www.elperiodico.cat
28 de maig de 2010
TERESA BRUNA
La companyia Narinanti força taradets a la passarel•la amb Ivan Labanda al mig
EDU PI
Els set joves que formen la companyia Narinanti ens reben amb una tireta a la cara i una mirada d'il•lusió que fa enveja. "La tireta simbolitza el fashion matisat; l'èxit i el glamur, però amb una tara", explica Ivan Labanda. A l'espectacle, Fashion feeling music, n'anirem descobrint més, de tares.
És la versió actualitzada del muntatge de creació que es va estrenar al Lliure el 1999, a cura de Lluís Hansen i Josep M. Mestres. Ivan Labanda, actor i cantant reconegut de musicals (La Bella y la bestia, Què, El mikado, Un cop més una mica de música, Casta diva...), en signa l'adaptació i la direcció. És el seu primer treball en aquest registre i estrena el 9 de juny a la Sala Muntaner en la franja nocturna.
L'acció se situa en una passarel•la de moda on es fa "una exposició crua i a pèl d'un munt de coses relacionades amb tothom, però especialment amb la generació de 30 anys. La moda és sovint banal i acarnissada -diu el director-. M'agrada descontextualitzar l'espectador. Per exemple, en una passarel•la coincideixen un paralític i una puta. Només la imatge ja fa plantejar diverses coses, el context és estrany, inesperat... L'obra s'acaba impregnant de diversos conceptes i el públic ho rep", continua.
Tot gira a l'entorn d'un personatge, el Claudio, un gran artista que acaba sent el maniquí de tot el que té al darrere: empreses, màrqueting... No és ben bé un musical, però la música hi és més imprescindible que en molts musicals. "No es podria fer sense, seria com imaginar la vida sense la música i les seves influències".
L'espectacle es planteja de manera força cinematogràfica "per com juguem amb l'espai, perquè hi ha moments que tens més sensació de seqüència que d'escena i per les nombroses projeccions". Projeccions amb cameos de Julio Manrique, Tomàs Molina, Clara Segura, Àngel Llàcer, Manu Guix, Tricicle i un llarg etcètera. Ivan Labanda fa la veu del cantant, "perquè es noti que aquest cantant escollit no canta de debò".
L'adaptació
La tecnologia avança i Labanda ha canviat el mòbil de la versió original per les connexions a través de la xarxa. I més coses: "La primera versió estava ficada en un context molt polític. Ara no té gaire sentit i ho hem tret", diu. La música, bàsicament electrònica, marca el to de l'obra. "És divertida, amb humor i molt gamberra". Labanda assegura que tots els actors tenen un potencial enèrgic extraordinari, un ritme trepidant i molta il•lusió. "Volem que la gent disfruti i ho farà, tan sols de veure els actors tan entregats", diu, i afegeix: "És ideal per anar després al Razzmatazz".
A l'entrada, un pòster de Jordi Labanda amb la tireta. "Sempre que em fa un cartell el meu germà tinc sort. Aquesta vegada no podia faltar!", diu. I també hi ha una mena de plató per convidar la gent a fer-se una foto glamurosa. Aprofiteu-ho!