www.elperiodico.cat
30 de gener de 2010
Luca Cupiello (Pep Cruz) i el seu fill Tommasino (Bruno Oro).
Foto: BITO CELS
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
Amb el record d’un memorable Dissabte, diumenge i dilluns al TNC, dirigit per Sergi Belbel, ha arribat a la Biblioteca de Catalunya Natale in Casa Cupiello. Dues obres d’Eduardo de Filippo representades amb set anys de diferència però amb el nexe en comú que Oriol Broggi, director de l’actual muntatge, es va amarar de l’univers napolità d’aquest autor de referència en el teatre popular italià com a ajudant de Belbel i amb la seva posterior immersió en l’obra acabada d’estrenar a Barcelona.
La mestria de De Filippo a l’hora de retratar la quotidianitat d’una família napolitana en l’estretor de la postguerra apareix des del primer moment en el muntatge de Broggi. L’escenografia, situada al centre de la sala gòtica, recrea el modest pis de Luca Cupiello (gran Pep Cruz, amb un paper a la seva mida), un bondadós i extravertit patriarca que no s’assabenta de res del que passa al seu entorn si no té a veure amb l’obsessionada confecció del pessebre nadalenc.
Dos llits, mobles diversos, una verge amb unes espelmes i un piano destaquen entre tot el maremàgnum d’objectes. Enmig de tot això, i amb un personatge tan central com el de Cruz, emergeix la figura de l’excel•lent Marisa Josa (Concetta), l’abnegada dona de Cupiello i mare de Tommasino (un surrealista Bruno Oro), fill consentit i cleptòman, i de Ninuccia (Màrcia Cisteró), una ben dotada filla casada amb un empresari que no estima (Jordi Martínez) i enamorada de Vittorio (Joan Arqué).
CANVIS ESCÈNICS / Amb tots aquests elements en joc i la presència del germà gorrer de Cupiello, Pasqualino (Ramon Vila), i dels inevitables veïns, encarnats per Noël Olivé i Jordi Coromina (al mateix temps porter i metge), el sainet napolità està servit. Tot el que passa a continuació, amb el simple argument de preparació del sopar de Nadal, les intrigues familiars i l’acabament del pessebre, es posa al servei de la hilaritat, que també inclou els canvis d’elements escènics, en els quals els actors a l’estil de La Cubana es dirigeixen al públic en italià i els ofereixen pastes i cafè.
El problema en aquestes comèdies costumistes és sempre el de la mesura dels elements grotescos. Broggi accentua la caricatura dels personatges. Els dos primers actes són àgils i divertits, però l’espectacle decau en el tercer amb la repetició dels tics de Cruz al llit, encara que ni tan sols això aconsegueix frenar un públic entregat al riure.