada hi haurà records per a figures de l'època de la revista musical del Paral•lel com Josep i Mary Santpere i Joan Capri, entre d'altres, i també per a la parella emblemàtica de la comèdia actual, Joan Pera i Paco Morán.

Creix lleugerament el públic malgrat la crisi
El mateix dia de la gala, ADETCA difondrà el resultat estadístic de la temporada 2009/2010 que, segons el president de l'associació, Daniel Martínez, "s'ajusta bastant a les anteriors". L'assistència al teatre registra en general un sostingut increment malgrat la crisi, amb un creixement d'espectadors de teatre a Barcelona el 2009 d'un 3% i d'un 5% en la recaptació.

'El mètode Grönholm' volverá en septiembre al Teatre Poliorama después de su éxito mundial

www.europapress.es
24 agost de 2010

BARCELONA
(EUROPA PRESS) -

'El mètode Grönholm', la obra de teatro catalán más exitosa de los últimos años, volverá al Teatre Poliorama de Barcelona --donde ya ha estado otras dos temporadas-- a partir del 23 de septiembre.
El reparto será el mismo de siempre: Jordi Boixaderas, Lluís Soler, Roser Batalla y Jordi Díaz, que encarnan a cuatro candidatos que se presentan a la fase final de unas pruebas muy poco convencionales que una multinacional ha organizado para contratar a un alto ejecutivo.
El montaje, de Jordi Galceran y dirección de Sergi Belbel, pone en evidencia la crueldad del mundo laboral y los límites morales de los candidatos, que harán todo lo posible para ser escogidos.
'El mètode Grönholm' se estrenó hace ocho años en la primera edición del proyecto T6 de jóvenes dramaturgos del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Desde entonces, se ha montado en 35 países y la han visto dos millones de espectadores.

El Borràs rescata els embolics còmics de 'Pel davant... i pel darrera'

www.elperiodico.cat
30 agost de 2010

Herold Alexander dirigeix la «millor comèdia que s'ha escrit» en la quarta reposició de l'obra a BCN
L'obra narra les baralles entre bastidors d'una 'troupe cutre' que intenta representar un vodevil
IMMA FERNÁNDEZ
Barcelona


La comèdia s'estrenarà al Teatre Borràs el 10 de setembre.
ANGELO ATTANASIO

«Em trauràs anys. ¡M'agafarà un atac si puges així a la barana!». Alexander Herold va tenir la setmana passada el seu moment d'angoixa a les bambolines del Teatre Borràs. Dirigeix els assajos del nou muntatge de Pel davant... i pel darrera (s'estrena el 10 de setembre) i un dels actors, Miquel Sitjar, després d'ensopegar amb el cos de Carles Martínez per exigències de la ficció, s'ha llançat sobre la barana del segon pis amb les dues cames en suspensió. «¡No pugis els dos peus que cauràs! La seguretat és el més important», li demana Herold amb la flegma britànica que tant agraeix el seu repartiment. Sitjar el tranquil•litza: «Estic molt segur d'aquesta postura, he fet cinc anys de trapezi». I està fort, per sort, ja que en una altra escena ha de carregar, com si fos una maniquí, Mónica Pérez, la «tonta» del vodevil, que es mou pel decorat al crit de «¡xupi!, ¡xupi!». A Rosa Gámiz li ha tocat cuinar unes sardines i baixar per la barana. «¡Cada vegada em surt millor!».


Bendicò, el gos del director, Alexander Herold, posa en un assaig de l'obra al Borràs, tot i que ell no hi actua.
JOAN PUIG

Bendicò (anomenat així per un personatge d'El Gatopardo) és l'únic que no riu. «És el meu fill», el presenta Herold, que assumeix per novena vegada la posada en escena de, segons la seva opinió, «la millor comèdia que s'ha escrit mai». Una peça de rellotgeria «atípica per la seva barreja de farsa, alta comèdia, pantomima i caos» que narra en una doble ficció com una «troupe cutre intenta muntar un vodevil cutre». La va escriure, en tres actes delirants, el britànic Michael Frayn el 1982.

UNA «GESTA FÍSICA»
Enric Majó i Pep Planas ja hi eren en la versió del 2002, que es va veure al Borràs, i s'hi incorporen Anna Barrachina, Dafnis Balduz i Saida Lamas. «És l'obra més difícil que faré en tota la meva vida. Una gesta física i psicològica», diu Sitjar, que mostra els blaus que li ha deixat la barana. «D'aquí ve això de deixar-se la pell a l'escenari», fa broma Herold, que torna a disposar de Paco Mir per actualitzar el text.

A un ritme trepidant, els actors corren amunt i avall els 10 esglaons, surten i entren per vuit portes, i s'emboliquen amb cables de telèfon, caixes, un pal de fregar... «És tot tan mil•limètric que si t'equivoques amb l'ús d'un objecte pots arruïnar la funció», expliquen Pérez i Sitjar. Majó, addicte al whisky a la farsa, ho veu més clar: «L'obra és tan fantàstica que encara que ho féssim malament seria una bona comèdia».

Barcelona, recorda el director, té una relació «extraordinària» amb aquesta comèdia. S'ha muntat quatre vegades, més que en cap altra ciutat del món. Tot va començar una tarda a Madrid als 80. «Vaig veure tres nois jugant amb les fulles que havien caigut dels arbres. Eren els del Tricicle i els vaig felicitar per Exit». Va sorgir l'amistat i la idea d'adaptar al català l'obra que Herold estava assajant: Al derecho y al revés. «Una de les claus de l'èxit a Catalunya, com va dir el mateix autor quan la va veure, és el joc que permet el bilingüisme. Castellà per al pel davant (la representació del vodevil) i català per al pel darrera (les baralles de la troupe entre bastidors).

Al pel darrera d'aquesta versió, més àgil i amb un decorat renovat respecte a les precedents, s'estila la macedònia lingüística. Herold parla quatre idiomes, i en va deixant rastres ara aquí i ara allà. «A vegades necessito traducció perquè faig girs estranys en castellà». Però l'entenen. «Si ens diu: 's'ha d'anar a l'arrel de la nou', sabem què ens vol dir», apunta Pérez.

Hi ha feeling a les entranyes del Borràs. Al director li plouen els elogis. «Mai alça la veu, accepta els suggeriments de tothom... Un gentleman, en definitiva. Res a veure amb el cràpula al capdavant de la troupe de pega que interpreta Planas. «Conec col•legues que han patit directors així d'aprofitats i despòtics, però jo no», diu l'actor. «En un muntatge tan exigent i caòtic -diu Barrachina-, si et fessin quatre crits n'hi hauria per sortir corrents».

Els actors, asseguren, van «tots a l'una». És una obra coral, sense Etoos ni Ibras que reclamen els focus. «Hi ha molta camaraderia, però jo he viscut unes quantes vegades guerres als assajos que poden destrossar el muntatge. Però aquí estem a l'altre extrem», postil•la Martínez. Aquí no borda ni el bo de Bendicò.

La feliç tribu de melenuts

www.elperiodico.cat
28 agost de 2010

Una nova versió de 'Hair', el musical que va revolucionar els 60, arribarà a l'Apolo al desembre
El repartiment de 28 joves cantarà els himnes de la generació 'hippy'

IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA

Corren mals temps per als hippies. Les úniques notícies que en temps recents ens han arribat de la seva existència han estat incendiàries. Eivissa, que cada agost es disfressa per a la festassa del flower power, ha patit el seu pitjor desastre ecològic per la negligència en una cova habitada per una comuna de barbuts. Mentrestant, a Barcelona, una jove tribu d'artistes es prepara per reviure sobre l'escenari els llegendaris antecessors d'aquests hippies illencs. Els de Hair, el mític musical que el 1968 va fustigar l'Amèrica conservadora amb la seva apologia de l'amor lliure, el pacifisme i les drogues.

Presentació 8 Els intèrprets de 'Hair' alcen la debutant Erika, ahir al parc de Diagonal Mar.
GUILLERMO MOLINER

Ahir va ser el sol -el que canten a l'himne Let the sunshine in (Deixa que entri el sol)- el que va fustigar els assistents en la presentació de la companyia. Es tracta de 28 joves que, sota la direcció de Daniel Anglès, es ficaran a la pell dels melenuts que van alçar les veus contra la guerra del Vietnam mentre les seves ments viatjaven a un món psicodèlic.

Julia Möller (Aloma), que gasta veu angelical i pinta de hippy nòrdica, serà Sheila. Ja la coneix -«vaig veure quatre vegades la versió del 1995 al Goya», diu- i hi comparteix l'amor a la naturalesa i el fet de vestir a la seva bola, sense modes que la governin. «A banda del missatge antibèl•lic, l'obra apel•la a l'alliberament personal; a acceptar tothom tal com és». El triangle de protagonistes es completa amb Joan Vázquez (Els nois d'història), un «dubitatiu» Claude i Jordi Coll (Infidels), que és Berger, «un tipus sense tabús ni vergonya i un punt cromanyó». El mascle de la manada.

A l'elenc hi ha talents consagrats i també debutants. I un mestissatge (sis nacionalitats) d'acord amb l'obra original creada per Gerome Ragni i James Rado i el compositor Galt MacDermot. «Busquem artistes amb molta personalitat i caràcter», addueix el director. Més que el tres en un que persegueixen altres musicals, ell preferia que fossin «molt bons» en alguna de les facetes que reclama el gènere: cantar, actuar o ballar.

Caldrà esperar fins al desembre per comprovar-ho a l'Apolo. Però l'esperit vitalista de la ficció ja es palpa en l'equip d'aquest revival en castellà que planta cara a la crisi amb els dos milions de pressupost. «En aquest ofici cal arriscar. Per primera vegada tots els elegits van dir que sí a l'instant, tots volen tenir Hair al currículum. És un referent per a moltes generacions», afirma el productor, Joan Lluís Goas. I ningú va arrufar el nas, assegura, pel nu col•lectiu en una escena (Júlia Jover, debutant de 16 anys, se'n lliurarà perquè és menor).

Per Goas, els que «pensen en verd» són avui els hereus dels hippies. Admet, com tothom, que mig segle després del Vietnam, la defensa de la pau segueix vigent. L'Iraq, l'Afganistan... «El 2008 -diu Anglès- vaig anar a una funció de Hair al Central Park de Nova York. Al meu costat, una dona va arrencar a plorar. Em va explicar que quan es va estrenar als 60 es va emocionar perquè el seu fill lluitava al Vietnam. Ara plorava perquè tenia el nét a l'Iraq».

Cesc Gelabert, Oriol Broggi i Clara Segura, a la temporada del Monumental

www.capgros.com
27 agost de 2010

El teatre funcionarà a ple rendiment aquesta tardor amb una àmplia oferta de teatre, música i dansa i un nou cicle de petit format a Can Gassol

Clara Segura, a 'Electra'
per V. B.

El Teatre Monumental bullirà d’activitat escènica durant aquesta tardor, després de molts mesos escapçat pel cúmul d’obres de rehabilitació que s’hi han executat. La programació de la temporada estable de teatre, dansa i música que promou l’IMAC d’octubre a desembre ofereix quatre obres de teatre - amb noms de prestigi com Oriol Broggi, Ramon Madaula, Júlio Manrique o Clara Segura- dues de dansa, cinc concerts, un nou cicle de petit format vinculat al nou centre de creació d’arts escèniques Can Gassol, i quatre obres infantils de La Xarxa.

La temporada s’obrirà el dia 8 d’octubre amb el muntatge Coses que dèiem avui, de Neil Labute. El director Júlio Manrique repeteix equip i autor després de l’èxit aconseguit amb La forma de les coses, que ja va portar al Monumental. A finals d’octubre es representarà Un déu salvatge, amb Ramon Madaula i Vicenta N’DOngo, una comèdia sobre l’enfrontament entre dues famílies arran d’una petita baralla entre dos dels fills. Oriol Broggi, un habitual de la temporada d’arts escèniques, torna a Mataró amb dues obres. Per una banda, la comèdia Natale in casa Cupiello, protagonitzada per Pep Cruz i escrita per Eduardo De Filippo. A més, Broggi tancarà la programació amb la seva adaptació del clàssic grec Electra, encarnada per Clara Segura.

Una de les grans novetats de l’oferta de l’IMAC arriba amb el cicle de petit format al nou centre de creació escènica ubicat a l’antiga nau de Can Gassol. El cicle, dedicat als nous llenguatges escènics, s’estrenarà amb Volare, de la companyia Los Dos Los, i també inclourà les obres El Mal Menor, Experiencias con un desconocido show para TV, i El so del taronger, obra dels artistes Neil Harbisson i Moon Ribas, que ha guanyat els Premis a la Creció Escènica de l’IMAC.

Gelabert i Belmonte
En l’àmbit de la dansa, destaca especialment l’aposta pel darrer muntatge del coreòraf i ballarí Cesc Gelabert. Es tracta de Belmonte, una abstracció basada en el món dels toros i inspirada en la personalitat de Juan Belmonte. L’obra es va estrenar ara fa 22 anys i la companyia Gelabert Azzopardi l’ha recuperat per obrir la temporada del teatre Lliure. La companyia Trànsit, d’altra banda, presentarà la seva darrera proposta, Désir. En el camp de la música, Pep Sala portarà al Monumental la seva gira Circ Global, el dia 2 d’octubre. També destaquen diversos concerts de la temporada del Foment Mataroní, com ara el que oferirà el tenor Josep Fadó i la Nova Orqestra Simfònica. Trànsit Dansa i Gospelsons protagnitzaran les dues activitats familiars programades per aquesta tardor, mentre que la fundació Xarxa d’Espectacles portarà quatre espectacles fins al mes de desembre.

'El mètode Grönholm' volverá en septiembre al Teatre Poliorama después de su éxito mundial

www.europapress.es
24 agost de 2010

'El mètode Grönholm', la obra de teatro catalán más exitosa de los últimos años, volverá al Teatre Poliorama de Barcelona --donde ya ha estado otras dos temporadas-- a partir del 23 de septiembre.
El reparto será el mismo de siempre: Jordi Boixaderas, Lluís Soler, Roser Batalla y Jordi Díaz, que encarnan a cuatro candidatos que se presentan a la fase final de unas pruebas muy poco convencionales que una multinacional ha organizado para contratar a un alto ejecutivo.
El montaje, de Jordi Galceran y dirección de Sergi Belbel, pone en evidencia la crueldad del mundo laboral y los límites morales de los candidatos, que harán todo lo posible para ser escogidos.
'El mètode Grönholm' se estrenó hace ocho años en la primera edición del proyecto T6 de jóvenes dramaturgos del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Desde entonces, se ha montado en 35 países y la han visto dos millones de espectadores.

El festival Temporada Alta desafia la crisi amb més espectacles

www.elperiodico.cat
26 agost de 2010

Carles Santos inaugurarà l'1 d'octubre una marató que durarà fins al 12 de desembre
El certamen, que apuja el seu pressupost, oferirà 76 propostes, quatre més que l'any passat

JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA

Un festival escènic de la primera divisió europea. Aquesta medalla s'ha penjat el Temporada Alta de Girona/Salt els últims anys dels seus 18 d'existència. I manté la voluntat de conservar-la plantant cara a una crisi que, per descomptat, ha causat estralls en el món de la cultura. Encara que el xàfec no caigui igual a tot arreu. Ahir, l'organització va donar les primeres pistes de la 19a edició, que augmentarà la xifra d'espectacles respecte al 2009 (76 per 72). La pujada suposarà uns quatre dies més de durada, de l'1 d'octubre al 12 de desembre.

En conseqüència, el pressupost no només s'ha mantingut sinó que ha pujat lleugerament, gràcies al suport institucional i d'uns espònsors que segueixen apostant pel Temporada Alta. «Encara no hem tancat els números, però superarem per poc els 2,5 milions», va afirmar ahir a aquest diari el director del festival, Salvador Sunyer. El pressupost del 2009 va ser de 2,3 milions.

El primer avanç de la programació, que es presentarà oficialment el 9 de setembre, especifica que hi haurà unes 40 estrenes i 25 produccions internacionals de 18 països diferents. Dins d'aquest ampli cartell, Sunyer va destacar l'augment de les coproduccions com una fórmula per resistir la crisi i, a la vegada, poder donar sortida als creadors catalans, un dels eixos del festival. «La funció d'un festival és posar en relació uns artistes amb el públic. I com que vivim un moment especialment complicat, hem posat èmfasi a ajudar les produccions d'aquí». va subratllar.

SETMANA CATALANA
Així, el festival s'iniciarà amb una proposta de l'inclassificable Carles Santos, Chica Montenegro Gallery. L'obra, que inicialment s'havia de titular Amarat, pot definir-se com una aventura humanoliterariamusical del genial músic i creador de Vinaròs. A Santos el seguiran muntatges de Xicu Masó (Concert tempestiu) i de l'actor Jordi Vilches (Últim dia a la terra) en una primera setmana integrada només per produccions catalanes. De la mateixa manera, Lola la Comedianta (de Jordi Prat i Coll i amb direcció musical de Marina Abad, d'Ojos de Brujo, i coreogràfica de María Pagés), Celebració (de Lluís Pasqual) i Tot (de Spregelburd) clausuraran el festival la segona setmana de desembre.

Els muntatges internacionals componen el segon gran eix de la programació del Temporada Alta. Sunyer va desvelar ahir només dues pinzellades d'una oferta «que serà tan potent com la de l'any passat». I això que a la llista del 2009 hi van haver, per exemple, companyies tan prestigioses com Cheek by Jowl, The Watermill Theatre o el Piccolo de Milà, al costat de directors de la importància de Peter Brook, Krystian Lupa, Christian Marthaler, Daniel Veronese, William Kentridge i Tony Servillo.

JOIA A AVINYÓ
Un dels espectacles internacionals anunciats ahir va ser un dels últims a incorporar-se al cartell. Sunyer, àvid seguidor d'altres festivals europeus, va quedar meravellat al veure, el mes de juliol passat, Gardenia al festival d'Avinyó, on va ser considerat per la majoria de crítics el millor espectacle d'aquesta edició.

Alain Platel, fundador el 1984 del col•lectiu belga de coreògrafs Les Ballets C. de la B., dirigeix una peça que reuneix a veterans transsexuals i transvestits amb un títol que remet a un antic cabaret de Barcelona. «Hi ha una mica de text, molt moviment i cançons», va explicar Sunyer, que va trobar una data lliure per al debut d'Alain Platel al Temporada Alta.

Cocorico, mentrestant, també arriba avalat pel reconeixement en un altre gran festival europeu, el d'Edimburg del 2009. Estrenada a Espanya en el festival de Tardor de Madrid, aquesta peça de teatre musical i gestual compta com a intèrpret amb Patrice Thibaut, considerat un dels millors mims del món, i la música de Philippe Leygnac, un home-orquestra que a més a més és un consumat contorsionista. La resta de plats d'aquest «potent» menú internacional s'anunciaran en la presentació del 9 de setembre.

Xarxa Teatre estará de gira por México y Brasil las dos próximas semanas

www.adn.es
25 agost de 2010

EFE
La compañía castellonense de teatro de calle Xarxa Teatre realizará durante las próximas semanas una gira americana que le llevará por México y Brasil, países en los que representará, respectivamente, los espectáculos "Veles e vents" y "El foc del mar".
Según han informado fuentes de la compañía en un comunicado, entre el 26 y el 29 de agosto Xarxa Teatre realizará cuatro representaciones del espectáculo Veles e vents dentro del programa oficial de la Expo del Bicentenario de la ciudad de Guanajuato (México).
Después, los actores viajarán a la ciudad brasileña de Santos donde presentarán "El foc del mar" en el seno de Miradas, Festival Iberoamericano de las Artes Escénicas, que se celebrará entre el 2 y el 10 de septiembre.
La participación de la compañía en la Expo del Bicentenario es posible gracias a la colaboración del Ayuntamiento de Castellón, que permitirá a la compañía promocionar el nombre de Castellón en uno de los principales eventos culturales de México durante 2010.
En concreto, la compañía representará por primera vez en México el espectáculo "Veles e vents", creado en 1994 para los actos de inauguración del túnel del Canal de la Mancha y que pone de manifiesto el carácter mediterráneo de Xarxa.
Es la segunda vez que la compañía castellonense visita el país tras una gira que le llevó en 2002 a realizar ocho representaciones de la Nit màgica.
Miradas, el Festival Iberoamericano de las Artes Escénicas de Santos (Brasil), nace con el objetivo de convertirse en lugar de encuentro de las dramaturgias de los países iberoamericanos y contará con la presencia de 31 compañías de doce países.
En esta ocasión, Xarxa Teatre será una de las dos únicas compañías españolas que muestren su trabajo en el festival, con representaciones el 3 y el 4 de septiembre

Seis compañías catalanas actúan en la Feria de Teatro de Castilla y León

www.adn.es
24 agost de 2010

EFE, Barcelona

La 13ª Feria de Teatro de Castilla y León, que se celebra del 24 al 28 de agosto en Ciudad Rodrigo (Salamanca), contará con la participación las compañías teatrales catalanas Circo Los, Clac & Roll, Clownx Teatre, Maxishows, Titzina Teatre y Xirriquiteula Teatre.
El festival, que está organizado por la Consejería de Cultura y Turismo de la Junta de Castilla y León y cuenta con el apoyo del Instituto Ramon Llull (IRL), incluye teatro de objetos, títeres, música, danza y circo de 33 grupos procedentes de España, Suecia y Portugal, según ha informado IRL en un comunicado.
La compañía Clownx Teatre presentará la pieza "Leo León", Maxishows Circo, el espectáculo "Cartonutti y las 3 RRR", Circo Los llevará al escenario "Cabaré Parodia" y el grupo Xirriquiteula Teatre, la obra "Residual Gurus".
"Exitus", de Tetzina Teatre, y "TapArpegigs", de la compañía Clac & Roll, son las otras propuestas de teatro catalán para la Feria de Teatro de Castilla y León.
Con 33 agrupaciones elegidas de entre las 716 propuestas que ha recibido la organización este año, la feria de teatro se ha consolidado como un punto de encuentro entre profesionales del sector.

Ferrán Madico, director de 'Electra': "Hay que reivindicar a Galdós"

www.extremaduraaldia.com
20 agost de 2010

Alicia Mendo / Fotografías: Miguel A. Gil
Ferran Madico, director artístico de "Electra"

Ferran Madico es director de teatro. Estudió y se licenció en el Institut del Teatre de Barcelona entre1985 y 1987. Dentro de su trayectoria como destaca tanto su tres años de dirección del Centro de Artes Escénicas de Reus (CAER) como las numerosas obras que ha dirigido desde 1993 hasta estos días en los que inaugura ‘Electra', de Benito Pérez Galdós en el Festival de Mérida.

Este director catalán se ha atrevido con una obra injustamente olvidada de Galdós, una obra que supuso un antes y un después en aquella España de finales del silgo XIX y principios del siglo XX. Y no sólo es que haya apostado por esta Electra galdosiana, sino que se ha animado a traerla al Festival de Mérida, reafirmando esa ‘Otra mirada' que se ha incluido este año en la programación. love Galdós
Madico se estrena en el prestigioso festival con esta nueva Electra. ¿Por qué? Pues porque tras leer la versión del texto del dramaturgo Paco Nieva se dio cuenta que era un "regalo" y que "urgía llevarlo a escena". "Era un texto muy bueno", asegura en una entrevista concedida a Extremadura al Día con motivo del estreno de ‘Electra'.

Una parte algo más desconocida de Galdós es la dramaturgia, ya que era destacado sobre todo por labor como novelista. Sin embargo, tras trabajar con este texto, Madico lo tiene claro, "hay que reivindicar a Galdós. I love Galdós".

MIRADA "ÁCIDA" DE GALDÓS

"Galdós es un gran autor que ha estado apartado y no por casualidad, sino por cuestiones ideológicas porque supo retratar ya en 1901, la sociedad de esa época.
Una sociedad con unos problemas y confrontaciones muy duras. De ahí que tras el estreno y el éxito de ‘Electra', cambia el Gobierno de Sagasta y pasa a llamarse Gabinete Electra", explica el director catalán.

Benito Pérez Galdós supo, por un lado, retratar la sociedad de esa época y esa "convulsión", y por otro lado fue un "visionario" y que supo apuntar "muy mucho" lo que pasaría en el siglo XX, "esa guerra civil, esa sociedad fragmentadas, estos dos bandos, esa lucha por dos ideologías en confrontación". aldós fue un visionario

Estas dos ideologías aparecen en la obra de ‘Electra' personificada en Máximo y Pantoja, símbolos de la Ilustración y el oscurantismo, respectivamente. Lo dinámico y lo estático. Un hombre progresista, científico frente a otro que pertenece a la sociedad que ha permanecido anclada, "donde ya estaba todo bien donde estaba, y el dinero que recibían se lo gastaban el las Iglesias y en los templos", frente al dinero que necesita España para hacer frente a la industrialización.

LECTURA DE NIEVA

La lectura que hace Nieva da "mucha primacía" al personaje femenino de Electra, y explica Madico que en una sociedad en confrontación, donde existen dos mundos que están en choques, "en medio está lo frágil, lo femenino: Electra".
Sin embargo, Electra "no" es frágil ni femenina, añade, sino que es un "ser humano con sexo femenino, pero con inteligencia se ser humano". "Una de esas heroínas clásicas que luchan desde su convicción para cambiar, para mejorar".oy en día todavía tenemos debate entre Ilustración y oscurantismo

Electra se encuentra en el medio de estos dos mundos y toma partido por la Ilustración. Sin embargo, y guardando la historia de la obra, pasa un tiempo en el que el "miedo" y las "órdenes del comportamiento social" le impiden ser libre y afrontar su destino.

UN ‘MENSAJE' AÚN VIGENTE

Hace más de cien años que esta obra se entrenó en el Teatro Español de Madrid, pero algunas cuestiones aún tienen vigencia hoy.


Ferran Madico, director de "Electra"
"Hay gente que cree que ya estamos bien, y hay gente que cree que podemos ir más lejos", a lo que añade que esta segunda opción es un acto "altruista" porque "revertirá a la sociedad de la época y a las generaciones futuras".
"Hoy en día todavía tenemos debate entre Ilustración y oscurantismo. Desde el matrimonio de homosexuales, la liberación de la mujer, y no olvidemos el gran e que hay en Estados Unidos, y que supongo que acabará llegando sobre creacionismo o evolución. Son unas luchas magmáticas, profundas, que vienen de siglos atrás, y de las que tenemos que ser consciente", expone.

Con el trabajo que ha hecho Madico en esta obra ha intentado "mostrar los conflictos con la máxima crudeza, con un bisturí abriendo la tripa y mostrándola. Los conflictos aparecen encima del escenario sin decir que es bueno ni es malo, porque sino yo sería más oscurantista de la Ilustración". En definitiva, el director quiere que cada persona del público lea la obra "como quiera", porque "no hay una realidad, hay muchas realidades".