Inquietant estrena del Grec

publicat per

www.elperiodico.cat

2 de juliol de 2014

Julio Carbó

'Wonderland' ofereix un pessimista panorama de l'espècie humana amb ballarins tan brillants com versàtils

El muntatge de Gallim Dance va ser acollit ahir a la nit amb aplaudiments però sense entusiasme en la inauguració

El públic va rebre amb aplaudiments però sense gran entusiasme Wonderland, muntatge de dansa contemporània de la companyia de Nova York Gallim Dance que dirigeix Andrea Miller. El seu debut a Barcelona potser hauria estat més impactant en una sala tancada que a l'amfiteatre del Grec, en un espai molt obert on el públic de les últimes files perdia els detalls de les expressives cares dels versàtils intèrprets. A més de la dansa, van integrar elements del teatre musical, del mim i del circ en un espectacle inquietant, que oscil·la entre el màgic i el grotesc. Com és habitual, l'alcalde, Xavier Trias, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, van assistir a l'obertura oficial del Festival Grec, que representa el tret de sortida de l'estiu cultural de la ciutat.

El so d'un cavall al galop va obrir l'espectacle que protagonitza una estranya troupe d'éssers humans vestits en un mateix to gris de malles entre circenses i futuristes. Els dissenys, tots diferents, així com els estranys adorns de cap dels protagonistes, ressalten la singularitat d'uns curiosos personatges, de vegades pura caricatura, d'altres més humans. Wonderland convida a penetrar en un món canviant que passa de ser molt orgànic i cru a divertit, d'inquietant a estrany, d'una alegria boja a un terrible pessimisme. La tensió continguda i l'explosió de moviment s'alternen en aquesta peça en què es repeteixen escenes on un ésser humà convertit en líder

-impressionant Arika Yamada- s'imposa a la resta ja mitjançant la por i la força.

Miller convida a reflexionar sobre el comportament dels humans quan s'integren en una massa que anul·la la seva personalitat. Encara que dels 12 esplèndids ballarins que van estrenar la peça el 2010 només en queden tres, la compenetració entre tot l'equip va ser brutal ahir, en la primera presentació a l'aire lliure d'una peça molt sòbria escenogràficament, on l'únic que destacava era el color verd del linòleum. Francesca Romo, fundadora de la companyia, i la resta dels seus col·legues es van deixar la pell en escena animats per un curiós còctel musical que incloïa des de Mister Sandman, un clàssic dels anys 50, fins a una balada irlandesa, rialles enllaunades i notes de Chopin al piano.

GEST AMB ESTHER WILLIAMS/ A Wonderland tots els ballarins estan davant del públic des del principi fins al final. Sovint uns es queden en grup, observant el patiment d'altres sense actuar. Altres participen de ple en coreografies explosives amb números corals amb molt humor, com aquella referència inicial a Esther Williams. El contrast entre el riure i el calfred és una constant en aquesta original peça d'una enorme fisicalitat que suposa un enorme repte per als ballarins, en els gestos dels quals es nota l'empremta de Batsheva, companyia israeliana en què Miller va treballar amb Ohad Naharin abans de fundar el seu propi col·lectiu.

La coreògrafa nord-americana, creadora a tenir en compte, juga a mostrar diferents situacions per remoure consciències. Ahir no va deixar ningú indiferent. Entre les imatges més crues, l'escena en què els cossos dels ballarins es van amuntegant inerts a l'escenari sense que res deturi el seu invariable destí cap a la mort. I entre les més inquietants, els somriures forçats i les boques obertes com les de Jocker, enemic de Batman.

Una instal·lació del xinès Cai Guo-Quiang en què una manada de llops s'estampaven l'un darrere l'altre davant una paret de vidre va inspirar Miller per elaborar Wonderland.

En el muntatge hi ha una escena en la qual l'un darrere l'altre els ballarins intenten fer un gran salt per caure en mans d'un company. Però tots els esforços que fan són en va. Cauen a terra sense assolir el seu objectiu. Miller ahir a la nit va assolir el seu de debutar a Barcelona. Potser no va ser l'espectacle ideal per obrir el festival. Però tampoc va defraudar.