23 de desembre 2003

UN CLÀSSIC PER NADAL - ELS PASTORETS DE MATARÓ -


EL PUNT
23 desembre 2003


Els Pastorets de Mataró es presenten amb moltes sorpreses amb l'objectiu d'arribar a un públic més ampli el reportatgeLLUÍS MARTÍNEZ .

Mataró ELS ASSAJOS. Fa mesos que els centenars d'actors que participen desinteressadament en l'espectacle preparen l'obra. Els assajos, a les portes de l'estrena, s'intensifiquen. Xavier Ribes assegura que els privilegiats que ja han pogut veure el nou muntatge no han quedat decebuts.

Foto: QUIM PUIG Més de 350 persones ultimen aquests dies els darrers detalls dels nous Pastorets de Mataró de la Sala Cabañes.

Aquest any l'espectacle de Nadal es presenta amb més novetats que mai. La primera de totes, la nova direcció capitanejada per l'actor mataroní Xavier Ribes i l'objectiu fixat d'arribar a un públic més ampli. «L'àvia amb el nét és sempre un públic segur, el que volem és aconseguir atreure espectadors més joves i de totes les procedències possibles», explica el nou director. Entre les novetats destaca també el fitxatge de la coreògrafa mataronina Maria Rovira. La seva presència es deixarà sentir fort en un pròleg totalment renovat per a l'ocasió. Rovira, que es va iniciar en el teatre amateur a Sala Cabañes, creu que els Pastorets no passaran mai de moda, com tampoc ho han fet els textos de William Shakespeare. «En els dos casos, es parla del bé i del mal i de coses ben humanes», assenyala. Els Pastorets, declarats Patrimoni Cultural de la Ciutat el 1981, han estat al llarg dels anys una escola d'iniciació teatral on s'han forjat molt actors com Jordi Bosch, Joan Pera, Boris Ruiz o Roger Pera. Ribes ha volgut aglutinar, per aquesta nova etapa, un nou equip on combina, d'una banda, gent jove, i, de l'altra, persones de més experiència, amb la voluntat de fer un pas endavant en la professionalització i consolidació de l'espectacle. El nou director, el més jove de la història dels Pastorets, rellegeix el clàssic de Ramon Pàmies, L'Estel de Natzaret, i presenta l'obra com el que és, un gran musical renovat, sense tocar ni una coma del text. Els Pastorets de Mataró d'enguay incorporen millores en la sonorització, l'escenografia i el vestuari. L'ús de les noves tecnologies tampoc ha passat desapercebut i s'introdueixen nous efectes com l'estrella de Nadal, que aquesta vegada serà virtual, i es millorarà l'efecte del tradicional decorat, i uns núvols, creats amb ordinador, ajuden a simular el cel des d'on parla l'àngel Miquel. Però les sorpreses no acaben aquí, ja que les novetats comporten crear noves escenes i personatges. Segons Ribes, l'obra és la de sempre però amb prespectiva d'un jove director del segle XXI. Es tracta d'una sèrie de canvis que busquen consolidar els Pastorets de Mataró, com l'espectacle nadalenc de referència en l'àmbit de Catalunya. De fet, els Pastorets de Mataró són els que més vegades es representen, fins a deu, els que tenen més pressupost, els que involucren un nombre de persones més alt i els únics que ofereixen música en directe.Les representacions començaran el 26 de desembre i es faran cada diumenge fins al 8 de febrer a les cinc de la tarda. Excepcionalment també es farà el dia de Reis a les sis de la tarda i el dissabte dia 17 de gener també a les sis. El preu de les localitats és de 8,50 euros, a l'amfiteatre, 10,50, a platea, i 11,50, a la llotja. Aquest any, la cadena COM Ràdio retransmetrà el dia de Nadal i el dia de Sant Esteve a la tarda una versió especial de dues hores de l'espectacle.

28 de novembre 2003

Una ràdio municipal per a Mataró

el punt
28 novembre 2003

editorial

La presentació pública de la plataforma ciutadana que reclama que Mataró tingui una ràdio municipal va omplir dimecres la Sala Cabañes en un acte que va evidenciar l'interès que suscita el projecte. L'historiador i periodista Manuel Cusachs va fer un interessant repàs de les diferents iniciatives vinculades a l'espai radiofònic que hi ha hagut a la ciutat des del 1934, un repàs que serveix per entendre que la reivindicació que ara torna a saltar a primera línia de l'actualitat no és fruit de la improvisació sinó del producte d'una llarga colla de desenganys i projectes fallits. El Maresme és una comarca pionera en l'àmbit de la comunicació local i les emissores municipals de ràdio. L'exemple més evident és Ràdio Arenys, que va ser la primera emissora municipal del país i encara avui és una emissora de referència que gaudeix de bona salut per afrontar els reptes de futur. En aquest panorama conjunt de la comarca, certament resulta sorprenent que Mataró no hagi fet una aposta seriosa i de futur en aquest àmbit.La proliferació de les emissores municipals, especialment als anys vuitanta, es va produir en molts casos des del voluntarisme dels impulsors i la necessitat de vertebrar un mitjà de comunicació que ajudés a cohesionar les poblacions o ciutats. Ara que a Mataró hi ha un conjunt de ciutadans i professionals que reclamen una ràdio municipal i que ho fan en una plataforma ben estructurada, val la pena no desaprofitar l'oportunitat d'obrir un procés de reflexió seriós. L'alcalde, Manuel Mas, sempre s'hi ha mostrat en contra. No cal ara pronunciaments ràpids i oportunistes. Cal plantejaments de futur, que siguin realistes i que aportin models clars de planificació i gestió. Els partits polítics, tant els del govern com de l'oposició, haurien de començar-ne a parlar i situar aquest debat en el marc de l'elaboració d'un pla de comunicació que té previst elaborar l'any que ve l'Ajuntament. Un pla que no pot tancar-se a nous instruments per a la ciutat.

27 de novembre 2003

Bona sintonia entre els mataronins per aconseguir una ràdio municipal a la ciutat

el punt
27 novembre 2003

Bona sintonia entre els mataronins per aconseguir una ràdio municipal a la ciutat La presentació de la Plataforma Ciutadana Ràdio Municipal a Mataró omple la Sala Cabañes
TERESA MÁRQUEZ . Mataró

Mataró vol una ràdio municipal i lluitarà per aconseguir-la. La presentació en societat de la Plataforma Ciutadana Ràdio Municipal a Mataró, en una Sala Cabañes pràcticament plena, va demostrar que l'interès per tirar endavant el projecte ha arrelat fort entre els ciutadans i les entitats de la ciutat. En un acte breu i ben escenificat, es va fer la lectura del manifest aprovat fa poc més d'un mes pels impulsors de la iniciativa, es va donar veu als històrics del mitjà i a alguns representants de la societat, hi va haver temps per a un reportatge i fins i tot Tortell Poltrona va demanar amb un rodolí el suport del públic.
+ El manifest per una ràdio municipal a Mataró el van llegir Oriol Burgada i Xavier Ubach a l'escenari de Sala Cabañes. Foto: T.M. Espartac Peran i Xavier Manté van obrir el torn d'intervencions damunt d'un escenari que lluïa una gran pancarta amb el lema Posa't la ràdio, Mataró. Peran va recordar el procés seguit fins ara que ha fet revifar l'interès ciutadà per posar en marxa una ràdio municipal a la ciutat, l'única de Catalunya de més de 100.000 habitants que encara no en té. El periodista de TV Mataró i el locutor Xavier Ubach van ser els encarregats de llegir el manifest on es reclama un mitjà nou marcat per la llibertat, la pluralitat, la imparcialitat i la proximitat.La història de la ràdio a la capital del Maresme ha estat marcada pels desenganys, fet que va recordar molt breument l'historiador local Manuel Cusachs fent presents les diferents iniciatives que des del 1934 han intentat subsistir al municipi. Des de la primera emissió musical que un comerciant va engegar durant la Fira de Mataró, passant per la creació el 1951 de Ràdio Maresme Mataró, la posada en marxa de l'emissora privada Ràdio Mataró el 1977, l'arribada de RM Ràdio -«que està a Mataró, però que no és de Mataró»- i la iniciativa veïnal del barri de Cerdanyola nascuda el 1991 i mantinguda amb penes i treballs, gràcies al treball de l'entitat Amicoma, que va aguantar amb falses promeses de continuïtat fins al 1993.Un reportatge que recollia l'opinió dels històrics de la ràdio i del públic de llavors amb la intervenció d'altres persones interessades a aconseguir un nou mitjà «més proper i càlid» va ser el preludi de l'experiència personal en el mitjà periodístic d'un mataroní popular, Eduard Boet, i dels breus parlaments d'un altre històric, però del moviment veïnal, Pep Sivilla, i de la cuinera mataronina més mediàtica, l'Àvia Remei. El pallasso Tortell Poltrona, de carrer però amb l'escena apresa, va dir un rodolí i va aprofitar per fer seu el reclam d'una ràdio municipal a Mataró. El periodista i veu de TV3 Jordi Novellas va informar que fins ara s'han recollit 600 signatures de suport al projecte. «En volem més», va animar.

26 de novembre 2003

Una ràdio a Mataró

el punt
26 novembre 2003

la galeria
PEP ANDREU .

Avui mateix, a les vuit del vespre, a la Sala Cabañes de Mataró, hi tindrà lloc una assemblea que pretén aglutinar el màxim de gent al voltant d'una idea: la creació d'una emissora municipal de ràdio. Diuen, els promotors, que Mataró és l'única ciutat catalana important que no té emissora local, i pràcticament l'única població maresmenca sense aquest mitjà. Sens dubte és un dèficit. Sempre he defensat que Mataró hauria de tenir una ràdio, i millor privada -en el sentit de no dependre exclusivament de l'Ajuntament- o amb una fórmula mixta. La realitat social mataronina, però, ha fet impossible aquest model de ràdio. Per tant, millor una ràdio municipal -amb tots els pros i contres- que no pas una capital comarcal sense aquest mitjà de comunicació. De moment, la iniciativa ciutadana que promou la creació de la ràdio municipal ha començat amb bon peu. Reuneix un gran nombre de persones que treballen o han treballat a la ràdio -especialment a les emissores que anteriorment ha tingut la ciutat-, sigui professionalment o de manera amateur. Per tant, la plataforma neix multigeneracional i sense exclusions. Em consta que el moviment està ben organitzat i té un bon guió de treball; la gent que el forma és perseverant i tossuda. L'Ajuntament farà bé d'escoltar-los, i decidir quin model de ràdio podria tenir la ciutat.

15 de novembre 2003

Els dos detinguts durant el míting del PP a Mataró passen la nit a comissaria i en surten amb càrrecs

el punt
15 de novembre de 2003

LLUÍS MARTÍNEZ .
Mataró
Foto: Q.P. Els dos joves que van detenir dijous els Mossos d'Esquadra en el míting que va fer el candidat del PP, Josep Piqué, a la Sala Cabañes de Mataró van sortir ahir al matí, després de passar la nit a la comissaria d'aquest cos policial. Els nois, que tenen 18 i 20 anys i són veïns de Mataró, estan acusats per un presumpte delicte de danys a un vehicle de la comitiva del PP, d'alteració de l'ordre públic i d'atemptar contra els agents de l'autoritat i desobeir-los. Un dels assistents a la protesta va explicar ahir que la concentració va ser espontània i va negar que només hi participessin col·lectius independentistes. «Allà, a més de Maulets, hi havia membres de la CNT de la Coordinadora Antirepressiva de Mataró, entre d'altres», va assegurar. Un portaveu de la coordinadora antirepressiva va assegurar que l'acte de protesta va transcórrer pacíficament i que van ser els Mossos d'Esquadra els que van iniciar una càrrega «desproporcionada» contra la gent concentrada a la sortida de l'acte electoral del candidat popular, Josep Piqué, i del vicepresident del govern, Rodrigo Rato. Segons aquest portaveu, des del desplegament de la policia de la Generalitat a la ciutat, «s'ha augmentat la repressió contra aquests col·lectius crítics».Els Mossos d'Esquadra van explicar ahir que a causa de l'incident un dels vehicles de la comitiva del PP va acabar amb diversos desperfectes i que els dos detinguts formaven part de la vintena de joves que van increpar tant Piqué com Rato, que van haver de ser protegits per poder entrar al local.

14 de novembre 2003

Piqué planteja als indecisos que el dilema no està entre CiU i el PSC, sinó entre ERC i el PP


el punt
14 de novembre de 2003


Rato acusa CiU i el PSC de fomentar la por al PP
TIAN RIBA . Lleida / Mataró
Josep Piqué ha arribat a l'últim dia de campanya amb un missatge clar: el dilema en aquestes eleccions no està en si guanyarà CiU o el PSC, sinó entre si ERC serà al govern o el PP ho podrà evitar. Rodrigo Rato va acompanyar el candidat del PP en un míting a Mataró, on hi va haver els primers incidents de la campanya. Els Mossos van detenir dues persones.
+ Piqué, a la foto, i Rato van ser escridassats en arribar a la sala Cabañes de Mataró. Foto: QUIM PUIG. L'aposta de Piqué per aquest discurs ha quedat clara en les dues úniques connexions de TV3 amb els seus mítings. Tant en el de dimecres al vespre a Rubí com en el d'ahir al migdia a Lleida, el candidat va triar el mateix missatge: «Votar CiU, el PSC o no votar és deixar la política catalana a les mans d'un partit que només vol la independència.» I va demanar un «últim esforç» perquè el PP tingui «la força suficient per evitar que el PSC s'aliï amb ERC o que CiU es radicalitzi», pactant també amb els republicans. Un missatge adreçat també als votants «tradicionals» dels dos partits majoritaris.En el míting de Mataró, Piqué hi va afegir a aquesta tesi que «la millor manera» que els pactes del PSC o CiU amb ERC «no facin que Catalunya agafi un camí incert» és votar el PP i també una manera de dir que «en democràcia l'únic que val és el vot dels ciutadans que s'expressen en llibertat». Piqué responia així a un grup format per una vintena de joves vinculats a grups independentistes que el van insultar a l'entrada de la sala Cabañes de la capital del Maresme. Van ser els primers incidents en tota la campanya per als populars, després de l'accidentada campanya de les municipals, amb la guerra a l'Iraq i l'enfonsament del Prestige encara molt a prop. Piqué es va adreçar als joves i els va dir desafiant: «Aquesta és la societat catalana lliure que voleu?». Els Mossos van detenir dos joves per danyar dos vehicles del Partit Popular.El vicepresident primer i ministre d'Economia del govern espanyol, Rodrigo Rato, també es va referir als incidents i en va culpar indirectament el PSC i CiU, perquè fomenten «la por al PP» i «aquesta no és una bona recepta». Per Rato, «hi ha partits que han cregut que eren hegemònics i ara comencen a veure que perden la confiança dels catalans». Per ell, ha de ser molt decebedor pertànyer a uns partits que han governat més de vint anys als ajuntaments i a la Generalitat i que «en les primeres eleccions del segle XXI no puguin dir la veritat i hagin de recórrer a tot». Rato va recordar que a la primavera «també» els «insultaven», i que «feien veure» que són un partit «que crea problemes», però que ho fan «per la por de perdre les eleccions». «Si els qui envien aquests nois es pensen que quan la gent ho vegi per la televisió pensarà malament del PP, s'equivoquen, com es van equivocar al maig», quan el PP va treure millors resultats dels previstos en les enquestes. En el míting hi van assistir unes 300 persones.

Empleats de Viuda Planas de Mataró reclamen els llocs de treball al carrer

Empleats de Viuda Planas de Mataró reclamen els llocs de treball al carrer

Es van manifestar en un acte del PP, on hi havia el regidor i soci de l'empresa

ELENA FERRAN . Mataró

Els treballadors de l'empresa tèxtil Viuda Planas, propietat del regidor del PP, Paulí Mojedano, es van manifestar ahir aprofitant la visita de Josep Piqué a Mataró. Va ser la primera protesta al carrer des que la fàbrica ha anunciat el tancament i la fallida. L'empresa i treballadors van arribar ahir a un acord per donar-se més temps per negociar les indemnitzacions. La proposta de l'empresa de pagar 90.000 euros a la plantilla és «vergonyosa», segons els treballadors.



+ Els treballadors es van manifestar ahir a l'acte del PP. Foto: Q.P.

Els treballadors de l'empresa Viuda Planas es van plantar ahir al vespre davant la Sala Cabañes, mentre esperaven l'arribada del candidat del PP a les eleccions autonòmiques, Josep Piqué. Van reclamar així el seu lloc de treball davant un dels socis de l'empresa, Paulí Mojedano, regidor del PP a Mataró.
L'empresa i els treballadors van acordar ahir reprendre les negociacions. Ho van decidir a la reunió que van mantenir amb Inspecció de Treball després de no arribar a cap acord les últimes setmanes. Segons va explicar ahir Paulí Mojedano als socis, en les primeres negociacions l'empresa oferia 90.000 euros als treballadors. «La situació és la que és i no em fa gràcia tancar però és el màxim que ens podem endeutar per pagar», va dir Mojedano. L'empresa justifica que les pèrdues de la fàbrica són de 450.000 euros i que aquesta situació l'ha abocat al tancament.
Tot i que les últimes setmanes hi ha hagut negociacions no hi ha hagut acord. Els treballadors reclamen els 45 dies de sou per any treballat i consideren que amb els 90.000 euros no es poden indemnitzar justament els treballadors, alguns dels quals fa 36 anys que treballen a la mateixa empresa. El delegat de CCOO, José Exposito, va qualificar de «vergonyosa» la proposta que fa fins ara l'empresa i va confiar que amb la setmana que ha donat de marge Inspecció de Treball s'aconsegueixi una indemnització més justa. «No entenem que hi hagi pèrdues quan continuen arribant comandes dels representants», insistiex el representant dels treballadors.

13 de novembre 2003

Piqué i Saura tanquen avui la campanya al Maresme

el punt
13 de novembre de 2003


Mataró Josep Piqué (PP) i Joan Saura (ICV-EA) tanquen avui la campanya al Maresme. Eren els dos únics candidats que encara no havien visitat la comarca durant la campanya electoral. Piqué arribarà a la capital del Maresme amb Rodrigo Rato, vicepresident del govern espanyol. El míting del PP es farà a dos quarts de vuit a la Sala Cabañes i també hi intervindrà el regidor de Mataró Joan López, que és el candidat número 12 de la candidatura de Piqué. A la mateixa hora, a partir de dos quarts de vuit, els ecosocialistes faran el seu acte central al Maresme a la Sala Che's, al carrer Batista i Roca, al polígon industrial del Pla d'en Boet. El candidat, Joan Saura, farà campanya acompanyat dels candidats del Maresme: Andreu Majó, alcalde independent d'Arenys de Munt, i Emili Muñoz, regidor de l'Ajuntament de Tiana. També hi intervindrà Albert Miralles, candidat d'EUiA.

11 de novembre 2003

La Saleta, record nostàlgic


EL PUNT
11 novembre 2003

la crònica
MANUEL CUSACHS I CORREDOR .
El dissabte La Saleta, del Cercle Catòlic, tornarà a estar plena de gom a gom per desenes de persones que rememoraran les tardes teatrals de diumenge d'ara fa mig segle

+ El 1959 es representà l'obra «El port de les boires», de Vendrell i Tàpies. D'esquerra a dreta: Antoni Paloma, Maria Teresa Nogué, Anna M. Peradejordi, Miquel Pruna, Manuel Navarro, Josep M. Boixet, Antoni Polomé i Josep M. Cusachs. Foto: TOMÀS MANENT.

Una comissió formada per la Pepita Calm, Josep Maria Cusachs, Josep Maria Malé, Jaume Sala i Miquel Xarles han organitzat una nostàlgica trobada de tots aquells i aquelles que van passar pel petit escenari de La Saleta. Sabem que són més d'un centenar de nois (ara homes fets i drets) i un altre centenar llarg de noies (dones ben plantades) els que han estat «censats» i convidats.L'any 1933 el Cercle Catòlic d'Obrers inaugurava la Sala Cabañes. Les representacions de teatre a partir de llavors es deixaren de representar al primer pis, a La Saleta. I fou a partir de llavors que aquesta petita sala es convertí en el local d'esbarjo parroquial infantil i de l'Acció Catòlica de Sant Josep. Els diumenges a la tarda s'hi feien vetllades i representacions teatrals.Els primers anys les obres teatrals es representaven de manera separada. És a dir, els nois per un cantó i les noies per un altre. Fins que a mitjan anys cinquanta el rector de Sant Josep, mossèn Pere Solà, va autoritzar que es poguessin fer amb companyies mixtes. (El paper de la mare de Déu el representava un noi el qual per raons òbvies -no podia dir ni piu). Això sí que era un «pecat». La primera obra mixta representada fou El perdón de la venganza. Les peces que s'hi representaven procedien, moltes d'elles, de la Galeria Salesiana, que les proporcionaven a Can Patuel, per acabar posant en escena textos d'actualitat que es representaven al Teatre Romea de Barcelona com Berlín plaça Alter o Jo seré el seu gendre de J. Vilanova i Torreblanca. Aquesta darrera aconseguí un notable èxit ja que feia poc que s'havia representat a la ciutat comtal. També s'interpretaven els clàssics catalans: El ferrer de Tall, La dida, de Frederic Soler Pitarra, o La ferida lluminosa, de Josep Maria de Sagarra.L'any 1933 el Cercle Catòlic d'Obrers inaugurava la Sala Cabañes. Les representacions de teatre a partir de llavors es deixaren de representar al primer pis, a La Saleta. I fou a partir de llavors que aquesta petita sala es convertí en el local d'esbarjo parroquial de Sant Josep.En un principi la direcció de les companyies era a càrrec dels mateixos actors però en iniciar-se el teatre mixt se n'encarregà en Rafael Julià, amic del matrimoni Tomàs Ribas i Eduvigis Tarròs, coneguts actors de Mataró. Una de les obres romàntiques més populars d'aquells enyorats anys fou La puntaire de la Costa, de l'esmentat Tomàs Ribas i Julià, que es representà més de deu vegades. Fou un dels èxits més sonats de La Saleta.I no ens oblidem de la representació anual dels Pastorets, els mateixos que es representaven a la Sala Cabañes. Era un muntatge complicat de decorats i vestuari i amb la participació de molts actors. I qui més qui menys aspirava a ser «fitxat» per la companyia de la Sala Cabañes. Alguns van fer aquest salt qualitatiu. I no cal dir que també es formaren moltes parelles gràcies a La Saleta.Seria interminable la relació d'actors i actrius que han seguit cultivant l'art de Talia i d'altres activitats artístiques. Només en direm uns quants de més coneguts: Xavier Ubach, Joan Pera, els rapsodes que formen el grup 3 X 1: Josep Maria Malé, Lluís Vilert i Josep M. Cusachs; la ballarina Roser Casanovas, el trio musical Terpsícore, entre d'altres.La Saleta (i La Coma pel que fa a la parròquia de Santa Maria) va sobreviure fins que arribà la televisió i els cotxes (allà pels anys 60), que van canviar els hàbits de moltes famílies. Hom recorda encara com es feien alguns festivals, amb música de fons, imitant els programes musicals de la televisió. Ara després de més de tres dècades de silenci es torna a aixecar el teló -nostàlgic- de La Saleta.

09 de novembre 2003

Un volt pels mítings

El punt
9 de novembre de 2003

Joan Catà
Permeteu-me que, després de fer un volt pels principals actes electorals d'aquesta setmana a Mataró, proposi la definició de míting per a un hipotètic diccionari de campanya
M íting: reunió o trobada política ritual que només congrega els amics, coneguts i saludats, tots convençuts per descomptat, disposats a fer número i a donar la cara pel candidat o pel partit en un ritual col·lectiu d'autoestima sense efecte directe en el resultat de les urnes i pensat per als teleespectadors, d'aquesta manera quan la televisió connecta en directe es nota de seguida perquè el candidat, avisat, en alguns casos ostentosament, pels membres del seu equip, s'hi posa bé i amb ímpetu renovat es dedica a col·locar la píndola electoral del dia, si pot ser, en una sola frase, i a repetir-la com més vegades millor, per obtenir el titular de la jornada, fins i tot, algunes vegades, els assistents col·laboren voluntàriament en l'escenificació aplaudint o onejant banderes a l'uníson en resposta a una mena de ressort invisible.Permeteu-me que, després de fer un volt pels principals actes electorals d'aquesta setmana a Mataró, proposi aquesta definició de míting per a un hipotètic diccionari de campanya. He tret el cap als del PSC, ERC i CiU -ICV el fa la setmana entrant i el PP no sé si en farà-. Han quedat arxivats per sempre més aquells mítics mítings de la transició, a finals dels anys 70. Emocionants, escoltats amb avidesa, sentits amb passió, mítings més epidèrmics, més incendiaris, potser sí, però sobretot més inesperats, en definitiva, mítings sense guió. Els d'ara són massa previsibles, excessivament artificials, sense imaginació, es veu a venir tot d'una hora lluny.Han quedat arxivats aquells mítics mítings de la transició. Emocionants, sentits amb passió, mítings més incendiaris, però més inesperats, mítings sense guióEls uns al pavelló Eusebi Millán (PSC i CiU), els altres (ERC) a la Sala Cabañes, tots han omplert a la seva manera per escoltar els líders i convèncer-se de la victòria. Amb la derrota sembla que ningú hi compta.Però més enllà dels presidenciables, m'he volgut fixar en els teloners, en el discurs dels candidats de casa amb possibilitats: un veterà i dues novates. M'ha cridat l'atenció, per inesperat, el verb serè i dúctil exhibit per Consol Prados, regidora del PSC a l'Ajuntament de Mataró, en comparació, sobretot, de la dicció arítmica i fràgil de Teresa Aragonès, membre de l'executiu comarcal d'ERC, tenint, lògicament, com a referent, l'oratòria mitinguera i experimentada de Ramon Camp, portaveu de CiU al Parlament. Els presidenciables han tapat, com és natural, els discursos dels teloners en els mítings, com el prometatge del príncep Felip està tapant el dels presidenciables a la televisió.A pesar de tot, més m'estimo veure els mítings degudament resumits a la televisió, com els partits de futbol, i dedicar-me a navegar per Internet per saber a què atenir-me diumenge que ve. Aquesta és la primera campanya amb un confidencial diari que fa furor (www.e-noticies.com) i amb weblogs personals que juguen un paper agitador d'efecte desconegut com el de Miquel Iceta, director de la campanya de Pasqual Maragall (www.iceta.org), que va ser el primer, Pere Macias, director de la campanya de CIU (www.peremacias.net), que s'hi va sumar després, o Ernest Benach, director de la campanya d'ERC (www.esquerra.org/ernestbenach), que s'hi ha afegit més tard. El fenomen dels weblogs ha desembarcat a la campanya però els diaris digitals personals en català són de tota mena i condició (www.bitacoles.net).Encara que el ritual del míting cotitzi a la baixa, els partits no n'entonen el rèquiem perquè en treuen rèdit. Fins que no es demostri el contrari el míting és l'escenari més creïble, l'embolcall més calorós, per una campanya electoral eminentment televisiva. Una roda de premsa o una conferència no li arribaran mai a la sola de la sabata. Que no s'amoïnin els seus partidaris, els mítings perduraran però no pels centenars d'assistents in situ sinó pels milions de teleespectadors in live.

10 d’octubre 2003

Musical , El teatro que se convirtió en Cabaret


el mundo.es
10 octubre 2003

El mítico musical 'Cabaret', recuperado para el teatro por Sam Mendes, trae a Madrid el ambiente genuino de los night clubs berlineses de los años 30
Por Sandra Vicente
A un lado de la puerta del teatro, Madrid 2003; al otro, Berlín 1931. Un teatro convertido en cabaret, la España del siglo XXI transformada de pronto en la antesala de la Alemania nazi. No es el tunel del tiempo, aunque lo parezca, es 'Cabaret', el famoso musical que llega el 15 de octubre al Nuevo Teatro Alcalá de Madrid.
Sam Mendes, el director de la oscarizada American Beauty, y Rob Marshall, el director de Chicago, son dos de los responsables de que abra sus puertas en España el Kit Kat Klub, el mítico night club berlinés donde covergen todo tipo de personajes de la noche, un sitio donde cualquiera puede encontrar la diversión.
El musical, que aún está en cartel en el famoso Studio 54 de Nueva York, célebre sobre todo por la versión cinematográfica que protagonizaron Liza Minnelli, en el papel de Sally Bowles, y Michael York, como Cliff, llega ahora a Madrid protagonizado por Natalia Millán y Manuel Bandera, con la presentación de Asier Etxeandia como Emcee, el Maestro de ceremonias que guiará al espectador al interior de la obra. Recuperado por el dúo Mendes-Marshall, que igual dirigen una película de éxito en Hollywood que montan una producción de teatro alternativo en Londres, y con la adaptación y dramaturgia de Jaime Azpilicueta, 'Cabaret' trasladará a Madrid la sociedad decadente y lujoriosa de los primeros años 30 en Berlín.
Pero el Kit Kat Klub no podía existir sin un ambiente de auténtico cabaret. Olvídense del patio de butacas que hasta hace unos días poblaba el Nuevo Teatro Alcalá. Las butacas han dado paso a unas mesas negras típicas de club nocturno, adornadas con lámparas rojas, y en los laterales se han instalado dos barras de bar desde donde se servirán copas al público para que se sienta tan ajeno a lo exterior como en los años 30, cuando este cabaret era un reducto donde mantenerse al margen de lo que se estaba cociendo en la Alemania de la época.
Los espectadores serán testigos de la historia de amor de la cantante inglesa Sally Bowles (Natalia Millán) con el escritor Cliff Bradshaw (Manuel Bandera), del romance amargo que viven la dueña de la pensión, Fraulein Schneider (Patricia Clark) y el frutero judío, Herr Schultz (Emilio Alonso), y la trama que se va tejiendo con otros personajes que pasan por el club, como la prostituta Fraulein Kost (Marta Valverde) o el berlinés simpatizante del nazismo envuelto en negocios sucios Ernst Ludwig (Manuel Rodríguez).Cabaret a través del tiempo
Los cimientos de esta obra datan de hace más 60 años. En 1934 Christopher Isherwood publica Mr. Norris Change Trains, una novela corta sobre agentes dobles, seguida por otras cuatro, incluyendo Sally Bowles en 1937. El autor John van Druten entusiamado por el potencial de Sally para el escenario escribió en 1951 una historia de amor a en torno a ella en su obra Soy una cámara.
Julie Harris protagonizó a Sally en Broadway e interpretó el mismo papel en la película de 1955 junto a Laurence Harvey, en el papel de Cliff. Una década más tarde Harold Prince revolucionó la historia colocando a Sally en un cabaret, con canciones y música compuestas por John Kander y Fred Ebb. Protagonizado por Jill Haworth como Sally Bowles y Lotte Lenya como Fraulein Schneider, éste era el musical perfecto para los años 60.
En la versión cinematográfica de 1972 dirigida por Bob Fosse, Liza Minnelli hizo el papel de Sally, una cantante americana, enriqueciendo los números musicales pero confundiendo el argumento. En 1987 Harold Price llevó a cabo un remake en Broadway que no encontró su público. Fue entonces cuando el director británico Sam Mendes se sintió atraído por Cabaret y en 1993 optó por representarlo en un auténtico club nocturno. Primero en el Donmar Warehouse en Londres y más tarde en Broadway, codirigida por Rob Marshall. Después se traslada al famos Studio 54, donde todavía permanece en cartel, y por el que han pasado un elenco de artistas de la categoría de Brooke Shields, Deborah Gibbson, Jon Secada, Gina Gershon, Neil Patrick Harris o Lea Thompson.
El siguiente capítulo de la historia se escribirá en Madrid, donde este nuevo espectáculo viene a sembrar una semillita más para convertir la capital en el Broadway español.
Willkomen, bienvenue, wellcome, bienvenidos al Cabaret!!

01 d’octubre 2003

Torna a escena el musical "Oliver" a la Sala Cabañes

cap gros
1 octubre 2003

per Redacció

Torna a escena el musical ’Oliver’, a la Sala Cabañes

El musical Oliver es reposa a la Sala Cabañes els propers 5, 12, 18 i 19 d’octubre després de l’èxit obtingut durant la primavera. L’obra, basada en el clàssic de Charles Dickens, la dirigeix Antoni Blanch, mentre que la direcció musical és de Genís Mayola. En total unes 150 persones donen vida als diferents personatges de l’obra, a més del cor i orquestra.D’altra banda, a la parròquia de Maria Auxiliadora, EPMA posa en escena el dissabte dia 4 la peça Mi tía y sus cosas, de Rafael Mendizábal.

18 de setembre 2003

Òpera i handbol

el punt
18 setembre 2003

la crònica

JOSEP FERRER I COSTA .

El veterà Club Joventut Handbol Mataró celebra les seves noces d'or amb un recital d'òpera al Teatre Monumental de Mataró, amb el tenor Josep Fadó i la soprano Rosa Mateu


+ Imatge del concert celebrat al Teatre Monumental de Mataró, el 12 de setembre passat, en commemoració del 50è aniversari de l'handbol a Mataró. Foto: LLUÍS ARCAL.

Dissabte passat, 12 de setembre, hi va haver al Teatre Monumental de Mataró un recital d'òpera. La iniciativa va partir del Club Joventut Handbol Mataró, que d'aquesta manera tan ocurrent celebrava el cinquantenari de la seva fundació. Per molts anys!
Sota el títol d'Òpera en concert, el recital tenia com a protagonistes la soprano Rosa Mateu i el tenor Josep Fadó, a qui feia pocs dies havíem tingut ocasió d'escoltar en la tradicional Missa de les Santes (1848), de Manuel Blanch, prevere.
Acompanyats per una molt ben conjuntada orquestra Camerata Mediterránea, dirigida per Guerassim Voronkov, i per la coral Sant Jordi, el recital va girar al voltant d'una selecció d'àries, duets, cors i fragments orquestrals d'òperes diverses, dividit en dues parts. La primera part era formada per peces de compositors essencialment francesos, com G. Bizet, Ch. Gounod, C. Saint-Saëns, i la segona part va girar al voltant de la producció dels compositors italians: G. Verdi, R. Leoncavallo, P. Mascagni i G. Puccini. Era un repertori amable, pensat bàsicament perquè el públic s'ho passés bé, i a fe que ho van aconseguir.
No cal dir que el teatre presentava una entrada de luxe i que els comentaris, un pèl malintencionats -és que hi ha gent que té una mala bava que no vegis!-, anaven en el sentit que no deixava de ser curiós que l'organització d'un acte cultural d'una certa envergadura, com era un recital d'òpera, hagués sorgit d'una veterana institució esportiva i no dels responsables de cultura de la ciutat mítica d'Iluro. És clar que el sarcasme no sobrava després d'una programació de la festa major tan decebedora culturalment parlant, en què ni els Maulets no van estar a l'altura de les circumstàncies. Què hi farem!, un altre any serà! No cal dir que el nou flamant regidor de Cultura, Jaume Graupera, s'ho mirava, assegut al pati de butaques, des de la seva rotunda humanitat. Esperem que no hàgim d'esperar cinquanta anys més per veure un acte cultura
l d'una certa qualitat a Mataró.
El recital va tenir a més l'al·licient d'escoltar el tenor mataroní Josep Fadó, professionalitzat fa poc debutant al Liceu amb l'obra Turandot, de Puccini, interpretant diverses àries d'òpera a la seva ciutat natal
Aquest recital tenia, a més, l'interès afegit d'escoltar en directe el tenor mataroní Josep Fadó, professionalitzat des de fa relativament poc, l'any 1999, quan va debutar al Liceu amb Turandot, de Puccini, i que comença a fer-se una carrera internacional. Fadó va tenir un bon començament en l'ària La fleur que tu m'avais jeteè, de Carmen, de Bizet, i en el duet d'aquesta mateixa òpera que va cantar amb la soprano Rosa Mateu, que va tenir una interpretació impecable durant tota la nit. A la segona part, va cantar admirablement bé Vesti la giubba, de Pagliacci, de R. Leoncavallo, però en el Brindis de Cavalleria rusticana, de Pietro Mascagni, va patir un moment de desconcert, per haver sofert malauradament una petita indisposició en l'ària que tancava el recital, Recondita armonia, de Tosca, de Puccini, que el va deixar sense veu, escanyat. Bé, aquestes coses poden passar i passen als millors cantants.
De la mateixa manera que un atleta d'elit, en un mal dia, pot quedar eixonat en una cursa, en un partit, i això no posa en dubte la qualitat de l'atleta. No té més importància, perquè Josep Fadó és un tenor que té un timbre de veu molt bonic, tècnica i qualitat que, d'entrada, li auguren una carrera interessant. Tornant al recital, Fadó jugava a casa, i la platea va ovacionar-lo per encoratjar-lo, de la mateixa que ho hagués fet en un partit d'handbol quan el jugador carismàtic es lesiona en un partit important. Molta esportivitat i professionalitat, per tant, tant damunt de l'escenari com a la platea.

15 de setembre 2003

L'handbol mataroní uneix cultura i esport

el punt
15 setembre 2003

El teatre Monumental de Mataró va ser l'escenari per celebrar els cinquanta anys de l'handbol a la ciutat LLUÍS ARCAL . Mataró El teatre Monumental de Mataró va ser divendres a la nit l'escenari per fer un dels actes de celebració del cinquantè aniversari de la introducció de l'handbol a Mataró amb un concert d'òpera a càrrec del tenor mataroní Josep Fadó, la soprano vilassanenca Rosa Mateu, amb l'orquestra Camerata Mediterránea, sota la direcció del director rus Guerassim Voronkov, i la coral Sant Jordi. Abans de començar el recital, el president del Club Joventut Handbol Mataró Josep Nonell va fer un petit parlament agraint el suport de tots aquells que d'una manera o altra han donat suport a l'handbol mataroní. El teatre Monumental va quedar quasi ple per escoltar el recital, format, entre d'altres autors, per obres de Verdi, Bizet, Gounod i Saint-Saëns.
+ A la dreta, el teatre Monumental de Mataró en el concert dels 50 anys d'handbol a la ciutat. A l'esquerra, un detall dels solistes Josep Fadó i Rosa Mateu. Foto: Ll.A.
El Club Joventut Handbol Mataró va organitzar una vetllada en què la cultura i l'esport anaven agafats de la mà. L'escenari va ser el teatre Monumental de Mataró i el motiu, la celebració dels cinquanta anys d'implantació de l'handbol a la nostra ciutat de la mà de José Vázquez. més conegut com Pepiño.L'escenari del Monumental va quedar just per encabir-hi els nombrosos músics que entre els cantors de la coral Sant Jordi i els músics de l'orquestra Camerata Mediterránea eren sobre l'escenari. Com a solistes, van actuar el tenor mataroní Josep Fadó i la soprano de Vilassar de Mar Rosa Mateu. En el concert, es van anar alternant peces instrumentals, i totes les possibles combinacions amb el cor i els solistes, basades totes en àries d'òperes diverses. En la primera part, els assistents van poder escoltar obres d'autors com G. Bizet amb l'obertura i dues àries de l'òpera Carmen, així com obres de Gounod, Saint Saëns i la Dansa de les hores, d'A. Ponchielli. En la segona part del recital, es van interpretar obres de Verdi, com les àries de les òperes Nabucco, Aïda i La forza del destino; obres de Leoncavallo, en què Josep Fadó va rebre grans aplaudiments, per acabar amb peces com una ària de l'òpera Tosca, en què Josep Fadó va tenir una petita indisposició que no li va permetre executar la peça. El tenor, però, va rebre grans aplaudiments quan va reaparèixer per interpretar juntament amb tots els músics la cançó popular catalana L'emigrant.La regidora d'Esports de l'Ajuntament de Mataró, Alícia Romero (PSC), va qualificar l'acte de «molt positiu, ja que darrere d'aquests cinquanta anys de l'handbol a Mataró hi ha molt d'esforç i molt de treball». Romero va destacar també que «la idea d'ajuntar en un acte esport i cultura demostra que les dues disciplines no són incompatibles». Pel que fa al regidor de Cultura de l'Ajuntament de Mataró, Jaume Graupera, també va destacar que «cultura i esports són un binomi compatible», així com «el caràcter ciutadà de l'acte». Josep Nonell, president del Club Joventut Handbol Mataró, va referir-se al concert com a «cent per cent positiu per als ciutadans de Mataró», i va incidir especialment en el fet que «el club està plenament integrat a la vida i l'ambient ciutadà de Mataró».

13 de setembre 2003

El tenor del «Deus pater»

el punt
13 setembre 2003

la crònicaMANUEL CUYÀS . La setmana passada va morir a Barcelona el tenor Bertomeu Bardagí. Amb Enric Torra, han mort aquest estiu dos músics relacionats amb la Missa de les Santes de Mataró
+ El tenor i lingüista Bertomeu Bardagí fotografiat a casa seva a Barcelona, el maig de l'any 1997, lloc on corregia els textos de l'obra completa de Josep Pla. Foto: MANUEL CUYÀS L'últim article d'aquesta secció abans de les vacances el vaig dedicar a la Missa de les Santes i ara torno a parlar de la Missa de les Santes. El motiu és que aquest estiu han mort dues persones importants relacionades amb el monument musical de Mataró. Són Enric Torra i Bertomeu Bardagí. A Enric Torra tothom, a Mataró, el coneixia i la seva figura ja ha estat glossada en aquest diari. De Bertomeu Bardagí no és segur que hi hagi molta gent que en guardi memòria. Jo sí, perquè ell és un dels responsables de la meva afició a la peça musical de mossèn Blanch.Quan jo era petit, el tenor de la Missa de les Santes era sempre Bertomeu Bardagí. A mi llavors la Missa m'avorria molt i no arribava a escoltar-la fins al final. El que no em perdia mai, el que esperava des que l'orquestra arrencava els primers compassos, era el moment que el tenor, Bertomeu Bardagí, cantava el Deus pater omnipotent. El senyor Bardagí, que era un home baix i quadrat, es posava per a l'ocasió de puntetes, eixamplava els braços tant com li permetia la partitura, inflava el pit com si xuclés tot l'aire contingut a les naus de la basílica parroquial i llançava un Deus pater omnipotent que era com la detonació d'una bomba. Primer s'enfilava amb les paraules Deus pater, que es repeteixen dues o tres o vegades, quan ja havia picat el ferro de les poderoses vocals i consonants que la paraula pare té en llatí, venia el pinyol de l'omnipotent. Marcava molt la i, l'allargava, la convertia gairebé en un xiulet, i un cop havia aprimat del tot la més feble de totes les vocals feia una pausa i prorrompia amb un ...potent que era com una clau de volta de pedra que s'hagués desprès d'un arc de la basílica i hagués anat a percudir sobre l'altar. Si m'hi hagués fixat bé, hauria pogut observar que a l'hora del Deus pater omnipotent de Bardagí els pentinats d'algunes senyores es bellugaven i les corbates dels senyors mig sortien de l'americana, com si algú hagués obert les portes deSanta Maria i hagués passat un cop d'aire.Molts anys més tard vaig conèixer Bertomeu Bardagí. El vaig anar a veure a casa seva, a Barcelona, per fer-li una entrevista. La trobada, en principi, no tenia res a veure amb la música sinó amb la literatura, i més en concret amb Josep Pla. Es dóna el cas que el mític tenor de la Missa de les Santes ha estat a la vegada el corrector de tots els volums de l'obra completa de Pla publicada per Destino. A Catalunya hi ha tanta feina a fer que hi ha gent que, sent-ne conscient, és capaç de practicar simultàniament els oficis més diversos. L'entrevista amb Bertomeu Bardagí, que va sortir publicada en aquest diari, va estar dedicada a la personalitat literària de Josep Pla perquè formava part d'un monogràfic dedicat a l'escriptor, però ell i jo vam trobar una estona per parlar de la Missa de les Santes. Llavors ja feia molts anys que no la cantava. Recordava molt bé el Deus pater omnipotent i em va donar a entendre que sempre l'havia interpretat amb una mica d'exageració i efectisme. Una exageració -li vaig dir- que a aquell nano que llavors no sabia res de música li va anar molt bé.Hi ha imatges de Bertomeu Bardagí interpretant la Missa de les Santes. Les poden trobar en els papers que acompanyen el disc que fa molts anys la Caixa Laietana va editar de la Missa. Els arranjaments d'aquell disc van ser a càrrec del mestre Enric Torra, l'altre músic relacionat amb la Missa de les Santes que ha mort aquest estiu. Enric Torra ha estat un treballador del piano i un pedagog exemplar i una gran persona. Fins als últims temps va interpretar les peces més difícils de Granados. Les gravava en CD i me les portava a casa perquè les escoltés. L'Ajuntament ha anunciat un homenatge a la seva persona.La Missa de les Santes ha tingut altres tenors, cadascú amb el seu estil. L'únic que m'ha recordat el tenor de la meva infantesa és Josep Fadó, el jove tenor mataroní que ha cantat la Missa aquest any. Fadó no pot haver sentit mai Bardagí però alguna cosa li deu haver dit que el Deus pater omnipotent demana molta força i molt entusiasme si es vol que la Missa de les Santes continuï creant afició entre els més menuts i més negats per la música de la colla.

06 de setembre 2003

Música clàssica per l'Onze de Setembre

el punt
6 setembre 2003

Ll.M. . Mataró

El regidor de Cultura, Jaume Graupera, va aprofitar la presentació de la temporada de tardor de teatre i dansa del Monumental per avançar els actes amb motiu de la diada nacional de Catalunya a Mataró. Tot i els actes més institucionals, com l'ofrena floral en homenatge a Rafael Casanovas i la conferència organitzada per Òmnium Cultural al saló de sessions de l'ajuntament sobre les conseqüències lingüístiques de l'Onze de Setembre, cal destacar el concert de piano que farà el dia 14 Cristina Casale a la xapella de l'hopsital de Sant Jaume i Santa Magdalena amb la presentació de peces del compositor mataroní Marcel Olm, i un altre d'òpera organitzat pel Club Joventut Handbol Mataró, al Teatre Monumental, en que prendran part la soprano Rosa Mateu i el tenor Josep Fadó, tots dos mataronins. L'Orquestra Camerata Mediterranea i la Coral Sant Jordi acompanyaran els dos cantants l'endemà de la Diada. Si l'Onze de Setembre té un marcat accent institucional en què també destaca la presència de la música clàssica, la intenció de Jaume Graupera és reforçar, des del Patronat Municipal de Cultura, l'aspecte més festiu i popular de l'altra diada nacional, Sant Jordi.

03 de setembre 2003

Massot, Cristina i Sant Bru escolten la musica d'Oliver

cap gros
3 setembre 2003

Redacció

Massot, Cristina i Sant Bru escolten la música d’’Oliver’

Programa carrers St.Bru, Cristina i bda. Massot

Els veïns dels carrers Cristina, Sant Bru i Baixada d’en Massot ofereixen divendres, dia 5, la possibilitat de gaudir de la música d’Oliver, un muntatge que es va poder veure a la Sala Cabañes al mes de juny passat i que es tornarà a posar en escena aquest mes d’octubre. Genís Mayola és l’encarregat de dirigir tant el cor com l’orquestra formats expressament per a l’ocasió. La peça, dirigida per Toni Blanch en la part teatral, ha rebut molt bones crítiques precisament per la màgia que comunica la seva música.Altres activitats ompliran de festa aquests tres carrers que des de fa uns anys celebren conjuntament la seva festa, que ja arriba a la setzena edició. Divendres mateix hi haurà una sessió de contes infantils al pati de la Coma. Dissabte, dia 6, la jornada comença amb una matinal de bàsquet, al pati de la Coma, mentre que a la tarda hi haurà cercavila de gegants amb una xocolatada i jocs infantils. Al vespre hi haurà sopar de germanor al pati de Can Bruguera, a la Baixada d’en Massot. En acabar hi haurà el ball de fi de festa.

27 d’agost 2003

El tenor Josep Fadó i la soprano Rosa Mateu, reunits a Mataró en un concert amb les millors àries d'òpera

el punt
27 agost 2003

El tenor Josep Fadó i la soprano Rosa Mateu, reunits a Mataró en un concert amb les millors àries d'òpera Per celebrar els cinquanta anys de la pràctica de l'handbol a la ciutat TERESA MÁRQUEZ . Mataró

Mataró recupera el gènere de la lírica, encara que només sigui per una nit. Amb motiu de la celebració dels cinquanta anys de l'handbol a Mataró, el Club Joventut Handbol Mataró organitza un concert de gala al Teatre Monumental a càrrec del tenor mataroní Josep Fadó i la soprano de Vilassar de Mar Rosa Mateu. Aquests dos solistes d'emergent projecció actuaran al costat de l'Orquestra Camerata Mediterrània i de la coral Sant Jordi. Serà el 12 de setembre a les 10 del vespre.Un programa fet a mida per al lluïment dels solistes i de les formacions musicals amb l'objectiu d'atreure tant els amants del gènere líric com aquells espectadors que se'l miren de lluny. La iniciativa del Club Joventut Handbol Mataró parteix, segons el president, Josep Nonell, d'unir la pràctica esportiva amb la formació cultural de les persones. «En aquests cinquanta anys molts joves que ara tenen una professió han practicat aquest esport. Amb el concert intentem agrair-los la seva fidelitat a l'entitat a través d'una proposta musical de nivell», comenta convençut el president.El concert constarà de dues parts i combinarà les intervencions de l'orquestra, el cor i els solistes separadament amb les col·laboracions de les formacions i el solistes junts. S'han buscat àries d'òperes d'autors coneguts i apreciats pel gran públic, com Bizet, Verdi i Puccini. Així, en la primera part es podran escoltar l'Obertura de Carmen, La fleur que tu m'avais jeteè i el duet de Micaela i Don José, també de Carmen, el Cor i dansa de Sanson i Dalila, la Dansa de les hores, de Ña Gioconda i O dieu que de bijoux, de Fausto.El tenor Josep Fadó es mostra especialment satisfet de poder actuar a la seva ciutat i, a més, fer-ho al costat d'una soprano com Rosa Mateu. «És una bona notícia que a Mataró hi hagi iniciatives d'aquest tipus, perquè la lírica s'apropi a la gent i atregui més seguidors», comenta. La segona part del concert tindrà peces de gran efecte com el Va pensiero, de Nabucco, Ritorna Vincitor, d'Aida, Vesti la giubba, de Pagliacci, Intermezzo i Brindis, de Cavalleria Rusticana, Pace pace, de La forza del destino, i Recondita armonia, de Tosca. La intervenció dels dos cantants lírics maresmencs es veurà ampliada amb la participació de l'Orquestra Simfònica Camerata Mediterrània dirigida per Guerassim Voronkov, director assistent del Gran Teatre del Liceu. Per la seva banda, la coral Sant Jordi, dirigida per Lluís Vila, és prou coneguda per la difusió musical de la qual ha fet bandera en més de 1.400 concerts que ha fet des del seu naixement el 1947. La venda d'entrades per al concert es fa al Patronat Municipal de Cultura, que també col·labora en l'acte.El Club Joventut Handbol Mataró prepara una segona proposta cultural. El 15 de desembre, també al Teatre Monumental i a les 10 del vespre, es representarà l'última comèdia de Paco Moran i Joan Pera, Mamaaà!.

22 d’agost 2003

El tenor mataroní Josep Fadó fa un recital a l'església parroquial d'Òrrius


el punt
22 agost 2003


TERESA MÁRQUEZ . Òrrius

Foto: T. MÁRQUEZ

El tenor mataroní Josep Fadó ha estat convidat per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Òrrius perquè ofereixi un recital dissabte vinent a l'església parroquial. Fadó, amb una ascendent carrera en el món de la lírica, és un dels solistes de la Missa de Glòria de mossèn Blanch i un habitual de les òperes del Liceu. El tenor estarà acompanyat al piano per Stanislav Angelov i interpretarà un programa dividit en dues parts. La primera estarà dedicada a obres més populars i de sarsuela i la segona es destinarà a àries d'òpera.En aquesta primera part Josep Fadó cantarà peces de Mompou -Damunt de tu només les flors-, Toldrà -Cançó de l'oblit i Romanç de Santa Llúcia-, Soutullo-Vert -Bella enamorada, de l'obra El último romantico- i Sorozabal -No puede ser, de La tabernera del puerto-. En la segona intervenció l'artista mataroní interpretarà fragments de les òperes Il trovatore, de Verdi, Carmen, de Bizet, Tosca, de Puccini, i Pagliacci, de Leoncavallo. Entre els projectes més immediats de Josep Fadó hi ha actuar a Àustria amb papers a les òperes Pagliacci, Norma i Nabucco

07 d’agost 2003

Mataró acomiada amb discreció el pianista i compositor Enric Torra i Pórtulas



el punt
7 agost 2003

L'alcalde, Manuel Mas, i alguns regidors van assistir als funerals a Santa Maria


TERESA MÁRQUEZ .
Mataró Una basílica de Santa Maria mig buida va acomiadar ahir al matí el compositor de Mataró Enric Torra. Als funerals hi va assistir l'alcalde, Manuel Mas, i altres regidors de l'Ajuntament i s'hi va interpretar un fragment de la Passió , obra del músic mort dilluns.
+ Els funerals pel compositor Enric Torra es van fer ahir al matí a la basílica de Santa Maria. Foto: QUIM PUIG. «Enric Torra era un home que passava desapercebut i així ha estat també en el seu comiat, el mes d'agost i quan la ciutat està més adormida». El rector de la basílica de Santa Maria, mossèn Joan Barat, va fer referència explícita en la seva homilia a la poca assistència de públic al funeral del compositor de Mataró. El mes de vacances per excel·lència va propiciar que l'església només s'omplís a la meitat i que el comiat d'un dels músics més apreciats a la ciutat passés «de puntetes» en un calorós dimecres d'agost.Música de comiatEl fèretre va ser rebut pels compassos d'un fragment de la Passió, una de les obres més importants i conegudes d'Enric Torra. La missa, oficiada per quatre capellans, va ser seguida pels familiars del músic, l'alcalde de Mataró, Manuel Mas, la regidora de Relacions Econòmiques i Institucionals, Pilar González-Agàpito, el regidor de Cultura, Jaume Graupera, el regidor de Promoció Econòmica, Toni Civit, i altres membres del consistori. També hi van ser presents representats d'entitats i associacions mataronines i amics i admiradors d'Enric Torra, que li van retre així el darrer homenatge.A banda del fragment de la Passió, es van interpretar altres peces en el decurs de la missa. En concret, la soprano Pilar Adan va cantar l'ària de Bach Anant amb tu, La mort, amb lletra del poeta mataroní Josep Punsola i música de Marcel Olm, i Pannis angelicus, de Cesar Frank. L'organista Roger Estrany va acabar amb El cant dels ocells.El regidor de Cultura, Jaume Graupera, va explicar a la sortida del funeral que des de l'Ajuntament s'ha començat a treballar en un acte d'homenatge a Enric Torra. «Volem que es faci el mes d'octubre i que hi participin totes aquelles entitats i persones amb les quals va treballar el mestre, com el Centre Catòlic o Sala Cabañes», va dir Graupera. Tot i això, el regidor va reconèixer que seria difícil poder dur a terme un dels darrers desitjos del compositor: veure estrenada l'òpera Burriac, que va cedir a la ciutat l'any 1998.

Sonata dels adéus al degà dels músics mataronins

EL PUNT
7 agost 2003

Musicòleg opinió
JOAN VIVES. .
La primera vegada que vaig sentir a parlar de la prestigiosa Acadèmia Marshall de música barcelonina va ser en una de les llargues converses amb el mestre Torra. Tothom que ha tingut la sort de poder-lo conèixer sap que era un conversador gustós, que l'estona passava volant tot xerrant amb ell a casa seva al carrer Sant Agustí. La seva mirada somrient, amb els ulls quasi tancats, xinescos, eren el preludi d'un viatge cap a records increïbles. De mica en mica la mirada perdia el rictus xinesc i se li anava eixamplant a mesura que s'apropava al temple del seu món interior on la música en majúscules era l'art sagrat.De fet, en la seva vida tot va ser música, només música. Potser mai ningú no sabrà del tot quines van ser les seves renúncies personals en una singladura afortunadament tan llarga. Però ell sempre es mostrava feliç. Era músic! i a més en el sentit més ample. Interpretava i creava. Somiava. Ho va fer sempre. Totes les fotos així ho revelen, fins i tot quan tenia 15 anys, moment en què va fer el seu primer concert a Caldes de Malavella. Somiava quan componia, somiava quan tocava, somiava quan dirigia i quan parlava... i ens feia somiar quan el sentíem tocant o parlant. Amb 18 anys va aconseguir el premi d'honor de final de carrera a l'esguard del mestre Marshall. El somni va seguir ja que arran del premi va poder donar classes a la seva Acadèmia. Va ser durant 10 anys. Els que el van fer conèixer una nena debutant anomenada Alícia de Larrocha. Després Rosa Sabater... Aquest somni va durar fins ja començada la guerra fratricida del 36. Enmig de la dura postguerra, el mestre Torra no va abandonar el seu temple. Tampoc ho hauria pogut fer. Sí que la pèrdua del pare l'any 39 i el fet d'haver de tenir cura de la mare el fan renunciar a una incipient, prometedora però itinerant vida de concertista.Aquí comença la gran tasca per a la ciutat de Mataró, silenciosa, seriosa, constant, respectuosa, abastant des de les classes de música fins a diferents generacions de mataronins, fins als concerts o la crítica musical exercida molts anys al Diari de Mataró. Tampoc hem d'oblidar les seves col·laboracions com a director, compositor i arranjador en diferents àmbits de la ciutat (especialment dirigint la Missa de les Santes i, sobretot, a la Sala Cabañes, on va col·laborar des del 1939) i un llarg etcètera que l'ha convertit en un personatge referencial a la història de la ciutat, o... qui gosaria dir que el mestre Torra no va ser un mataroní il·lustre? Fins i tot la Casa Gran el va nomenar, no fa gaire, fill adoptiu. Feia molt de temps, però, que tots l'hi consideràvem. Al final de la seva vida encara va tenir temps de veure acomplerts alguns dels seus somnis, en particular, publicar en CD els enregistraments que havia fet a mitjan anys 90 amb el repertori que va configurar el centre del seu bagatge pianístic herència de l'Acadèmia Marshall: Granados i Albèniz. Entre les il·lusions pendents... veure l'estrena de l'òpera Burriac. Ja sé que si ara el mestre m'estigues llegint em diria ...sí, molt bé, però has parlat poc de música.... Ho sé mestre, però mentre sento de fons el Cant d'Adelaida de l'òpera Burriac i escric aquesta mena de Sonata dels adéus en forma de pensaments, m'adono que el seu exemple de perseverança, sacrifici i honestedat són un model de valor incalculable per a tothom. El mestre ha mort com va viure, en silenci i discreció, però segur que no ha deixat de fer música, no podria, encara que ja no per a nosaltres.

06 d’agost 2003

LES FRASES


el punt
6 agost 2003

LES FRASES



PILAR GONZÁLEZ-AGÀPITO ALCALDESSA ACCIDENTAL «L'estima que sempre va demostrar per Mataró fa que Enric Torra fos considerat un mataroní consumat. És una gran pèrdua per a la ciutat.»

JOAN VIVES MUSICÒLEG «Era el degà dels músics de Mataró i un model a seguir. Un bon músic, una excel·lent persona i un treballador tenaç. Ha estat una lliçó per a tots.»

PERE TIÓ BIÒGRAF «Quan va arribar a Mataró el 1927 era un músic sòlidament format. La Guerra Civil va estroncar la seva carrera de concertista però a canvi Mataró va guanyar un músic que li aportaria elements significatius com a ciutat: la Passió i els Pastorets.»

Mor el compositor de Mataró Enric Torra


el punt
6 agost 2003

El músic de 93 anys, fill adoptiu de la ciutat, era autor d'un centenar d'obres, com la dels Pastorets de Sala Cabañes

TERESA MÁRQUEZ . Mataró

El pianista i compositor Enric Torra i Pórtulas, nascut a Fornells de la Selva però mataroní d'adopció, va morir dilluns a la nit a Arenys de Mar, a casa del seu germà. Torra, un dels personatges més estimats del món de la cultura de Mataró, va ser homenatjat pel Centre Atlètic Laietània el 1997 -amb l'edició d'una biografia-, per Òmnium Cultural el 1999 i nomenat fill adoptiu de la ciutat el 2001. El compositor i mestre, autor de més d'un centenar d'obres, va dirigir la Missa de les Santes i va compondre la música dels Pastorets de Sala Cabañes. Torra també és autor d'una òpera, Burriac , que el 1998 va cedir a Mataró perquè fos estrenada. L'enterrament es farà avui a dos quarts d'onze a la basílica de Santa Maria.
+ A dalt, Enric Torra és nomenat fill adoptiu de Mataró. A baix, durant un recital. Foto: T.M. / EL PUNT.
Enric Torra, el compositor més estimat de Mataró, va morir dilluns a la nit a Arenys de Mar, on s'havia traslladat a conseqüència d'una salut delicada. Torra, que en els darrers temps tenia una salut molt delicada, rebrà l'últim adéu avui en una cerimònia a dos quarts d'onze del matí a la basílica de Santa Maria, un indret on el mestre va dirigir en més d'una ocasió la Missa de Glòria, de mossèn Blach. Enric Torra havia esdevingut amb els anys un referent de la cultura de la ciutat, amb la qual es va implicar component i participant en multitud d'esdeveniments musicals.Músic precoçEnric Torra va néixer a Fornells de la Selva l'any 1910 i es va apassionar per la música de ben petit. Als onze anys escriu la seva primera obra i als quinze la primera sardana. Va cursar els primers estudis de piano de la mà de Francesc Casellas, distingit deixeble de Granados. Es va traslladar a Barcelona per continuar aprenent a l'Acadèmia Marshall -del també mataroní Frank Marshall-, on va acabar la carrera el 1928 amb el premi d'honor i hi va continuar fent classes durant deu anys. Des que es va instal·lar a Mataró, a la casa del senyorial carrer Sant Agustí, desenes de mataronins han estudiat piano de la seva mà. Considerat un gran concertista, l'esclat de la Guerra Civil va trencar la seva carrera artística i a partir del 1939 es va dedicar a la docència, la composició i la direcció d'orquestra i corals sense abandonar, però, la part compositiva.L'activitat d'Enric Torra ha estat constant i rica fins a la seva mort. Va dirigir sarsueles de la companyia de l'Iris i de la Sala Cabañes, l'Orfeó Mataroní i la Missa i va exercir de crític musical a la premsa durant quinze anys.Enric Torra és autor d'onze simfonies, de música per a cobla, d'obres instrumentals per a trio, quartet i quintet, de peces de cant i piano, de suites per a piano i orquestra i així fins a superar el centenar de peces. Tot i això, a Enric Torra els mataronins el recordaranper la música dels Pastorets, de Sala Cabañes, feta el 1941, i per la Passió, del 1943. Durant més de quaranta anys, el mestre Torra es va encarregar de dirigir personalment la tradicional peça nadalenca.Els homenatgesMataró li ha reconegut en diferents homenatges la dedicació a la ciutat. El primer va ser el 1997 coincidint amb els cinquanta anys de la composició de la suite Costa Brava, una de les seves obres més interpretades i que forma part del repertori de concertistes d'arreu del món. Els impulsors van ser els socis del Centre Atlètic Laietània, que van editar un llibre biogràfic del compositor. Posteriorment, el 1999, Òmnium Cultural li va reconèixer la dedicació de tota una vida. L'acte d'homenatge més important, però, es va celebrar a la sala de plens de l'Ajuntament. Enric Torra, a instàncies de Sala Cabañes, va ser nomenat per l'alcalde Manuel Mas fill adoptiu de Mataró. Torra en el seu discurs va qualificar la ciutat com la més bonica del món.

31 de juliol 2003

> Mataró acomiada unes Santes sense gaires sorpreses però més participatives que mai

el punt
31 juliol 2003


La Nit Boja i el concert de La Cabra Mecánica, la cara i la creu d'un programa marcat pels actes de sempre T. MÀRQUEZ / Ll. MARTÍNEZ . Mataró Les Santes d'aquest any s'han caracteritzat per una línia continuista, amb una tímida aportació de novetats, com la Revolta de Nans i la Nit Eròtica. La polèmica per la bandera espanyola i el desplegament policial de l'anada a ofici han estat les anècdotes d'una festa major tranquil·la i especialment participativa i multitudinària perquè ha caigut en cap de setmana. Els punts més febles han estat el concert de La Cabra Mecánica i l'enorme confusió creada pel funcionament de les barres. Les havaneres, els focs, el ball de Requisits i del Parc Central van complir les expectatives. Especialment viscuda va ser la Nit Boja. Pel que fa al Sarau hi va haver opinions de tot tipus però la majoria va trobar a faltar més varietat de gèneres.
+ L'últim ball al Parc Central va aplegar molta gent que va voler tancar així la festa major. Foto: QUIM PUIG. El regidor de Cultura, Jaume Graupera (ICV-EA), va remarcar en el primer balanç de la festa major la gran participació de gent en la gran majoria d'actes. Graupera reconeix que bona part del mèrit recau en el fet que els actes centrals han estat el cap de setmana. «És cert que ens ha ajudat el calendari i que la Nit Boja va agrupar moltíssima gent del Maresme perquè era divendres», va dir convençut. El regidor és conscient, però, de les «llacunes» en el programa, la més evident de les quals és el concert del grup madrileny La Cabra Mecánica. «La reflexió implica tant el poder de convocatòria del grup com la contraoferta d'actes gratuïts al centre de la ciutat. Això no tornarà a passar l'any vinent», va concretar.Pel que fa als actes de nova creació, Jaume Graupera va destacar l'aposta per l'obra de teatre Morir a Bagdad -«un èxit que ha sorprès els mateixos organitzadors»-. La Nit Eròtica necessita, segons va dir el regidor, un replantejament pel que fa a l'estructura de l'acte. La Revolta de Nans i el Correguspira han estat un encert que cal potenciar de cara a l'any que ve, segons va manifestar el regidor. Graupera no va estalviar crítiques al Ministeri de Medi Ambient, que està fent les obres del Passeig Marítim. «Em va fer vergonya fer els focs en l'estat en què es troba el passeig», va afirmar.D'altra banda, Graupera va avançar que ja ha comentat amb alguns responsables del Patronat Municipal de Cultura algunes idees que caldrà estudiar per a les pròximes Santes, però no va voler aprofundir-hi. «No m'agraden les alcaldades i no imposaré res. Totes les propostes s'exposaran i es debatran en les comissions de Santes», va assegurar.Unes Santes tranquil·lesLa festa major de Mataró ha viscut aquest any uns dies tranquils i allunyats de la tensió viscuda en altres edicions. La gent ha sortit al carrer i ha respost com mai en la convocatòria de les cites ineludibles, com són la Nit Boja, les cercaviles de les figures, els focs,les havaneres i els balls de festa major. S'han trobat nous espais a la plaça de Can Xammar i a la plaça de la Peixateria i noves propostes que cal ajustar. Tal com s'esperava, la comèdia de Paco Morán i Joan Pera Mamaaá! ha omplert el Teatre Monumental en les dues sessions i les diverses modalitats de Xeringada, un punt de trobada per a petits i grans.Finalment, la missa de mossèn Blanch ha recuperat un dels solistes amb més projecció, com és el tenor mataroní Josep Fadó, que ha fet lluir com mai la interpretació de la tradicional peça musical.

30 de juliol 2003

Els artistes coneguts

el punt
30 juliol 2003


M.SURRIBAS .

Òrrius Demà la festa major d'Òrrius tancarà la primera nit amb el concert de dos pianos a càrrec de Lucky Guri i Joan Antoni Puig. L'acte, que tindrà lloc després del pregó -aquest any a càrrec del periodista i escriptor Manuel Cuyàs-, duu com a nom A quatre grapes i farà un recorregut musical pel segle XX. Els dos pianistes de renom passaran del xarleston al rock, del rock al beat, i del beat al tecno, apostant per una actuació dinàmica i original. Per una altra banda, i enllaçant amb els quatre dies de festa major, es té previst que el 23 d'agost el tenor Josep Fado canti a l'església parroquial de la població en un concert gratuït.

28 de juliol 2003

La basílica de Santa Maria s'omple a vessar en el dia gran de les Santes


el punt
28 juliol 2003

Una dotació extra dels Mossos escorta les autoritats en una anada a ofici amb molts crits i xiulets

El retorn del tenor mataroní Josep Fadó dóna relleu a la interpretació de la peça musical de mossèn Blanch

TERESA MÁRQUEZ . Mataró

Mataró va viure ahir la tradicional diada de les Santes Juliana i Semproniana. El dia gran de la festa major es va vestir de diumenge per assistir a l'ofici i escoltar per única vegada al llarg de tot l'any la Missa de Glòria . Les figures van obrir la desfilada des de l'ajuntament precedint la comitiva de les autoritats locals, que, un cop van arribar al capdamunt del carrer Nou, van ser flanquejades per una dotació especial de Mossos d'Esquadra que les van protegir fins a l'entrada de la basílica. Els cantaires de la celebrada Missa de mossèn Blanch van fer una bona interpretació gràcies en bona part a la recuperació del tenor Josep Fadó i de la veu de la soprano Rosa Mateu.



+ A l'esquerra, un moment de la celebració de la Missa i a la dreta, de la posterior desfilada de figures i autoritats fins a l'ajuntament. Foto: MARGA CRUZ.

La Diada de Les Santes va tornar a lluir amb la interpretació de la Missa de Glòria de mossèn Blanch en una església on no s'hi cabia. L'anècdota d'aquest any la van protagonitzar els dibuixos commemoratius del 75è aniversari de la consagració de la basílica, que aviat van trobar una única utilitat: donar aire als feligresos en un ambient sufocant. La interpretació de la composició musical va anar a càrrec de Francesc Cortés i en el quadre de solistes va tornar a brillar la veu del tenor mataroní Josep Fadó. Fadó, en el segon any que actua a la Missa, va haver de ser substituït l'any passat per un episodi sobtat d'afonia. Fadó va tornar a destacar en una de les parts més difícils de l'obra, el solo Deus pater omnipotent. La soprano Rosa Mateu també va desenvolupar amb precisió el seu paper.

Doble homilia
El bisbe auxiliar de la diòcesi de Barcelona, monsenyor Joan Carrera, va presidir l'ofici, on va participar un nombrós grup de capellans, preveres i diaques. Tot i això, molts dels sacerdots de la resta d'esglésies de Mataró no hi van poder assistir perquè el fet que la diada fos en diumenge els va obligar a celebrar les seves respectives misses. L'homilia ha anat a càrrec del canonge de la seu de Barcelona i mataroní de naixement Josep A. Arenas. Mossèn Arenas ha predicat poc més de deu minuts amb un discurs basat en la necessitat de revaloritzar l'essència de la martirització i a recuperar i potenciar valors tan cristians com la justícia, l'amor i la veritat. Per la seva banda, el rector de Santa Maria, mossèn Barat, va recordar l'any passat una crònica escrita per l'exdirector de l'edició del Maresme d'El Punt, Manuel Cuyàs. «Allà es deia que em dedicava a demanar diners, i és veritat, perquè mentre sigui rector de Santa Maria no em cansaré de demanar-ne per poder tirar endavant aquesta església, que és la vostra, no pas la meva», va precisar. La processó de les relíquies de Les Santes cap a l'exterior va ser l'últim acte d
e l'ofici.

23 de juliol 2003

Demà la crònica

el punt
26 juliol 2003

Manuel Cuyàs
Itinerari pel programa festiu del dia de les Santes de Mataró, des de la missa cantada i orquestrada del matí, acte central i original de la festa, fins al sarau de la nit



El dia de la festa major de Mataró, el 27 de juliol, és un dia rodó: comença solemne, gairebé greu, amb una missa que és tot un monument musical, i acaba amb una disbauxa a baix a mar.
Foto: EL PUNT.
Demà em llevaré de bon matí, em mudaré i el primer que faré és anar a la porta de l'ajuntament a veure primer com hi arriben les autoritats i després com aquestes autoritats, un cop totes reunides, enfilen el camí cap a Santa Maria. Aquesta cerimònia municipal amenitzada amb música de banda té alguna cosa d'altres temps i algun eco republicà i afrancesat que a mi m'agrada molt. El meu gust és molt compartit perquè cada any hi ha més gent que no se la vol perdre tot i que la majoria ha anat a dormir molt tard o encara és l'hora que hagi anat a dormir.La desfilada d'autoritats, banda i gegants cap a Santa Maria té el seu punt culminant al carrer Nou. Això ja ho he dit altres vegades, però és que tot el que diré en aquesta crònica, una crònica d'uns fets que encara han de passar, ho he dit altres vegades. Les Santes són cada any les Santes i les cròniques que els van al darrere són tant les mateixes cròniques que es poden escriure, publicar i llegir al davant. Érem al carrer Nou. El contrallum que aquella hora es produeix en aquell carrer fa que, vistos des de la Riera, els personatges i figures que avancen cap a la plaça de Santa Maria semblin aquells retallables de paper que la casa Paluzie havia imprès abans de la guerra i que encara es poden trobar en alguns mercats de vell.Quan les autoritats hagin entrat a Santa Maria per la porta principal del temple, jo m'encaminaré cap a la del Fossar Xic. Buscaré un bon lloc on seure i em disposaré a seguir de cap a cap la missa cantada i orquestrada que fa que la festa major de Mataró sigui una festa amb personalitat pròpia i no s'assembli a cap altra festa major de Catalunya o del món. Aquest any hi torna a cantar de solista la Rosa Mateu. La Rosa Mateu havia estat alumna meva -no de música ni de cant; d'història i de català- i procuro seguir-li la carrera tant com puc. Puc poc perquè la carrera de la Rosa Mateu té molta volada i no puc anar d'aquí a allà del continent com fa ella, però n'estic informat. Un altre solista de projecció continental que canta la Missa de les Santes aquest any és Josep Fadó. Rosa Mateu és de Vilassar de Dalt i Josep Fadó és de Mataró i tots dos demostren que si tots els actors de Mataró que han fet carrera professional han sortit dels Pastorets de la Sala Cabañes, tots els cantants de Mataró i el seu veïnat han intervingut a la Missa de les Santes. Els Pastorets i la Missa de les Santes: els dos principals monuments de Mataró són uns monuments intangibles, cíclics en el temps i que posen en joc cossos, veus, músiques i passió.Sortint de la Missa de les Santes faré una mica de relacions públiques amb els de cada any -Maria Àngels i Pere, aquest any la corbata és llisa- i després d'escoltar la repicada de campanes em desplaçaré cap a l'ajuntament no seguint la desfilada d'autoritats i gegants sinó fent drecera pel carrer Nou i la Riera, on em trobaré amb altra gent. Veuré l'entrada dels gegants a l'ajuntament, faré l'oh reglamentari quan hi entrin la geganta i en Robafaves i passaré la calor que per les Santes s'ha de passar, que és molta i igualment reglamentària, reglamentari com tot el que ha passat fins ara i des d'ara encara ha de passar.Dinar familiar amb xampany, que no falti el xampany, comentaris de si aquest any la missa ha sonat millor que l'any passat i després, a la tarda, aquella somnolència en el racó més fresc de la casa, aquell racó on les cortines més s'estufen amb l'aire.La desfilada del vespre que veuré des del balcó i, més tard, els focs artificials de la platja i el sarau de baix a mar són el contrapunt disbauxat, sorollós i cromàtic d'un dia que de tan solemne com havia començat podia fer pensar que a Mataró, més que celebrar una festa, commemorem alguna cosa greu. Home, alguna cosa greu commemorem si pensem en les dues veïnes de la ciutat que van ser martiritzades i mortes per defensar els seus principis més íntims. Per això la festa de les Santes, la jornada del 27 de juliol, és tan rodona i ben estructurada. Al matí fem la comunió dels sants i del migdia en avall fem la comunió dels vius, i totes dues comunions ens fa sentir comunitat i ciutadans de la ciutat de les Santes.

12 de juny 2003

Segon cap de setmana d’‘Oliver’ a Sala Cabañes

cap gros
12 juny 2003



El musical Oliver es va estrenar el passat cap de setmana a la Sala Cabañes i va omplir les platees i les llotges del teatre els tres dies que es va representar. El cap de setmana del 14 i el 15 els espectadors tenen la darrera oportunitat de veure-la abans del mes d’octubre, que es reposarà. Per a més informació, truqueu al 93 790 12 13.

11 de juny 2003

Oliver

el punt
11 juny 2003


la galeria
PEP ANDREU .

Oliver Twist és una novel·la de Charles Dickens que narra la història de supervivència d'un noi orfe a l'Anglaterra del segle XIX. L'obra de Dickens s'ha adaptat al teatre i al cinema diverses vegades, fins i tot amb format de gran musical. Ara, coincidint amb les dates de la fira de Mataró, aquesta adaptació com a gran espectacle musical ha arribat a la capital del Maresme. I ho ha fet de la mà de la gent de Sala Cabañes. Adaptar un obra d'aquestes característiques, amb més de 150 persones dalt de l'escenari -la majoria nens i nenes-, orquestra i cançons en directe, podia ser molt engrescador però també molt arriscat. I la veritat és que Sala Cabañes se n'ha sortit molt bé. Antoni Blanch, el director, ha sabut triar uns actors en estat de gràcia -el càsting sembla fet a mida per a cada personatge-, fa moure la complexitat de l'obra amb gran precisió, usa constantment la platea com si fos un element més de l'escenari i aconsegueix un treball brillant. Genís Mayola, el director musical, ha posat la batuta molt alta i ha demostrat que la seva col·laboració amb Sala Cabañes pot donar molts dies de glòria a l'entitat. La coreografia és de categoria, el vestuari, el maquillatge i les caracteritzacions, extraordinàries, i els decorats, molt ben resolts. Un notable per aquest Oliver de Sala Cabañes.

06 de juny 2003

Torna 'Oliver', el clàssic del nen orfe

cap gros
6 juny 2003

L'espectacle 'Oliver!' arriba demà dissabte a la Sala Cabañes amb el cor i l'orquestra com a principals esquers. L'entrada val 9 euros (platea i llotja) o 7 euros (amfiteatre).
per Joan Salicrú - fotos Sala Cabañes - 06/06/2003 19:03


La Sala Cabañes posa demà en escena la darrera peça abans de les vacances, coincidint amb el cap de setmana de la Fira. Es tracta d' Oliver , de Charles Dickens, dirigida per Toni Blanch, en el que suposa la seva novena direcció. De l'espectacle, Blanch en destaca el protagonisme que tenen els nens i nenes i la força de la música, dirigida per Genís Mayola, i també l'esforç fet en l'apartat d'escenografia i de coreografia, obra de Jordi Ribas i Gemma Bartra. Per posar sobre l'escenari aquest muntatge musical dirigit a tota la família, Blanch ha treballat amb una versió de Joan de la Creu Ballester feta a partir del text original: "És una història que sempre havia tingut ganes de portar a l'escenari", explica. Dissabte dia 7 · A les deu de la nit. Diumenge dia 8 · A les sis de la tarda. Dilluns dia 9 · A les sis de la tarda. Dissabte dia 14 · A les deu de la nit. Diumenge dia 15 · A les sis de la tarda. Per a més informació i reserves, truqueu al 93.790.12.13. També es poden adquirir a les taquilles una hora abans de la representació.

JOAN PERA AFIRMA QUE EL MONUMENTAL ÉS UN DELS PITJORS TEATRES DE CATALUNYA - cap gros - 6 juny 2003 -

Joan Pera afirma que el Monumental és un dels pitjors teatres de Catalunya
L'actor mataroní defensa en una entrevista al portal diarimataro.com que el Teatre Monumental no reuneix les condicions per ser el gran teatre que la ciutat necessita.
per Joan Salicrú - 06/06/2003 18:01


Joan Pera.
"He voltat per tot el país i Mataró és la ciutat de Catalunya amb un teatre en pitjors condicions. Cal un espai on representar les obres del Teatre Nacional i del Lliure, però també un espai on la gent de Mataró pugui expressar-se". Així de clar parla Joan Pera en una entrevista concedida a diarimataro.com en ser preguntat sobre la qualitat de les infraestructures teatrals a la ciutat. En la mateixa entrevista, l'actor mataroní exposa la necessitat de que existeixin espais per expressar-se: "No pot ser que un noi vulgui fer teatre a Mataró i li facin fer un càsting. Tothom s'ha de poder expressar independentment de les seves qualitats. Necessitem espais oberts". En aquest sentit Pera explica que en un dels feus teatrals més vius de la ciutat, la Sala Cabañes, per a fer-hi una obra cal demanar-ho amb tres anys d'antelació. Respecte a la programació teatral que s'ofereix a la ciutat, l'actor en fa una crítica velada: "L'ajuntament sempre queda més bé en els rànquings portant al Monumental deu vegades el Teatre Lliure, sobretot si és Shakespeare, que portant La estraña pareja ". Pera es troba actualment representant la seva tercera obra amb Paco Morán –Mamaaá!!!, que vindrà a Mataró per la Festa Major de les Santes– i locutant el programa Partint Peras amb el seu fill Roger Pera.

05 de juny 2003

torna el clàssic del nen orfe "Oliver"

cap gros
5 juny 2003

per Joan Salicrú

La darrera peça que presenta la Sala Cabañes abans de vacances és el conegut ‘Oliver’ de Charles Dickens, dirigit per Antoni Blanch.

No té pare i, quan neix, la seva mare mor, de manera que és ingressat en un orfenat de Londres. Allà patirà la incomprensió dels seus responsables en queixar-se per la falta de menjar. Després passarà a ser aprenent d’un enterramorts, coneixerà una colla de lladregots i serà rescatat d’aquest ambient de misèria i pobresa per les belles Betty i Nancy. Així comença la història d’Oliver, de l’escriptor anglès Charles Dickens, que aterra a la Sala Cabañes coincidint amb el cap de setmana de la Fira sota l’impuls d’un equip dirigit per Antoni Blanch, un dels clàssics de l’entitat: «És una història que sempre havia tingut ganes de portar a l’escenari», explica Blanch. Va començar a treballar-hi fa dos anys, després de dirigir La Família Trapp, tot i que els assajos amb els actors no van començar fins a aquest setembre.De l’espectacle, Blanch –que amb aquesta haurà dirigit nou peces teatrals– en destaca el protagonisme que tenen els nens i nenes i la força de la música, dirigida per Genís Mayola. En l’apartat tècnic destaquen les escenografies que ha creat Jordi Ribas, que Blanch defineix com a molt espectaculars, i la coreografia de Gemma Bartra, que ja havia treballat amb el director en el seu darrer muntatge. Per posar sobre l’escenari aquest espectacle musical dirigit a tota la família, Blanch ha treballat amb una versió de Joan de la Creu Ballester feta a partir del text original.Mayola porta la batutaDesprés de la seva incursió a dalt els escenaris amb El cant de la balena abandonada de Carles Maicas, espectacle que ha rebut premis i elogis, Genís Mayola torna a la direcció musical amb l’espectacle Oliver. I ho fa per la porta gran, amb una orquestra de petit format –sis músics de la seva estricta confiança– i un cor de cent persones, que està dividit en adults, gent de mitjana edat i infantil. Un potencial que, segons Blanch, no resta desaprofitat.Les col·laboracions de Mayola amb la Sala Cabañes van començar el 1998 amb Rapsòdia Catalana, de Josep Maria Cusachs. Ha dirigit tres anys l’orquestra i el cor dels Pastorets i ha participat en muntatges puntuals dedicats a Miquel Martí i Pol, Josep Maria de Sagarra, Josep Punsola i d’altres

01 de juny 2003

Sala Cabañes de Mataró estrena el musical «Oliver» amb més de cent actors en escena

el punt
1 juny 2003

TERESA MÁRQUEZ . Mataró

Sala Cabañes de Mataró estrena el 7 de juny el musical Oliver, una adaptació de l'obra Oliver Twist, de Charles Dickens, i que permet veure dalt de l'escenari més d'un centenar d'actors. La peça, dirigida per Antoni Blanch i ambientada en el segle XIX, narra les peripècies d'un nen orfe de pare i que perd la mare quan neix. L'ingressen en un orfenat on pateix gana i maltractaments. Després es fa aprenent d'un enterramorts i s'escapa a Londres, on s'introdueix en una banda de joves lladregots que són extorsionats per un vell jueu. Perseguit per la mala sort, l'atrapen per lladre i la mateixa persona que es creu que li ha robat finalment l'acollirà a casa seva i descobrirà que és el seu nét.
A Oliver col·laboren la ballarina i coreògrafa mataronina Gemma Bartra -que també ha fet la coreografia de la celebrada La família Trapp-, i l'escenògraf Jordi Ribas, vinculat a Sala Cabañes des del 1965 i creador de més de 40 escenografies per al teatre. La direcció musical ha estat encarregada al músic Genís Mayola, fundador de la coral Primavera per la Pau l'any 1983 i autor de dues cantates: Cantata de la terra sense mal, basat en poemes de Pere Casaldàliga, i Nosaltres som part de la terra, sobre un text del cap indi Seatle.
Oliver es representarà els dissabtes 7 i el 14 de juny a les 10 del vespre i el 8, 9 i 15 de juny a les 6 de la tarda.

28 de maig 2003

MÉS PREMIS PER A "EL CANT DE LA BALENA ABANDONADA"

EL PUNT
28 maig 2003

Més premis per a «El cant de la balena abandonada» TERESA MÁRQUEZ . Mataró La producció de teatre amateur de Sala Cabañes de Mataró El cant de la balena abandonada ha obtingut més premis. En el tercer concurs de teatre de Cornellà de Llobregat Memorial J. Vilà i Folch ha aconseguit cinc primers premis. En concret ha obtingut el millor actor de repartiment, per a Genís Mayola; la millor actriu, per a Encarna Hernández; la millor escenografia i el millor director, per a Carles Maicas i la millor obra segons la votació popular. La peça ha estat tot un èxit allà on s'ha representat i ha obtingut distincions a diferents mostres de teatre.

Un itinerari multidisciplinari pel record tanca avui el cicle «A pas de maig» a La Mercè

el punt
28 maig 2003

TINA CASADEMONT . Girona

El cicle A pas de maig, un punt de trobada de propostes diverses que tenen el fil conductor de la paraula i que s'ha organitzat aquest mes dins de l'Aula d'Humanitats de La Mercè de Girona, es clausura avui amb una acció interdisciplinària titulada I si no neva? (21.00 hores). Es tracta d'un muntatge que es defineix com «un itinerari pel record fet d'imatge i visions» i en què diferents artistes es mouen guiats per l'aigua i el declinar de la llum al capvespre. Els artistes que hi participen són Xavier Sabata (veu cantada i moviment), Montse Vellvehí (veu parlada i actriu), Víctor Sunyol (text i guió) i Xavier Maristany (direcció, guió i música).El fil argumental de l'acció que presenten es mou en una illa d'aigua on les figures d'un cantant i una actriu evoquen memòries i imatges en el temps, i parlen del record i de l'oblit. La música que els acompanya és la de les seves pròpies veus i la dels sons que creen amb les seves accions, i també la música de l'aigua, manipulada i tractada sonorament, de manera que esdevé la música del temps, de la percepció, del lloc. En definitiva, els creadors d'aquest treball expliquen: «I si no neva? és una mirada intimista cap a l'interior per trobar-hi tot el món que conté. Una mirada a l'exterior per veure-hi el més endins de cada un de nosaltres. Una mirada al passat i al record per descobrir-nos en el present.»

23 de maig 2003

L'IES Alexandre Satorras tanca a la Sala Cabañes la Mostra de Teatre Juvenil de Mataró

el punt
23 de maig de 2003

TERESA MÁRQUEZ .
Mataró

L'IES Alexandre Satorras, amb l'obra Copats i capats, de Francesc Ferrando, tanca aquest vespre a la Sala Cabañes la tercera edició de la Mostra de Teatre Juvenil de Mataró. Aquest any hi han participat els sis instituts públics de la ciutat: Puig i Cadafalch, Thos i Codina, Pla d'en Boet, Miquel Biada, Alexandre Satorras i Damià Campeny, que hi han presentat obres de creació pròpia o d'autors reconeguts.D'altra banda, l'escola Anxaneta ha estat el centre convidat amb una peça creada pels mateixos alumnes sota el títol Salvem la terra. La mostra s'ha celebrat des del dia 12 i fins avui.

17 de maig 2003

Visites de campanya


el punt
17 de maig de 2003

la crònica
MANUEL CUYÀS .
Itinerari pels actes electorals que aquests dies se celebren a Mataró amb motiu d'unes eleccions municipals que aixequen pocs entusiasmes
+ Josep-Lluís Carod-Rovira va donar suport al candidat d'ERC a Mataró, Toni Civit, en un acte celebrat a la Sala Cabañes divendres passat. Foto: QUIM PUIG. El cap de setmana passat em vaig dedicar a visitar mítings i actes electorals per Mataró. Vaig començar divendres al vespre. En Toni Civit d'ERC m'havia trucat al matí per demanar-me que no em perdés el seu acte d'inici de campanya, i a dos quarts de nou era com un clau a la Sala Cabañes. A la platea no hi havia gaire gent, i això que l'acte comptava amb l'actuació estel·lar o estelada de Josep-Lluís Carod-Rovira. Primer va parlar Toni Civit, i ho va fer molt bé si es té en compte que es tractava del seu primer míting de compromís. Abans que Carod intervingués, van ser cridades a pujar a l'escenari les persones que acompanyen Civit en la llista electoral. Van pujar-hi una per una i quan hi van haver pujat no van tenir públic que els aplaudís perquè tot el públic eren ells. A les butaques van quedar els periodistes, que no aplaudeixen mai, i dos o tres simpatitzants, no pas més. Carod-Rovira, que en sap de cada mà, va fer una lectura molt positiva del fenomen que acabava de passar. Va dir que la seva formació té tants candidats i gent disposada a anar a les llistes, que ells sols omplen teatres.Vaig sortir de la Sala Cabañes, i com que m'havien dit que CiU celebrava el gran sopar de campanya al restaurant del casal Aliança del carrer Bonaire, que és molt a prop, vaig dir-me que m'hi deixaria caure, per mirar i saludar. Vaig entrar al restaurant i primer em vaig pensar que m'havia equivocat. Hi havia taules amb gent sopant però eren taules separades de sopar normal. Quan ja me n'anava, vaig mirar darrere un paravent desplegat. Joaquim Esperalba i Maria José Recoder, el número u i la número dos de la llista de CiU, presidien un sopar, el gran sopar, que si tenia vint comensals ja en tenia prou. L'àpat encara no havia començat a servir-se i hi havia damunt les taules uns plats d'olives i uns plats de talls de formatge blanc i descolorit que ho deien tot. Vaig veure Joaquim Esperalba i Maria José Recoder molt bé, molt animats.Quan ja anava cap a casa em van informar que l'acte electoral que a aquella hora el PP havia de celebrar i que anunciava la presència d'un ministre havia quedat suspès.Entre dissabte i diumenge vaig quedar bé amb IC i amb el PSC. Em vaig trobar la gent d'IC durant el meu passeig de dissabte a la tarda. Havien muntat una parada a la plaça de la Peixateria i repartien propaganda. Els d'IC la saben llarga. Com que preveuen que si fan un míting convencional tindran poc quòrum, decideixen que Mahoma ha d'anar a la muntanya i són ells els que surten al carrer a buscar la gent. Per fer el fet trien places petites però concorregudes i així sembla que hi hagi molta animació i una certa frisança per recollir els prospectes de la formació. Jaume Graupera, el cap de llista, em va fer un míting personalitzat a cau d'orella.Diumenge al matí vaig anar a escoltar Manuel Mas i Pasqual Maragall al parc de Cerdanyola. Asseguts a les cadires hi havia exactament el mateix nombre de gent i les mateixes persones que hi havia quatre anys enrere i fins i tot els clavells que es van repartir i el sol que petava semblaven els mateixos clavells i el mateix sol. Qui ens ha vist i qui ens veu, Manuel Mas -dic Manuel Mas perquè és el més antic de tots els candidats i el que ha viscut totes les campanyes-: tanta passió i acció vint anys enrere en honor de les eleccions municipals, les més properes al ciutadà, les més fonamentals, i ara tants desmais.L'altre dia al vespre vaig passar per davant del local electoral que CiU ha obert per a l'ocasió a la Rambla. Hi vaig veure llum i hi vaig entrar. Un home, que és un amic i un membre de la llista d'Esperalba, es trobava sol a la sala immensa en acció d'ensobrar paperetes. Em va dir que aquest cop notava entre la població un interès per aquestes eleccions i en concret per a la seva formació que no percebia des de feia molts i molts anys. Vaig mirar la sala buida, vaig mirar al carrer i me'n vaig anar sense fer cap observació després de recordar aquell conte curt de Pere Calders que explica que hi havia una noia en una estació esperant amb tanta il·lusió el tren que ningú s'atrevia a dir-li que per aquella estació feia anys que els trens no hi passaven.

16 de maig 2003

as (PSC) afirma que per construir un nou teatre a Mataró s'ha de crear una empresa mixta


el punt
16 de maig de 2003
Es compromet a acabar la Nau Gaudí, Can Xalant i Ca l'Arenas
XAVIER AGUSTÍ
Mataró
El candidat del PSC a Mataró, Manuel Mas, va centrar la seva exposició del programa de Cultura en les prioritats d'actuació previstes en el pla d'equipaments. El candidat a la reelecció es va comprometre a acabar tres dels projectes que hi ha en marxa -la Nau Gaudí, Can Xalant i Ca l'Arenas-, però va advertir que la construcció d'un nou teatre i la rehabilitació de Can Marfà, tot i ser prioritaris, encara anirien per llarg.
+ Manuel Mas i Pilar González-Agàpito van exposar el programa de Cultura a la casa Coll i Regàs. Foto: Q. PUIG Manuel Mas va ser molt clar en el seu plantejament i va afirmar que per pujar el llistó pel que fa a equipaments culturals calien molts recursos econòmics. «Tenim quatre teatres -el Casal, el Foment, la Sala Cabañes i el Monumental-, però tots amb problemes. Es pot invertir en el Monumental, però es troba encaixonat en una finca i a la llarga seria llençar els diners perquè mai serà un gran teatre», va exposar. El candidat del PSC va explicar que la construcció d'un nou teatre costaria uns 2.000 milions de les antigues pessetes, xifra equivalent al que es pressuposta en inversions per un any d'un Ajuntament com Mataró. En aquest sentit, Mas va afirmar que només es podien plantejar aquesta obra si es creava una empresa mixta -amb capital públic i privat-, com Holsa, durant els Jocs Olímpics de Barcelona. L'alcalde ja havia fet aquest plantejament fa tres setmanes, quan es va referir a la construcció de tres noves instal·lacions esportives que substituïssin el camp de futbol, el palau Josep Mora i el velòdrom. «Des del punt de vista econòmic, el problema és que no es poden tirar a terra els equipaments fins que no s'han construït els nous», va recordar. Mas va deixar clar que Can Marfà seria la seu del Museu Tèxtil, però que la rehabilitació de l'antiga fàbrica també era molt costosa. L'alcaldable va reconèixer que potser eren «uns plantejaments poc engrescadors, però fonamentats en un bany de realisme». «Hi ha altres partits que fan propostes sense mirar els pressupostos municipals», va etzibar.