Josep Fradera rep aquesta nit un homenatge de la ciutat

www.totmataro.cat

23 gener 2004

Foto fradera

L’escriptor i exregidor de cultura és homenatjat per la seva trajectòria en complir 80 anys

Josep Fradera rep aquesta nit un homenatge de la ciutat

L’escriptor i exregidor de cultura és homenatjat per la seva trajectòria en complir 80 anys

Avui, a les 8 del vespre a la Sala d’Actes de Can Palauet, Josep Fradera i Soler, rebrà un homenatge per part de la ciutat en reconeixament de la seva trajectòria. L’escriptor, ex-regidor i activitista cultural va celebrar 80 anys el passat 10 de gener.

Podeu llegir l’entrevista que vam fer-li el passat dimecres.

Recull biografic de JOSEP FRADERA
Elaborat per la Comissió de l'Homenatge a Josep Fradera i Soler

Nascut a Mataró el 10 de gener de 1924.

Casat amb Maria Barceló i Ferrer, filla de Roses. Té 4 fills i 6 néts.

Estudis a l'Escola Pia de Mataró fins al 1935 i a l'Acadèmia Balmes durant la Guerra Civil.

Havia jugat com a futbolista en diferents equips locals, Juventus, Penya X, Lluïsos, Frente de Juventudes i C.D. Mataró de tercera divisió. Feia de mig centre.

Feines: Aprenent a la Farmàcia Spa. Treballà a la Cia. d'Aigües durant 25 anys. Després, feines administratives, corredor d'assegurances i promotor urbanístic.

Cofundador del cine-club Film Ideal Club el 1957 i primer president. Crític de cinema al periòdic Mataró amb el pseudònim Éfeso (1958-1963) i després a Iluro Sport (1965). Com a presentador de pel•lícules ha fet més de 100 sessions de cine-fòrum a Mataró i comarca.

Cofundador també i primer president de l'Escola Anxaneta (1965), una de les primeres escoles actives i catalanes.

Va ser un dels socis fundadors del setmanari independent El Maresme (1969). Hi va publicar crítiques de cinema i teatre i també uns comentaris polítics, aquests darrers conjuntament amb Miquel Reniu i que signaven Tricèfal.

President de la Delegació local d'Òmnium Cultural entre 1975 i 1979, a la transició i en el moment de la incorporació del català a l'escola, que es va fer des d'Òmnium amb suport econòmic de l'Ajuntament.

Com a president d'Òmnium, i a proposta d'una Comissió ciutadana, va pronunciar el parlament en la primera concentració autoritzada de l'Onze de Setembre, el 1977 a la plaça de Santa Anna.

Autor d'unes 20 obres de teatre. Algunes han estat representades a Mataró, comarca i altres poblacions: Es busca un home (G. T. Xaloc al Casal, 1973; dir. Carles Maicas i cartell d'Alcoy), Mataró 1708. Proveïdor de la reial casa (Sala Cabanyes, 1982; dir. Antoni Blanch), L'interrogant d'una singladura (Sala Cabanyes, 1987; dir. Josep M. Cusachs) i Independència. En què quedem... (Sala Cabanyes, 2003; dir. Carles Maicas). S'han fet lectures dramatitzades d'El rerefons de 'Terra baixa' (Sala Cabanyes, 1997; dir. Carles Maicas) i de Mataró 1708 (T. Monumental, 2003; dir. J. M. Cusachs).

S'han publicat Mataró 1708. Proveïdor de la reial casa (Col. Caps de Bou) i Un bon taüt tota una vida honra i L'atzucac (Ed. L'Aixernador, Argentona). Guanyador dels premis Joan Santamaria 1982 i Recull de Blanes 1993. Finalista del Santamaria el 1972 i del Ciutat de Sabadell el 1970 i 1972.

Ha pronunciat moltes conferències i xerrades sobre literatura, cinema i altres temàtiques; unes quantes al Racó, amb el seu gran amic Terri.

Ha fet recitals i glossa d'escriptors com Verdaguer, Martí Pol, Josep Pla, Punsola, García Lorca, amb el rapsoda Xavier Ubach.

Membre de la candidatura del PSC, encapçalada per Joan Majó a les Municipals de 1979. Secretari particular dels alcaldes Joan Majó (1980-1982) i Manuel Mas (1983-1985). Cap de la secretaria del ministre d'Indústria i Energia, Joan Majó (1985-1986).

Regidor de Cultura i president del Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Mataró (1987-1991). En el seu mandat es va inaugurar el Teatre Monumental, es van fer els cicles Mataró homenatja ... i Mataró recorda ..., es va participar en la Xarxa de Teatres Municipals de Catalunya i es va produir l'estrena d'Estrips de Toni Cabré.

Ha estat membre del jurat de diversos premis literaris i del Premi Iluro de Monografia Històrica.

Ha estat també membre de la Comissió de Control de la Caixa Laietana (1989-1993) i integrant del Consell Editorial d'El Punt del Maresme des de la seva aparició (1994), on ha escrit articles de crítica de teatre i altres.

Redacció // Mataró Notícies

L'alcalde de Mataró aposta per tirar a terra el Teatre Monumental i fer-ne un de nou però els seus socis no ho volen

el punt
2 gener 2004
El govern tripartit manté la divisió sobre el futur de l'equipament cultural
FRANCESC SANTIAGO .
Mataró El futur del Teatre Monumental de Mataró és incert. L'alcalde, Manuel Mas (PSC), defensa obertament enderrocar-lo i construir un nou gran auditori en un espai central de la ciutat. Els seus socis de govern -ICV-EA i ERC- rebutgen la idea. El tinent d'alcalde de Cultura, l'ecosocialista Jaume Graupera, manté la idea de mantenir l'actual infraestructura del Monumental i arribar a acords amb la resta de sales del centre per poder-hi dur a terme activitats culturals.
+ Una imatge de la façana del Teatre Monumental de Mataró. Foto: QUIM PUIG «Treballar sobre andròmines és molt car.» Ho ha dit l'alcalde de Mataró, Manuel Mas, que insisteix que la millor opció és tirar a terra el Teatre Monumental i projectar un auditori de gran format, amb capacitat per a un miler de persones, en un altre punt de la ciutat. Mas admet que el govern no té una visió unitària i defensa la necessitat d'arribar a un acord amb els socis d'ICV-EA i ERC. Durant el 2004 s'ha de redefinir el pla d'equipaments culturals i, per tant, tancar un pacte sobre el futur del Teatre Monumental. El tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Graupera (ICV-EA), va admetre durant la compareixença de premsa d'aquesta setmana per analitzar el funcionament del govern municipal que no comparteix la posició de Manuel Mas. Graupera segueix treballant amb la idea d'aprofitar els teatres mitjans i de titularitat privada que ja hi ha a la ciutat -Foment Mataroní, Sala Cabañes i Casal l'Aliança- a través de convenis o consorcis. El responsable de Cultura defensa que Mataró no necessita un gran auditori amb capacitat per a un miler de persones, sinó que cal prioritzar els equipaments de format mitjà -per a uns 500 espectadors- per poder afrontar les necessitats de la capital del Maresme. Mentre Graupera defensava aquesta tesi, el portaveu del PSC, Joan Antoni Baron, constatava la necessitat de mantenir un diàleg fluid entre els socis del govern municipal.

UN CLÀSSIC PER NADAL - ELS PASTORETS DE MATARÓ -

EL PUNT
23 desembre 2003


Els Pastorets de Mataró es presenten amb moltes sorpreses amb l'objectiu d'arribar a un públic més ampli el reportatgeLLUÍS MARTÍNEZ .

Mataró ELS ASSAJOS. Fa mesos que els centenars d'actors que participen desinteressadament en l'espectacle preparen l'obra. Els assajos, a les portes de l'estrena, s'intensifiquen. Xavier Ribes assegura que els privilegiats que ja han pogut veure el nou muntatge no han quedat decebuts.

Foto: QUIM PUIG Més de 350 persones ultimen aquests dies els darrers detalls dels nous Pastorets de Mataró de la Sala Cabañes.

Aquest any l'espectacle de Nadal es presenta amb més novetats que mai. La primera de totes, la nova direcció capitanejada per l'actor mataroní Xavier Ribes i l'objectiu fixat d'arribar a un públic més ampli. «L'àvia amb el nét és sempre un públic segur, el que volem és aconseguir atreure espectadors més joves i de totes les procedències possibles», explica el nou director. Entre les novetats destaca també el fitxatge de la coreògrafa mataronina Maria Rovira. La seva presència es deixarà sentir fort en un pròleg totalment renovat per a l'ocasió. Rovira, que es va iniciar en el teatre amateur a Sala Cabañes, creu que els Pastorets no passaran mai de moda, com tampoc ho han fet els textos de William Shakespeare. «En els dos casos, es parla del bé i del mal i de coses ben humanes», assenyala. Els Pastorets, declarats Patrimoni Cultural de la Ciutat el 1981, han estat al llarg dels anys una escola d'iniciació teatral on s'han forjat molt actors com Jordi Bosch, Joan Pera, Boris Ruiz o Roger Pera. Ribes ha volgut aglutinar, per aquesta nova etapa, un nou equip on combina, d'una banda, gent jove, i, de l'altra, persones de més experiència, amb la voluntat de fer un pas endavant en la professionalització i consolidació de l'espectacle. El nou director, el més jove de la història dels Pastorets, rellegeix el clàssic de Ramon Pàmies, L'Estel de Natzaret, i presenta l'obra com el que és, un gran musical renovat, sense tocar ni una coma del text. Els Pastorets de Mataró d'enguay incorporen millores en la sonorització, l'escenografia i el vestuari. L'ús de les noves tecnologies tampoc ha passat desapercebut i s'introdueixen nous efectes com l'estrella de Nadal, que aquesta vegada serà virtual, i es millorarà l'efecte del tradicional decorat, i uns núvols, creats amb ordinador, ajuden a simular el cel des d'on parla l'àngel Miquel. Però les sorpreses no acaben aquí, ja que les novetats comporten crear noves escenes i personatges. Segons Ribes, l'obra és la de sempre però amb prespectiva d'un jove director del segle XXI. Es tracta d'una sèrie de canvis que busquen consolidar els Pastorets de Mataró, com l'espectacle nadalenc de referència en l'àmbit de Catalunya. De fet, els Pastorets de Mataró són els que més vegades es representen, fins a deu, els que tenen més pressupost, els que involucren un nombre de persones més alt i els únics que ofereixen música en directe.Les representacions començaran el 26 de desembre i es faran cada diumenge fins al 8 de febrer a les cinc de la tarda. Excepcionalment també es farà el dia de Reis a les sis de la tarda i el dissabte dia 17 de gener també a les sis. El preu de les localitats és de 8,50 euros, a l'amfiteatre, 10,50, a platea, i 11,50, a la llotja. Aquest any, la cadena COM Ràdio retransmetrà el dia de Nadal i el dia de Sant Esteve a la tarda una versió especial de dues hores de l'espectacle.

Una ràdio municipal per a Mataró

el punt
28 novembre 2003

editorial

La presentació pública de la plataforma ciutadana que reclama que Mataró tingui una ràdio municipal va omplir dimecres la Sala Cabañes en un acte que va evidenciar l'interès que suscita el projecte. L'historiador i periodista Manuel Cusachs va fer un interessant repàs de les diferents iniciatives vinculades a l'espai radiofònic que hi ha hagut a la ciutat des del 1934, un repàs que serveix per entendre que la reivindicació que ara torna a saltar a primera línia de l'actualitat no és fruit de la improvisació sinó del producte d'una llarga colla de desenganys i projectes fallits. El Maresme és una comarca pionera en l'àmbit de la comunicació local i les emissores municipals de ràdio. L'exemple més evident és Ràdio Arenys, que va ser la primera emissora municipal del país i encara avui és una emissora de referència que gaudeix de bona salut per afrontar els reptes de futur. En aquest panorama conjunt de la comarca, certament resulta sorprenent que Mataró no hagi fet una aposta seriosa i de futur en aquest àmbit.La proliferació de les emissores municipals, especialment als anys vuitanta, es va produir en molts casos des del voluntarisme dels impulsors i la necessitat de vertebrar un mitjà de comunicació que ajudés a cohesionar les poblacions o ciutats. Ara que a Mataró hi ha un conjunt de ciutadans i professionals que reclamen una ràdio municipal i que ho fan en una plataforma ben estructurada, val la pena no desaprofitar l'oportunitat d'obrir un procés de reflexió seriós. L'alcalde, Manuel Mas, sempre s'hi ha mostrat en contra. No cal ara pronunciaments ràpids i oportunistes. Cal plantejaments de futur, que siguin realistes i que aportin models clars de planificació i gestió. Els partits polítics, tant els del govern com de l'oposició, haurien de començar-ne a parlar i situar aquest debat en el marc de l'elaboració d'un pla de comunicació que té previst elaborar l'any que ve l'Ajuntament. Un pla que no pot tancar-se a nous instruments per a la ciutat.

Bona sintonia entre els mataronins per aconseguir una ràdio municipal a la ciutat

el punt
27 novembre 2003

Bona sintonia entre els mataronins per aconseguir una ràdio municipal a la ciutat La presentació de la Plataforma Ciutadana Ràdio Municipal a Mataró omple la Sala Cabañes
TERESA MÁRQUEZ . Mataró

Mataró vol una ràdio municipal i lluitarà per aconseguir-la. La presentació en societat de la Plataforma Ciutadana Ràdio Municipal a Mataró, en una Sala Cabañes pràcticament plena, va demostrar que l'interès per tirar endavant el projecte ha arrelat fort entre els ciutadans i les entitats de la ciutat. En un acte breu i ben escenificat, es va fer la lectura del manifest aprovat fa poc més d'un mes pels impulsors de la iniciativa, es va donar veu als històrics del mitjà i a alguns representants de la societat, hi va haver temps per a un reportatge i fins i tot Tortell Poltrona va demanar amb un rodolí el suport del públic.
+ El manifest per una ràdio municipal a Mataró el van llegir Oriol Burgada i Xavier Ubach a l'escenari de Sala Cabañes. Foto: T.M. Espartac Peran i Xavier Manté van obrir el torn d'intervencions damunt d'un escenari que lluïa una gran pancarta amb el lema Posa't la ràdio, Mataró. Peran va recordar el procés seguit fins ara que ha fet revifar l'interès ciutadà per posar en marxa una ràdio municipal a la ciutat, l'única de Catalunya de més de 100.000 habitants que encara no en té. El periodista de TV Mataró i el locutor Xavier Ubach van ser els encarregats de llegir el manifest on es reclama un mitjà nou marcat per la llibertat, la pluralitat, la imparcialitat i la proximitat.La història de la ràdio a la capital del Maresme ha estat marcada pels desenganys, fet que va recordar molt breument l'historiador local Manuel Cusachs fent presents les diferents iniciatives que des del 1934 han intentat subsistir al municipi. Des de la primera emissió musical que un comerciant va engegar durant la Fira de Mataró, passant per la creació el 1951 de Ràdio Maresme Mataró, la posada en marxa de l'emissora privada Ràdio Mataró el 1977, l'arribada de RM Ràdio -«que està a Mataró, però que no és de Mataró»- i la iniciativa veïnal del barri de Cerdanyola nascuda el 1991 i mantinguda amb penes i treballs, gràcies al treball de l'entitat Amicoma, que va aguantar amb falses promeses de continuïtat fins al 1993.Un reportatge que recollia l'opinió dels històrics de la ràdio i del públic de llavors amb la intervenció d'altres persones interessades a aconseguir un nou mitjà «més proper i càlid» va ser el preludi de l'experiència personal en el mitjà periodístic d'un mataroní popular, Eduard Boet, i dels breus parlaments d'un altre històric, però del moviment veïnal, Pep Sivilla, i de la cuinera mataronina més mediàtica, l'Àvia Remei. El pallasso Tortell Poltrona, de carrer però amb l'escena apresa, va dir un rodolí i va aprofitar per fer seu el reclam d'una ràdio municipal a Mataró. El periodista i veu de TV3 Jordi Novellas va informar que fins ara s'han recollit 600 signatures de suport al projecte. «En volem més», va animar.

Una ràdio a Mataró

el punt
26 novembre 2003

la galeria
PEP ANDREU .

Avui mateix, a les vuit del vespre, a la Sala Cabañes de Mataró, hi tindrà lloc una assemblea que pretén aglutinar el màxim de gent al voltant d'una idea: la creació d'una emissora municipal de ràdio. Diuen, els promotors, que Mataró és l'única ciutat catalana important que no té emissora local, i pràcticament l'única població maresmenca sense aquest mitjà. Sens dubte és un dèficit. Sempre he defensat que Mataró hauria de tenir una ràdio, i millor privada -en el sentit de no dependre exclusivament de l'Ajuntament- o amb una fórmula mixta. La realitat social mataronina, però, ha fet impossible aquest model de ràdio. Per tant, millor una ràdio municipal -amb tots els pros i contres- que no pas una capital comarcal sense aquest mitjà de comunicació. De moment, la iniciativa ciutadana que promou la creació de la ràdio municipal ha començat amb bon peu. Reuneix un gran nombre de persones que treballen o han treballat a la ràdio -especialment a les emissores que anteriorment ha tingut la ciutat-, sigui professionalment o de manera amateur. Per tant, la plataforma neix multigeneracional i sense exclusions. Em consta que el moviment està ben organitzat i té un bon guió de treball; la gent que el forma és perseverant i tossuda. L'Ajuntament farà bé d'escoltar-los, i decidir quin model de ràdio podria tenir la ciutat.

Els dos detinguts durant el míting del PP a Mataró passen la nit a comissaria i en surten amb càrrecs

el punt
15 de novembre de 2003

LLUÍS MARTÍNEZ .
Mataró
Foto: Q.P. Els dos joves que van detenir dijous els Mossos d'Esquadra en el míting que va fer el candidat del PP, Josep Piqué, a la Sala Cabañes de Mataró van sortir ahir al matí, després de passar la nit a la comissaria d'aquest cos policial. Els nois, que tenen 18 i 20 anys i són veïns de Mataró, estan acusats per un presumpte delicte de danys a un vehicle de la comitiva del PP, d'alteració de l'ordre públic i d'atemptar contra els agents de l'autoritat i desobeir-los. Un dels assistents a la protesta va explicar ahir que la concentració va ser espontània i va negar que només hi participessin col·lectius independentistes. «Allà, a més de Maulets, hi havia membres de la CNT de la Coordinadora Antirepressiva de Mataró, entre d'altres», va assegurar. Un portaveu de la coordinadora antirepressiva va assegurar que l'acte de protesta va transcórrer pacíficament i que van ser els Mossos d'Esquadra els que van iniciar una càrrega «desproporcionada» contra la gent concentrada a la sortida de l'acte electoral del candidat popular, Josep Piqué, i del vicepresident del govern, Rodrigo Rato. Segons aquest portaveu, des del desplegament de la policia de la Generalitat a la ciutat, «s'ha augmentat la repressió contra aquests col·lectius crítics».Els Mossos d'Esquadra van explicar ahir que a causa de l'incident un dels vehicles de la comitiva del PP va acabar amb diversos desperfectes i que els dos detinguts formaven part de la vintena de joves que van increpar tant Piqué com Rato, que van haver de ser protegits per poder entrar al local.

Piqué planteja als indecisos que el dilema no està entre CiU i el PSC, sinó entre ERC i el PP

el punt
14 de novembre de 2003


Rato acusa CiU i el PSC de fomentar la por al PP
TIAN RIBA . Lleida / Mataró
Josep Piqué ha arribat a l'últim dia de campanya amb un missatge clar: el dilema en aquestes eleccions no està en si guanyarà CiU o el PSC, sinó entre si ERC serà al govern o el PP ho podrà evitar. Rodrigo Rato va acompanyar el candidat del PP en un míting a Mataró, on hi va haver els primers incidents de la campanya. Els Mossos van detenir dues persones.
+ Piqué, a la foto, i Rato van ser escridassats en arribar a la sala Cabañes de Mataró. Foto: QUIM PUIG. L'aposta de Piqué per aquest discurs ha quedat clara en les dues úniques connexions de TV3 amb els seus mítings. Tant en el de dimecres al vespre a Rubí com en el d'ahir al migdia a Lleida, el candidat va triar el mateix missatge: «Votar CiU, el PSC o no votar és deixar la política catalana a les mans d'un partit que només vol la independència.» I va demanar un «últim esforç» perquè el PP tingui «la força suficient per evitar que el PSC s'aliï amb ERC o que CiU es radicalitzi», pactant també amb els republicans. Un missatge adreçat també als votants «tradicionals» dels dos partits majoritaris.En el míting de Mataró, Piqué hi va afegir a aquesta tesi que «la millor manera» que els pactes del PSC o CiU amb ERC «no facin que Catalunya agafi un camí incert» és votar el PP i també una manera de dir que «en democràcia l'únic que val és el vot dels ciutadans que s'expressen en llibertat». Piqué responia així a un grup format per una vintena de joves vinculats a grups independentistes que el van insultar a l'entrada de la sala Cabañes de la capital del Maresme. Van ser els primers incidents en tota la campanya per als populars, després de l'accidentada campanya de les municipals, amb la guerra a l'Iraq i l'enfonsament del Prestige encara molt a prop. Piqué es va adreçar als joves i els va dir desafiant: «Aquesta és la societat catalana lliure que voleu?». Els Mossos van detenir dos joves per danyar dos vehicles del Partit Popular.El vicepresident primer i ministre d'Economia del govern espanyol, Rodrigo Rato, també es va referir als incidents i en va culpar indirectament el PSC i CiU, perquè fomenten «la por al PP» i «aquesta no és una bona recepta». Per Rato, «hi ha partits que han cregut que eren hegemònics i ara comencen a veure que perden la confiança dels catalans». Per ell, ha de ser molt decebedor pertànyer a uns partits que han governat més de vint anys als ajuntaments i a la Generalitat i que «en les primeres eleccions del segle XXI no puguin dir la veritat i hagin de recórrer a tot». Rato va recordar que a la primavera «també» els «insultaven», i que «feien veure» que són un partit «que crea problemes», però que ho fan «per la por de perdre les eleccions». «Si els qui envien aquests nois es pensen que quan la gent ho vegi per la televisió pensarà malament del PP, s'equivoquen, com es van equivocar al maig», quan el PP va treure millors resultats dels previstos en les enquestes. En el míting hi van assistir unes 300 persones.

Empleats de Viuda Planas de Mataró reclamen els llocs de treball al carrer

Empleats de Viuda Planas de Mataró reclamen els llocs de treball al carrer

Es van manifestar en un acte del PP, on hi havia el regidor i soci de l'empresa

ELENA FERRAN . Mataró

Els treballadors de l'empresa tèxtil Viuda Planas, propietat del regidor del PP, Paulí Mojedano, es van manifestar ahir aprofitant la visita de Josep Piqué a Mataró. Va ser la primera protesta al carrer des que la fàbrica ha anunciat el tancament i la fallida. L'empresa i treballadors van arribar ahir a un acord per donar-se més temps per negociar les indemnitzacions. La proposta de l'empresa de pagar 90.000 euros a la plantilla és «vergonyosa», segons els treballadors.

+ Els treballadors es van manifestar ahir a l'acte del PP. Foto: Q.P.

Els treballadors de l'empresa Viuda Planas es van plantar ahir al vespre davant la Sala Cabañes, mentre esperaven l'arribada del candidat del PP a les eleccions autonòmiques, Josep Piqué. Van reclamar així el seu lloc de treball davant un dels socis de l'empresa, Paulí Mojedano, regidor del PP a Mataró.
L'empresa i els treballadors van acordar ahir reprendre les negociacions. Ho van decidir a la reunió que van mantenir amb Inspecció de Treball després de no arribar a cap acord les últimes setmanes. Segons va explicar ahir Paulí Mojedano als socis, en les primeres negociacions l'empresa oferia 90.000 euros als treballadors. «La situació és la que és i no em fa gràcia tancar però és el màxim que ens podem endeutar per pagar», va dir Mojedano. L'empresa justifica que les pèrdues de la fàbrica són de 450.000 euros i que aquesta situació l'ha abocat al tancament.
Tot i que les últimes setmanes hi ha hagut negociacions no hi ha hagut acord. Els treballadors reclamen els 45 dies de sou per any treballat i consideren que amb els 90.000 euros no es poden indemnitzar justament els treballadors, alguns dels quals fa 36 anys que treballen a la mateixa empresa. El delegat de CCOO, José Exposito, va qualificar de «vergonyosa» la proposta que fa fins ara l'empresa i va confiar que amb la setmana que ha donat de marge Inspecció de Treball s'aconsegueixi una indemnització més justa. «No entenem que hi hagi pèrdues quan continuen arribant comandes dels representants», insistiex el representant dels treballadors.

Piqué i Saura tanquen avui la campanya al Maresme

el punt
13 de novembre de 2003


Mataró Josep Piqué (PP) i Joan Saura (ICV-EA) tanquen avui la campanya al Maresme. Eren els dos únics candidats que encara no havien visitat la comarca durant la campanya electoral. Piqué arribarà a la capital del Maresme amb Rodrigo Rato, vicepresident del govern espanyol. El míting del PP es farà a dos quarts de vuit a la Sala Cabañes i també hi intervindrà el regidor de Mataró Joan López, que és el candidat número 12 de la candidatura de Piqué. A la mateixa hora, a partir de dos quarts de vuit, els ecosocialistes faran el seu acte central al Maresme a la Sala Che's, al carrer Batista i Roca, al polígon industrial del Pla d'en Boet. El candidat, Joan Saura, farà campanya acompanyat dels candidats del Maresme: Andreu Majó, alcalde independent d'Arenys de Munt, i Emili Muñoz, regidor de l'Ajuntament de Tiana. També hi intervindrà Albert Miralles, candidat d'EUiA.

La Saleta, record nostàlgic

EL PUNT
11 novembre 2003

la crònica
MANUEL CUSACHS I CORREDOR .
El dissabte La Saleta, del Cercle Catòlic, tornarà a estar plena de gom a gom per desenes de persones que rememoraran les tardes teatrals de diumenge d'ara fa mig segle

+ El 1959 es representà l'obra «El port de les boires», de Vendrell i Tàpies. D'esquerra a dreta: Antoni Paloma, Maria Teresa Nogué, Anna M. Peradejordi, Miquel Pruna, Manuel Navarro, Josep M. Boixet, Antoni Polomé i Josep M. Cusachs. Foto: TOMÀS MANENT.

Una comissió formada per la Pepita Calm, Josep Maria Cusachs, Josep Maria Malé, Jaume Sala i Miquel Xarles han organitzat una nostàlgica trobada de tots aquells i aquelles que van passar pel petit escenari de La Saleta. Sabem que són més d'un centenar de nois (ara homes fets i drets) i un altre centenar llarg de noies (dones ben plantades) els que han estat «censats» i convidats.L'any 1933 el Cercle Catòlic d'Obrers inaugurava la Sala Cabañes. Les representacions de teatre a partir de llavors es deixaren de representar al primer pis, a La Saleta. I fou a partir de llavors que aquesta petita sala es convertí en el local d'esbarjo parroquial infantil i de l'Acció Catòlica de Sant Josep. Els diumenges a la tarda s'hi feien vetllades i representacions teatrals.Els primers anys les obres teatrals es representaven de manera separada. És a dir, els nois per un cantó i les noies per un altre. Fins que a mitjan anys cinquanta el rector de Sant Josep, mossèn Pere Solà, va autoritzar que es poguessin fer amb companyies mixtes. (El paper de la mare de Déu el representava un noi el qual per raons òbvies -no podia dir ni piu). Això sí que era un «pecat». La primera obra mixta representada fou El perdón de la venganza. Les peces que s'hi representaven procedien, moltes d'elles, de la Galeria Salesiana, que les proporcionaven a Can Patuel, per acabar posant en escena textos d'actualitat que es representaven al Teatre Romea de Barcelona com Berlín plaça Alter o Jo seré el seu gendre de J. Vilanova i Torreblanca. Aquesta darrera aconseguí un notable èxit ja que feia poc que s'havia representat a la ciutat comtal. També s'interpretaven els clàssics catalans: El ferrer de Tall, La dida, de Frederic Soler Pitarra, o La ferida lluminosa, de Josep Maria de Sagarra.L'any 1933 el Cercle Catòlic d'Obrers inaugurava la Sala Cabañes. Les representacions de teatre a partir de llavors es deixaren de representar al primer pis, a La Saleta. I fou a partir de llavors que aquesta petita sala es convertí en el local d'esbarjo parroquial de Sant Josep.En un principi la direcció de les companyies era a càrrec dels mateixos actors però en iniciar-se el teatre mixt se n'encarregà en Rafael Julià, amic del matrimoni Tomàs Ribas i Eduvigis Tarròs, coneguts actors de Mataró. Una de les obres romàntiques més populars d'aquells enyorats anys fou La puntaire de la Costa, de l'esmentat Tomàs Ribas i Julià, que es representà més de deu vegades. Fou un dels èxits més sonats de La Saleta.I no ens oblidem de la representació anual dels Pastorets, els mateixos que es representaven a la Sala Cabañes. Era un muntatge complicat de decorats i vestuari i amb la participació de molts actors. I qui més qui menys aspirava a ser «fitxat» per la companyia de la Sala Cabañes. Alguns van fer aquest salt qualitatiu. I no cal dir que també es formaren moltes parelles gràcies a La Saleta.Seria interminable la relació d'actors i actrius que han seguit cultivant l'art de Talia i d'altres activitats artístiques. Només en direm uns quants de més coneguts: Xavier Ubach, Joan Pera, els rapsodes que formen el grup 3 X 1: Josep Maria Malé, Lluís Vilert i Josep M. Cusachs; la ballarina Roser Casanovas, el trio musical Terpsícore, entre d'altres.La Saleta (i La Coma pel que fa a la parròquia de Santa Maria) va sobreviure fins que arribà la televisió i els cotxes (allà pels anys 60), que van canviar els hàbits de moltes famílies. Hom recorda encara com es feien alguns festivals, amb música de fons, imitant els programes musicals de la televisió. Ara després de més de tres dècades de silenci es torna a aixecar el teló -nostàlgic- de La Saleta.

Un volt pels mítings

El punt
9 de novembre de 2003

Joan Catà
Permeteu-me que, després de fer un volt pels principals actes electorals d'aquesta setmana a Mataró, proposi la definició de míting per a un hipotètic diccionari de campanya
M íting: reunió o trobada política ritual que només congrega els amics, coneguts i saludats, tots convençuts per descomptat, disposats a fer número i a donar la cara pel candidat o pel partit en un ritual col·lectiu d'autoestima sense efecte directe en el resultat de les urnes i pensat per als teleespectadors, d'aquesta manera quan la televisió connecta en directe es nota de seguida perquè el candidat, avisat, en alguns casos ostentosament, pels membres del seu equip, s'hi posa bé i amb ímpetu renovat es dedica a col·locar la píndola electoral del dia, si pot ser, en una sola frase, i a repetir-la com més vegades millor, per obtenir el titular de la jornada, fins i tot, algunes vegades, els assistents col·laboren voluntàriament en l'escenificació aplaudint o onejant banderes a l'uníson en resposta a una mena de ressort invisible.Permeteu-me que, després de fer un volt pels principals actes electorals d'aquesta setmana a Mataró, proposi aquesta definició de míting per a un hipotètic diccionari de campanya. He tret el cap als del PSC, ERC i CiU -ICV el fa la setmana entrant i el PP no sé si en farà-. Han quedat arxivats per sempre més aquells mítics mítings de la transició, a finals dels anys 70. Emocionants, escoltats amb avidesa, sentits amb passió, mítings més epidèrmics, més incendiaris, potser sí, però sobretot més inesperats, en definitiva, mítings sense guió. Els d'ara són massa previsibles, excessivament artificials, sense imaginació, es veu a venir tot d'una hora lluny.Han quedat arxivats aquells mítics mítings de la transició. Emocionants, sentits amb passió, mítings més incendiaris, però més inesperats, mítings sense guióEls uns al pavelló Eusebi Millán (PSC i CiU), els altres (ERC) a la Sala Cabañes, tots han omplert a la seva manera per escoltar els líders i convèncer-se de la victòria. Amb la derrota sembla que ningú hi compta.Però més enllà dels presidenciables, m'he volgut fixar en els teloners, en el discurs dels candidats de casa amb possibilitats: un veterà i dues novates. M'ha cridat l'atenció, per inesperat, el verb serè i dúctil exhibit per Consol Prados, regidora del PSC a l'Ajuntament de Mataró, en comparació, sobretot, de la dicció arítmica i fràgil de Teresa Aragonès, membre de l'executiu comarcal d'ERC, tenint, lògicament, com a referent, l'oratòria mitinguera i experimentada de Ramon Camp, portaveu de CiU al Parlament. Els presidenciables han tapat, com és natural, els discursos dels teloners en els mítings, com el prometatge del príncep Felip està tapant el dels presidenciables a la televisió.A pesar de tot, més m'estimo veure els mítings degudament resumits a la televisió, com els partits de futbol, i dedicar-me a navegar per Internet per saber a què atenir-me diumenge que ve. Aquesta és la primera campanya amb un confidencial diari que fa furor (www.e-noticies.com) i amb weblogs personals que juguen un paper agitador d'efecte desconegut com el de Miquel Iceta, director de la campanya de Pasqual Maragall (www.iceta.org), que va ser el primer, Pere Macias, director de la campanya de CIU (www.peremacias.net), que s'hi va sumar després, o Ernest Benach, director de la campanya d'ERC (www.esquerra.org/ernestbenach), que s'hi ha afegit més tard. El fenomen dels weblogs ha desembarcat a la campanya però els diaris digitals personals en català són de tota mena i condició (www.bitacoles.net).Encara que el ritual del míting cotitzi a la baixa, els partits no n'entonen el rèquiem perquè en treuen rèdit. Fins que no es demostri el contrari el míting és l'escenari més creïble, l'embolcall més calorós, per una campanya electoral eminentment televisiva. Una roda de premsa o una conferència no li arribaran mai a la sola de la sabata. Que no s'amoïnin els seus partidaris, els mítings perduraran però no pels centenars d'assistents in situ sinó pels milions de teleespectadors in live.

Musical , El teatro que se convirtió en Cabaret

el mundo.es
10 octubre 2003

El mítico musical 'Cabaret', recuperado para el teatro por Sam Mendes, trae a Madrid el ambiente genuino de los night clubs berlineses de los años 30
Por Sandra Vicente
A un lado de la puerta del teatro, Madrid 2003; al otro, Berlín 1931. Un teatro convertido en cabaret, la España del siglo XXI transformada de pronto en la antesala de la Alemania nazi. No es el tunel del tiempo, aunque lo parezca, es 'Cabaret', el famoso musical que llega el 15 de octubre al Nuevo Teatro Alcalá de Madrid.
Sam Mendes, el director de la oscarizada American Beauty, y Rob Marshall, el director de Chicago, son dos de los responsables de que abra sus puertas en España el Kit Kat Klub, el mítico night club berlinés donde covergen todo tipo de personajes de la noche, un sitio donde cualquiera puede encontrar la diversión.
El musical, que aún está en cartel en el famoso Studio 54 de Nueva York, célebre sobre todo por la versión cinematográfica que protagonizaron Liza Minnelli, en el papel de Sally Bowles, y Michael York, como Cliff, llega ahora a Madrid protagonizado por Natalia Millán y Manuel Bandera, con la presentación de Asier Etxeandia como Emcee, el Maestro de ceremonias que guiará al espectador al interior de la obra. Recuperado por el dúo Mendes-Marshall, que igual dirigen una película de éxito en Hollywood que montan una producción de teatro alternativo en Londres, y con la adaptación y dramaturgia de Jaime Azpilicueta, 'Cabaret' trasladará a Madrid la sociedad decadente y lujoriosa de los primeros años 30 en Berlín.
Pero el Kit Kat Klub no podía existir sin un ambiente de auténtico cabaret. Olvídense del patio de butacas que hasta hace unos días poblaba el Nuevo Teatro Alcalá. Las butacas han dado paso a unas mesas negras típicas de club nocturno, adornadas con lámparas rojas, y en los laterales se han instalado dos barras de bar desde donde se servirán copas al público para que se sienta tan ajeno a lo exterior como en los años 30, cuando este cabaret era un reducto donde mantenerse al margen de lo que se estaba cociendo en la Alemania de la época.
Los espectadores serán testigos de la historia de amor de la cantante inglesa Sally Bowles (Natalia Millán) con el escritor Cliff Bradshaw (Manuel Bandera), del romance amargo que viven la dueña de la pensión, Fraulein Schneider (Patricia Clark) y el frutero judío, Herr Schultz (Emilio Alonso), y la trama que se va tejiendo con otros personajes que pasan por el club, como la prostituta Fraulein Kost (Marta Valverde) o el berlinés simpatizante del nazismo envuelto en negocios sucios Ernst Ludwig (Manuel Rodríguez).Cabaret a través del tiempo
Los cimientos de esta obra datan de hace más 60 años. En 1934 Christopher Isherwood publica Mr. Norris Change Trains, una novela corta sobre agentes dobles, seguida por otras cuatro, incluyendo Sally Bowles en 1937. El autor John van Druten entusiamado por el potencial de Sally para el escenario escribió en 1951 una historia de amor a en torno a ella en su obra Soy una cámara.
Julie Harris protagonizó a Sally en Broadway e interpretó el mismo papel en la película de 1955 junto a Laurence Harvey, en el papel de Cliff. Una década más tarde Harold Prince revolucionó la historia colocando a Sally en un cabaret, con canciones y música compuestas por John Kander y Fred Ebb. Protagonizado por Jill Haworth como Sally Bowles y Lotte Lenya como Fraulein Schneider, éste era el musical perfecto para los años 60.
En la versión cinematográfica de 1972 dirigida por Bob Fosse, Liza Minnelli hizo el papel de Sally, una cantante americana, enriqueciendo los números musicales pero confundiendo el argumento. En 1987 Harold Price llevó a cabo un remake en Broadway que no encontró su público. Fue entonces cuando el director británico Sam Mendes se sintió atraído por Cabaret y en 1993 optó por representarlo en un auténtico club nocturno. Primero en el Donmar Warehouse en Londres y más tarde en Broadway, codirigida por Rob Marshall. Después se traslada al famos Studio 54, donde todavía permanece en cartel, y por el que han pasado un elenco de artistas de la categoría de Brooke Shields, Deborah Gibbson, Jon Secada, Gina Gershon, Neil Patrick Harris o Lea Thompson.
El siguiente capítulo de la historia se escribirá en Madrid, donde este nuevo espectáculo viene a sembrar una semillita más para convertir la capital en el Broadway español.
Willkomen, bienvenue, wellcome, bienvenidos al Cabaret!!