www.elperiodico.cat
25 de desembre de 2009
• El ‘clown’ torna a ocupar el centre de l’escenari a ‘Petita feina per a pallasso vell’ i ‘Limbus’
Monti mostra el seu costat més fosc a ‘Petita feina per a pallasso vell’.
Foto: PACO AMATE
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA
De quina manera els pallassos es van acabar convertint en cangurs dels nens és una història molt llarga en què intervenen la televisió, la crisi del circ clàssic, una societat cada vegada més preocupada per no fer el ridícul i un munt de coses més. La decadència del personatge ha estat tan gran que un dels millors pallassos catalans del moment, Leandre Ribera (sempre amb permís de Tortell Poltrona), està convençut que «els pallassos estem passats de moda, ja no existim».
Potser és només una revifalla, però aquests dies coincideixen a Barcelona dos espectacles que tenen com a protagonistes tres pallassos dels que abans regnaven a les pistes de circ, pallassos de sabates grosses, nas vermell i abric desmesurat. Petita feina per a pallasso vell, a la Sala Muntaner, i Limbus, a l’Ateneu Popular 9 Barris (tots dos fins al 10 de gener). És una oportunitat d’or
–potser una de les últimes, si Leandre té raó– per vèncer vells traumes infantils i revisar la figura del pallasso amb ulls d’adult.
Egolatria, enveja i ràbia
Joan Montanyès Monti, Jordi Mar tínez i Claret Clown exhibeixen sobre l’escenari de la Muntaner el costat més fosc del pallasso: l’egolatria, l’arrogància, l’enveja, l’odi, la ràbia... Les més baixes pulsions de l’ésser humà semblen encara més baixes quan, un minut després d’assistir a una cruel discussió a crits entre Monti i Jordi Martínez (quina gran parella), ells mateixos fan riure brodant una de les entrades més clàssiques dels pallassos de circ, la de la ballesta. Porteu-hi els vostres fills si us ve de gust, però esteu avisats.
Leandre Ribera, Jordi Magdaleno i Enric Casso protagonitzen Limbus, la 14a producció del Circ d’Hivern de Nou Barris. Aquests pallassos no parlen, no somriuen i es mouen amb lentitud sobre l’escenari i, no obstant, fan riure. Limbus és una poesia d’una hora de durada que ret homenatge a l’essència del circ, però no només als pallassos. Frida Odden ofereix el millor número de malabars i corda fluixa que es pot veure ara mateix a Barcelona. Els pallassos no són (només) per a nens.
25 de desembre de 2009
• El ‘clown’ torna a ocupar el centre de l’escenari a ‘Petita feina per a pallasso vell’ i ‘Limbus’
Monti mostra el seu costat més fosc a ‘Petita feina per a pallasso vell’.
Foto: PACO AMATE
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA
De quina manera els pallassos es van acabar convertint en cangurs dels nens és una història molt llarga en què intervenen la televisió, la crisi del circ clàssic, una societat cada vegada més preocupada per no fer el ridícul i un munt de coses més. La decadència del personatge ha estat tan gran que un dels millors pallassos catalans del moment, Leandre Ribera (sempre amb permís de Tortell Poltrona), està convençut que «els pallassos estem passats de moda, ja no existim».
Potser és només una revifalla, però aquests dies coincideixen a Barcelona dos espectacles que tenen com a protagonistes tres pallassos dels que abans regnaven a les pistes de circ, pallassos de sabates grosses, nas vermell i abric desmesurat. Petita feina per a pallasso vell, a la Sala Muntaner, i Limbus, a l’Ateneu Popular 9 Barris (tots dos fins al 10 de gener). És una oportunitat d’or
–potser una de les últimes, si Leandre té raó– per vèncer vells traumes infantils i revisar la figura del pallasso amb ulls d’adult.
Egolatria, enveja i ràbia
Joan Montanyès Monti, Jordi Mar tínez i Claret Clown exhibeixen sobre l’escenari de la Muntaner el costat més fosc del pallasso: l’egolatria, l’arrogància, l’enveja, l’odi, la ràbia... Les més baixes pulsions de l’ésser humà semblen encara més baixes quan, un minut després d’assistir a una cruel discussió a crits entre Monti i Jordi Martínez (quina gran parella), ells mateixos fan riure brodant una de les entrades més clàssiques dels pallassos de circ, la de la ballesta. Porteu-hi els vostres fills si us ve de gust, però esteu avisats.
Leandre Ribera, Jordi Magdaleno i Enric Casso protagonitzen Limbus, la 14a producció del Circ d’Hivern de Nou Barris. Aquests pallassos no parlen, no somriuen i es mouen amb lentitud sobre l’escenari i, no obstant, fan riure. Limbus és una poesia d’una hora de durada que ret homenatge a l’essència del circ, però no només als pallassos. Frida Odden ofereix el millor número de malabars i corda fluixa que es pot veure ara mateix a Barcelona. Els pallassos no són (només) per a nens.