www.elperiodico.cat
30 de gener de 2010
• «‘L’auca’ hi és en essència; i l’estevisme té molt a veure amb aquella època», diu la directora
• Carme Portaceli estrenarà el dia 4 a la Sala Gran una trencadora revisió de la peça de Rusiñol
Carme Portaceli i l’actor Boris Ruiz, ahir durant la presentació.
Foto: JOAN PUIG
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA
Més que d’una estrena gairebé es podria parlar d’una reestrena. No en va va ser l’obra que va in augurar l’esperat, i també polèmic, Teatre Nacional de Catalunya. L’auca del senyor Esteve torna ara, 12 anys després, a la Sala Gran. «Per fi», va sospirar el seu director, Sergi Belbel, es repeteix una obra en la programació. Passarà amb la peça de Santiago Rusiñol, un clàssic de la literatura catalana publicat el 1907 com a novel•la i 10 anys després com a obra teatral. El retorn no provocarà indiferència. L’adaptació de Carme Portaceli, també directora, i Pablo Ley trasllada el senyor Esteve i la seva merceria de La Puntual, al barri de La Ribera, al silenci i la foscor de l’època franquista.
Si l’original modernista cavalca entre finals del segle XIX i principis del XX com a retrat de la burgesia que personificava el botiguer, aquesta revisió s’inicia amb el bombardeig de Barcelona per les forces de Franco i es prolonga fins a la mort del dictador. No era aquesta la primera idea del projecte, però va ser Portaceli qui va animar Ley a fer un salt monumental de 50 anys. «L’estevisme té molt a veure amb el silenci que va viure aquest país, i sobretot Barcelona, una ciutat molt castigada pel franquisme», va explicar ahir la directora durant la presentació d’un ambiciós muntatge que s’es trenarà el dia 4 i estarà en cartell fins al 21 de març. «Em veia capacitada per fer un retrat de la repressió, de tristesa de l’època. Ho vaig viure de petita», va afegir.
A PARTIR DE LA NOVEL•LA
Aquesta reescriptura, va afirmar Ley, parteix més de la novel•la que de l’obra de teatre, més complaent amb la burgesia que dibuixa i menys extensa que la novel•la. «Hi hem posat bastanta mala llet. Es parla d’una derrota des de l’humor», va subratllar l’adaptador. En aquesta línia, va comentar la directora, s’ha fugit de qualsevol indici del naturalisme propi de les escenes costumistes de Rusiñol. «La manera de fer-ho era estripar-lo fins a convertir-lo en un retrat delirant de la societat», va apuntar Portaceli.
D’aquesta societat és «una víctima» el protagonista de L’auca, va puntualitzar David Bagés (Esteve), un dels habituals de Portaceli, que s’ha envoltat d’intèrprets còmplices en les seves creacions (Manel Barceló, Gabriela Flores, Llorenç González...) i ha reclutat un veterà com Boris Ruiz (L’avi), que ha tancat una dècada a la companyia del Romea.
MÚSICA EN DIRECTE
També són de la casa el músic Dani Nel•lo, l’escenògraf Paco Azorín i Antonio Belart, reponsable del vestuari. El seu paper és igual de rellevant que la mateixa reescriptura de la comèdia de Rusiñol. Nel•lo posarà la música en directe juntament amb quatre instrumentistes més en una banda sonora «atemporal», va afirmar.
Els cinc músics s’ubicaran dins d’un fossat a la part del davant de l’escenografia. «No és un espai realista i parteix de la idea brechtiana d’acostar l’espectacle al públic», va manifestar Azorín, que a penes ha de parlar amb la directora per conèixer les seves intencions. Després de 28 muntatges junts gairebé sobren les paraules. El que no faltaran són les paraules de Rusiñol, reescrites sí, però sempre amb el seu fons. «L’auca hi és en essència. La gent que la coneix la veurà», va dir Portaceli, que també vol recuperar la memòria com una clau del muntatge, «en un país desmemoriat i amb una gran capacitat de regeneració».