| ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
03 de juliol 2017
#benvingutsacasa: Una cartellera escènica i musical de luxe
Marta Carrasco al Grec
Compte enrere pel Festival Grec, que un any
més ens animarà el calorós juliol portant 102 espectacles a Barcelona. N’hi ha
un munt a destacar –difícil tria!– i entre tots ells, una proposta que vam
poder veure al Sismògraf d’Olot el passat mes d’abril i que encara tenim a la
retina: ‘Perra de nadie’, de Marta Carrasco.
És un dels 15 muntatges de dansa que
aixoplugarà el Grec i el recomanem especialment per viure en primera persona
una gran tempesta emocional.
Immensa. Profunda. Entregada. Des de la
fragilitat de qui es nega a si mateix –hi ha poc menys que ser una “gossa de
ningú”?–, Marta Carrasco aflora imponent en una peça valenta i personal,
propera a la performance, que dispara frontalment a l’espectador.
Amb la calma i control de la maduresa, i
cercant en tot moment l’estètica, basteix una rere l’altra el reguitzell
d’escenes que impactaran com inajornables xàfecs sobre un pati de butaques
expectant, un públic que queda impregnat per les imatges i sensacions en què
culminen els seus episodis de felicitat, bogeria, desesperació, incertesa,
innocència, por, angoixa... Seus i de les dones dels espectacles anteriors, que
retroba de nou a l’escenari.
Del somriure a l’esgarrifança, de l’empatia a
la incomprensió i impotència davant algú que accepta l’inacceptable
esborrant-se la mirada i la capacitat de pensar i sentir. Algú que abaixa el
cap i acata el que dicti algú altre. Sigui qui sigui, sigui el que sigui.
Una exhibició de seguretat, de llançar-se al
buit a cor obert, d’honestedat per expressar allò que es vol anteposant-ho als
qüestionaments externs. Un batibull d’emocions canalitzats per una creadora de
referència en la dansa-teatre amb moltes coses a dir.
Del 12 al 14 de juliol a la Sala Hiroshima. 21
hores
Perra de nadie. Creació i interpretació: Marta
Carrasco. Direcció i dramatúrgia: Marta Carrasco, Pep Cors i Antoni Vilicic.
Producció: Cia. Marta Carrasco. Museu de La Garrotxa. Divendres, 21 d’abril
2017. 22h (Festival Sismògraf d’Olot)
Publicat per
http://anoiadiari.cat/4-1/marta-carrasco-grec/
‘Inconsolable’, las profundidades insondables del duelo
Del 28 junio al 23 de julio 2017
En: Madrid, Teatro María Guerrero
El Teatro María Guerrero (Madrid) concluye la
temporada teatral con el estreno de 'Inconsolable', un texto de Javier Gomá que
dirige Ernesto Caballero. El actor Fernando Cayo protagoniza este monólogo
tragicómico en el que se investiga la autocompasión y la reflexión interior.
El protagonista, un hombre de cincuenta años,
comparece en escena y sin más preámbulos inicia una exposición íntima, lúcida y
conmovedora. Explica que la muerte de su padre, todavía reciente, ha atravesado
su vida. Asombrado ante la magnitud del suceso, que él no había podido ni
imaginar, desea compartir públicamente el itinerario de sus primeros cuarenta
días de duelo.
El espectador se encuentra con escogidas
anécdotas de su vida familiar amenas y con humor. Pero cuando todo parece bajo
su control, de pronto, sin apenas advertirlo, el monólogo se desliza hacia un
terreno distinto, porque, a consecuencia de determinadas revelaciones, la
situación obliga al protagonista a experimentar en toda su desnudez y crudeza
el sentimiento de lo absolutamente inconsolable por la pérdida, aquello que no
tiene ni quiere tener consuelo.
En palabras del autor, “la negrura, la
tragedia se apoderan de la escena en un movimiento de creciente desesperación y
vértigo hasta que, súbitamente, tiene lugar una aparición misteriosa, difícil
de definir, que precipita el desenlace”. El protagonista, al final de un rodeo
existencial, una aventura del pensamiento y las emociones, consigue
reconciliarse consigo mismo y con la vida.
“Aunque titulado Inconsolable, el monólogo
acaba infundiendo consuelo al espectador porque, en una operación de alquimia
dramática, convierte la aflicción del duelo en una invitación a una vida digna
y bella”, explica Gomá. Escrita con mundanidad y gravedad a partes iguales, la
obra verbaliza con precisión filosófica las profundidades insondables de una
experiencia tan personalísima como universal.
De martes a sábados a las 20.30 h. / Domingos
a las 19.30 h.
Publicat per
02 de juliol 2017
‘Watching Peeping Tom’: l’obsessió del 'voyeur'
Alícia Gorina dirigeix el seu pare, el crític Àlex
Gorina, en una obra de teatre inspirada en l’addicció a mirar tot el que ens
envolta fins a un límit pervers
L’any 1960, Michael Powell va dirigir una pel·lícula de
culte i pertorbadora que es titulava Peeping Tom, i era bàsicament la història
d’un home addicte a mirar, que anava per tot arreu amb una càmera filmant el
que veia, fins que la seva obsessió el portava, finalment, a ficar-se en les
intimitats de la gent. Es tracta d’una obra d’una modernitat absoluta, ja que
actualment també vivim en una societat obsessionada amb la mirada sobre
l’altre, dominada per la curiositat malsana, una circumstància que ens fa
subjectes cinematogràfics i observables, en un teixit de dependències molt
difícil de destriar. I partint d’aquesta pel·lícula de Powell, i de la seva
experiència com a filla d’un voyeur professional, la dramaturga Alícia Gorina
ha creat amb la companyia Indi Gest una obra, Watching Peeping Tom, que ara
arriba a la Sala Atrium, fins al 9 de juliol.
Es tracta d’una faula sobre la mirada que ens anima a
comportar-nos com voyeurs, veient com un altre voyeur conrea el seu voyeurisme
desenfrenat. El protagonista de l’obra és Àlex Gorina, pare de l’Alícia i
conegut crític cinematogràfic, en aquest cas un conferenciant que parla sobre
Peeping Tom i que a la vegada és un voyeur professional sobre el qual dipositem
la nostra mirada. Què és real i què és ficció? Què és curiositat i què és
obsessió? On acaba la vida i comença l’art?
Aquestes preguntes són les que vol respondre l’obra.
Trobaràs més informació al web del Teatre Atrium, on també podràs reservar les
teves entrades.
Publicat per
Compromiso con la autoría contemporánea
Tras su primera temporada, El Pavón Teatro
Kamikaze (Madrid) afianza su compromiso con la autoría contemporánea y las
nuevas dramaturgias en el avance del próximo curso teatral 2017/18. Hasta el
próximo mes de enero se programarán 13 producciones, de las cuales siete son
estrenos y seis son reposiciones o espectáculos de repertorio.
Este nuevo espacio abrió sus puertas en
septiembre de 2016 con la intención de convertirse en un teatro privado con
vocación de servicio público. Un espacio más allá de la función que apuesta por
los nuevos autores, los creadores emergentes, la formación y experiencias
complementarias, las artes escénicas en todas sus disciplinas y el público
joven y familiar.
En estos primeros meses de actividad se han
puesto en pie 36 producciones que suman un total de casi 500 funciones. En
total, de septiembre de 2016 a junio de 2017, el Kamikaze ha recibido a 80.000
espectadores, de los cuales un 10% son jóvenes menores de 30 años. Además ha
sido sede del Festival de Otoño a Primavera, Teatralia y SUMA Flamenca.
Con este balance positivo, de julio de 2017 a
enero de 2018, el Teatro acogerá los estrenos de Iberian Gangsters (del 1 al 30
julio), comedia musical de Julio Salvatierra dirigida por Álvaro Lavín; Las
crónicas de Peter Sanchidrián (del 3 al 26 julio), de Jose Padilla; Venus (del
5 al 28 septiembre), el primer texto escrito y dirigido por Víctor Conde;
Ensayo (del 12 septiembre al 8 octubre), lo nuevo del dramaturgo y director
francés Pascal Rambert después de La clausura del amor; Un cuerpo en algún
lugar (del 2 al 11 octubre), nueva pieza de Gon Ramos; Smoking Room (del 12
octubre al 19 noviembre), adaptación de la aplaudida película a cargo de Roger
Gual; y Tebas Land (del 27 noviembre al 7 enero), un texto de Sergio Blanco que
dirige Natalia Menéndez con Israel Elejalde y Pablo Espinosa como
protagonistas.
Iberian Gangsters. Foto: Jesús Blesa.Por otro
lado regresan a la cartelera celebrados espectáculos como Antígona (del 9
agosto al 3 septiembre), en versión y dirección de Miguel del Arco (Teatro de
la Ciudad), con Carmen Machi y Manuela Paso; El amante (del 8 septiembre al 8
octubre), que salta del Ambigú a La Sala; El ascensor (del 14 octubre al 5
noviembre), a cuyo reparto se suma Naim Thomas; Barbados, etcétera (del 16
octubre al 2 noviembre), de Pablo Remón, que regresará en otoño al Ambigú, al
igual que lo harán La voz humana (del 6 al 30 noviembre), con Ana Wagener; e
Iphigenia en Vallecas (del 4 al 21 diciembre), con María Hervás, después de
agotar entradas la pasada temporada.
A esta programación confirmada se le sumarán
nuevos montajes y propuestas, especialmente de danza y espectáculos familiares,
que se anunciarán a lo largo de la temporada. Además, en la recta final de la
temporada 2017/18, el Teatro Kamikaze acogerá el estreno de las nuevas
producciones de Pablo Remón, Alfredo Sanzol y Miguel del Arco.
Becas
El Pavón Teatro Kamikaze ha puesto en marcha
una iniciativa por la que todas las acreditaciones/invitaciones tienen un coste
simbólico de 3 euros para apoyar causas escénicas: sufragar una beca de
dramaturgia contemporánea para dos autores, Lucía Carballal y Antonio Rojano; y
apoyar a la bailarina Lúa Mayenco para que pueda continuar sus estudios de
danza en The Juilliard School de Nueva York.
Con las aportaciones recibidas, las cantidades
que el teatro puede donar esta temporada son: 1.500 euros a Lúa Mayenco; 4.000
euros para Lucía Carballal y Antonio Rojano, que además entregarán sus textos a
finales de verano y en septiembre se publicarán en la editorial Acto Primero.
Para continuar con su apoyo a la autoría contemporánea, en la temporada
2017/18, El Pavón Teatro Kamikaze becará a tres jóvenes dramaturgos cuyos
nombres se comunicarán en septiembre.
Publicat per
Antígona. Foto: Luis Castilla
01 de juliol 2017
Assaig obert : Fang, a les 8 de la tarda a Can Gassol
Assaig obert : Fang
500kilos de fang, el cos i el circ. Una
combinació organitzada per Quim Girón. Assaig obert del nou treball de
l'artista.
Quim Girón (Barcelona)
És buscador de l'equilibri, el so, el clown i
el moviment animal. La seva formació va començar a Barcelona a l'Escola de Circ
Rogelio Rivel, on es va especialitzar en verticals, tot seguit va participar a
l'espectacle Rodó, 10è Circ d’Hivern on rep el Premi Nacional de Circ a
Catalunya. El 2006 va entrar a l'escola de circ LE LIDO (Toulouse) on va fer
emergir el joc d'actor i la seva personalitat en la escena. Va descobrir el
carrer a Suïssa actuant per les places de Ginebra on va decidir viatjar cap al
nord per acabar els seus estudis a DOCH (Universitat de dansa i Circ
d'Estocolm, Suècia) amb les especialitats de verticals i acro-dansa, on va
rebre la beca Sophie Hulten's per la seva creativitat, el joc amb el risc i per
la seva habilitat com artista de circ.
Quim Girón es el fundador i director artístic
de la companyia de circ Animal Religion. Des del 2012 la companyia ha actuat
arreu d’Europa i Àsia amb diferents projectes i en diferents espais, des de
granges i sales de concert clàssic fins a baixos de fàbriques.
+ info
Fang Marta Garcia ©
Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament
de Mataró
Dissabte 1 de juliol de 2017
20 h
Can Gassol. Centre de Creació d’Arts
Escèniques
Publicat per
'Sugar', el musical basat en el film 'Ningú no és perfecte', fa temporada al Tívoli
L'espectacle va ser reconegut el 2015 amb el Premi de la
Crítica en Arts Escèniques.
El muntatge Sugar, el musical segueix el seu particular
viatge pels teatres de Barcelona, i fins ara sempre amb l'èxit per companyia.
Si fa un parell d'anys s'estrenava al Teatre Gaudí i obtenia el Premi de la
Crítica en Arts Escèniques 2015 al millor musical, i a finals del 2016 s'estava
dos mesos seguits a l'Eixample Teatre, ara és el Teatre Tívoli el que acollirà
aquest xou basat en el film de Billy Wilder titulat al nostre país Con faldas y
a lo loco en espanyol, i Ningú no és perfecte en català.
Al cèntric teatre s'hi estarà del 29 de juny al 30 de
juliol. Amb direcció de Pau Doz, el paper principal recau en Bealia Guerra, que
recorda la brillant interpretació de Marilyn Monroe, Set ballarins interpreten
les coreografies de Laura Olivella i ballen al ritme d'un grup de músics
dirigits per Bernat Hernández. Roser Batalla ha estat l'encarregada de
l'adaptació i traducció al català; i és que parlem d'un musical que ja va pujar
als escenaris de Broadway l'any 1972.
Sobre la història, tots els que hàgiu vist la pel·lícula
de ben segur la recordareu. Està ambientada en el Chicago de l'any 1929. Dos
músics de jazz són testimonis d'un enfrontament entre dues bandes de gàngsters,
i es veuen obligats a fugir de la ciutat. Una comèdia blanca i apta per a tots
els públics, com el musical que aquest estiu estarà sobre l'escenari del
Tívoli.
Publicat per
Manlleu recorda les primeres eleccions democràtiques de 1977 amb una obra de teatre al Museu del Ter
És la nova proposta teatral d'estiu del Museu i la
companyia CorCia
Aquest juny fa exactament 40 anys de les primeres
eleccions democràtiques a l'estat espanyol, després de la mort de Franco.
Manlleu recordarà aquesta època de la transició amb l'espectacle 1977. Aquesta
és la nova proposta teatral d'estiu que organitzen conjuntament el Museu del
Ter i la companyia CorCia des del 2008. L'obra se submergeix en aquest moment
històric per explorar les tensions i contradiccions que viuen quatre
personatges amb diferents posicionaments i visions dels canvis polítics i
socials.
Segons un dels directors, Joan Roura, han explicat la
història "a través d'una família, un pare i una filla" i "dos
personatges més que són com dues finestres que s'obren" per als
protagonistes, provocant-los "esperança i amenaça". En aquest sentit,
l'altra directora, Anna Presegué, ha remarcat que mitjançant "les històries
personals, parlem de tot el context". A més, el fet que només hagin passat
40 anys "és interessant perquè és un moment que encara molta gent se'l pot
sentir seu".
Per la seva banda, el director del Museu, Carles Garcia,
ha explicat que l'obra es concentra en dos dies: les primeres eleccions
democràtiques del 15 de juny de 1977, i 10 dies després: el 25 de juny.
Precisament aquest dia va dimitir el darrer alcalde franquista de Manlleu,
després de la pressió popular.
Cada espectacle, una recerca
El director del Museu del Ter ha remarcat que "cada
espectacle implica una recerca". Precisament per fer 1977 han parlat amb
gent que va viure aquesta època com polítics, capellans, activistes,
sindicalistes i periodistes de Manlleu. A més, per saber exactament els
cartells que hi havia a la capital de Ter també es va recórrer a l'arxiu
fotogràfic de Carles Molist.
L'espectacle 1977 és la sisena obra conjunta del Museu
del Ter i CorCia Teatre. Des del 2008 han programat diferents espectacles
durant els mesos d'estiu com Torn de nit. Crònica negra, Ànimes de Batan, El
Meu Barri, L'Aiguat i Bates Blaves. A mesura que ha passat els anys, més d'un
miler de persones han passat per alguns dels passis de cada obra. Per exemple,
l'any passat, un total de 1.426 persones van passar per les 25 representacions
de Bates Blaves. Garcia ha apuntat que és un gran repte per la bona fluència
que van tenir l'any passat.
L'espectacle que s'estrena aquest divendres 30 de juny
està dirigit per Joan Roura i Anna Presegué, i el repartiment està format per
Jordi Arqués, Anna Busanya, Marta Parramón i Joan Roura. A més, també hi ha
treballat personal tècnic del Museu del Ter. Les funcions seran divendres i
dissabtes des del 30 juny al 12 d'agost a les 9 del vespre.
Publicat per
Presentació de «1977», la nova proposta teatral de CorCia Teatre i el Museu del Ter | Adrià Costa
Carles Fiter, Manlleu | 26/06/2017
Acabem la temporada amb un BREUS: "Li/ea/ving, acte 1"
| ||||||||||||||||
| ||||||||||||||||
|
“Yo fui el último amor de Lorca y, tal vez, la razón de su muerte”
Los amores oscuros
Del 28 junio al 02 de julio 2017
En: Madrid, Teatro Español
El Teatro Español se suma a la celebración
del Word Pride Madrid con el montaje de 'Los amores oscuros', la adaptación
dramática de la novela de Manuel Francisco Reina en la que relata los felices
últimos días de Federico García Lorca. Dirigida por Juanma Cifuentes, la obra
está protagonizada por Clara Montes y Antonio Campos, que están acompañados por
Ángeles Cuerda, Alejandro Valenciano y la guitarra de José Luis Montón.
Los amores oscuros.“Yo fui el último amor
de Lorca y, tal vez, la razón de su muerte”. Así confiesa Juan Ramírez de Lucas
este secreto guardado durante 75 años. Antonio Campos se mete en la piel del
que fuera el último amor de Federico García Lorca, su amado Juan, aquel rubio
de Albacete, para recrear una etapa de plenitud del poeta. Lorca disfrutaba de
su éxito profesional como poeta y como dramaturgo, pero lo que de verdad le dio
la felicidad fue la relación con un joven comprometido que le correspondió con
un amor maduro y apasionado.
Sin embargo, toda esta felicidad acabó en
el trágico fin del poeta, una muerte que su amado llevará toda la vida como una
silenciosa carga. Conversando con Federico, con sus versos, encarnado en la
figura cantarina y onírica de una mujer que podría ser la misma personificación
de la poesía lorquiana, Clara Montes, la vida, la obra y los secretos de este
joven y de Lorca se irán desvelando sobre la escena salpicada con los acordes
en directo de la guitarra española.
El universo musical de Lorca se transmite a
través de la voz de Montes que canta las canciones populares que el poeta grabó
con La Argentinita. Varios poemas musicados por la propia cantaora y unos temas
de sus anteriores discos completan la banda sonora de una historia que ha
conseguido atrapar a miles de lectores, avalada por una investigación y
documentos inéditos entre el inmortal poeta granadino y el albaceteño Juan
Ramírez de Lucas.
De miércoles a domingo a las 20.00 h.
Publicat per
http://www.hoyesarte.com/evento/2017/06/yo-fui-el-ultimo-amor-de-lorca-y-tal-vez-la-razon-de-su-muerte/?utm_source=Boletin_20170628_2111&utm_medium=boletin&utm_campaign=boletin
Carpe Diem, Gran Premio de España de Teatro por “Andrónicus”
El grupo de teatro Carpe Diem de Tomelloso obtuvo este domingo en Madrid el Gran Premio de
España de Teatro, Música, Danza y Actividades Artísticas (GPE), en el apartado de Teatro Clásico por
su montaje “Andrónicus”.
El Jurado Calificador otorgó los siguientes trofeos que se entregaron este domingo en el Cercle
Catalán de Madrid. Teatro Clásico:
Trofeo Ex-Ecuo a: Andronicus, de Carpe Diem Teatro de Tomelloso y El Burgués
Gentilhombre de Jacaranda11 de Granada. Teatro contemporáneo: La Puta Enamorada
de Intercazia Teatro de Benavente. Teatro Breve – Microteatro para Jardiel y
Mihura, un teatro de locura de La Cometa de Almería. Teatro Infantil Trofeo
Ex-Ecuo a: la caja de música de cerrado por Obra de Mairena del Alcor y Las
aventuras de Cas y Cita por El Libreto de Guadix.
Los premios continuaron con la Música, por En Concierto
de la Unión Musical Serón. En Daza fue galardonado el espectáculo Danzetto de
Inquedanza de Ponferrada. Cursos de
Técnicas Artísticas, el ganador fue Joaquín Pérez de Baza y el Mejor Certamen o Muestra Teatral correspondió Alcalá Teatro por la gestión de
la Muestra de Teatro Aficionado de Alcalá la Real y su trabajo de difusión del
Teatro en la provincia de Jaén.
El Gran Premio de España de Teatro los organiza Ars
Mediterránea desde el 2011, en
colaboración con la FTAO (Federación de teatro de Andalucía Oriental) y la
CETA-CNAE (Confederación Española de Teatro Amateur – Centro Nacional Aita
España).
Publicat per
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)